Premis Savina i Formigó'2012

Descarregar en format pdf el discurs del Premi Savina'2011
Descarregar en format pdf el discurs del Premi Formigo'2011

Discurs Premi Savina

El premi Savina de 2012 recau sobre un grup de persones, reunides a través d’una associació informal, als quals volem reconèixer el seu esforç i empenta en la lluita per millorar i conservar la nostra maltractada illa.

La història d’aquest col•lectiu comença el fatídic estiu de 2010. Tots recordareu el greus incendis i l’impacte que tingueren, especialment a la zona d’es Amunts, afectant greument als voltants de Benirràs i Xarraca. També tots recordareu la sensació d’impotència i el dolor que suposava contemplar les imatges dels nostres boscos convertits en carbó i cendra.

En aquells dies, molta gent volia col•laborar i posar la seva feina per tal d’aconseguir recuperar quan abans els hàbitats perduts. I afortunadament alguns no varen deixar de banda aquestes intencions i donaren una passa endavant.

Just acabant l’estiu de 2010, un grupet de 2 o 3 persones es presentaren a les oficines de la Guarderia Forestal. Volien informació: tenien ganes de destinar el seu temps per a ajudar a recuperar la zona cremada, ho volien fer bé, però no sabien com. La insistència i la disposició a posar-se al servei de la Guarderia Forestal o l’Ibanat per al que es consideres més adient, va fer que aquell grup d’entusiastes voluntaris, de forma totalment discreta i desinteressada, anés creixent i donant els seus primers resultats.

La seva primera funció va ser, seguint les directius dels tècnics, la recerca de llavors de savines i coscolls als llocs i dates indicades. D’aquesta forma, s’ha aconseguit a les instal•lacions de la Conselleria germinar centenars de peus, amb la necessària diversitat genètica i evitant l’entrada d’exemplars de procedència forana.

Sense deixar de banda les jornades de recollida de llavors, a la tardor de 2011, amb el recolzament dels Agents de Medi Ambient, i seguint les seves directrius, aquests voluntaris iniciaren la repoblació de 4 zones adients a la zona de es Caló de s’Illa. Eren els exemplars nascuts de les llavors recollides per ells mateixos. Durant aquells mesos, i gràcies a un senzill grup de facebook i molta empenta, aquell petit grup inicial s’havia convertit ja en una família molt més gran. Tant com per ser capaços de juntar a desenes de persones connectades per l’amor a la natura i les ganes de posar el seu granet de sorra. Setmana rere setmana, durant els mesos adients per a la sembra, han fet caus, plantat els peus i instal•lat els protectors de més de sis centenars d’exemplars de savines i d’unes desenes de coscolls. A més a més, la bona feina feta ha permès que un any desprès i malgrat l’aridesa del passat estiu, la supervivència dels peus estigui per sobre del 70%. Ara, a la tardor de 2012, i després de l’aturada de l’estiu, està previst continuar amb les plantacions, encara que fins no fa gaire s’han continuat les jornades de recollida de llavors.

I tot això sense fer remor, sense fotos, sense reconeixements, sense fons, només sabent que es fa el que s’ha de fer, encara que ningú amb afany de protagonisme vingui a fer-se una fotografia amb tu i molt menys a agafar una aixada. De fet, aquest estiu tots vàrem ser testimonis de com, sense fer res, sense encara haver aconseguit cap efecte positiu al terreny, alguna entitat, amb el recolzament de representants institucionals, venia un projecte similar, basat amb la plantació de savines a les zones cremades d’es Amunts, molt probablement a partir de les llavors recollides per aquests voluntaris ...i demanant diners!

No seria just que l’esforç d’aquests voluntaris, d’aquestes persones, quedes amagat darrera de la capacitat mediàtica d’una gran entitat. No seria just per la vostra dedicació, per l’estima que heu demostrat per aquesta terra, la vostra capacitat d’encoratjar-vos mútuament, d’acceptat l’encertada guia dels agents de Medi Ambient i, sobre tot, per la vostra constància.

Per tot això, el Grup d’Estudis de la Naturalesa, GEN-GOB Eivissa, atorga el premi SAVINA 2012 al col•lectiu de voluntaris TEMPS DE SAVINES

Discurs Premi Formigó

Tots sabem que el paper de les administracions públiques és el de servir a la societat que representen i defensar els seus interessos comuns. No oblidem que aquestes administracions fan servir, a més a més, diners públics, que aportam tots els contribuents, i que esperam veure reinvertits en benefici de la col•lectivitat per a coses positives i que millorin la nostra qualitat de vida.

La responsabilitat més gran la tenen els organismes dedicats al medi ambient, perquè al cap i a la fi són els encarregats de vetllar per allò que és el nostre entorn i que assegura la nostra qualitat de vida. Una administració que té com a missió cuidar de les aigües, dels boscos, de la biodiversitat, dels ecosistemes, tant terrestres com marins, del territori en general,... té encomanada una de les feines més polides i al mateix temps més delicades de totes les que pugui tenir una institució.

Per desgràcia, tant a Pitiüses com a Balears estam massa acostumats a veure com els encarregats de la gestió mediambiental i territorial senzillament fan el contrari del que haurien de fer. Es pot dir, en poques paraules, que solen fer més mal que bé.

L’administració guardonada amb el premi Formigó d’enguany ha estat la responsable de promoure una llei, cínicament anomenada d’Urbanisme Sostenible, que serveix precisament per fer més insostenible el nostre urbanisme. Es pot dir, en poques paraules, que la conselleria ha derogat l’ordenació territorial a les illes i ha lliurat a l’especulació el nostre entorn, sense cap condició, ni cap límit. Mai abans s’havia vist una cosa igual. Aquesta conselleria passarà a la història per haver-se dedicat a desmuntar de manera sistemàtica i planificada qualsevol indici de regulació o de control racional de l’urbanisme; aquesta conselleria considera als apicultors un perill pel bosc mentre permet que se’l converteixi en urbanitzacions; aquesta conselleria permet, tolera i fins i tot afavoreix la destrucció de les praderes de Posidònia declarades Patrimoni Mundial de la Humanitat; podem parlar de molts altres exemples, com el cas del Pla Hidrològic, de moment paralitzat per poder-lo descafeïnar fins el punt que no serveixi per res; no podem tampoc passar per alt l’actitud lamentable del conseller de Medi Ambient en un

cas que afecta tant la nostra identitat pròpia com és la seua gestió en la polèmica sobre el Ca Eivissenc, raça autòctona d’Eivissa de la qual el Consell de Mallorca tracta d’apropiar-se. El conseller, com en tantes altres coses, en fa rialla permanent i menysprea la nostra cultura.

En definitiva,

Per haver desmantellat la mínima regulació urbanística i ambiental d’aquestes illes, lliurant el territori als especuladors,

Per la seua nefasta gestió i permissivitat en els fondejos incontrolats de la Reserva marina des Freus,

Pel boicot que està fent a un Pla Hidrològic com necessiten les illes,

Pel menyspreu que dedica al Ca Eivissenc,

Per criminalitzar als apicultors

El Grup d’Estudis de la Naturalesa (GEN-GOB) lliura el premi Formigó 2012 de destrucció de la naturalesa a GABRIEL COMPANY, conseller d’Agricultura, Medi ambient i Territori del Govern balear.