Premis Savina i Formigó'2010

Descarregar en format pdf el discurs del Premi Savina'2010
Descarregar en format pdf el discurs de la Menció Especial Savina'2010
Descarregar en format pdf el discurs del Premi Formigo'2010

Discurs Premi Savina

Com hem dit tantes vegades, l’identitat d’Eivissa no només és el seu medi físic, el seu paisatge i la seua biodiversitat, sinó que també ho és la seua cultura pròpia. Eivissa és la seua naturalesa i la seua cultura.

El nostre grup ha premiat en diferentes ocasions durant aquestos 24 anys a persones i entitats que han destacat per la defensa, promoció i divulgació d’aspectes concrets del nostre patrimoni cultural. Creim que és recomfortant veure com, en una societat tan complexe com és la nostra, encara hi ha gent que lluita per preservar alló que mos identifica com a poble. En aquesta època de homogeneïtzació cultural i d’estandarització, és necessari reconèixer a tots aquells que treballen perque no s’esborri la nostra manera de ser, les nostres tradicions, la nostra llengua i totes aquelles senyes que mos diferencien d’altres comunitats. La música és un dels instruments més eficaços de transmisió de la personalitat d’un poble. En aquesta música que ha sortit d’Eivissa, en aquestes cançons, reconeixem la nostra identitat. En escoltar temes com ‘Flors de Baladre’ o ‘Anàrem a Sant Miquel’ immediatament sabem que aquesta és la nostra cultura. El món i l’univers que inclouen aquestes composicions és el nostre, el dels nostres pares i dels nostres avantpassats.

La tasca feta pels músics d’Eivissa i Formentera per mantenir viva la nostra cultura és impagable i és gratificant veure que després de passades dècades dels primers discs l’esperit no es mor i es renova. Els nostres Premi Savina d’enguany han aconseguit, gràcies a les adaptacions que han fet de cançons tradicionals que els fills i els nets dels primers fans que tingueren hagin conegut i també aprés a estimar aquesta part de la nostra cultura.

Son, a més, una mostra d’integració social verdaderament exemplar. Gent provinent de diversos llocs i cultures ens han donat aquest fruit, aquest regal.

Per tant,

Per haver reactivat la música tradicional d’Eivissa i Formentera modernitzat la seua presentació però mantenint la seua essència, Per haver aconseguit estimular l’amor i l’estima cap a la nostra terra,

I per haver donat exemple de la viabilitat i vigència que encara avui tenen aquest tipus d’iniciatives,

El Grup d’Estudis de la Naturalesa (GEN) atorga el seu PREMI SAVINA 2010 de Defensa de la Naturalesa a RESSONADORS.

Discurs de la Menció Especial Savina'2010

La destrucció dels nostres ecosistemes és una catàstrofe natural, humana i paisatgística. Des dels anys 80 es va pendre plena consciència de la importància de salvaguardar els nostres boscos del foc i es començà la dotació de ses illes de mitjans humans i tècnics per lluitar contra els incendis forestals.

Actualment Eivissa té la sort de comptar amb un servei d’extinció i prevenció que incorpora persones formades i conscienciades. Persones que saben la importància de la seva feina i van més enllà dels que seria estrictament el seu deure davant d’un incendi. Aquestes persones actuen, malgrat les mancances a les que s’enfronten i posen en perill les seves vides per protegir la nostra terra. No hi ha dret que ningú dubti de la seva capacitat i professionalitat i molt menys que ho faci gent asseguda a un despatx amb l´única intenció de treure’n rèdit polític. Sabem que gràcies a la vostra tasca (no a la d’ells) els ciutadans vivim amb la garantia de què la vostra professionalitat i humanitat està al front d’aquesta batalla cruel contra els incendis forestals

És per això que el Grup d’Estudis de la Naturalesa, el GEN ha decidit per unanimitat atorgar la Menció especial Savina 2010 de DEFENSA DEL MEDI NATURAL I CULTURAL D’EIVISSA als treballadors de la Conselleria de Medi Ambient del Govern Balear per l’Extinció i prevenció d’Incendis Forestals d’Eivissa.

Discurs Premi Formigó

Els ciutadans estam massa acostumats a escoltar com la major part dels polítics s'omplin la boca amb promeses preelectorals i frases buides de contingut. Si l'ambigüetat i les mitjes veritats formen part de l'adn dels professionals de la política, aquestos solen mentir d'una manera especial respecte de la protecció del nostre territori. Saben que parlar de protecció del medi ambient dóna vots.

Alguns polítics que s'anomenen progressistes s'han passat anys a l'oposició construint frases populistes al voltant de la protecció del territori, aprofitant-se de la feina dels grups ecologistes que haurien tengut que fer ells.

Quan han arribat al poder no ha estat per mèrits propis sinò gràcies a la mobilització i la tasca incansable i constant de col·lectius ciutadans, socials, etc. En aquells moments previs els ha anat molt bé una foto amb ells i si per això calia fer promeses de que impulsarien mesures per ordenar i protegir el territori, les feien. Cap problema. Però una vegada instal·lats als despatxos s'oblidaven abans de 24 hores de com havien arribat on eren i els compromisos que havien deixat tirats pel camí.

A les Illes s'ha produït en dues ocasions un canvi de color polític del govern i en les dues ocasions aquest canvi polític s'ha produït gràcies a les Pitiüses i sempre ha estat després d'un atemptat especialment greu contra el nostre fràgil territori. En el 99 fou l’amenaça d’un camp de golf i una urbanització a Cala d'Hort i en el 2007 per la cruel cicatriu que foren les autovies dissenyades a mida dels interessos dels de sempre.

Gràcies a aquests dos fets, el nostre premiat d'aquesta nit ha arribat on és i tan aviat com va arribar ho va oblidar.

El nostre premi formigó va arribar a la batlia de la ciutat l'any de la gran manifestació del 22 de gener contra el camp de Golf de Cala d'Hort. Sent batle de la ciutat no va fer res per caducar cap llicència, cap pla sectorial, aturar cap grua o protegir els pocs espais lliures que quedaven a un municipi de tan sols 11 km2, el de más alta densitat demogràfica de l’Estat. Mentre s'omplia la boca parlant de la zona humida de ses Feixes no va donar una sola passa per canviar la seva qualificació urbanística fins que la seva protecció patrimonial el va obligar a fer-ho. En dues legislatures no va estar capaç de deixar aprovat definitivament la modificació del PGOU

Sent també alcalde de Vila, i després de la retirada del Pla Especial del port, va manifestar solemnement que els seus ulls mai veurien unes plataformes al Botafoc i que qualsevol actuació allí seria per consens amb totes les forces socials. Només arribar a la Presidència del Consell va dir amèn a un projecte de port molt pitjor que el retirat anys abans. Sense que se li mogués una pestanya. I això que durant les setmanes prèvies havia repetit per activa i per passiva que Eivissa era una vaca que ja no se podia munyir més.

Amb la sensibilitat cap el medi ambient i el paisatge tradicional illenc que el caracteritza, només arribar a la presidència va il·luminar-nos amb una nova frase lapidària: li agradaven més els camps d'ametllers que els de golf. Que polit¡ Això si, quan li preguntaven quines mesures pensava impulsar per fer realitat aquest aforisme, canviava de tema i es posava a parlar de futbol.

Com a diputat autonòmic també s'ha lluït però no per la feina feta sinò pel que ha votat: ell i els seus companys han impulsat autèntiques aberracions jurídiques com ara la legalització dels urbanitzables de Sant Josep, per tal de burlar sentències judicials fent un exercici perillosíssim en democràcia i utilitzant el parlament, que representa la màxima sobirania popular, per beneir desfetes i il.legalitats.

Ha estat 3 anys i mig marejant la perdiu amb la modificació del PTE que portava al programa electoral, posant totes les traves possibles i quan ja no ha pogut endarrerirlo més, tot aporugat l'ha retirat, després d'haver-lo anunciat i votat i posant cara de que ell no sabia res i passava per allí. Tot això sense despentinar-se i tornant deixar l'illa en mans del PTE de desastrós Pla territorial heretat de l’anterior legislatura

Per tot això

El GEN-Gob Eivissa atorga el PREMI FORMIGÓ 2010 de destrucció de la natura a Xico Tarrés, President del Consell Insular d’Eivissa