Premis Savina i Formigó'2009

Descarregar en format pdf el discurs del Premi Savina'2009
Descarregar en format pdf el discurs del Premi Formigo'2009

Discurs Premi Savina

És ben difícil, avui dia, trobar persones, sigui de l’àmbit que sigui, que gràcies a la seua trajectòria vital i professional gaudeixin de credibilitat i de l’estima dels seus vesins. Que tenguin, en definitiva, el respecte permanent de la comunitat per damunt de càrrecs provisionals.

Hi ha persones que des de la senzillesa, la falta de supèrbia i el treball constant i ben fet, han sembrat al llarg de la seua vida una llavor que fins i tot anys després d’haver desaparegut continua donant els seus fruits. Avui, perdura en el record l’exemple d’un bon eivissenc, nascut i criat en el cor de l’illa, que va dedicar part de la seua vida a conèixer pam a pam aquesta terra nostra, a investigar la nostra història, les nostres arrels i els nostres trets d’identitat.

Coneixent els orígens dels noms dels llocs, dels malnoms, dels llinatges, de les cases, de les finques, de les vendes, de les parròquies, etc, és com podem apreciar millor i estimar tot el llegat conservat al llarg dels segles, pas previ per defensar-lo i lluitar si cal per la seua conservació. A tot això ens va ajudar i ens segueix ajudant l’obra del PREMI SAVINA ESPECIAL d’enguany.

Gràcies a ell i a l’herència que ens va deixar, molts eivissencs hem conegut millor la història de les Pitiüses i ens hem enorgullit de la nostra terra, tantes vegades amenaçada i agredida. Per posar només alguns exemples del seu compromís, cal recordar que, com a membre que va ser de la Comissió de Patrimoni d’Eivissa i Formentera va recolzar la protecció de les zones humides de ses Feixes i de ses Salines, així com la conservació dels nuclis històrics dels pobles d’Eivissa i Formentera i va donar el seu suport a la protecció de tots aquells elements del patrimoni rural i arqueològic, que enriqueixen el paisatge pitiüs .

Va ser, entre moltes altres coses, canonge-arxiver, President de l’IEE durant 18 anys, president de l’associació s’Atalaia, que procurava la recepció de TV3, membre de la Comissió de Patrimoni des de 1999 fins que va morir i mai va deixar de defensar a través de la paraula la mesura, el sentit comú i els nostres trets d’identitat.

Aprofitant que enguany, el GEN-Gob Eivissa ha publicat un llibre sobre ses Feixes, el varem voler dedicar a la seua memòria. En aquesta publicació es recullen unes paraules seues, carregades com sempre de sentit comú:

Si de cas arriba un dia que tot el que fou nostre s’hagi despersonalitzat i desarrelat tant que Eivissa i Formentera ja no es puguin identificar més que pels seus contorns de les costes i el relleu de les serralades, ......Aleshores només ens quedarà la possibilitat de confessar ingènuament la desaparició d’un poble, el nostre poble, nosaltres, a mans d’uns suposats amics de les nostres illes que tant les varen estimar que fins i tot ens les desferen i mudaren deixant-nos sarcàsticament les restes com a testimonis dels seus capricis.

Des del GEN-Gob voliem complir amb un deute que teniem amb ell. Ja que no ho varem fer en vida, volguèrem trobar el moment per atorgar-li aquest premi SAVINA ESPECIAL. El moment ha estat enguany, aprofitant l’aparició del llibre de ses Feixes, dedicat a la seua memòria i a que es compleixen 10 anys de la publicació de 2 obres cabdals seues: Eivissa, passa a passa i Formentera, passa a passa, llibres imprescindibles per conèixer racons intactes. En qualsevol cas, sempre és un bon moment per complir amb un deute.

Per tot això.... el GEN-Gob atorga el Premi Savina Especial 2009 i a títol pòstum a mossèn Joan Marí Cardona.

Discurs Premi Formigó

Al llarg dels anys, hem vist com les autoritats polítiques, que haurien de ser, teòricament, responsables de preservar el nostre patrimoni natural i cultural eren, precisament, les que més directament i activament afavorien la destrucció dels tresors de la nostra terra. Gràcies a la majoria d’ells, avui Eivissa ha perdut gran part de la seua riquesa ecològica i paisatgística, i ha perdut també bona part de la seua identitat pròpia. Gràcies a ells, la desfeta continua i no s’atura.

Consellers, alcaldes, presidents del Consell, regidors... una gran majoria d’ells han estat els protagonistes de la destrucció ambiental de la nostra illa. Uns per acció i altres per omissió. Si ells no haguessin adoptat una postura de deliberada aniquilació del nostre medi natural, no hagués estat possible la desaparició de tants i tants de llocs de la nostra estimada illa. Sense la seua intervenció decissiva, avui no hauriem d’avergonyir-mos de contemplar molts d’indrets desfets pel formigó.

Podriem posar molts d’exemples de polítics de façana verda i interior gris, que parlen com a ecologistes i actuen del costat de l’especulació. Un d’aquests exemples, un més, el veim a la ciutat d’Eivissa. En aquest indret, els polítics autoproclamats progressistes han extremat en els darrers anys la política de l’excès desenvolupista. Amb un territori extremadament limitat, que hauria de tenir, per això mateix, un tracte més exquisit i responsable, es fomenta i s’afavoreix l’especulació salvatge. Els tímits límits al creixement que han posat històricament les normatives que han patit les nostres illes, eren encara massa estrictes segons el criteri dels governants de la ciutat. Han promogut modificacions normatives que els permetin una densitat de població superior a qualsevol altra ciutat de Balears, quan ja es tracta d’una de les més densament poblades de tot l’Estat. Cap norma urbanística, per permisiva sigui, ho és prou.

S’ha arribat al límit mitjançant el nou invent de “l’urbà per decret”. Figura inexistent i alegal que ara s’empra sense pudor per escampar el formigó al sòl rústic, per acabar amb el camp de sa Joveria i convertir-lo en una nova clapa de formigó, disfressant un nou atemptat amb l’excusa d’un nou hospital, que a cap lloc civilitzat hauria de comportar encara més especulació. Però això és Eivissa.

El tresor del nostre Patrimoni històric, està a les mateixes mans insensibles. Les catastròfiques actuacions als carrers de Dalt Vila, defigurats ara per un empedrat que els ha deixat nuus de la seva bellesa única, és un bon exemple de com uns pocs poden destruir el Patrimoni de tots, en un obrir i tancar d’ulls, des d’uns càrrecs públics.

També, en aquets cas, de com la resposta a les justificades reaccions d’espant, es limiten a la prepotència i la supèrbia, armes d’aquells que saben que no tenen raó. Els desesperats intents d’urbanitzar “sa Berenada”, en son una mostra més del que es pot perdre pel camí, per sempre, quan qui governa està al servei d’interessos que res tenen a veure amb la necessària mesura, el seny i el sentit comú que ens demana aquesta terra.

La defensa sense escrúpols del projecte de destrucció del port d’Eivissa impulsat per

Autoritat Portuària, és un altre mèrit del nostre Premi Formigó d’avui. No només es defensa activament un nou atemptat contra el nostre territori i la nostra mar, també s’ha ocultat, manipulat i enganyat, mostrant una manca total de principis i la carència de qualsevol escrúpol o principi ètic. S’ha posat en perill el títol de la ciutat d’Eivissa com a Patrimoni Mundial de la Humanitat, no només amagant, sinó directament negant l’existència del projecte del port a UNESCO. Una vegada desenmascarat l’engany, l’arrogància i els atacs exagerats a qui els han posat en evidència, han set la resposta.

Les víctimes dels seus atacs, les entitats ecologistes i culturals. Les de les seves accions, la ciutat d’Eivissa.

En definitiva, per tot això, el Grup d’Estudis de la Naturalesa, atorga el PREMI FORMIGÓ de destrucció de la naturalesa d’Eivissa 2009 a LURDES COSTA, alcaldesa d’Eivissa