Premis Savina i Formigó'2008

Descarregar en format pdf el discurs del Premi Savina'2008
Descarregar en format pdf el discurs del Premi Formigo'2008

Discurs Premi Savina

Els primers anys de la vida des infants són fonamentals per a la seua percepció futura del món. És en aquesta època quan els joves configuren el seu esquema de valors. Per això té tanta importància que, a l’àmbit educatiu, s’implantin activitats que ajudin els joves a aprendre i estimar l’entorn natural.

Només podem estimar allò que coneixem, i només podem defensar i protegir allò que estimam. D’aquesta manera, per arribar a preservar el medi ambient, per tenir la convicció de que és necessari respectar la cultura sorgida de la natura, és necessari conèixer previament aquests elements. Si no coneixem el nostre tresor patrimonial, tradicional i ambiental, molt difícilment podrem, ni tant sols, estimar-lo.

Malauradament, durant dècades i dècades, l’escola va viure d’esquenes a l’entorn natural. Molts infants feren els estudis bàsics sense una sola activitat relacionada amb el medi ambient, malgrat tenir-lo ben prop. És així com es fomenta el divorci entre les persones i el seu entorn. Una bona educació ambiental dels liders mundials actuals havés allunyat el món dels més greus perills que ara l’assetgen.

Però, afortunadament, algunes coses van canviant, i avui les administracions educatives han inserit, en la seua acció docent, el coneixement i el contacte directe amb el medi natural, amb la cultura pròpia, amb les essències de la nostra identitat. Això es fa no només amb visites esporàdiques al camp, amb exposicions o amb xerrades, sinó també amb experiències més completes, com són, les que es porten a terme als anomenats camps d’aprenentatge, llocs on persones que estimen la terra la donen a conèixer i amb l’amor que posen a la seva feina posen els tresors dels coneixements en mans dels més joves.

A Eivissa tenim una d’aquestes instal.lacions on els seus responsables s’encarreguen de que representi un model i una esperança per al nostre futur. En un dels paratges més ben conservats de la nostra illa, on la naturalesa ha salvat la major part de la seua bellesa, tenim un centre que ha donat a conèixer aquests valors a milers d’al.lotes i al.lots

A les antigues escoles del poble de Sant Vicent té la seua seu aquest Camp d’Aprenentatge. Allà, els infants aprenen qüestions tan diverses com el funcionament d’un forn de llenya, l’el.laboració tradicional del pa, la vida de les abelles i la producció de mel, l’obtenció de la sal, la construcció de parets pageses, les aigües subterrànies, el curs dels torrents, els cultius de secà i de reguiu, els costums tradicionals i un llarg etcètera.

Es tracta d’un coneixement directe amb aquestes matèries, un contacte físic i no virtual amb els arbres, amb la terra, amb la nostra arquitectura rural, la nostra gastronomia i els costums moldejats per l’entorn, per l’interacció simbiòtica i no destructora entre l’home i la natura. Respirar emmig del bosc, olorar les fragàncies del camp i contemplar paisatges encara respectats, són sensacions que només es poden sentir sobre el terreny, mai a una aula convencional. És aquí i amb aquestes persones on els al.lots coneixen i veuen amb els seus ulls allò que ja havien sentit a l’escola, en paraules del seu professor.

El Camp d’Aprenentatge de Sant Vicent de sa Cala és l’exemple del que ha de ser l’escola del segle XXI: una permanent combinació entre els coneixements teòrics adquirits a la classe i la pràctica en el camp. D’aquesta manera, continuarem comprenent la nostra terra, sigui de naixement o d’adopció i, per tant, la continuarem estimant. I, així, voldrem protegir-la.

Per tots aquests motius, per l’inestimable feina de divulgació i ensenyament de la naturalesa i la cultura pròpia d’Eivissa entre els més joves, per l’exemple d’un ensenyament arrelat dins la terra i relacionat amb els nostres valors naturals, per l’esforç i dedicació que, any rera any, realitzen els professionals que fan d’aquesta instal.lació una realitat que dona fruits i, en definitiva, per ser una autèntica fàbrica d’estima i amor cap a la nostra terra, el Grup d’Estudis de la Naturalesa (GEN-GOB) atorga el PREMI SAVINA 2008 DE DEFENSA DE LA NATURALESA D’EIVISSA a: JOAN FERRER FERRER i VICENT TORRES MARÍ, educadors del Camp d’Aprenentatge de Sant Vicent de sa Cala.

Discurs Premi Formigó

L’adeqüada gestió des diners públics, dels que posam entre tots, ha de ser sempre motiu d’una cura especial per part dels responsables de les nostres administracions. És per aquest motiu, que les grans inversions que facin han de ser sempre producte de la més acurada reflexió i ponderació. Les actuacions amb grans pressupostos, especialment en temps de crisi com l’actual, no poden fer-se irreflexivament, de forma unilateral; han de ser sempre producte del seny i el consens. Quan les grans infrastructures són només el resultat d’una visió parcial i excloent, corren el risc de caure en greus i irreparables errors que s’haguessin pogut evitar però després només es poden lamentar. Errors que és cert que poden fer guanyar molt a uns pocs, però que ens fan perdre molt a tots.

Ara, el Govern de l’Estat és a punt de gastar una enorme quantitat de fons públics, més de 100 milions d’euros, en l’execució d’unes grans plataformes de formigó, de 80.000 metres quadrats, devora el dic des Botafoc. Es tracta de la típica infrastructura desmesurada, desproporcionada, erròniament dissenyada i ambientalment desastrosa, que sembla haver estat ideada pels mateixos irresponsables que perpetraren l’atemptat de les autopistes. De fet, es pot equiparar l’ampliació ara prevista al port d’Eivissa amb els projectes viaris de la passada legislatura, perque els seus efectes, des del punt de vista ambiental, territorial i econòmic seran igualment nefastos.

De fer-se realitat la construcció d’aquest nou port, obligaria a construir un nou vial travessant la zona protegida de ses Feixes de Talamanca. Les autoritats locals ara ho neguen, però ¿quantes vegades negaren abans que es farien les mateixes plataformes que ara ja adoren?

És la pròpia concepció del projecte que parteix de bases errònies. Que no pondera les necessitats reals de l’illa ni la seva condició de territori insular limitat en extensió i recursos. Aquesta manca de contacte amb la realitat que pateix el projecte, es traduiria, d’executar-se, en tot un seguit de gravísims impactes sobre el territori: pedreres devorant muntanyes, dragats abocats als fons marins, la perspectiva de la ciutat declarada Patrimoni de la Humanitat esguerrada, una zona humida en perill imminent de desaparició, el mirall d’aigües del port definitivament ofegat...

Davant d’aquesta perspectiva hi ha alternatives més sensates, més pràctiques, més barates, ambientalment més assenyades i molt més adeqüades a la realitat de l’illa. Aquestes alternatives surten al propi pla d’usos del port, les han proposat des dels propis tècnics de l’estat a associacions, col.lectius o formacions polítiques, redueixen el cost econòmic, la complexitat tècnica, l’impacte ambiental i visual, suprimeixen el perill per ses Feixes i s’adequen molt millor a la nostra realitat insular. Cal, per tant, aturar i reflexionar. En canvi, l’Administració directament responsable d’aquest projecte ha optat per eludir qualsevol tipus de consens, d’acord o de diàleg. Presonera d’una obstinació sense límits, indiferent davant les opinions dels experts, dels usuaris i els tècnics, cega davant l’evidència, prefereix continuar visquent tancada dins el seu forat, impermeable al sentit comú. Aquest no és el camí.

El màxim responsable de l’Autoritat Portuària de les Balears, ha donat exemple sobrat d’una actitut obertament enfrontada als interessos des eivissencs. Defensa una agressió ambiental de primer ordre contra la nostra illa, ignora les alternatives. Estam, per tant, davant una persona que de manera deliberada tanca els ulls a una solució i vol continuar aferrant-se al problema

Per tot això, per la magnitut de l’atemptat ecològic que representaria l’execució de l’actual projecte d’ampliació del port d’Eivissa, per l’impresentable malbaratament de fons públics que produiria un projecte que va cresquent en pressupost al temps que va minvant en sentit comú, per l’actitut insensible i deliberadament pro-destructora i, en definitiva, per la seua incapacitat de respectar la nostra illa i d’escoltar fòrmules més respectuoses per solucionar els problemes del port d’Eivissa, el Grup d’Estudis de la Naturalesa (GEN-GOB Eivissa) atorga el PREMI FORMIGÓ 2008 DE DESTRUCCIÓ DE LA NATURALESA D’EIVISSA a FRANCESC TRIAY LLOPIS, PRESIDENT DE L’AUTORITAT PORTUÀRIA DE LES BALEARS.