Premis Savina i Formigó'2007

Descarregar en format pdf el discurs del Premi Savina'2007
Descarregar en format pdf el discurs del Premi Formigo'2007

Discurs Premi Savina

És un fet que cada vegada creix més el rebuig contra la destrucció de la nostra illa, el sentiment a favor dels espais naturals i de defensa d’un futur d’esperança per aquesta terra on tenim la sort de viure.

Molta és la gent que ha nascut aquí i que veu amb desolació com la seua terra natal és torturada cada dia amb tot tipus d’agressions cruels. Però altres són gent arribada de fora, eivissencs per elecció pròpia i que, com a bons fills d’aquesta terra, s’han dedicat a defensar-la amb valentia dels atacs que pateix.

La nostra Premi Savina d’enguany és una de ses eivissenques de ses quals més orgullosos mos podem sentir . Es va instal.lar aquí però no es limità a ser mera expectadora. Ella va arribar a l’illa, la va estudiar des de tots es caires, la va conèixer de dalt a baix i així va ser com va nèixer un amor inextingible que la va convertir en una de ses més sinceres i incansables defensores d’aquest tresor que va descobrir enmig de la mediterrània.

La nostra Premi Savina d’enguany ha destacat per innumerables campanyes a favor de la preservació del medi natural i en contra de la seva destrucció, però ara, a més, està suportant les innobles i inmorals envestides dels que destrueixen la seua pròpia illa, envestides no només consentides sinó finançades des de les nostres institucions, amb els diners de tots.

El fet que la nostra premiada d’enguany s’hagi atrevit a manifestar el seu rebuig i el seu desacord amb actuacions de tècnics del Consell Insular que han suposat, en el transcurs de les obres de les autopistes, pèrdues irreversibles pel patrimoni històric d’aquesta illa, amb arguments més que sobrats i amb una opinió compartida per la gran majoria dels ciutadans, ha provocat la presentació de demandes judicials contra ella per part d’aquests subjectes. Increïblement des del Consell Insular es continua endavant amb el finançament d’aquest vergonyós acte de persecució contra una ciutadana exemplar que simplement ha denunciat que els actes vàndàlics contra el nostre patrimoni surten, sovint, des de les propìes institucions, avalats per informes fets a mida del sectarisme polític, per raons completament alienes a l’interès general.

Per això, per l’admirable exemple de valentia, honestedat i amor cap a Eivissa, pel seu compromís manifest i quotidià en la lluita ecologista, per l’esforç afegit que representa l’actual procés de persecució covarda contra ella per aquells que abans han destruit la nostra terra i, en definitiva, per tota una trajectòria plena d’activitat que encara serà molt més llarga i profitosa.

El Grup d’Estudis de la Naturalesa (GEN-GOB) atorga el premi Savina 2007 de protecció del medi ambient a: Hazel Morgan, Presidenta d’Amics de la Terra d’Eivissa.

El Grup d’Estudis de la Naturalesa (GEN-GOB) atorga el PREMI SAVINA 2007 de protecció de la Naturalesa d’Eivissa a Hazel Morgan, Presidenta d’Amics de la Terra d’Eivissa.

Discurs Premi Formigó

Els danys que pateix el medi ambient de l’illa d’Eivissa son molt variats. Tenim una forta pressió urbanística que va menjant-se els nostres darrers espais naturals. Tenim també pedreres que foraden i devoren les nostres muntanyes, carreteres i autovies que omplin d’asfalt el nostre camp, ports esportius que encimenten la costa... i també tenim projectes de macroports a Vila i de macroaeroports.

El nostre medi marí, a més a més, està també amenaçat. Les importants però vulnerables praderies de posidònia, declarades Patrimoni de la Humanitat, reben també l’impacte de fondeigos massius i sense cap control, així com el llançament d’escombraries i altres perills que amenacen aquest patrimoni tan necessari per a l’equilibri i pervivència de les nostres platges i de la biodiversitat marina.

Aquest any, però, hem vist com el mar i la costa d’Eivissa estan sotmeses a altres perills. Es tracta de situacions que poden produir-se accidentalment, però que poden tenir més o menys gravetat depenent dels mitjans de prevenció i actuació que es tenguin preparats.

El mes de juliol, la nostra illa va ser notícia a tota Europa pel vessament del combustible que portava el vaixell Don Pedro, que es va esfondrar devora els illots des Daus. La gravetat ambiental d’aquest accident no ha de ser menyspreuada ni minimitzada. El combustible va afectar la costa de Santa Eulària, la Platja d’en Bossa i va arribar també als límits del Parc Natural de ses Salines. Aquest vessament, a més a més, s’afegeix al que, silenciosament però de manera continuada, van produint el conjunt d’embarcacions que naveguen per les nostres costes.

No és l’impacte turístic el que en un cas així mos ha de preocupar de manera prioritària. És l’impacte damunt el nostre medi ambient el que finalment ha tengut efectes més nocius i permanents. No fa falta veure tota una platja recoberta de combustible o grans escenes de fauna tapada per l’enquitrà per saber que s’han produit danys greus. Les praderies de posidònia o la fauna submarina no són invulnerables a agressions com aquesta. Pel contrari, son ben sensibles i en una situació de fragilitat com l’actual, qualsevol atac afegit que pateixin debilitarà encara més el seu estat i complicará un poc més el seu futur.

Ara bé, el problema no ha acabat. El Don Pedro, la font de contaminació, continua estant en el fons de la mar i no ha acabat d’emetre substàncies contaminants al medi. Amb més o menys intensitat, des del primer dia el Don Pedro continua sent una font d’agressió ambiental, un perjudici evident a les portes d’un Parc Natural i d’un element protegit per l’Unesco com a Patrimoni de la Humanitat. No és concebible de cap de les maneres que un contrasentit així perduri més temps. Per això, el GEN i altres entitats i també institucions públiques han demanat i demanen que el vaixell sigui retirat de manera immedidata.

La naviliera propietària del vaixell no presenta precisament una fulla de serveis esplèndida. Aquesta empresa, pel contrari, té el dubtós privilegi d’exhibir un historial d’incidents, desgràcies i irregularitats ben extens.

Durant els darrers anys, ha patit accidents laborals que han costat la vida d’alguns treballadors. Les denúncies per males pràctiques contra la naviliera són abundants. I enguany s’ha rematat un controvertit historial amb un inexplicable i sorprenent esfondrament que ha causat importants danys ambientals.

La naviliera ha demostrat no estar a l’alçada de les circumstàncies en una situació així. Una vegada produit el desastre, l’empresa sembla voler desentendre’s absolutament del que ha passat, deixant allà on està el causant d’aquest desastre i permetent que el dany continui dia rera dia, any rera any. A més a més, tampoc ha ajudat excessivament amb les autoritats a l’hora d’aclarir com varen passar els fets i quines foren les circumstàncies que l’envoltaren. Fins i tot s’ha descobert amb posterioritat alguns continuguts del vaixell que inicialment s’ignoraven. En una paraula, sembla voler deixar el mort aqui i rentar-s’en les mans. Obviament, això no es pot permetre.

Per tot això, per ser responsable d’un desastre que s’hagués pogut evitar, per la seua actitut de desentendre’s del mal ocasionat, per la poca col.laboració demostrada després de l’accident, pels antecedents de escassa seguretat laboral que han provocat nombrosos i greus accidents, i per la seua pretensió de permetre que el vaixell continui allà on està, el Grup d’Estudis de la Naturalesa (GEN-GOB Eivissa), atorga el Premi Formigó 2007 de destrucció del medi ambient a l’empresa naviliera Iscomar.