Premis Savina i Formigó'2005

Descarregar en format pdf el discurs del Premi Savina'2005
Descarregar en format pdf el discurs del Premi Formigo'2005

Discurs Premi Savina

El mínim que es pot i s’ha d’exigir a un professional al servei de l’administració és professionalitat i rigorossitat cap a l’àrea que l’ocupa, perquè de les seues actuacions en surten conseqüències que afecten a tota la comunitat. Això, que sembla tan obvi, és també ben infreqüent a les nostres illes.

No hauria de constituir res extraordinari que uns tècnics facin bé la seua feina, amb integritat i amb estima cap a la tasca que tenen encomanada. No hauria de ser una cosa extraordinària, però malauradament ho és. Veim massa casos on el que importa és mantenir una cadira, tot i que sigui posant-se al servei de foscos interessos o negocis particulars que res tenen a veure amb l’interès públic, que és el que s’hauria de defensar.

Però hi ha excepcions, com els nostres Premis Savina d’enguany. Un grup de 3 persones, amb una llarga i digna trajectòria professional i d’estima cap el nostre llegat històric, que han exercit, durant anys, d’autèntics zeladors de patrimoni davant la desídia institucional, i gràcies a la feina dels quals s’han descobert i salvat importants jaciments arqueològics a la nostra illa. Aquestes 3 persones varen ser contractades per la constructora del segon cinturó de ronda, MAB, per fer el seguiment arqueològic de les obres, de desdoblament els hi diuen. Això va passar després de que ells mateixos HAVESSIN DENUNCIAT la desaparició de diferents jaciments provocada, justament, per la manca del legalment obligat seguiment arqueològic d’aquestes obres.

Consell, Govern i constructora pensaren, amb l’experiència que donen altres casos, que si els contractaven no tornarien a denunciar cap destrossa més, que els taparien la boca, que compraven el seu silenci. NO ELS CONEIXIEN. Aquest grup de 3 PROFESSIONALS de l’arqueologia compliren des del primer moment amb la seva tasca.

Aparegueren nous descobriments i començaren també els problemes. Ells varen pretendre respectar la legalitat, poder excavar, documentar i estudiar cada jaciment que anava sortint, en definitiva, fer la seva feina. Però hi havia pressa, s’aprofitava que giraven l’esquena per arrasar a tota velocitat tot allò que pel seu valor pogués suposar un entrebanc per a la marxa ràpida del formigó i l’asfalt i per poder tallar la cinta inaugural quan abans.

Davant d’aquesta situació, aquests arqueòlegs demanaren ajuda a la Conselleria de Patrimoni, que havia de ser garant de la legalitat, tant a nivell tècnic com polític. No en tregueren res i arribaren les amenaces. En cap moment la Conselleria de Patrimoni els va agrair el seu cel envers el nostre patrimoni, ni els va recolzar. Els va deixar tot sols i es posà del costat dels destructors. Amb la xul·leria i prepotència que el caracteritza, i també des de la seva característica ignorància, el conseller de Patrimoni els va suggerir anar “córrer darrere les màquines” i “ callar perquè cobren molt bé”, donant per entès que qui cobra molt bé ha de ser un venut. Viu entre venuts i no sap que queda gent amb la dignitat intacta.

Els nostres premis Savina d’aquest any només han pretès fer la feina per la qual els havien de pagar AMB SOUS PÚBLICS, recordem-ho. Tot acabà d’empitjorar quan tingueren la valentia de proposar la conservació in situ d’importants restes d’una antiga necròpolis. N’hi havia prou de modificar un poc el projecte i el traçat de l’autovia, també coneguda com a “desdoblament”. I això defensaren i els feren fora de la feina i sense cobrar.

Així, aquestes obres quedaren sense seguiment arqueològic, però ells han continuat la tasca que se’ls havia encomanat. Ja no cobren, els han despedit, però son persones íntegres i els preocupa, de cor, tot el que està passant. Així, també han set ells que han descobert la destrucció d’un tram d’aqüeducte romà, 2000 anys d’antiguitat pulveritzats baix les màquines de les obres del segon cinturó. La Conselleria de Patrimoni no ha dit gràcies, els ha demanat explicacions, els ha tractat de delinqüents, els ha difamat i els ha fet la vida impossible. Quant a l’aqüeducte destruït, el conseller ha dit que es tractava d’una regadora.

I tot això ho han passat amb el silenci covard i còmplice de companys seus de professió i de moltes persones que en altres temps solien preocupar-se pel nostre patrimoni.

PER TOT AIXÒ, EN AGRAIMENT a la VIGILÀNCIA, PREOCUPACIÓ, CURA I TREBALL ENVERS EL NOSTRE PATRIMONI ARQUEOLÒGIC, PER LA VALENTIA DE DENUNCIAR, PER NO VENER-SE NI VENER-MOS, EL GEN ATORGA EL PREMI SAVINA 2005 DE DEFENSA DEL NOSTRE PATRIMONI NATURAL I CULTURAL ALS AQUEÒLEGS :

Discurs Premi Formigó

En una situació política normal els governants de la comunitat haurien de ser els primers en protegir i defensar, davant les agressions i les amenaçes, el ric i valuós patrimoni natural i cultural que tenim. De fet, aquesta hauria de ser la seva funció bàsica: governar per defensar, per sobre de tot, l’interès general i el patrimoni de tots. Una cosa tan de calaix i tan senzilla com aquesta no es compleix a les nostres illes.

A Eivissa, el fet de governar s’entén com ser aquells que “tallen el bacallà” i com diu la cançó, tallen per allí on volen i es queden sa millor part. A Eivissa, governar és sinònim de destruïr, prevaricar, amenaçar, afavorir als de sempre, mentir…

El nostre Premi Formigó d’enguany ha aconseguit al llarg de la seva trajectòria, destruir més patrimoni que durant la incursió dels VÀNDALS. En lloc de ser una garantia per a la protecció del nostre ric i variat patrimoni cultural, arqueològic, etnològic, rural i històric, l’ha entès com un entrebanc per a una política territorial ferotgement destructora del territori de les senyes d’identitat, entrebanc que, clar, s’ha d’eliminar.

Dins el seu CURRÍCULUM està haver caducat més de 17 expedients de catalogació de Bens d’Interès Cultural que suposaven la protecció de prop d’un centenar de béns patrimonials : Puig des Molins, pous antiquíssims, cases pageses, els Molins del Pla de Sant Jordi i ses Salines, fins i tot esglésies. Darrera cada desprotecció existien i existeixen, com sempre, unes espectatives urbanístiques. Per posar només un exemple : on abans hi havia es Molí de cas Raspalls, protegit, ara, gràcies a la seva desprotecció, s’aixeca allí tota una urbanització.

Entre els seus mèrits està haver consentit i beneït la destrucció de, al menys, 6 importants jaciments arqueològics només dins les obres del segon cinturó de ronda, entre d’ells part d’un aqüeducte romà que fa 2000 anys portava aigüa a la ciutat d’Ebusus i una necròpoli de la mateixa època. Devem també al nostre Premi Formigó haver boicotejat i posat tots els entrebancs possibles a la defensa del BIC de ses Feixes. Gràcies a ell es va mutilar el Via Crucis de Sant Josep, es varen cobrir amb ciment i pintura plàstica les façanes de les nostres senzilles esglésies rurals, es va desvirtuar per sempre l’elegància del molí de Puig den Valls i ha permès malmetre per sempre la silueta del nucli de Sant Josep, autoritzant una aberració urbanística a pocs metres de l’església, i això que és el seu poble.

Pero és que, a més a més, el nostre premi Formigó d’enguany és el portaveu d’un equip de govern, el del CONSELL, que ha aprovat un PTI i impulsa una política territorial que és la sentència definitiva al futur d’aquestes illes. No queda un palm de terra on no es pugui escampar asfalt, formigó i corrupció.

I com li agrada tant acumular càrrecs és també el VICEPRESIDENT d’un Parlament que tramita la LLEI DE MESURES ESPECÍFIQUES PER A EIVISSA I FORMENTERA que, a més d’inconstitucional, -ells que els agrada tant dir que defensen la CONSTITUCIÓ!-, ha de canviar de dalt a baix fins a 9 normes autonòmiques per deixar les Pitiüses definitivament condemnades i com a BOTÍ DE GUERRA per a especuladors i mafiosos de tota CLASSE que han trobat en aquesta terra el seu propi paradís, on tot els hi és permés.

GRÀCIES A LA SEUA INESTIMABLE AJUDA ON TENIEM HISTÒRIA, MESURA I PAISATGE, HO ANAM CANVIANT PER DESTRUCCIÓ, CIMENT I DESMESURA.

Mentre per a Mallorca i Menorca no s’han fet aquestes lleis perquè els seus representants no ho permetrien i perquè saben que un territori protegit és garantia d’un futur digne, Eivissa i Formentera s’han tirat als fems. És un :BARRA LLIURE, PAGA EL POBLE D’EIVISSA I FORMENTERA.

PER TOT AIXÒ, PER LA SEUA INCANSABLE TASCA PER A LA DESTRUCCIÓ DEL NOSTRE PATRIMONI CULTURAL I NATURAL, EL GEN ATORGA EL PREMI FORMIGÓ 2006 AL CONSELLER DE PATRIMONI, PORTAVEU DEL CONSELL I VICEPRESIDENT DEL PARLAMENT BALEAR, JUAN MARÍ TUR.