Premis Savina i Formigó'2004

Descarregar en format pdf el discurs del Premi Savina'2004
Descarregar en format pdf el discurs del Premi Formigo'2004

Discurs Premi Savina

El grau de destrucció que està patint Eivissa és tan gros i tan accelerat que ja no són només els grups ecologistes els que es mobilitzen per aturar un desastre o una amenaça. Molts ciutadans, sense militar a cap organització, han demostrat durant els darrers anys que saben sortir al carrer per dir prou de destrucció.

Això, per una part, és una demostració de la gravetat que ha adquirit la situació. Però, per altra, és també símptoma d’una saludable conscienciació de la ciutadania. Contràriament al que es creia, es eivissencs sabem manifestar-nos al carrer, sabem protestar i dir no, sabem plantar cara davant situacions injustes.

La tradicional passivitat, de temor al què diran, s’ha anat esvaint ja des del 22 de gener de 1999, quan una multitud de 12.000 persones sortia al carrer per cridar: No més destrucció.

I ara torna a haver-hi motius per a aquestes mobilitzacions. Com tots sabeu, el Govern balear i el Consell Insular impulsen des de fa un any tres projectes d’autovies (una d’elles ja ha començat a construir-se aquesta setmana) a l’illa d’Eivissa: la de Sant Antoni, la de l’aeroport i el segon cinturó de ronda de Vila. Es tracta, en realitat, d’una sola autovia que anirà des de l’aeroport fins a Sant Antoni.

El que no tenien en compte el Govern balear i el Consell Insular és que dur endavant aquestes obres no seria tan fàcil com suposaven. L’aparició d’un rebuig popular entre els mateixos veïns als qui havien promès tota classe de beneficis, ha demostrat que ja no és tan fàcil manipular l’opinió pública.

Els pobles de Sant Rafel, de Sant Jordi, els nuclis de Can Sifre, de Can Negre (als quals s’han afegit milers d’eivissencs), han dit no a aquestes obres. Tothom sap que no es tracta d’un moviment teledirigit, manipulat o instigat per algú amb interessos polítics. Pel contrari, es tracta d’un moviment social espontani, sincer i independent que l’únic que vol és dir no a una nova barbaritat a l’illa d’Eivissa.

La capacitat de mobilització i protesta de la Plataforma contra les autopistes d’Eivissa no té precedents entre els col·lectius veïnals. Desprès de diversos actes (com la manifestació amb cotxes d’abans de l’estiu, la recollida massiva de firmes, les assemblees multitudinàries o la penjada de pancartes) va tenir lloc el mes de juny una gran manifestació, de gairebé 10.000 persones, que va recórrer els carrers de Vila amb el lema ‘No volem autopistes’. Una vegada més, per si encara quedava cap dubte, allà es va demostrar que les queixes contra els projectes del Consell i el Govern no eren cosa de quatre gats, ni tenia res a veure amb partidismes.

La Plataforma antiautopistes d’Eivissa és un exemple d’organització cívica, apolítica i independent, sorgida de manera espontània per fer front a la destrucció de ca nostra. És precisament en la seua desvinculació de qualsevol altra interès on resideix la seua força i la seua credibilitat.

Per aquests motius,

el Grup d’Estudis de la Naturalesa (GEN-GOB Eivissa) atorga el PREMI SAVINA de defensa de la Naturalesa d’Eivissa a la Plataforma NO VOLEM AUTOPISTES.

Discurs Premi Formigó

Davant les crítiques que sol rebre, l’equip de govern del Consell Insular argumenta contínuament que només compleix el seu programa. Però cada dia veim que la política urbanística i les decisions que pren aquesta institució no tenen gran cosa que veure amb les seues promeses electorals.

El propi Pla Territorial Insular, que ara s’està tramitant, és un exemple bastant clar d’això. Mai els actuals governants varen prometre recuperar el frenètic ritme de destrucció previst al PTI, amb tantes noves urbanitzacions a la costa. Mai tampoc varen prometre que es podrien fer esteses elèctriques aèries, com tampoc figurava en el programa electoral que es podria urbanitzar Benirràs amb 112 xalets.

Una altra de les coses que tampoc figurava en cap programa electoral era la construcció d’una gran autovia entre l’aeroport d’Eivissa i Sant Antoni. La promesa de millorar les carreteres (cosa amb la qual tothom hi està d’acord) ha estat transformada després en un projecte d’autovia. Això és un engany, un frau. Mentides per encobrir qui sap quins interessos.

Els polítics que ara governen han enganyat als seus electors, han dit mentida a la població i han impulsat un macropojecte que havien tengut amagat fins arribar al càrrec.

El 18 de juny d’enguany, gairebé 10.000 persones sortiren al carrer amb el lema ‘No volem autopistes’. Evidentment, ningú podia dir ja que l’oposició al projecte fos cosa de quatre gats. Però la consellera insular de Carreteres no va tenir millor resposta al dia següent que minimitzar aquesta manifestació. Va dir que al carrer havien sortit 9.000 persones però que a ella l’havien votat 25.000. Són exactament les mateixes paraules que cinc anys abans havia pronunciat Antoni Marí Calbet, ex president del Consell, abans de perdre les eleccions de 1999.

De la capacitat política de Maria Estrella Matutes ja tots m’on feim una idea. Aquesta consellera no té altra funció al Consell Insular que la de vigilar els interessos de la família, que com tothom sap no són precisament els interessos generals. El fet que hagi estat dirigint empreses immobiliàries mentre se redactava el PTI serveix per eliminar qualsevol dubte sobre el seu paper a la política local.

Maria Estrella Matutes ha actuat en tot moment defensant el projecte de l’autovia que rebutja la major part de la població. En tot moment ha estat del costat de les previsions desenvolupistes del Govern balear (autor material del projecte) i no ha escoltat per res els afectats. De fet, quan s’ha referit a ells, ha set per ridiculitzar-los i per dir que estaven “polititzats”. Tot un exemple de comprensió, suport i ajuda.

De sa mateixa manera, tampoc s’ha dignat a tenir en compte els advertiments fets pel GEN sobre la invasió del Parc Natural de ses Salines amb les obres de l’autovia projectada a l’aeroport.

La xarxa de carreteres d’Eivissa i Formentera és plena de punts negres, de llocs on contínuament moren persones per una deficient senyalització, traçat o altres problemes. Tothom coneix aquests punts negres i aquests trams que s’haurien de modificar. Però el Consell afirma que “no hi ha diners” per fer aquestes obres tan barates i senzilles. En canvi, sí hi ha diners (més de 200 milions d’euros) per fer una macroautovia que només servirà per augmentar la perillositat de la via.

Per aquestes raons,

el Grup d’Estudis de la Naturalesa (GEN-GOB Eivissa) atorga el PREMI FORMIGÓ 2004 de Destrucció de la Naturalesa a MARIA ESTRELLA MATUTES PRATS, consellera d’hisenda, vies i obres del Consell Insular.