Premis Savina i Formigó'2003

Descarregar en format pdf el discurs del Premi Savina'2003
Descarregar en format pdf el discurs del Premi Formigo'2003

Discurs Premi Savina

Moltes vegades hem dit, i és bo anar-ho recordant, que als espais humanitzats Naturalesa i cultura son dos cares d’una mateixa moneda. És difícil, impossible, imaginar-mos l’Eivissa que estimam sense la cultura que li és pròpia. Aquesta illa no és només un paisatge o un ecosistema. Ca nostra és també la nostra cultura, el nostre patrimoni, les nostres costums i tradicions. És l’ecologia cultural de la que tantes vegades es parla.

En aquest sentit, és evident que parts massa importants i representatives de la nostra cultura pròpia han desaparegut ja. Mai més podrem conèixer, i molt menys, practicarem tradicions centenàries que ja han mort i han set oblidades víctimes d’una altra manera de viure, una manera de viure totalment divorciada del nostre entorn. La mateixa destrucció que acaba amb la nostra naturalesa acaba també amb la nostra identitat.

Però, per fortuna, si la situació no és encara més greu, si encara podem disfrutar d’una part important des nostro bagatge cultural, és perquè hi ha gent que lluita i treballa per mantenir tot aquest patrimoni.

Avui, precisament, volem reconèixer la labor que fan persones dedicades totalment a la conservació i divulgació de la nostra cultura, la que mos identifica com a eivissencs. Parlam de persones que no són només teòrics, que no només investiguen damunt els documents, sinó que surten al camp, i amb les seues mans restauren edificis, construeixen instruments musicals o treballen l’espart. Tan aviat fan tot això com imparteixen cursos i conferències, o fins i tot publiquen llibres.

Volem reconèixer avui la feina de dos persones que dominen tots els camps de la nostra identitat i la divulguen per tots els mitjans possibles. De fet, només d’aquesta manera es pot garantir la supervivència d’un món que perilla.

En Vicent Marí Serra, Palermet, és un jove eivissenc que l’any 93 va guanyar el premi de la nit de sant joan amb un llibre, “Entre el camp i la mar”, que era el preludi de tot el que faria després. En Vicent Palermet, a pesar de la seua joventut, s’ha convertit ja en un imprescindible activista de la nostra cultura. Dirigeix tallers d’instruments musicals, de canya, d’espart, de fusta... Fa sitges i forns de calç... restaura molins de sang, parets pageses... i al mateix temps escriu articles, col.labora amb televisions o amb llibres.

De la mateixa manera, n’Antoni Manonelles, du a terme una feina semblant. Fa de sonador i carameller a diversos grups folklòrics, és un estudiós de la nostra història i es declara un enamorat de l’arquitectura popular eivissenca, va ser membre del Taller d’Estudis de l’Hàbitat Pitiús, el TEHP; ha set també membre fundador de l’Arxiu de Cultura Popular... A n’en Manonelles, tan aviat s’el pot veure també explicant la història d’Eivissa a un grup de joves sobre el camp, que recuperant fotografies antigues per als arxius públics.

Per tant, els dos son un exemple integral d’autèntics militants defensors de la nostra cultura. Son persones que han fet de la conservació de la nostra identitat pròpia una feina i una vocació que supera els horaris i les obligacions.

Podem dir que mentre existeixin persones com ells hi haurà una esperança per a la cultura pitiüsa. I en Vicent Palermet i n’Antoni Manonelles representen aquesta continuïtat.

Per tot això,

El Grup d’Estudis de la Naturalesa, GEN, atorga el Premi Savina 2003 de Defensa de la Naturalesa d’Eivissa a Vicent Marí Serra, Palermet i Antoni Manonelles Bolle conjuntament.

Discurs Premi Formigó

Les illes Pitiüses representen un ecosistema fràgil. Fa ara 40 anys que va començar un intens procés de transformació d’Eivissa que ha destruït gran part dels valors naturals i també culturals que mos caracteritzaven. Es eivissencs del segle XXI ja no podran conèixer com eren de polits molts d’espais naturals, com era de bella la nostra costa i com de diversos eren els nostres tresors ambientals.

El tantes vegades proclamat equilibri entre naturalesa i economia ha estat fins ara un fracàs, un desig incomplit. La balança s’ha inclinat sempre, sistemàticament, a favor d’una economia que no sembla sostenible i que no sempre mos ha donat riquesa personal i humana. L’equilibri a favor de la naturalesa, de sa que tots depenem en última instància, encara no ha arribat.

S’ha de reconèixer que la creixent conscienciació col·lectiva ha fet que els nostres governants hagin frenat lleugerament les seues ambicions desenvolupistes. No sabem què passaria si el poble eivissenc, en moments concrets de la nostra història recent, no hagués reaccionat en favor del medi ambient. Probablement, els nostres governants haurien tengut pista lliure per accelerar la maquinària de destrucció.

Ara bé, això no ha impedit que els representants públics actuïn a vegades en contra de la voluntat popular, emparant-se en una majoria electoral que interpreten de forma equivocada. Guanyar unes eleccions no significa que la ciutadania doni carta blanca per a fer qualsevol cosa. A més a més, quan es comencen a fer coses que ningú havia promès en la campanya electoral.

Ningú va dir mai que la reforma de la Llei d’Espais Naturals serviria per construir qualsevol cosa a l’interior de les zones protegides. Amb aquesta reforma no es busquen beneficis pel camp, només tornar.lo a les mans de l’especulació.

Ningú va dir que la reforma de les Directrius d’Ordenació del Territori, les DOT, servirien per recuperar sòls urbanitzables a la costa que havien quedat anul·lats i convertits en sòl rústic: Ses Variades, per començar, i molts altres llocs que encara no coneixem són terrenys on ara es podrà seguir amb sa massificació

Ningú va dir que se suprimiria el Parc Natural de Cala d’Hort, però ara veim com s’eliminarà per complet una figura de protecció que tantes i tantes avantatges podria aportar. Unes avantatges que ja mai es coneixeran perquè el Parc desapareixerà.

Ningú va dir que es faria una llei a mida per legalitzar l’aberració urbanística de Michael Cretu a Corona, sentenciada pels tribunals a ser derivada. La vergonya que representa aquest cas concret no té precedents i supera tot el que havíem vist fins ara. Tot un parlament autonòmic és utilitzat al servei d’una il·legalitat, per protegir-la davant els tribunals. Això no figurava a cap programa electoral.

Ningú va dir moltes coses que mo les trobam ara fetes o a punt de fer, amb nocturnitat i alevosia, sense previ avís i per l’esquena.

El més greu és que totes aquestes mesures tenen forma de llei, nascudes a una cambra política que hauria de ser la veu del poble i de les seues legítimes aspiracions, no la veu de l’especulació

Res com la destrucció del medi ambient ha mobilitzat mai tanta gent a la nostra illa. No es pot oblidar el que va passar el 22 de gener de 1999, quan més d’onze mil eivissencs sortiren al carrer amb el lema ‘No més destrucció’. Els polítics que presenten un programa moderat per finalment aplicar decisions radicals que res tenen a veure amb aquella moderació, no quedaran sense resposta.

Per tot això, ...

El Grup d’Estudis de la Naturalesa (GEN), atorga el Premi Formigó 2003 de destrucció de la naturalesa d’Eivissa al GRUP PARLAMENTARI DEL PARTIT POPULAR i al GRUP PARLAMENTARI D’UNIÓ MALLORQUINA AL PARLAMENT BALEAR.