Presentació d’al·legacions al Projecte de decret sobre la conservació de la Posidonia oceanica a les Illes Balears. (23/11/2017)

.- El GEN-GOB reconeix el treball fet pel Govern Balear per protegir les praderies de posidònia a les Balears. 

.- El GEN-GOB insta al Govern Balear a reconsiderar la definició de praderia de posidònia per tal d’incloure totes les praderies de posidònia independentment de la seva extensió i cobertura. 

.- El GEN-GOB considera que el decret es insuficient alhora d’abordar les problemàtiques de l’abocament d’aigües mal depurades a la mar.

Des de el GEN-GOB reconeixem i valoram positivament el treball realitzat pel Govern Balear per protegir les praderies de Posidonia oceanica del litoral balear. Aquesta feina, quedarà ara reflectida en el Decret sobre la protecció de la posidònia a les Illes Balears, on l’esperit general és la protecció i la conservació d’aquestes praderies. Tot i així, a l’articulat del decret, trobam hi ha una sèrie d’articles i disposicions contraris a aquest esperit general, que deixen sense protecció efectiva moltes praderies de posidònia. Per això, el GEN-GOB, amb l’objectiu d’intentar millorar aquest decret, ha presentat un total de 29 al·legacions, un breu resum de les quals s’explica a continuació. Per a més informació, consulteu el document de les al·legacions presentades pel GEN-GOB davant la Direcció General d’Espais Naturals i Biodiversitat a l’enllaç: https://drive.google.com/file/d/1oBq9F_9rAVSfxKMWyw_suDbwD0Cvrki9/view?usp=shari ng

Definició praderia de Posidònia

La definició que fa el decret de les praderies de posidònia deixaria sense protecció praderies inferiors a 1 hectàrea o amb una cobertura del fons inferior al 50%. Entenem que aquesta definició deixaria sense protecció efectiva molts alguers de posidònia. Proposam modificar aquesta definició per incloure totes les praderies de posidònia existents a les Illes Balears, independentment de la seva extensió i cobertura.

Protecció general

El decret permet activitats que afectin a una extensió de praderia de posidònia d’1%. Trobam que aquest article no té en compte els impactes acumulatius, ja que afeccions reiterades d’1% damunt de la praderia poden significar impactes acumulatius importants en el temps. Com hem comentat anteriorment, el decret tendria que protegir totes les praderies de posidònia de les Balears, independentment de la seva extensió i cobertura.

Regulació del fondeig d’embarcacions

El decret pot obrir la porta a la instal·lació de camps de fondejos de boies ecològiques a les praderies de posidònia degradades. Entenem que aquestes autoritzacions tenen que estar dins un pla integral de regulació de fondejos a escala Balear. Aquest pla es tendria que fer en base a estudis de capacitat de càrrega amb criteris ambientals i garantir l’ús públic de la mar. Entenem que el decret tendria que garantir la retirada progressiva de totes les estructures fixes de fondeig o morts. En cas que així es determini, en funció dels estudis de capacitat de càrrega amb criteris ecosistèmics, es procedirà a la substitució dels morts per fondejos de baix impacte –fondeig ecològics segons la terminologia del decret– d’acord amb els usuaris.

Autorització d’instal·lacions de fondejos fixos amb boies ecològiques

Entenem que la justificació per instal·lar fondejos ecològics, o de baix impacte, es preservar una praderia de posidònia que pateix un pressió elevada per part de fondeig incontrolat d’embarcacions. Per això, trobam que el decret hauria de prioritzar la instal·lació d’aquests fondejos a zones de praderia on s’han format calbes de sorra, o a zones degradades com a conseqüència de la presència de morts il·legals. A indrets on hi ha una extensa zona d’arena, al costat d’una praderia de posidònia, trobam que l’abalisament de la zona de sorra és suficient per reubicar les embarcacions sense la necessitat d’instal·lar fondejos de baix impacte.

Emissaris o instal·lacions sobre fons de posidònia

El decret tendria que ser més clar i específic alhora de resoldre la greu problemàtica general per l’abocament d’aigües mal depurades a la mar. En aquest sentit, es proposa el desenvolupament al Decret d’un punt que contempli els aspectes següents:

– Establir un calendari, amb el corresponent compromís, que garanteixi la dotació pressupostaria per tal d’evitar, el més aviat possible, el vessament d’aigües sense la necessària depuració a la mar.

– Control, clausura i sanció, si pertoca, dels establiments privats que aboquen aigües sense depuració o insuficientment depurades a la mar.

Alguers d’Alt Valor i Alguers a Restaurar

Incloure la praderia de es Jondal dins la categoria d’Alguers a Restaurar. Es Jondal és una de les zones de Pitiüses que pateixen una major pressió de fondeig per part d’embarcacions de gran eslora. Pensam que si es Xarco està inclòs al llistat d’Alguers a Restaurar, també es tendria que incloure es Jondal ja que constitueixen una mateixa unitat