Especialment il·lustrativa d’aquests esforços és la creació de la Federació Pitiüsa de Races Autòctones, que engloba un seguit d’associacions específiques per a cada raça. Totes elles estan fent feina, de manera coordinada, per a rescatar aquestes races de la situació crítica en què es troben, al caire de la total desaparició.
Això no obstant, el GEN-GOB Eivissa, igual que han fet diversos criadors en els darrers dies, vol convidar tant a la Federació com al Consell d’Eivissa a extremar les precaucions a l’hora d’inscriure els patrons racials i d’establir l’estàndard que ha de definir les condicions morfològiques de cada raça. No aplicar una feina rigorosa en aquest sentit equivaldria a malmetre allò que es vol preservar, és a dir, les característiques de la pròpia raça.
En aquest sentit, consideram molt necessari fer els màxims esforços per a consultar el major nombre possible de criadors, tant si estan en contacte o no amb la Federació o les seues associacions, i redoblar els esforços per localitzar aquests criadors i tenir en compte els seus criteris. Les seues indicacions, òbviament, han de ser després estudiades (acceptades o descartades) a la llum del mètode científic corresponent.
En uns moments tan difícils per a les races, és necessari escoltar totes les veus i recollir tots els testimonis per tal de no desaprofitar cap informació ni opinió, donat que actualment estam davant els darrers exemplars d’aquests animals.
Ha de ser esforç prioritari de la conselleria insular d’Agricultura del Consell i del Govern balear seguir subministrant els fons i els mitjans necessaris perquè aquesta senya d’identitat pugui ser també una eina de desenvolupament econòmic en el camp, gràcies a la seua reconeguda superioritat en relació a les races selectes.
El GEN-GOB Eivissa denuncià, al seu moment, que la consideració d’urbanitzables que atorgava el PTI a finques de Joan i Antoni Marí Tur i de la seva família directa, no acomplia la legalitat. Les finques en qüestió, situades a la zona de Cala Molí, haurien requerit una modificació de planejament, per mor de l’entrada en vigor de la LEN al 1991, i una tramitació prèvia a l’entrada en vigor de les DOT que mai s’arribà ni tan sols a iniciar. Malgrat això, i de que segons la llei 6/1999 de Directrius d’Ordenació Territorial, els terrenys havien de ser considerats rústics pel PTI, Àrea de Protecció de Costa, amb edificabilitat zero, aquest instrument d’ordenació, amb el vot a favor del Sr. Joan Marí Tur, recollí les finques com a sòl urbanitzable i, poc després, varen ser venudes a un grup immobiliari de llevant per un import declarat superior als 9.000.000 d’euros (nou milions d’euros).
L’entrada en vigor de la Llei 1/1991 d’Espais Naturals i àrees d’especial protecció de les Illes balears, va suposar, en virtut del seu art 7, que quedaren sense efecte els plans, normes, projectes d’urbanització i parcel·lació afectats per aquesta normativa.
Aquest fet ha quedat reflectit a les sessions de la pròpia Comissió Insular d’Urbanisme, que ha donat compte d’informes jurídics diversos sobre sòls que al seu moment quedaren amb els seus àmbits originaris afectats per la Llei 1/1991. Exemples d’això en són els informes emesos i els acords presos en relació a diversos plans parcials contemplats a les normes urbanístiques de planejament municipal de Sant Josep de sa Talaia. En tots els casos, d’acord amb allò contemplat a la LEN s’ha conclòs:
“al haber quedado afectado el Sector por la Ley de Espacios Naturales, este ha quedado desvirtuado y, por tanto, incumple lo previsto en el art. 13.1 del Texto Refundido de la Ley del Suelo de 1.976, en relación con los arts. 43.1.2 y 45.1. a)del Reglamento de Planeamiento, teniendo como consecuencia la INVIABILIDAD del presente PLAN PARCIAL. Los artículos citados determinan que el ámbito de los sectores donde se han de desarrollar Planes Parciales o áreas de Actuación, deberán estar perfectamente definidos en los Planeamientos Municipales, de tal forma que para delimitar nuevamente el Sector actual habría que procederse a una Modificación Puntual de las Normas Subsidiarias de Sant Josep y para desarrollar
dicho Sector, sería necesario redactar un nuevo Plan Parcial. 2) Notificar a los promotores que, además, el Plan Parcial adolece de las siguientes deficiencias: 1) Debe modificarse el ámbito del sector, excluyendo del mismo el ámbito afectado por las determinaciones de la Ley 1/91, de 30 de enero, de Espacios Naturales y de RÉGIMEN Urbanístico de las áreas de Especial Protección de las Islas Baleares, y adaptando la totalidad de las determinaciones de la ordenación a los parámetros que de ello resulten.”
És a dir, en cap cas, l’Ajuntament podia continuar la tramitació de plans parcials amb els seus àmbits afectats per la Llei 1/1991 d’Espais Naturals, com era el cas del pla parcial 4.14, ni aprovar projectes d’urbanització o atorgar llicències d’edificació a l’interior dels àmbits de sòl urbanitzable que, havent quedat afectats per la LEN, s’havien de considerar sense efecte fins a la modificació corresponent del planejament municipal i la redacció corresponent del nou pla parcial resultant. (actes de la CIU de 22/4/1996, 10/02/1998, 18/12/1998). Els àmbits afectats, fins a la modificació corresponent del planejament municipal i la redacció del nou pla parcial, s’han de considerar sòl rústic i no poden ser objecte d’urbanització, transformació o edificació. És dóna la circumstància que el Sr. Antoni Marí Tur, en qualitat de membre de reconegut prestigi de la Comissió d’Urbanisme, conegué aquests informes i els votà a favor, motiu pel qual no podia al·legar ignorància de la situació en que es trobava el P.P de la seva propietat.
En els casos d’àmbits afectats per la LEN, situats a primera línia de costa i que a l’entrada en vigor de la Llei 6/1999 de Directrius d’Ordenació no haguessin conclòs la tramitació de la modificació del seu àmbit i del nou pla parcial resultant, aquests esdevingueren inviables donada la prohibició de tramitació de nous sòls urbanitzables en primera línia de costa contemplada a aquesta llei i la classificació de rústics que automàticament assoliren aquells àmbits ubicats a la costa i que no disposessin de la totalitat de la tramitació administrativa acabada. Precisament, en compliment d’aquest precepte legal, l’Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia va denegar la continuació de la tramitació de l’adaptació a la LEN del P.P 3.5, sita a la zona de es Jondal. Contra aquesta denegació la promotora interposà recurs contenciós davant del TSJB, recurs resolt en sentència de 23 de juliol de 2002, clarificadora de l’obligatorietat d’aplicació tant de la LEN com de les DOT i que deixa completament tancada la qüestió de la desclassificació automàtica d’aquests sòls i la inviabilitat de l’execució de la urbanització. L’Ajuntament, per tant, estava perfectament informat i era coneixedor de la normativa d’aplicació.
Des del GEN-GOB no s’ha trobat cap esment de la tramitació de la modificació de les NNSS que permetés a aquest pla parcial ajustar-se a la LEN i, per tant, cap aprovació del projecte abans de l’entrada en vigor de les DOT, motiu pel qual aquest àmbit s’hauria d econsiderar desclassificat automàticament i el PTI no podia incloure l’àmbit com urbanitzable en cap cas.
En qualsevol cas, les zones APT de costa no poden tenir altra classificació que la de sòl rústic i per tant no poden ser emprades com a cessió de sòls “urbans” o urbanitzables. A més, bona part del sòl “cedit” es troba també dins de la zona perifèrica de protecció del Parc Natural de ses Salines.
Els voltants de l’hipòdrom de Sant Jordi, actualment sol rústic i sense edificar, amb una alta qualitat com a sòl agrícola, ha de continuar en l’estat en que es troba actualment.
La mesura proposada per l’Ajuntament, eximeix als propietaris de l’obligatòria cessió de la parcel·la corresponent a usos públics dins del propi sòl urbà, que és on són necessaris els serveis i on l’Ajuntament podria crear equipament públic pels veïns. D’aquesta manera, el poble de Sant Jordi, continuant com passava fins ara, tornarà a tenir un nou sol urbà, però que no tendrà ni un metre de sol públic al seu interior, augmentant així l’apinyotament urbanístic i la total absència d’infrastructures públiques allà on han d’estar: dins el sol urbà, i no fora. Es consolida i referma així el vici i els problemes heretats de l’anterior etapa.
El GEN-GOB vol recordar que el sòl urbà no és aquell que es dibuixa sobre el paper sense cap criteri, com ha fet ara l’Ajuntament de Sant Josep, sinó que per ser recollit com a tal ha d’estar dotat d’uns serveis i unes infrastructures de les quals el sòl proposat no disposa.
La totalitat del desenvolupament urbà de la zona s’ha fet al marge de la legalitat, tal i com ja ha quedat recollit per sentència judicial del TSJIB. Aquest desenvolupament il·legal ha comportat, a més, una despesa pública inacceptable donat que les arques públiques s’han fet càrrec de les despeses per dotar la zona de serveis bàsics. Tal és el cas de la depuradora de la zona que, a més, ara s’amplia per haver quedat obsoleta sense que als responsables els costi un sol cèntim. Obres d’urbanització i clavegueram també han estat a càrrec dels contribuents.
Doblement perillós és el fet que sòls ara rústics s’incorporin com a part integrant d’un sòl “urbà”. Aquest fet possibilita que en un futur, de forma molt senzilla, mitjançant una modificació municipal d’usos del sòl dins d’aquest àmbit, adquireixin la condició d’edificables.
Sant Jordi no ha de créixer més urbanísticament, ha de millorar el que té. Després de l’explosió edificatòria que ha patit en la darrera dècada, aquest poble el que necessita és consolidar els seus serveis, no augmentar més els solars edificats.
Ara fa un any, el GEN-GOB Eivissa va denunciar davant la Comissió irregularitats en l’adjudicació de l’explotació del port esportiu a l’empresa SEMAR, per l’incompliment de la normativa europea en matèria de contractes públics. Aquesta concessió es va tramitar i aprovar per part d’Autoritat Portuària de Balears (APB) per ser utilitzada com a mesura de pressió per forçar l’alternativa de plataformes a l’abric del dic de Botafoc, en comptes d’una ordenació racional de l’espai portuari.
El passat mes de febrer, la Comissió notificà l’admissió a tràmit de la queixa formulada pel GEN-GOB i ara, nou mesos després, el nostre grup ha tingut coneixement de l’efectiva obertura d’un expedient sancionador contra l’Estat espanyol a rel dels fets denunciats. Aquest expedient es troba en tramitació amb el núm. 2009/4057 a la Direcció General de Mercat Interior de la UE.
La decisió presa per part de l’organisme europeu té data de 20 de novembre, i en ella s’acordà remetre una carta d’emplaçament a l’Estat espanyol, conforme allò previst a l’art 226 del Tractat de la CE, per la possible infracció de la normativa comunitària de contractació pública, per no respectar les disposicions de la Directiva 93/97/CE, en particular l’obligació de publicar al DOUE el concurs públic, en les condicions previstes als arts 3,11, apartats 3, 4 i 16, que estableixen les regles de publicitat aplicables a la concessió d’obres.
Quan la Comissió considera que s’ha produït una infracció del Dret comunitari que justifica la incoació d’un procediment d’infracció, envia una carta d’emplaçament a l’Estat membre sol·licitant presenti les observacions que consideri en el termini de dos mesos. En funció de la resposta o silenci de l’estat interessat, la Comissió pot optar per enviar-li un dictamen motivat on exposa les raons per les quals se considera que s’ha produït la infracció i requeriment a l’Estat per a que s’ajusti a les normes en un determinat termini de temps, en general dos mesos més. Si l’Estat fa cas omís a aquest dictamen, la Comissió pot traslladar el cas al Tribunal de Justícia Europeu. Si aquest determina que s’ha produït la infracció, es requereix a l’Estat a que adopti les mesures necessàries per ajustar-se a la legalitat.
L’art 228 del tractat de la UE faculta a la Comissió per actuar contra els Estats membres que no acatin les sentències del tribunal europeu.
L’obertura d’aquest expedient d’infracció per part de la UE demostra, una vegada més, que l’APB actua de forma negligent, contraria a Dret i a l’interès públic en un afany incomprensible de portar endavant el pitjor projecte possible per al port d’Eivissa. Les conseqüències que pugui tenir aquesta conducta poden ser extremadament gravoses per les arques públiques, és a dir, pels ciutadans. Aquesta circumstància sembla no importar en absolut a les autoritats “responsables”, que en aquest moments han adoptat la postura de defensar sense arguments un projecte car, desmesurat, il·legal i que posa en perill la declaració d’Eivissa com Patrimoni de la Humanitat.
Descarregar discurs Premi Savina´2009 Descarregar discurs Premi Formigó´2009Com sempre, la identitat dels guanyadors no se sabrà fins el mateix moment del menjar, quan un membre del GEN llegirà els mèrits que concorren en la persona, entitat o institució premiats. El premi Savina s’atorga a aquelles persones o col·lectius que destaquen per la seua feina a favor del medi ambient i la cultura pròpia d’Eivissa, mentre que el premi Formigó es concedeix a aquells que contribueixen decisivament a la destrucció del nostre entorn natural i cultural.
Mereixedors del premi Savina han estat, en edicions anteriors i entre d’altres, l’Institut d’Estudis Eivissencs, el professor Cristòfol Guerau d’Arellano, la Coordinadora contra el Càmping de es Ca Marí, la Plataforma cívica contra el camp de golf de cala d’Hort, la plataforma veïnal contra les línies d’alta tensió de Sant Carles, sa Colla de l’Horta de Jesús, la Plataforma No Volem Autopista o, l’any passat, Joan Ferrer Ferrer i Vicent Torres Marí, educadors del Camp d’Aprenentatge de Sant Vicent de sa Cala. Entre elspremis Formigó més destacats figuren els ex-alcaldes de Sant Josep, José Serra Escandell, i de Santa Eulària, Vicente Guasch; la companyia elèctrica GESA; l’especulador Abel Matutes; Pedro Palau, aleshores Conseller de Turisme del Consell Insular; Encarnación Sánchez-Jáuregui, aleshores assessora jurídica de la CIU; Jaume Matas, aleshores Ministre de Medi Ambient; Joan Marí Tur, aleshores Conseller de Patrimoni del Consell Insular; Estrella Matutes, aleshores Consellera de Vies i Obres del Consell Insular, ISCOMAR o, l’any passat, Francesc Triay, president de l’Autoritat Portuària de Balears.
El trofeu del premi Savina consistirà en una placa commemorativa. En canvi, el premi Formigó és un bloc dels habitualment utilitzats en la construcció. Com que el guardonat amb el premi Formigó no sol assistir a recollir-lo, el GEN l’enviarà després al seu destinatari, per tal que el pugui exhibir en un lloc vistós com a mostra eloqüent de la seua labor destructora.
Enguany, el dinar de lliurament dels premis Savina i Formigó es realitzarà, dissabte, 21 de novembre, a les 14 hores, al restaurant Can Caus,.
Els tiquets es poden reservar o comprar a la seu del GEN, carrer Major, 20, Dalt Vila (Can Llaudis), cridant al telèfon 971 390674, mitjançant fax al mateix número o, també, per correu electrònic a la següent direcció: gen@gengob.org, fins un dia abans del dinar. Cal recordar la possibilitat de reservar dinar vegetarià.
A prop d’on s’ha produït aquest tancament il·legal, la demarcació de costes va esbocar, després de 20 anys de tràmits, una altra tanca. Ara, un nou tancament, que vulnera clarament la llei de costes estatal, torna a obstaculitzar el pas per aquest tros de costa i a invair zones que han d’estar obligatòriament lliures d’obstacles i construcció alguna.
El deslinde provisional d’aplicació a la zona és l’aprovat al setembre de 2007. Segons l’art 12.5 de la Ley de Costas, i el 21.2 del seu reglament, s’estableix la suspensió d’autoritzacions i concessions fins la resolució final de l’expedient de deslinde, per la qual cosa les obres en cap cas poden haver estat legalment autoritzades. Cas d’existir autorització per les mateixes, aquesta podria ser constitutiva d’un delicte de prevaricació per part dels funcionaris o autoritats responsables. Per aquest motiu, el GEN-GOB també ha demanat a la demarcació de costes que posi els fets en coneixement del Ministeri Fiscal, tan per investigar les possibles responsabilitats del promotor de l’obra, i/o dels tècnics i funcionaris que puguin ser-ne responsables.
Segons els veïns consultats, les obres s’iniciaren en febrer d’aquest any i es troben totalment finalitzades. Des del GEN-GOB es va sol·licitar, fent ús de l’acció pública en matèria de medi ambient i urbanisme, còpia completa de l’expedient o expedients que poguessin existir en relació a l’assumpte, tan d’autorització com d’infracció que es poguessin haver obert. Després de més de dos mesos, no s’ha rebut cap tipus de comunicació al respecte ni es té coneixement de que per part dels responsables s’hagi emprés acció alguna.
El Grup d’Estudis de la Naturalesa (GEN-GOB Eivissa) vol expressar la seua total oposició a la construcció d’una vivenda de grans dimensions enmig de la massa forestal d’un puig a la zona de Can Frígoles, de Santa Eulària, a prop del Puig de na Ribes. Aquesta construcció, per les seues dimensions i ubicació, causarà un gran impacte visual que no es pot tolerar en un municipi ja molt castigat per llargs anys d’indisciplina i permissivitat urbanística.
El GEN, però, vol recordar als ajuntaments, com responsables directes de la gestió urbanística, que no tenen cap obligació de concedir llicències urbanístiques a sol rústic, a pesar que els promotors compleixin tots els requisits que la llei demana com son parcel·la mínima, volum, altures, etc. La Llei de Sol de Balears estableix que al sol rústic la concessió de llicències per vivendes unifamiliars no és una obligació dels ajuntaments, sinó que és una acte condicionat i discrecional, donat que la vocació del sol rústic no és el de ser edificat, sinó el de acollir labors agrícoles, ramaderes i forestals. Per això, l’autorització d’una vivenda unifamiliar no és una cosa que obligatòriament s’hagi de donar en sol rústic, molt menys quan és evident que aquesta construcció no és cap instal·lació destinada a feines de tipus agrari o ramader.
D’aquesta manera, els ajuntaments poden denegar qualsevol sol·licitud de llicència com la d’aquest cas, malgrat compleixin els paràmetres urbanístics, perquè són projectes que no s’adeqüen a la naturalesa i funcions pròpies del sol rústic.
Nombroses sentències emeses pels tribunals de justícia de les Balears en els darrers anys avalen la denegació de llicències de cases en aquest tipus de sol per part de les institucions. Recursos presentats per promotors als qual s’han denegat permisos han perdut les seues pretensions davant els criteris municipals, la qual cosa és demostració de la cobertura legal que la normativa dona a la protecció del sol rústic davant els moviments especulatius que es fan en aquest tipus de terrenys. Els ajuntaments d’Eivissa, per tant, no només han de mirar els paràmetres urbanístics de la casa que es projecta, sinó que han de mirar sobretot si aquest projecte és compatible amb les funcions pròpies del sol rústic.
Per altra banda, tant els ajuntaments com la Comissió Insular d’Urbanisme del Consell tenen la potestat de denegar sol·licituds de llicència per l’impacte visual i paisatgístic que causarà la construcció projectada. Aquest argument ha estat utilitzat en diverses ocasions per la CIOTUPHA per a denegar autèntics esguerros paisatgístics que, en canvi, complien tots els altres paràmetres.
El GEN insta a totes les institucions a utilitzar tots els mecanismes que permeten les lleis per a evitar l’especulació en sol rústic, causant de la urbanització dispersa que s’està menjant el nostre territori de forma lenta però inexorable. En definitiva, el sòl rústic no està contemplat per la llei per a ser edificat amb xalets, sinó per a desenvolupar-hi activitats agràries. Això està legalment reconegut i amb jurisprudència consolidada, i els ajuntaments i Consell no poden ignorar-ho. Al contrari, han de posar-ho en pràctica.
CONSIDERA QUE EL VOLUM DE FANGS DRAGATS SERÀ DE 750.000 M3 (NO 660.000 CON CONCLOU L’AVALUACIÓ AMBIENTAL, NI 450.000 COM ASSEGURA L’APB)
Adverteix dels efectes nocius que perduren encara a la zona d’abocament del dragat realitzat al 2001 per les obres del Dic de Botafoc
Adverteix que s’hauria d’estudiar la capacitat de càrrega de la zona on es preveu l’abocament “atesos els comprovats efectes que altres abocaments han tengut sobre la fauna de la zona” Efectes que han estat negats sistemàticament per l’APB, promotora del projecte.
L’informe recull que la contaminació per PCBs detectada per l’Instituto Español de Oceanografía en l’investigació del Don Pedro, prové del port d’Eivissa, la qual cosa contradiu totalment les analítiques de l’APB, que afirmen que tal contaminació no existeix
Així mateix, i pel que fa a la eliminació de la pradera de posidònia existent actualment al port d’Eivissa, els tècnics de la Conselleria del Govern adverteixen que el mal estat de conservació que esgrimeix l’autoritat portuària (provocat per la construcció del dic al 2001), “no habilita les administracions per executar projectes que la punguin perjudicar”, sinó que les normes obliguen les administracions a adoptar les “ mesures per mantenir els espais en un estat de conservació favorable”
L’informe del servei de recursos marins de la conselleria d’agricultura i pesca acaba recomanant fermament l’estudi d’alternatives viables a l’abocament a la mar dels productes de dragat .
Aquest informe, el segon que s’emet des de la Conselleria d’Agricultura i Pesca del Govern, que és preceptiu, contradiu frontalment les tesis sostingudes per l’Autoritat portuària que minimitzen l’impacte de l’abocament de fangs provinent del port d’Eivissa, tot i donar per bones les anàlisis de contaminants fetes per l’APB –tot i les contradiccions existents amb les realitzades per l’IEO-, i no tenir en compte en cap cas la comprovada presència de caulerpa racemosa a la zona i els efectes de la seva dispersió.
Curiosament, malgrat l’informe de Pesca és preceptiu, aquest només va ser sol.licitat una vegada que el Ministeri ja havia autoritzat l’abocament, nova mostra del nul interès existent per les repercusions ambientals del projecte.
Descarregar informeDentro de la Campaña En Acción por El Mar 2009 que Ecologistas en Acción está realizando por el Mediterráneo, el velero Diosa Maat recala en Formentera con el fin de emitir unas conclusiones sobre la situación de los vertidos de aguas residuales urbanas a la zona marina del parque Natural de ses Salines.
El equipo de buzos del Diosa Maat realizará varias inmersiones estos días, para analizar y evaluar la situación. Ecologistas en Acción se está coordinando en estos trabajos en las Pitiusas con el GEN- GOB EIVISSA.
Más información: Jorge Sáez, Coordinador de Medio Marino de Ecologistas en Acción (615 930 017)
AENA INICIA ELS EXPEDIENTS D’EXPROPIACIÓ ABANS I TOT DE CONCLOURE EL TRÀMIT D’EXPOSICIÓ PÚBLICA DE L’AVALUACIÓ AMBIENTAL
A continuació us adjuntam un extracte de les al.legacions presentades pel GEN a la modificació del PDS de l’Aeroport d’Eivissa:
Proyecto sobredimensionado, innecesario y contrario al interés público
El Proyecto de Plan Director de aeropuerto de Eivissa está basado en la previsión de un incremento de 1.000.000 de pasajeros anuales. Para que esta ampliación tuviera algún sentido, este aumento de pasajeros se daría durante los meses estivales de temporada alta (julio y agosto básicamente), ya que el resto del año las infraestructuras portuarias se encuentran totalmente infrautilizadas por la falta de tráfico. Para el conjunto de la isla de Eivissa, y también para la de Formentera, no es deseable un aumento del tráfico aéreo en los meses estivales, ya que estos pequeños territorios insulares se encuentran totalmente colapsados por la gran afluencia turística que se da en los mismos durante la temporada alta. Así, es completamente contraproducente la creación de infraestructuras que permitan un mayor crecimiento de los visitantes, dado que el resto de las infraestructuras de la isla no pueden absorber un flujo humano tan importante como el que permitiría la ampliación proyectada . Actualmente ya se da un colapso importante en las carreteras, depuradoras y desaladoras para abastecimiento de la población, lo que obliga a invertir permanentemente ingentes cantidades de dinero público en una espiral insostenible que sólo favorece la especulación y acaba con la calidad de vida de la isla.
El proyecto presentado, por lo que se refiere a sus dimensiones por las previsiones de crecimiento del tráfico aéreo, no supone solo un atentado contra los más elementales principios de sostenibilidad, sino también un auténtico caso de malversación de fondos públicos, al ser estos destinados a obras que, lejos de estar al servicio del interés general, lo perjudican directa y gravemente.
Este proyecto pretende desarrollarse, como ocurre con el previsto en el Puerto de Ibiza, al margen del más mínimo sentido de la mesura y de la lógica, planificado evidentemente desde el más absoluto desconocimiento de la realidad insular y posiblemente estudiado sólo como ejemplo de inversión estatal sin más consideraciones que las de justificar un presupuesto, y eso en el mejor de los casos.
La Isla de Eivissa requiere de una urgente planificación territorial y ambiental que está siendo eludida por los poderes públicos responsables e impedida directamente por proyectos absurdos como el actualmente propuesto.
Desde el GEN-GOB, queremos recordar que el propio Govern Balear, el Consell Insular y el Ayuntamiento directamente afectado han solicitado, en un poco común gesto de sobriedad institucional, que el proyecto sea redimensionado a la baja, de forma que sea más acorde con las necesidades reales de la isla.
En época de crisis económica global, como la que se vive actualmente, los presupuestos de las administraciones públicas deberían ser más escrupulosamente controlados, para evitar precisamente actuaciones costosas e innecesarias que sólo benefician a las adjudicatarias de las obras bien relacionadas pero en ningún caso al interés público, más falto de otras medidas que de obras faraónicas que, además de innecesarias e indeseables, son ridículamente costosas y de consecuencias irreversibles, como la prevista en le Plan director de Aeropuerto o las del Puerto de la isla.
Inaceptable afectación del Parque Natural de ses Salines.
El proyecto presentado supone la afectación directa e injustificada de una amplia zona del Parque Natural de ses Salines, protegida por las leyes autonómicas, estatales y directivas europeas. En ningún caso es aceptable que las obras públicas, amparándose en un supuesto interés general más que dudoso, sirvan para mermar la calidad y cantidad de espacios naturales protegidos. De esta manera, los fondos públicos para protección ambiental no llegan aún en casos de extrema urgencia, pero desde la administración no se escatiman esfuerzos económicos en proyectos claramente perjudiciales para el medio ambiente.
No sólo el proyecto resulta un claro atentado contra los valores del espacio natural de ses Salines, con previsión de instalaciones prohibidas en su propio Plan Rector de Uso y Gestión, sino que en el mismo no se contempla una sola medida correctora o compensatoria a la desaparición de la vigente protección.
Afectación de otros espacios de la Red Natura 2000
Por otra parte, debe tenerse en cuenta, que el total desconocimiento de la realidad insular con el que se ha redactado el plan sectorial, hace obviar otros aspectos relevantes como es el hecho de que la extracción de los áridos necesarios para la obra supondría, también, la afectación de los Lugares de Importancia Comunitaria que están siendo ya invadidos por las actividades extractivas después de décadas de boom inmobiliario y la construcción de autovías en una isla de solo 540 km2.
Inaceptable afectación sobre elementos Patrimoniales.
Sobre la afectación de elementos pertenecientes al Patrimonio Histórico, nos remitimos al informe que el departamente de Patrimonio Histórico del Consell Insular de Eivissa ha realizado al respecto, donde se recojen la totalidad de las afectaciones que conllevaría la ejecución de este proyecto. Dado el maltrato sistemático a aque ha sido sometido el patrimonio histórico en la isla de Eivissa, es deseable que ninguna nueva actuación de la administración comporte nuevos perjuicios al mismo. La nula sensibilidad de los proyectos con el entorno natural y el Patrimonio resulta, una vez más, obvia.
La destrucciones de patrimonio histórico y del medio natural son irreversibles, lo que debería ser tenido en cuenta y tomado en consideración de forma escrupulosa antes de redactar proyectos donde solo priman los intereses económicos y especulativos
Errónea clasificación urbanística de las fincas situadas al Norte de las instalaciones portuarias.
Según la documentación presentada, se grafían una serie de suelos como “urbanos” en los terrenos situados en la costa, al Este del aeropuerto, en dirección a la ciudad de Eivissa. Estos terrenos, en primera línea litoral de platja d’en Bossa tienen en realidad la clasificación de suelo rústico, Área de Protección Territorial de costa. El hecho de que hayan sufrido un desarrollo al margen de la legalidad no les otorga carácter de urbanos, sino que se trata de graves infracciones urbanísticas que han colmatado el litoral. El carácter de rústicos de estos terrenos ha quedado definitivamente establecido por sentencia del Tribunal Superior de Justicia de Illes Balears que ha anulado las disposiciones del Plan Territorial Insular que pretendía dotar de cobertura legal a estos desarrollos urbanísticos. Es deseable que la documentación oficial manejada por entes públicos, sobre clasificación de suelo y ordenación urbanística se ciña a la realidad Se considera, por tanto, imprescindible, la inclusión de documentación actualizada y que se corresponda con las calificaciones urbanísticas que emanan del Derecho y la legalidad.
Per altra banda, segons consta al BOIB de 21 de Juliol, AENA ha iniciat ja els expedients d’expropiació forçosa dels terrenys afectats pel PDS de l’Aeroport aprovat al 2001 i sense que ni tan sols hagués conclòs el termini d’exposició pública de l’Avaluació Ambiental de projecte modificat aquets any i que suposadament modifica les superficies a expropiar. Aquest fet demostra fins a quin punt les avaluacions ambientals son consideraes paperassa per cobrir l’expedient i fer veure que s’acompleixen directives europees quan, en realitat, s’obvia per complet pendre en consideració les repercusions ambientals dels projectes.
Ara, els afectats, teòricament tenen 15 dies per presentar al.legacions. Aquestes al.legacions son ateses exactament igual que ho son les presentades a les avaluacions ambientals.
La manca absoluta de sensibilitat envers el medi ambient i els afectats pels absurds projectes promoguts des de les administracions públiques és ja crònica a la totalitat de les administracions públiques, tan locals com estatals.
En les actuals circumstàncies, i per culpa de l’impresentable macroprojecte del port d’Eivissa, el luxe que per Eivissa representa tenir declarats bens culturals i naturals com a Patrimoni de la Humanitat està greument amenaçat i requereix la intervenció de totes les administracions per eliminar qualsevol element que posi en perill aquesta distinció. Res hi ha actualment més important per a la nostra imatge turística, la nostra projecció internacional i la nostra pròpia autoestima col.lectiva que la preservació del Patrimoni de la Humanitat, guardó que mai ha de còrrer el risc de ser retirat per un projecte urbanístic desacertat i desmesurat.
És obligació de l’Ajuntament d’Eivissa posar-se al capdavant d’una mobilització institucional per eliminar la principal amenaça que ara per ara recau sobre el Patrimoni de la Humanitat, es a dir, el projecte de l’Autoritat Portuària, i liderar la redacció d’un nou projecte més respectuós i més sostenible des de tots els punts de vista. A més, aquest nou projecte no ha de suposar cap retard en la reforma del port, donat que l’entitat de les obres realment necessàries és molt inferior a la prevista al projecte de l’APB i poden estar concloses fins i tot abans del termini previst epr a la construcció del macroprojecte de plataformes.
L’alcaldesa, Lurdes Costa, ha de tenir present que a l’APB, organisme amb seu a Mallorca, probablement li és igual si a Eivissa li retiren el guardó de Patrimoni de la Humanitat, però no ha de ser igual a l’Ajuntament d’Eivissa. És, per tant, l’alcaldesa i el seu equip de govern la que ha de fer-se responsable de posar a bon resguard aquesta distinció internacional, assegurant que es torna enrera l’actual projecte.
Serà aquesta una forma de reparar, encara que sigui in extremis, la vergonyosa trajectòria de l’Ajuntament d’Eivissa en aquest assumpte. Si anteriorment ja va enganyar l’Unesco ocultant les dimensions del projecte del port, i si també ha afavorit més aquest macroprojecte urbanístic que el Patrimoni de la Humanitat, ara no té altra remei que sacrificar els plans actuals de l’APB per preservar el títol de l’Unesco.
La defensa del nostre patrimoni no admet actuacions que són incompatibles amb ell. De la mateixa manera que no es pot introduir una pintura de graffitti dins un quadre de Velázquez, tampoc es pot posar una plataforma de 8 hectàrees a les portes d’un Patrimoni de la Humanitat. No fa falta ser gaire espavilat per veure el conflicte.
ADVERTEIX QUE UNESCO NO ES UN GOSSET QUE HA D’ACUDIR QUAN “L’AMO” TRIAY XIULA
El GEN-GOB recomana a Autoritat Portuària de Balears que comenci a estudiar seriosament les alternatives plantejades a la monstruosa ampliació prevista per aquest organisme. En qualsevol cas, aquestes alternatives han de ser degudament redimensionades per tal d’evitar impactes innecessaris i per adequar-se a les necessitats reals d’Eivissa. Cal recordar que l’illa té una superfície d’únicament 540 km2, cosa que resulta sistemàticament obviada quan les administracions públiques decideixen atacar la seva integritat amb megaprojectes absurds i desmesurats que obeeixen a interessos que res tenen a veure amb els dels ciutadans.
Les declaracions fetes pel Sr. Triay posen de manifest allò que UNESCO ha recollit a la seva decisió sobre l’assumpte: les autoritats responsables no són conscients del que significa una declaració de Patrimoni Mundial de la Humanitat.
Autoritat Portuària ha enganyat i ocultat informació a UNESCO de forma deliberada, conscient i planificada. Aquest organisme ha estat sempre plenament conscient de l’oposició dels tècnics d’UNESCO a la creació de plataformes a l’abric del dic de es Botafoc. Tan l’APB com l’Ajuntament de la Ciutat saben perfectament que l’informe inicial del tècnics d’UNESCO, al 1999, era contrari a la declaració de la ciutat com a Patrimoni Mundial per l’existència d’un projecte de 3’5 has de plataformes a la zona. Les administracions responsables saben que, per aconseguir desembossar l’expedient de declaració de Patrimoni Mundial, garantiren a aquest organisme internacional que les plataformes no es portarien a terme.
Així les coses, no resulta ara estrany que malgrat allò previst a l’art 172 de la Convenció per a la Conservació del Patrimoni Mundial declarat, les autoritats implicades en aquest projecte hagin amagat les seves intencions a UNESCO i, quan s’han vist descoberts, hagin intentat manipular la realitat i minimitzar la gravetat dels fets. Resulta escandalós que després de ningunejar i intentar estafar un organisme com l’UNESCO, el Sr. Triay tengui ara la poca vergonya de tractar als seus tècnics i experts com a gossets que han d’acudir ràpidament a la seva crida, rebre les seves instruccions i desaparèixer. En qualsevol cas, i tal i com es disposa a la decisió adoptada, resulta poc probable que UNESCO acordi res al respecte fins ben entrat 2010.
Així les coses, el procés d’adjudicació de les obres s’ha de paralitzar immediatament per evitar futurs perjudicis a les arques públiques, a no ser que es vulgui indemnitzar, la qual cosa resultaria escandalosa i possiblement delictiva.
Respecte a la suposada ignorància sobre la resolució, utilitzada com excusa per no haver-la donat a conèixer al públic des de les institucions, aquesta resulta, com a mínim, poc creïble. Precisament enguany, Espanya ostenta la presidència del Comitè Patrimoni Mundial, per aquest motiu la reunió s’ha celebrat a Sevilla. A més, s’ha de recordar que la Sra. Costa, batllessa de la ciutat d’Eivissa, és, ara mateix, presidenta del grup ciutats patrimoni d’Espanya. Així resulta que de ser cert que no es tenia coneixement de la resolució (i això que únicament s’han tractat 3 temes d’Espanya a la reunió), es demostraria una espectacular ineptitud, que per cert també explicaria que s’hagi volgut portar a terme aquest aberrant projecte.
El President de la Comunitat Autònoma, Francesc Antich, encara no s’ha dignat a rebre als col·lectius que s’oposen al projecte ni a escoltar els arguments en contra. Ara mateix és difícil saber si es perquè no s’està enterant de res o si és perquè no es vol enterar.
Es tracta de l’únic bé declarat Patrimoni Mundial de la Humanitat de les Illes Balears .
A l’Estat espanyol només existeixen 2 llocs declarats per biodiversitat i cultura
El Comitè Patrimoni Mundial de la UNESCO, integrat per representants de 21 països, reunit en la seva XXXIII sessió des de la seva constitució al 1972, i per primera vegada a Espanya, concretament a la ciutat de Sevilla (22/6-30/6), ha resolt, davant les denuncies rebudes sobre l’aberrant projecte que pretén portar-se a terme a la badia de la ciutat d’Eivissa, remetre a l’Estat espanyol la decisió adoptada per aquest organisme, on se sol·licita la paralització del projecte amb la finalitat d’estudiar l’impacte que pot tenir sobre els bens declarats, tan per trobar-se a l’entorn de la ciutat declarada Patrimoni Mundial cultural, com pels efectes que pot tenir l’obra sobre la biodiversitat i les praderies de Posidonia oceanica.
A la decisió, el comitè també expressa la seva preocupació pel fet que l’Estat espanyol no ha comunicat en cap moment el projecte a UNESCO per al seu estudi, d’acord amb el que recull la convenció per a la conservació del patrimoni mundial al seu art 172.
A la resolució, UNESCO dóna a l’Estat un termini fins al 10 de febrer del proper any per a que remeti un informe sobre l’estat de conservació dels bens declarats perquè sigui examinat pel Comitè Patrimoni Mundial a la propera sessió, una vegada que els experts d’ICOMOS i de la Unió Mundial per a la Conservació de la Natura (UICN), òrgans consultors d’UNESCO, hagin estudiat el seu contingut.
Aquesta decisió del Comitè posa de manifest allò que ha estat reiteradament denunciat: les autoritats implicades han obviat en tot moment informar a UNESCO sobre un projecte que pot posar en perill seriós el manteniment d’Eivissa a la llista d’indrets declarats Patrimoni Mundial. A més, es tracta d’una omissió deliberada i conscient, una vegada que s’aconseguí entrar a la llista, al 1999, després d’assegurar a aquest organisme que no es portaria a terme la construcció de cap tipus de plataformes a la zona de Botafoc (en aquell moment les plataformes previstes tenien la meitat de la superfície que les del projecte actual -3’5 has-).
Els informes de l’Ajuntament no han servit de res
A rel de la denuncia presentada pel GEN-GOB, UNESCO va sol·licitar informació sobre el projecte a les autoritats responsables. Tan l’Ajuntament d’Eivissa com Autoritat Portuària remeteren escrits a aquest organisme on es minimitzava la importància i impacte del projecte. Com es recordarà, l’Ajuntament va manifestar en aquell moment que el problema ja estava “resolt”. Resulta evident, però, a la vista de la decisió presa per part del Comitè, que aquests informes no han aconseguit, ni de lluny, convèncer a aquest organisme, que planteja la necessitat d’un estudi en profunditat d’aquest cas i la paralització del projecte mentre aquest és portat a terme.
Antecedent i avís: Dresde, expulsat de la llista per la construcció d’un pont sobre el riu Elba
A la mateixa reunió, el Comitè ha acordat l’expulsió de Dresde de la Llista Patrimoni Mundial per la construcció d’un Pont sobre el riu Elba en considerar que aquest element perjudica greument la integritat dels bens declarats al seu moment. En aquest cas, Alemanya va fer cas omís de les advertències del Comitè i l’exclusió d’aquets indret és un bon exemple del que pot passar en el cas d’Eivissa.
Cas que aquesta resolució no sigui atesa, Eivissa entraria a la llista de patrimoni en perill i el procés obert ara podria acabar amb l’exclusió definitiva de la llista de Patrimoni Mundial.
Des del GEN-GOB s’espera que les autoritats responsables sàpiguen reaccionar a temps, acatar les decisions del Comitè i, per tant, paralitzar l’execució del projecte fins l’obtenció del dictamen definitiu d’aquest organisme. La responsabilitat a que s’enfronten els governants en aquest cas és enorme, i les repercussions poden ser gravíssimes.
Les decisions d’aquest organisme, en els darrers temps, han aconseguit aturar la construcció de projectes d’alt impacte a altres indrets, tan dins de l’Estat espanyol com fora. Aquests són els casos, per exemple, dels edificis que l’arquitecte Calatrava projectava a Oviedo, sobre els quals la ciutat ha sabut rectificar a temps, o un edifici modern a la ciutat de Praga.
S´adjunten els següents documents:
-
Info Vila Port Unesco: informe elaborat per l´Ajuntament d´Eivissa i presentat, al seu moment (2006), com al·legació en contra del projecte d´ampliació del port d´Eivissa previst per l´Autoritat Portuària. Era aleshores alcalde de la ciutat, l´actual president del Consell d´Eivissa, Xico Tarrés. A l´actualitat, incompresiblement, tant l´Ajuntament d´Eivissa con el Consell d´Eivissa recolzen l´obra (el projecte amb majors impactes, ambiental i paisatgístic, i el més car, econòmicament parlant, de tots els presentats).-
Resolució del Comité Patrimoni Mundial de la UNESCO (Sevilla -22/06-30/06 de 2009).La necessària modificació del Pla Director de l’Aeroport d’Eivissa s’ha convertit, com ja ve sent habitual en els projectes d’infrastructures que afecten Eivissa, en un nou pou on abocar ingents quantitats de diners públics sense cap necessitat ni efecte pràctic tret d’aconseguir una nova i greu afectació al Parc Natural de ses Salines.
Tot i que el PDS ara en tramitació rebaixa la intensitat de l’agressió ambiental prevista inicialment per AENA, continua incloent propostes totalment inviables des de punt de vista ecològic i insostenibles socialment. Pretendre unes instal·lacions aeroportuàries amb capacitat per a 1.000.000 més de passatgers anuals, a un aeroport que actualment funciona molt per sota de la seva capacitat 9 mesos l’any, és absurd, i demostra la nul·la capacitat d’anàlisi de l’administració pública quan es tracta de gastar (malgastar) sous públics. Durant 9 mesos l’any, l’illa d’Eivissa no necessita un aeroport amb més capacitat, i durant els tres restants no pot suportar un aeroport amb més capacitat, malgrat la demanda existís, cosa que no és el cas ni previsiblement ho serà en l’horitzó programat al pla presentat.
La revisió del Pla Director preveu que el sistema aeroportuari s’apropiï de 110.000 m2 més (a afegir als 260.000 afectats actualment per la zona de reserva de l’aeroport) de zona inclosa al Parc Natural de ses Salines, que a més estan declarades Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) per la Unió Europea. Això suposa una ingerència absolutament intolerable dins d’un espai que gaudeix de la màxima protecció ambiental i una invasió que ha de ser immediatament anul·lada. En primer lloc, els espais naturals protegits són prou escassos i amenaçats a Eivissa que els pocs que hi ha no es poden reduir ni un palm.
Per altra banda, algunes de les actuacions previstes en la revisió del Pla Director són totalment insostenibles des d’un punt de vista social i ambiental, perquè perpetuen i intensifiquen un model de massificació turística, en comptes d’apostar per una millora qualitativa. Per exemple, l’asfaltat de 240.000 metres quadrats de terreny rústic per ampliar la plataforma d’estacionament d’aeronaus és totalment evitable i no representa una necessitat real, al menys amb aquestes dimensions tan desorbitades. De la mateixa manera, la construcció d’un edifici d’aparcaments per a allotjar 2.000 vehicles és per si mateix un altre atemptat que ni és necessari ni s’ha de consentir, igual que l’ampliació de la pròpia terminal. Fins i tot la previsible evolució de l’arribada de turistes en la propera dècada a Eivissa, clarament a la baixa o a l’estancament, desaconsellen unes ampliacions sobredimensionades i fora de lloc.
Per altra banda, l’informe de sostenibilitat ambiental (ISA) parla de la necessitat de mesures correctores i compensatòries de l’afectació dels espais naturals d’alt nivell de protecció. Malgrat això, a l’ISA, no s’estableix ni una sola proposta en aquest sentit. Aquest fet, no només contradiu el propi contingut del document, sinó que vulnera greument les directives europees de conservació d’hàbitats i espècies.
El projecte es troba tan sobredimensionat que fins i tot la sovint benvolent Conselleria de Medi Ambient del Govern Balear, al seu informe sobre el projecte, ha considerat que s’hauria de plantejar un escenari amb creixements menys importants, sobretot si es té en compte que des de l’any 2000 s’ha registrat una disminució del moviment de passatgers que, donada la conjuntura mundial actual, és previsible que continuï. Així, queda clar el projecte és una despesa molt important de fons públics que no està justificada. Per altra banda, ha estat la mateixa conselleria que ha advertit a AENA de la prohibició establerta al PRUG del Parc Natural de ses Salines de la ubicació, al seu interior, d’instal·lacions com les previstes i de la seva incompatibilitat amb el règim de protecció de l’espai
Sembla evident que no es poden justificar les raons imperioses d’interès públic necessàries per aconseguir l’autorització de les obres projectades. Únicament actuacions puntuals en matèria de seguretat, que res tenen a veure amb el desenvolupament previst, podrien ser justificades, però, com deim, en cap cas l’ampliació prevista.
L’informe emès per la Conselleria de Medi Ambient també considerà imprescindible que es valoressin altres alternatives. “tiene que plantear alternativas a las diversas actuaciones previstas donde no se afecte en superfície protegida del parque natural de ses Salines. Todas las alternativas previstas actualment tienen efectos sobre el parque natural” A més es considerà que aquests efectes son greus.
El mateix informe també considera possible contemplar l’alternativa “0”, (cap creixement). Com ve sent habitual, però, l’informe de medi ambient, o es favorable o és considerat simple paperassa burocràtica i ha estat completament ignorat per poder continuar amb el projecte previst amb la seva redacció inicial.
El nou Pla Director, apart d’estar plagat d’errades, equivocacions i inexactituds que delaten l’escàs rigor del document, continua contemplant greus impactes sobre el patrimoni rural de l’entorn. Malgrat els suposats acords arribats entre les institucions locals i AENA per minimitzar aquests impactes, el cert és que a la documentació oficial continuen apareixent torres de defensa interior, cases pageses, aljubs, sínies i jaciments arqueològics dins el perímetre afectat. Aquest grau d’afecció patrimonial és totalment inassumible i només per aquest motiu ja s’hauria d’arxivar aquesta revisió del Pla.
Criden l’atenció els absurds mecanismes per arribar a justificar algunes de les ampliacions previstes. Un exemple n’és el número d’aparcaments. L’augment de places previstes es justifica magnificant les necessitats reals, fins al punt que es parla de 1.022.340 vehicles anuals corresponents actualment als empleats de l’aeroport i el seu increment fins als 1.247.400 previstos. D’aquesta manera s’arriba a conclusions absolutament absurdes sobre les necessitats de nous aparcaments, en multiplicar els vehicles totals dels empleats de les instal·lacions per tots els dies de l’any. Es pot concloure que es tracta de que un mateix vehicle no pot repetir massa sovint el lloc d’estacionament? Una base de càlcul semblant es fa en quant al nombre de passatgers previst.
El document exposat al públic arriba a l’extrem de demanar l’ampliació de la carretera d’accés a l’aeroport, quan fa només un any que s’ha acabat de construir, sempre enmig de forta polèmica. No es comprèn de cap manera que AENA inclogui aquesta previsió, que ha de ser immediatament retirada.
En definitiva, el GEN considera que les úniques adaptacions que s’han de fer a l’aeroport d’Eivissa han de consistir en la millora dels sistemes de seguretat de les aeronaus i dels viatgers, però no ampliacions de cap tipus, donat que estam parlant d’una infraestructura que ja té unes més que considerables dimensions. No es pot justificar un macroaeroport com el proposat només per atendre puntes de demanda que es limiten a dos mesos en l’any.
El GEN espera del sentit comú de les institucions que reaccionin davant aquest nou innecessari i costós macroprojecte i dirigeixen aquesta inversió multimilionària cap a les autèntiques necessitats de l’illa d’Eivissa, que existeixen i estan completament desateses.
El GEN espera que la reforma de la carretera d’Eivissa a Sant Miquel de Balansat (PM-804) redueixi al màxim els impactes sobre el paisatge i la biodiversitat insulars. Això representa, entre d’altres coses, minimitzar la superfície asfaltada i evitar l’afectació d’elements patrimonials significatius i espais d’alt valor ambiental. Per això, el passat 6 de maig el GEN va presentar, davant el Departament de Política de Mobilitat i Activitats del Consell d’Eivissa, la següent al·legació reclamant la modificació del traçat a l’alçada de s’Escanyacà:
“Bosc de s’Escanyacà (Santa Gertrudis de Fruitera) – a la zona coneguda antigament com Can Bellotes (s XVII), es troba la finca de s’Escanyacà. Ja el topònim antic dona una idea del valor ambiental de la zona. Efectivament, l’escassetat d’exemplars d’alzina (Quercus ilex) a l’illa d’Eivissa a l’actualitat, donen a aquesta àrea especial importància. La zona, de forma molt remarcada al seu costat de llevant, presenta abundants exemplars d’alzina i compta també i a diferència del costat de ponent, amb magnífics exemplars de pi bord (Pinus halepensis). Una mostra del seu valor ambiental l’indica el fet de ser, el torrent de s’Escanyacà, un dels paratges seleccionats per l’Equip de Natura del GEN per a la realització de censos i anellament científic d’aus.
La prevista ampliació de la carretera, de no modificar-se el traçat, representarà l’afectació d’un hàbitat singular a l’illa d’Eivissa i, a més a més, un augment de la perillositat en incrementar-se el risc d’incendi al incorporar-se el traçat de la nova carretera dins l’àrea boscosa. Aquesta situació és, a primera vista, fàcilment subsanable amb la modificació del traçat cap a la vessant de ponent”. Per això des del GEN es sol·licita “... la desviació del traçat previst al costat oest de l’actual carretera, des d’aproximadament el kilòmetre 6 del seu traçat, lloc conegut com bosc de s’Escanyacà”.
El proyecto de las plataformas al abrigo del dique de es Botafoc, en el puerto de Ibiza, significa una de las mayores amenazas para la biodiversidad marina de todo el mediterráneo. No sólo, por el gran destrozo paisajístico y ambiental que se prevé en el sur de la isla de Ibiza, sino por, la dispersión del alga invasora Caulerpa racemosa que se propiciará con los vertidos incluidos en el proyecto. Este es uno de los puntos que se reflejan en la Evaluación Ambiental del proyecto publicada en el BOE que se ignora por completo en el proyecto constructivo.
Otro de los puntos deficientes e ilegales que recoge el pliego de prescripciones técnicas del proyecto es que, a pesar de citar el punto de vertido de fangos previsto en el dictamen ambiental del mismo, éste se deja, finalmente, a elección del contratista, siempre y cuando el punto escogido no suponga un sobrecoste para la administración. Y, sobre todo, NO existe autorización de vertidos de los fangos ni ninguna referencia a posible seguimiento de la posible proliferación de la Caulerpa racemosa.
Además, de las irregularidades comentada, en el proyecto de concesión de la obra que refleja el BOE, existen hasta 10 puntos que separan mucho la Evaluación Ambiental del proyecto oficial.
En este sentido Neus Prats coordinadora de GEN-GOB Eivissa comentó, es impresentable la situación de este proyecto ya que amenaza la fisiografía de toda la isla de Ibiza puesto que, en el proyecto constructivo se especifica que la empresa adjudicataria escogerá la cantera suministradora del árido. Además, dicha empesa será quien explote la cantera. Este hecho, además de incumplir la Evaluación Ambiental, puede suponer una cláusula ilegal, ya que una de las empresas que se han presentado al concurso es, efectivamente, copropietaria de una cantera en la isla. Podemos hallarnos ante un caso de tráfico de influencias.
Asimismo Jorge Sáez, coordinador de Medio Marino de Ecologistas en Acción comentó es insólito en todo el mundo, un gobierno que atente contra uno de sus mayores patrimonios sumergidos que alimenta la economía local de todas Las Pitiusas. Este proyecto no sólo amenaza al organismo más grande del mundo, la pradera de Posidonia oceanica del parque de Ses Salines sino a toda la actividad de pesca artesanal y a todo el turismo de las Pitiusas.
Más Información:
646 553 800 Neus Prats coordinadora del GEN Eivissa
630 524 508 Jorge Sáez coordinador de Medio Marino de Ecologistas en Acción
Descarregar cartaLas fanerógamas marinas o angiospermas marinas son plantas, a diferencia de las algas, con tallo, hojas y frutos similares a las plantas terrestres adaptadas a la vida submarina, las cuales crecen principalmente en fondos arenosos entre la zona de rompientes y los 40 m de profundidad.
En el Estado Español las principales especies son Zostera marina, Zoostera nolti, Posidonia oceanica y Cymodocea nodosa. Zostera marina crece principalmente en las aguas del norte de la península ibérica, en zonas someras intermareales y submareales. Zostera noltii crece en aguas poco profundas y muy protegidas en fondos arenosos por el Atlántico y Mediterráneo, y se encuentra catalogada como especie en peligro en la legislación de varias comunidades autónomas. Posidonia oceanica y la Cymodocea nodosa se distribuyen por el Mediterráneo, siendo P. oceanica una especie endémica de este mar. Ambas encuentran incluidas en el anexo I tipos de hábitats naturales de interés comunitario de la directiva Hábitats 92/43/CEE incluida en la red natura 2000. En las Islas Canarias las praderas, conocidas como sebádales, están constituidas por Cymodocea nodosa, siendo la principal especies en este archipiélago.
Estos hábitats son de gran importancia y de alto valor ecológico por cuatro motivos principales:
- Son el hábitat donde se crecen miles de especies(aprox. 400 spp. de plantas y 1000 spp. de animales, para Posidonia oceanica) por lo que su importancia para la protección de la biodiversidad es fundamental.
- Son lugares fundamentales para la cría, alevinaje y alimentación de especies de interés comercial como el salmonete.
- Previenen la erosión de nuestras playas, protegiendo el fondo por la atenuación del oleaje y fijando la arena.
- Oxígenan el mar a través de la fotosíntesis.
Una correcta gestión de los ambientes costeros que asegure el mantenimiento de las praderas de fanerógamas marinas en un buen estado ambiental es necesario para asegurar la conservación de la biodiversidad marina. Sin embargo,en la actualidad, estos hábitats se encuentran en claro retroceso poniendo en riesgo la conservación de especies emblemáticas de nuestros mares como es el caso de la nacra (Pinna nobilis) molusco protegido. En España, los principales proyectos y actividades que amenazan su conservación son proyectos como el Puerto Industrial de Granadilla en Tenerife, Canarias que amenza un sebadal (Cymodocea nodosa) del que depende el correcto funcionamiento
del ecosistema costero tinerfeño y el sustento y modo de vida de los pescadores artesanales. Los vertidos generalizados de aguas residuales sin depurar en la mayor parte de las rías de Galicia y el cantábrico donde reside la Zostera marina. En el Mediterráneo, sobre Posidonia oceanica una de las principales amenazas son la construcción de puertos, como el Puerto de Interés General de Eivissa que amenaza a la pradera de 8 kilómetros de longitud que une Eivissa y Formentera y que fue declarada como el organismo más grande del mundo por la UNESCO, y los puertos deportivos como el de Campomanes (País Valenciano).
Más Información:
Ecologistas en Acción - Jorge Sáez. 630 524 508 // 615 930 017
GEN-GOB Eivissa – Marià Marí 971390674
L’auto considera “objectivament incontestable” que es va produir destrucció efectiva d’elements patrimonials i que la conselleria en cap moment va acomplir amb el seu deure d’incoar expedient algun i que, fins i tot, es va arribar a l’extrem de manar callar a qui feia les denuncies, en aquest cas els membres de l’empresa Posidonia, encarregats inicialment del seguiment arqueològic i que, com recorda el jutge “se acabó despidiendo y todo hace pensar que porque resultaban incómodos”.
El jutge considera que l’actitud de la conselleria, “este dejar pasar, se debió a una voluntad de no entorpecer un rápido desarrollo de las obras” y que “resulta claro que nos encontramos con el comportamiento omisivo que el anterior auto calificó como suficiente para la imputación de los delitos investigados por comisión por omisión”
Aquest auto s’ha emès després que el jutge hagi obtingut aclariment sobre qui tenia assumides les competències i, per tant, la responsabilitat en matèria de Patrimoni Històric en el moment en que es produïren els fets. Joan Marí Tur va ser anomenat conseller executiu del departament per decret de presidència de 25 de març de 2004.
Des del GEN es va sol·licitar la imputació de Joan Marí Tur en considerar que les seves accions i omissions varen tenir com a conseqüència una pèrdua irreparable d’elements del nostre patrimoni històric. Des del seu càrrec de Conseller no va defensar en cap moment el nostre Patrimoni i va ser còmplice i col·laborador en els fets que provocaren les lamentables destrosses que es produïren durant l’execució de les autovies, amb el convenciment de ser qui “tallava el bacallà” i de trobar-se, per tant per sobre de la llei.
Donat que resulta incontestable la destrucció irreversible de patrimoni que es va produir durant l’execució de les obres, el GEN espera que la investigació arribi fins les últimes conseqüències i que la justícia pugui depurar les responsabilitats que pertoquin. En aquest moments no es descarten noves imputacions així com vagi avançant la investigació dels fets.
Resulta evident que les obres realitzades per l’administració de l’Estat, per un import superior als 601.000 euros, han de contemplar, obligatòriament, la reserva de l’1 % cultural, en compliment de la Llei de Patrimoni Estatal o, si n’és el cas, a partir dels 300.000 de l’administració autonòmica. És també evident, que el projecte d’ampliació portuària de es Botafoc es troba subjecte a la reserva de l’1%, i ara resulta que aquesta no apareix reflectida en cap moment a les partides del pressupost, tot i que l’import inicial del projecte és superior als 93 milions d’euros
Queda ara saber si els diputats eivissencs, apart de consentir i ser còmplices del pitjor projecte possible al port d’Eivissa i fent cas omís la forta oposició existent, perdran a més la memòria a l’hora d’exigir l’acompliment de la llei de patrimoni en els projectes promoguts pel PSOE amb la complicitat de les altres forces polítiques, EXC i PP.
Descarregar informe1. Lectura i aprovació, si pertoca, de l’acta de l’assemblea anterior
2. Balanç econòmic de l’any 2008
3. Previsions econòmiques per a l’any 2009
4. Memòria d’activitats realitzades durant l’any 2008
5. Projectes i activitats previstes per a l’any 2009
6. Renovació, si escau, de càrrecs directius
7. Precs i preguntes
L’any 2008 s’ha invertit en treballs, estudis i campanyes un total de 97.940 euros.
Pel que fa als treballs futurs, es preveu la continuació dels treballs al voltant de ses Feixes i l’inici d’estudis i al voltant de l’àrea de Cala d’Hort – Llentrisca – sa Talaia.
No es preveuen canvis importants a la Junta Directiva.
TARRÉS I COSTA HAN DE DONAR EXPLICACIONS DEL CÚMUL D’ENGANYS A L’OPINIÓ PÚBLICA I A UNESCO I DE PER QUÈ EL NOU PORT ESTÀ SOBREDIMENSIONAT EN MÉS D’UN 100% SEGONS ELS INFORMES QUE MANEJA LA PRÒPIA AUTORITAT PORTUÀRIA.
La Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN), organ consultor d’UNESCO per biodiversitat, va proposar, al 1999, que se suspengués l’atorgament de la declaració de Patrimoni Mundial de la Humanitat de la candidatura eivissenca, per considerar que la construcció del dic de es Botafoc posava en perill la integritat dels bens proposats. Davant d’això, l’Ajuntament de la ciutat d’Eivissa, remeté un informe a UNESCO en el qual assenyalà que “la necesidad de reformar el puerto viene determinada por la urgencia de mejorar la seguridad interior, reduciendo los niveles de agitación de las aguas en el ámbito interno de la bahía y, en ningún caso, por razones de expansión comercial que no se producirán”...”Aunque inicialmente se elaboró un Plan Especial relativamente ambicioso de reestructuración global de puerto, el proyecto actual se ha reducido drásticamente limitándose solo a la ampliación de dique de abrigo”.
Es dóna la circumstància que el Pla Especial de que es parlava en aquell moment, i que va estar a punt de fer perillar la candidatura de Patrimoni de la Humanitat, parlava d’unes plataformes de 3’4 hectàrees a l’abric del dic de es Botafoc, no de la superfície prevista actualment que supera en més d’un 100% la programada en aquell Pla Especial. Així le scoses no és d’estranyar en absolut que, malgrat el deure d’informar a UNESCO de qualsevol projecte que pugui afectar els bens declarats, com és el cas, l’Ajuntament, de forma conscient i intencionada, hagi eludit aquest deure de comunicació, recollit expresament al conveni per a la conservació del patrimoni mundial declarat.
Resulta evident que els responsables municipals, insulars i autonòmics, son conscients de que les obres posen en perill la declaració de Patrimoni de la Humanitat, això fa encara més greu la irresponsabilitat política amb que s’actua, només comparable amb la de abocar, literalment, 100 milions d’euros a la mar en els temps de crisi econòmica actual.
Aquestes consideracions, contraries a l’obra, les recollí també un informe, elaborat per l’Ajuntament d’Eivissa, i presentat com al·legació al projecte, al 2005, època en que era alcalde el Sr. Xico Tarrés, actual president del Consell Insular. Aquest informe serà penjat a la plana web del GEN-GOB per a que tots els ciutadans puguin comprovar quina és la paraula que tenen les persones que ens governen i que cadascú tregui les conclusions sobre l’engany sistemàtic a que se’ns sotmet en el tema del port.
En aquell moment (any 2005), sembla que l’Ajuntament era conscient, o això deia, de la importància de la declaració de la ciutat com a Patrimoni Mundial, i de que aquesta significava molt més que un reclam turístic. Era un honor i una responsabilitat que s’havia de saber merèixer. Ara, tan pocs anys després, sembla que l’avarícia ha pogut amb el sentit comú, el seny i la vergonya dels que defensaven el Patrimoni per sobre de la destrucció territorial i el creixement basat en l’especulació. En poques paraules, ens tornam a trobar amb la mateixa política que ens va portar a la construcció de les costosíssimes i absurdes autovies la passada legislatura, pero ara, a més, es posa en perill, juntament amb les valuossissimes praderes de Posidonia, la distinció de la UNESCO.
Després que l’informe d’APIA XXI, encarregat per la pròpia Autoritat Portuària hagi puntualitzat que els estudis fets demostren que no es preveu que el nou port funcioni a més del 40 % de la seva capacitat, com es pot seguir defensant que la infraestructura prevista suposa “el mínim imprescindible” que preveu el PTI? Com poden, les administracions públiques, defensar una infraestructura tan absolutament sobredimensionada i costosa (més de 100 milions d’Euros en estar conclosa), mentre escatimen fons d’ajut social o a la comunitat educativa justificant-se en una forta crisi econòmica?
Cada dia es posa més de manifest el cúmul de mentides i falsedats que han servit d’argument per vendre aquest projecte desmesurat i absurd a l’opinió pública.
Tan la Sra. Costa, alcaldessa de la ciutat d’Eivissa, com el Sr Tarrés, president del Consell Insular, han d’explicar quan és que han actuat en interès de la ciutadania: quan optaven per la mesura i la sostenibilitat, o ara que, com altres en el passat, defensen sense arguments enormes infraestructures, innecessàries i que es mengen els fons públics que s’haurien de destinar a altres prioritats si la decència fos la norma en la gestió del poder polític.
Descarregar informeEl Grup d’Estudis de la Naturalesa (GEN-GOB Eivissa) vol manifestar la seua decepció pels eterns ajornaments que pateix el reiteradament anunciat pla d’ordenació del trànsit en el Parc Natural de ses Salines d’Eivissa, un dels principals problemes que té aquesta zona protegida.
Recentment, durant la visita del conseller balear, Miquel Àngel Grimalt, el Consell va afirmar que disposava només d’un “esborrany d’avantprojecte”, la qual cosa equival a dir pràcticament res o, com a molt, una visió molt preliminar en estat embrionari. Més sorprenent encara és que el conseller insular, Albert Prats, digui ara que per l’estiu de 2010 només podrà estar feta una de les fases que es preveu dins aquest pla, després d’haver anunciat que es posaria en marxa tot ell en 2009 i, després, en 2010. Ara, per tant, el 2010 només es posarà en marxa una part d’aquest pla, sense perjudici de futures matisacions o ajornaments. Hem de recordar que, pel que és sap a través dels mitjans de comunicació, aquest projecte és bàsicament el que pretenia fer, fa ara uns 8 anys, la conselleria de medi ambient del Govern Balear: un carril bici, uns aparcaments dissuasoris a l’entrada al parc i uns autobusos per connectar els aparcaments i les platges del parc.
Tota aquesta actitud vacil·lant, indefinida, sense energia ni determinació que ens situa en el mateix punt de partida que fa 2 legislatures, només demostra que les administracions, competents o no en la gestió del parc, no consideren prioritària la preservació de les nostres zones teòricament protegides. Després de gairebé dos anys de gestió del nou equip de govern del Consell, aquest no ha estat capaç d’aprovar definitivament aquest pla de reordenació del trànsit ni, tampoc, tenir garantits els fons econòmics necessaris que, a dia d’avui, continuen sent un misteri. Aquesta falta de compromís econòmic dona a entendre que el Govern Balear, i concretament la conselleria de la que depèn el Parc Natural, no dona la importància que es mereix aquest assumpte, del que depenent bona part dels problemes de conservació al més important espai natural de les Pitiüses.
És lamentable que durant aquests dos anys, el Govern Balear no hagi aconseguit encara cap actuació visible en matèria de millora d’hàbitats i conservació a l’interior del Parc Natural. L’únic important ha estat superar la ja vergonyosa situació de la senyalització, però això no pot suplir la necessitat de regular l’ús públic de Sal Rossa, eliminar els problemes derivats de l’entrada de motos i quads a les dunes de Es Codolar, o el deplorable estat de conservació de les dunes de es Cavallet entre d’altres qüestions importants que no poden esperar.
Per això, el GEN exigeix al Consell Insular, tant diligent en acabar una autovia com la de l’aeroport o en donar el seu més submís suport a l’ampliació del port d’Eivissa, que es deixi de promeses i anuncis mediàtics i acceleri aquestes actuacions per a la regulació de l’accés al Parc, aprofitant la suposada sintonia que hi ha entre totes les institucions implicades. Per altra banda exigim al Govern Balear un major interès per aquest espai i la posada en marxa de les accions necessàries per salvaguardar el nostre millor patrimoni natural, així com el compromís pressupostari adient per a aquest i altres problemes importants. Hem de recordar que el Parc Natural de Ses Salines és sens dubte, tècnica i administrativament (amb l’espai dividit en dos illes, sòls urbans al seu interior, les platges més freqüentades de l’illa, bens catalogats Patrimoni de la Humanitat, multitud d’illots...), el més complex de gestionar de tots els espais protegits de Balears i es fa necessari un esforç més important per part dels seus responsables.
Per altra banda, la nostra organització lamenta la preocupant indiferència que mostra la Demarcació de Costes de Balears envers la demolició prevista dels macrorestaurants il·legals del Parc Natural, que ve recollida en el Pla de Recuperació Dunar de ses Salines i que, per les darreres declaracions del cap de Costes, Celestí Alomar, sembla que ha quedat arraconat i oblidat.
La demolició d’aquestes instal·lacions no admet demora ni matisos, ni s’ha de produir negociació alguna amb els responsables d’aquesta infracció. Els macroquioscs no tenen cap tipus d’ampara legal, ni ara ni mai, i no tenen cap possibilitat de legalització, per la qual cosa Costes no pot renunciar de cap manera al seu objectiu de restablir la legalitat i la situació natural destruïda en aquesta zona. De res serveix demolir algunes casetes de pescadors si després es consenteixen il·legalitats molt més greus i flagrants com aquestes.
No seria admissible que, una vegada més, les bones intencions expressades en documents tècnics quedin oblidades per simples pressions de tipus empresarial i/o polític, destinades a perpetuar il·legalitats que s’han d’eliminar, i no premiar.
Autoritat portuària de Balears ha encarregat un informe sobre els accessos al nou port del Botafoc i la seva operativitat per donar servei a aquesta infraestructura. Aquest informe ha estat encarregat a l’empresa Apia XXI, la mateixa que es va encarregar dels projectes de les autovies la passada legislatura.
Segons l’estudi, el nou port, operant a ple rendiment, suposaria una intensitat de circulació de més de 2.400 vehicles hora (v/h) per sentit de circulació. Segons aquesta hipòtesi, els accessos a les noves infraestructures portuàries que es projecten a Botafoc, quedarien completament col·lapsats, donat que la capacitat màxima dels vials actuals, amb totes les ampliacions possibles, és de 1.300 v/h.
L’estudi, que contempla un horitzó d’11 anys, fins a 2020, preveu però que la intensitat màxima de circulació que es donarà serà de 978 v/h. Així, es posa en evidència com està de sobredimensionat el projecte que tramita Autoritat portuària que, segons el PTI, ha de contemplar les actuacions mínimes imprescindibles. Per altra banda, també posa de manifest que aquesta infraestructura només és operativa si no arriba al 50% de la capacitat prevista.
El mateix informe, com a mesura possible per solucionar el problema de trànsit originat pel nou port, proposa la possible habilitació d’una “entrada alternativa (vial subterráneo que conectaría el final de la Avenida 8 de Agosto con los nuevos muelles)”. Això, diu, permetria millorar notablement la funcionalitat de la infraestructura.
En qualsevol cas, les obres ara previstes suposaran que el vial que va a Botafoc s’haurà de remodelar de forma íntegra, la qual cosa suposarà que els contribuents pagarem, per tercera vegada en una dècada, aquestes obres. Segons sembla, la situació de crisi que pateix l’economia no afecta per res la capacitat de l’administració de malbaratar els fons públics.
Descarregar informeEn el año 1999 la Organización de las Naciones Unidas para la Educación, la Ciencia y la Cultura (UNESCO), declaraba la pradera submarina de la especie Posidonia oceánica, como Patrimonio Natural de la Humanidad, debido a su inmenso tamaño, 8 Kilómetros, y a la capacidad de congregar biodiversidad y, generar riqueza para la economía local.
Esta pradera submarina, que alberga al ser vivo mas grande del planeta, un ejemplar de Posidonia oceanica de 100.000 años y 8 kilómetros de longitud, une bajo las aguas, las islas de Ibiza y Formentera, las pitiusas, se encuentra gravemente amenazada por el Gobierno Español y su proyecto de ampliación del puerto de Eivissa.
Este proyecto prevé un dragado en una zona contaminada por metales pesados y en otra afectada por la invasión de un alga tropical que amenaza seriamente la biodiversidad del mediterráneo, la Caulerpa racemosa.
La Evaluación de Impacto Ambiental, declara que la concentración de metales pesados del fango dragado no es suficiente para el tratamiento de estos lodos, esta afirmación se escuda en un error muy grave en el proyecto. Como es el cálculo de la media de la concentración de metales del total de lodos y, no el cálculo de la concentración específica en la zona del dragado.
El Vertido del material dragado se realizará al Este del islote S’Espardell. Allí está previsto el vertido de más de 660.000 metros cúbicos de fangos contaminados dragados en las obras del puerto. El punto elegido puede suponer la afección del litoral de levante de la isla de Formentera y de los LIC (Lugares de Importancia Comunitaria) marinos de la Mola y Ses Salines, incluidas las praderas de Posidonia oceanica del Parque Natural de Ses Salines.
Por otro lado, la Caulerpa racemosa es un alga (Cloroficeae) de origen tropical que durante la última década se ha expandido a lo largo de la costa mediterránea occidental, colonizando los hábitats bentónicos autóctonos. Su carácter invasor es más marcado que la conocida Caulerpa taxifolia, aunque sus posibles efectos sobre los hábitats bentónicos y la biodiversidad marina no parecen haber despertado la misma preocupación a las instituciones políticas.
Este alga invasora, al igual que el resto de especies de Caulerpa spp, es una especie cenocítica, constituida por una serie de estolones que le dan una capacidad de propagación alarmante tal y como demuestran que en tan sólo 10 años haya llegado desde la costa levantina al mar de Alborán. En 1998 aparece en Baleares, en 1999 a Castellón, en 2001 llega a las costas de Alicante, en 2005 alcanza las costas de la Región de Murcia y, en este último año ya ha empezado a afectar gravemente los hábitats del Parque Natural de Cabo de Gata en Almería.
Ecologistas en Acción y el GEN-GOB, te piden que te unas a la campaña para salvaguardar este organismo, la biodiversidad del mediterráneo, la pesca de la zona, sus playas, paisaje y, en definitiva, la calidad de vida de las gentes del lugar y solicites al Presidente del Gobierno y a sus Ministerios de Fomento y de Medio Ambiente la paralización del Macropuerto de Ibiza.
Ecologistas en Acción s’adhereix a la Campanya “Ajudans a salvar la posidònia, a salvar la Mediterrània”
Els arguments: el Govern espanyol posa en perill l’ésser viu més gran del planeta, un exemplar de Posidonia oceanica que té 100.000 anys i una extensió de 8 quilòmetres.
Grans infraestructures portuàries, innecessàries, costoses i amb repercussions ambientals molt negatives posen l’especulació i els interessos econòmics per sobre dels valors naturals i la protecció ambiental.
Ecologistas en Acción ja va participar en diferents campanyes locals amb el GEN-GOB Eivissa, entre d’altres per reclamar el reflotament del vaixell Don Pedro, enfonsat dins aigües del Parc Natural de ses Salines i en contra de l’ampliació del port prevista per l’Autoritat Portuària amb la complicitat de les institucions locals i autonòmica. Ara, a més a més, davant l’amenaça que representa l’ampliació prevista per al port, impulsarà també la campanya “Ajudans a salvar la posidònia, a salvar la Mediterrània” (s’adjunta comunicat de l’entitat ecologista).
Per a més informació contactar amb Jorge Sáez, 615 930 017, Coordinador de Medio Marino d’Ecologistas en Acción.
També a l’enllaç d’Ecologistas:O a l’enllaç de la Plataforma Eivissa al Límit (Amics de la Terra, Institut d’Estudis Eivissencs, Plataforma Antiautopista i GEN-GOB Eivissa):
http://www.gengob.org/portno.htm
Descarregar comunicatLamentablement, no ha de sorprendre que un partit propens als macroprojectes i a la destrucció ambiental, com demostra que és el PSOE eivissenc, impulsi de manera entusiasta aquestes instal·lacions absurdes i perjudicials. Però més lamentable resulta que una formació que s’autoproclama ecologista i que assegura tenir una especial sensibilitat envers el territori sigui la que anunciï, per boca del seu conseller Miquel Ramon, que el nou PTI deixarà fer camps de golf a sol rústic.
En primer lloc, s’ha de recordar que els camps d’ametllers, com tant li agrada dir al president del Consell, Xico Tarrés, es troben al sol rústic i a cap altra banda, per la qual cosa la construcció de camps de golf suposarà la destrucció del paisatge rural tradicional eivissenc. El propi Tarrés ha manifestat de manera reiterada la seua oposició als camps de golf i la seua preferència pel paisatge tradicional, però ara, com ja va fer amb les plataformes del Botafoc, es desdiu sense cap vergonya, incompleix les seues paraules i es passa al band contrari.
Pel que fa a Miquel Ramon, una persona que havia estat especialment beligerant contra aquestes aberracions ambientals, la seua conversió en favor dels especuladors no deixa altra sortida que, de portar a aprovació la ferramenta d’especulació anunciada com a nou PTI, presentar la seua dimissió com a conseller d’Urbanisme. El càrrec que ocupa se suposa que ha d’estar orientat a contenir el consum de territori que pateix Eivissa, no a fomentar, precisament, macroprojectes que consumeixen una gran quantitat de paisatge i recursos. La incomprensible transformació de Miquel Ramon i els seus criteris sobre ordenació territorial és suficientment greu com perquè abandoni el càrrec i el deixi a alguna persona vertaderament disposada a vetllar per la defensa del nostre territori. Continuar fent una política com la seguida fins ara a les institucions pitiüses no és la solució a la penosa situació urbanística eivissenca, sinó que és la garantia de la seua progressiva i continuada degradació.
S’ha de recordar que els camps de golf són, de tots els projectes turístics o urbanístics existents, els que consumeixen una superfície de territori més gran, el qual queda convertit en un desert verd, amb una única espècie vegetal (alòctona, per més senyes) i comporta la desaparició física de la biodiversitat i el paisatge propis d’Eivissa. A més a més, les experiències existents a Eivissa han comportat assecament i salinització de pous d’aigua potable, així com permanents problemes de manteniment de la gespa, entre altres inconvenients. Un camp de golf ni dos ni tres resoldran mai els problemes turístics d’Eivissa, però sí n’afegiran d’altres de tipus ambiental. A més a més, aquestes instal·lacions són unes de les inversions preferides per blanquejar capitals per part de xarxes mafioses, de fet solen ser l’opció habitual, tant si els camps de golf els són rentables com si no ho són.
És vergonyós que polítics que presumeixen de progressisme siguin tan domesticables que acabin posant-se del costat d’especuladors, l’única preocupació dels quals és poder construir més camps de golf, més ports esportius i més urbanitzacions, només per afavorir els seus interessos privats. Un polític ha de preocupar-se de l’interès general i no de contentar als quatre especuladors habituals.
Els exemples de projectes de camps de golf a Eivissa són prou aclaridors: projectats a cala d’Hort, Comte, Benimussa, o a les portes del Parc Natura de ses Salines, amenacen els últims racons conservats de l’illa, provoquen expropiacions il·legals per aconseguir la terra, són promoguts per obscures entitats amb seu a paradisos fiscals i amb personatges perseguits per la justícia internacional per evasió de divises provinents de activitats il.lícites. És aquest tipus d’inversió el que es vol promoure a aquesta illa? Molt convincents han de ser aquests personatges quan aconsegueixen que els principis i les promeses dels polítics s’esfumin tot just arribar al càrrec i posin els interessos especulatius per sobre dels interessos de la nostra illa.
La pedra tradicional surt de les pedreres de l’illa i al port es volen enterrar 1.000.000 de m3. Tenen por de no tenir-ne prou?
EL GEN HA DEMANAT FORMALMENT A LA CONSELLERA DE PATRIMONI LA PARALITZACIÓ IMMEDIATA DE LES OBRES
Lurdes Costa menteix conscientment per justificar l’atemptat portat a terme contra els empedrats tradicionals de Dalt Vila. La batllessa de la ciutat sap perfectament que és fals que s’hagin portat a terme els seguiments arqueològics a que obliga el PEPRI en qualsevol actuació al sòl de la zona.
Els seguiments arqueològics s’han de tramitar davant del Cosell Insular, que és qui ha d’autoritzar-los, mitjançant la Comissió de Patrimoni, prèviament al seu començament. Resulta obvi, per tant, que el Consell Insular és plenament conscient de la il.legalitat amb que està actuant l’Ajuntament d’Eivissa. Per aquets motiu, el GEN-GOB ha sol.licitat a la Sra Torres, Consellera de Patrimoni, que paralitzi de forma immediata les obres, a part de sol.licitar còpia de les actes de la CIPHA on es pugui haver tractat aquest tema. El GEN-GOB també ha sol.licitat a l’Ajuntament de la ciutat còpia dels informes dels seguiments que afirmen existeixen, amb identificació dels tècnics que suposadament els han portat a terme.
Des del GEN-GOB s’espera que el fet que la Consellera responsable del Patrimoni, la Sra. Marga Torres, sigui funcionaria de l’Ajuntament d’Eivissa, on previsiblement tornarà després d’abandonar el càrrec, no sigui obstacle per complir amb la seva obligació de vetllar també pel Patrimoni Històric del municipi.
El GEN-GOB, després de que s’hagi anunciat que cap de les pedres que comformaven l’escala de la Costa Vella serà reutilitzada, tem que el material tampoc s’estigui guardant sinó que pot haver estat venut o transportat a abocador.
En aquest sentit, el magnífic empedrat de còdols del Carrer Sant Josep, fins l’església de l’Hospitalet, que ara està sent substituit per unes antiestètiques peces ractangulars, de poca durabilitat, impossibles de netejar i que alteren i desfiguren un dels fins ara més bells racons de la ciutat Vella, ha de ser reposat de forma immediata, utilitzant el material arrancat del paviment existent.
El GEN demana, una vegada més, a l’alcaldesa de Vila, que recitifi abans no sigui massa tard pel salvar Dalt Vila. Els càrrecs públics es poden equivocar, però també han de saber rectificar i més quan els errors tenen conseqüències tan deplorables com l’actual intervenció que s’està portant a terme sobre el patrimoni històric.
L’atemptat contra el patrimoni històric que està tenguent lloc Dalt Vila, per part de l’Ajuntament de la ciutat, no es limita a l’eliminació dels tradicionals empedrats del segle passat, sinó que s’han destruït per complet els valuosos empedrats de còdols i pedra viva realitzats durant el segle XIX.
La brutal agressió al Patrimoni Històric ha comportat l’arrasament de l’escala de la Costa vella, del Carrer Sant Josep i també ha afectat ja a part de l’escala que puja al seminari, protagonista de tantes postals i fotografies de la ciutat vella. Aquests elements daten del segle XIX i el seu interès residia no només amb el seu valor històric, sinó també paisatgístic.
Es dóna la circumstància que el PEPRI de Dalt Vila reserva les actuacions com la realitzada pels carrerrs amb interès urbà, també a les vies amb trànsit rodat. El PEPRI, però, estableix, com a norma general:
Se recuperará la utilización de los empedrados y enchinados tradicio-nales a base de canto rodado.
En este sentido el PEPRI propone al Ayuntamiento como modelo, las actuaciones llevadas ca cabo en la rampa de acceso a la Puerta del mar y en la Plaza de Vila, valorando positivamente las pavimentaciones ejecutadas por el MOPU en la zona del baluarte de San Bernardo y por el Ayuntamiento en la calle Ignacio Riquer, si bien en éste último caso, se considera necesaria una mayor superficie de canto rodado y menor de mortero. Los nuevos solados mantendrán la unidad de criterio citada evitando los materiales y tratamientos no tradicionales en Dalt Vila.
Per altra banda, l’actuació realitzada està comportant la realització de sèquies, algunes de fins a 2 m de profunditat Això comporta que, obligatòriament, les obres han d’estar sotmeses a seguiment arqueològic. El GEN-GOB s’ha adreçat a l’Ajuntament per tal que traslladi al grup els informes arqueològics que s’hagin portat a terme. També se sol·licitarà al Consell Insular informació sobre l’expedient de seguiment arqueològic. Cas que no s’estigui fent aquest seguiment, les obres s’han de paralitzar de forma immediata. En aquest sentit també s’adreçarà una petició a la Conselleria de Patrimoni del Consell Insular.
La necessitat de seguiment arqueològic en aquesta actuació està clarament exposada al PEPRI:
Todo el ámbito de aplicación del Plan se considera yacimiento y por tanto zona de interés arqueológico, por hallarse sobre él la ciudad
histórica de Ibiza desde sus orígenes que se remontan al siglo VII a.C. (épica púnica, ver Título X, Capítulo X.4). Atendiendo a la titularidad de las propiedades, se reglamentará el tipo de Unidad de Actuación para su realización. Todo proyecto de obras, públicas o privadas en Dalt Vila y en Es Soto, que afecte al subsuelo y que se plantee sobre un bien catalogado como de protección Integral, contendrá estudio arqueológico previo que determine y presupueste las prospecciones necesarias a realizar.
Se realizará una prospección arqueológica para documentación y valoración de posibles vestigios de estructuras medievales según
normativa arqueológica del PEPRI con prioridad a la modificación de pavimentos.
En qualsevol cas, el GEN-GOB considera que la Conselleria de Patrimoni del Consell Insular, màxim òrgan responsable en matèria de Patrimoni Històric de l’illa, no poc quedar-se de mans plegades mentre el casc històric està patint una agressió tan brutal. Independentment de les afinitats polítiques, el deure d’aquesta institució està en preservar el patrimoni de la seva destrucció, evitant actuacions com la que s’està portant a terme i, com en aquest cas, obligant a la restitució d’allò que ha estat destruït.
SI EN EL TERMINI D’UNA SETMANA NO S’HA INICIAT LA RETIRADA DEL PAVIMENT MODERN I LA REPOSICIÓ DEL PAVIMENT TRADICIONAL, EL GEN ENVIARÀ UN DOSSIER DE L’ACTUACIÓ A LA UNESCO
El GEN-GOB, davant l’aberrant atemptat que s’està perpetrant contra el patrimoni històric de l’illa d’Eivissa amb l’eliminació dels empedrats tradicionals i la seva substitució per paviments foranis, posarà en marxa, aquesta setmana, una recollida de firmes per tal d’exigir a l’equip de govern municipal que rectifiqui i s’iniciï la retirada del paviment modern que s’està col·locant.
Si l’Ajuntament de la ciutat no rectifica de forma immediata i no paralitza la col·locació de l’empedrat que està desfigurant la imatge tradicional del casc històric, el GEN remetrà un dossier d’aquesta actuació a la UNESCO.
En GEN-GOB considera que, davant la gravetat dels fets, la totalitat dels integrants de comissió de seguiment del PEPRI de Dalt Vila han de dimitir de forma immediata per deixar el lloc a persones que demostrin una sensibilitat i un respecte pel patrimoni històric de la qual ells careixen per complet. El Patrimoni de la Humanitat no pot estar, per més temps, en mans d’irresponsables que puguin donar el vist i plau a autèntiques salvatjades com la comesa amb els empedrats tradicionals.
Si, en el termini d’una setmana no s’han començat a eliminar els paviments moderns i a reposar els tradicionals, el GEN-GOB enviarà un dossier de l’actuació al comitè Patrimoni Mundial per a que valori l’actuació ja que, com ve sent habitual, és poc probable que l’ajuntament s’hagi dignat a informar aquest organisme del projecte de canvi de paviment. Sembla que, de seguir així, l’equip de govern de la Sra. Lurdes Costa passarà a la Història com el que aconseguí que Eivissa fos esborrada del grup Ciutats Patrimoni declarades per la UNESCO. Aquest fet serà, sense cap mena de dubte, el més destacat d’aquesta legislatura.
El GEN-GOB ja ha remés a l’alcaldessa una petició formal de paralització de les obres i de restauració dels empedrats destruïts i, de moment, restam a l’espera d’una resposta ràpida i afirmativa a les nostres peticions.
L’Ajuntament d’Eivissa, amb l’excusa de les obres de sanejament que s’estan portant a terme a la zona de Dalt Vila, aprofita per eliminar el tadicional empedrat dels carrers de la ciutat vella, amb calissa clara, i els substitueix per paviments foranis, en color fosc i amb tall industrial.
El material emprat per pavimentar de nou els carrers, una vegada s’els ha eliminat l’empedrat, provoca un canvi radical en l’imatge tradicional dels carrerons que han quedat despersonalitzats i esguerrats en una actuació que suposa un autèntic atemptat, una aberració més de les que es permet una administració absolutament insensible.
Els carrers que han patit aquesta lamentable actuació, estan sent pavimentats amb peces regulars, de diferents formats, però que no tenen absolutament res a veure amb l’existent fins ara, de pedra viva, irregular, treballada a mà i picada, extreta de la pròpia illa, del mateix tipus de l’emprat a la construcció de les murades. El canvi que aconsegueix el nou paviment constitueix una modificació radical de colors i textures dins del casc històric, que desvirtua per complet la unitat del conjunt
El GEN-GOB s’adrecarà a la Batlesa de la ciutat per exigir que s’aturi la destrucció del casc històric i es reposin els empedrats tradicionals de la zona, eliminant el paviment “modern” allà on ja hagi estat colocat.
Per altra banda, el GEN-GOB demanarà informació sobre la destinació del valuòs paviment i els esglaons de pedra viva que han desaparegut dels carrers que han estat objecte d’intervenció. El valor econòmic d’aquest material és indiscutible i, de fet, en anteriors actuacions relacionades amb xarxes urbanes de dalt Vila, havia estat aixecat i tornat a col.locar, mentre que ara ha desaparegut del lloc en la seva pràctica totalitat.
L’estat lamentable en que han quedat i quedaran carrers com el que arriba a l’església de l’Hospitalet (C/San José), el que uneix la Plaça de Vila amb la Plaça del Sol (C/ de Santa Creu), el Carrer de Santa Ana i tants altres son un exemple més de la sistemàtica destrucció del patrimoni històric a mans dels que haurien de ser els responsables de la seva conservació. De res serveix esperar un mínim de sentit comú i bon gust de qui demostra no tenir.ne cap. Actuacions com aquesta son les que fan comprensible que s’arribin a defensar altres aberracions com el projecte del port o que s’arribin a malbaratar els diners del Patrimoni de la Humanitat en canviar l’enllumenat de l’Avda Espanya mentre la ciutat vella es cau, directament s’enderroca o es converteix en un pastiche hortera de no se sap ben bé què.
El Sr. Sala Torres és perfectament conscient de que no existeix cap tipus d’ensanyament contra la seva persona i que des del GEN-GOB s’està fent exercici d’una paciència gairebé infinita ja que, de moment, únicament està imputat per aquest cas l’exbatlle, el Sr Marí Tur, per donar la llicència il.legal, però encara no l’actual, el Sr Sala Torres que, coneixent el cúmul d’il.legalitats comeses pel promotor, parla només de pagar-li indemnitzacions però no d’imposar-li un sòl euro de sanció. Està clar que si paga el poble aquí no passa res i a l’equip de govern això no els preocupa en absolut. En aquest sentit, el GEN-GOB vol recordar que les obres realitzades multipliquen per set el volum autoritzat a la llicència i, per tant, està del tot fora de lloc que es continui fent demagògia barata, mentint a l’opinió pública, parlant de diners d’indemnització que “ha de pagar el poble”, quan el que s’ha de fer i no es fa és imposar les sancions que pertoquin al Sr. Cretu, les quals, donada la diferència entre allò autoritzat i allò edificat, donarien com a resultat, si l’Ajuntament volgués, un important saldo a favor de la institució.
Per altra banda resulta massa evident que el que preocupa al batlle i a l’equip de govern municipal no és que pagui el poble, sinó que únicament perden els nervis quan qui ha de pagar són ells de la seva pròpia butjaca. De fet l’Ajuntament no pot pagar les sancions al Sr. Sala perquè això seria constitutiu d’un delicte de malversació de fons públics.
El GEN vol recordar al Sr. Sala que l’auto ha estat emès pel jutjat, no pel GEN, cosa que sembla oblidar al seu airat comunicat, el qual denota una preocupant manca de respecte per les decissions judicials, per part d’un consistori regit per un exmembre del Consell Consultiu de les Illes Balears.
Per altra banda també s’ha de recordar que des que ha finalitzat el termini per a la demolició hem hagut de veure com han aparegut llicències inventades, habitants a la casa, objectes d’alt valor, recursos il.legals contra l’adjudicació del projecte de demolició o la reaparició de l’estudi de gravació amb les suposades dificultats tècniques pel seu desmantellament quan, ja al 2004, al projecte de leglització, es va assegurar al jutjat que aquest estudi ja no existia. Per mentir s’ha de tenir més memòria.
Referent a l’enèssim termini atorgat al promotor per buidar la casa, és una nova mostra de la diferència de tracte que es dona a determinats personatges, presumptes delinqüents, quan es compara amb el tracte rebut pels expropiats per les autovies, als quals s’els arribà a esbucar cases a les sis del matí per evitar la presentació de recursos a les vuit, hora en que obrien els jutjats.
El cas Cretu és, probablement, un dels exemples més vergonyosos del tercermundisme a que poden arribar les institucions en una suposada democràcia basada en l’Estat de Dret.
(18/02/2009)
Segons la legislació d’aplicació a l’Estat espanyol, les adjudicacions d’activitats a zones de domini públic, com és el cas, s’han d’atorgar amb criteris d’interès públic. En aquest cas, com sembla que en tots els altres en que té alguna cosa a veure l’Autoritat Portuària de Balears, l’interés públic té poc o res a veure amb la concessió atorgada que, per una banda redueix el núm. d’amarres esportives disponibles a l’interior del Port d’Eivissa i, per l’altra, encareix les tarifes fins a límits inassumibles per a la majoria dels usuaris.
Es dóna la circumstància que aquesta concessió, a més, l’atorgà l’Autoritat portuària com a mesura de pressió per forçar l’acceptació del projecte del nou port a l’abric del dic de es Botafoc. Fins fa ben poc la totalitat de les administracions, de qualsevol signe polític, es mostraven d’acord respecte de les possibilitats que obria la caducitat de la concessió anterior per a la remodelació interior del port d’Eivissa. Lluny d’aprofitar l’oportunitat, l’APB, amb la complicitat de la batllessa de la ciutat d’Eivissa, decidí barrar aquesta porta per tal de donar per tancada qualsevol altra opció i fer així realitat un projecte que suposarà la destrucció del port d’Eivissa i el seu entorn.
El GEN-GOB denuncià davant la Comissió Europea l’adjudicació del port esportiu de Ibiza Nueva en considerar que el contracte vulnera disposicions de Directives europees en matèria de contractes públics. Concretament, s’ha adjudicat com concessió de serveis un contracte que suposa la realització d’obres per un valor de entre 20 i 30 milions d’euros, obres que es realitzen a domini públic estatal i que reverteixen després a l’Estat. D’aquest manera, s’adjudica el que és en realitat un contracte d’obra pública com si fos una simple concessió d’explotació, impedint d’aquesta manera l’adequada publicitat a nivell europeu, el concurs d’empreses interessades i la interposició dels recursos que poden interposar-se contra les adjudicacions dels contractes d’obres però no contra les adjudicacions de contractes de serveis.
Segons la comunicació rebuda pel GEN, la comissió ha iniciat ja una investigació a rel de la informació remesa pel nostre grup i s’ha remés una petició d’informació a l’Estat espanyol per tal que aclareixi en quines condicions s’ha atorgat aquest concessió. Si finalment, a rel de la investigació, es consideràs que efectivament s’han infringit directives europees en matèria de contractació pública, el cas podria acabar al tribunal d’Estrasburg i suposar importants sancions econòmiques per a l’Estat espanyol, a part de l’anul·lació de la concessió a SEMAR.
UN INFORME FET PER L’AJUNTAMENT D’EIVISSA RECONEIX QUE LES OBRES PODEN SUPOSAR L’EXCLUSIÓ D’EIVISSA DE LA LLISTA DE LLOCS DECLARATS PATRIMONI MUNDIAL .
LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES INVOLUCRADES, ESTATALS I AUTONÒMIQUES, HAN OCULTAT EL PROJECTE A LA UNESCO I ELUDIT EL DEURE DE COMUNICACIÓ ESTABLERT A LES DIRECTRIUS DE LA CONVENCIÓ PER A LA CONSERVACIÓ DEL PATRIMONI MUNDIAL, CULTURAL I NATURAL, SUSCRIT PER L’ESTAT ESPANYOL.
El GEN-GOB ha remés una denuncia formal al Centre Patrimoni Mundial de la UNESCO, amb seu a París, contra el projecte de port a la badia de la ciutat d’Eivissa, en entendre que les obres previstes vulneren diverses prescripcions de la Convenció per a la Conservació del Patrimoni Mundial, Cultural i Natural, aprovada per UNESCO a les sessions 32 i 33 celebrades al 1972 i subscrita per l’Estat espanyol, en compromís de protecció dels bens declarats Patrimoni de la Humanitat.
Es dóna la circumstància de que durant la tramitació de la candidatura d’Eivissa com a Patrimoni Mundial de la Humanitat, UNESCO ja advertí el perill que suposava, en aquell moment, el projecte de dic de Botafoc, i que des dels tècnics s’arribà a proposar paralitzar l’expedient per aquest motiu:
“Recomandation
Que le Bureau prenne note du fait que l’État partie n’a pas indiqué clairement les critères naturels applicables mais que l’UICN suggère d’examiner la candidature sur la base des critères (ii) et (iv). Cependant, pour qu’elle satisfasse aussi aux conditions d’intégrité, il faut que l’État partie fournisse de nouvelles précisions, d’après l’étude d’impact sur l’environnement et sur l’impact éventuel du projet d’agrandissement du port d’Ibiza sur l’intégrité du site proposé pour inscription. Il est recommandé au Bureau de différer cette candidature jusqu’à réception de ces précisions.”
Degut a aquest fet, en el moment en que es donà a conèixer el “nou” projecte de plataformes, l’Ajuntament d’Eivissa, regit aleshores pel Sr. Tarrés, actual president del Consell Insular, donà a conèixer un informe, del propi ajuntament, segons el qual les noves obres podrien posar en perill el manteniment de la ciutat com a Patrimoni Mundial de la Humanitat. (veure premsa del 7/10/2005) Aquest mateix argument s’emprà a les al·legacions tan de l’Ajuntament com d’Esquerra Unida per oposar-se al projecte.
Ara, menys de tres anys i mig després, i amb totes les administracions del mateix signe polític, sembla que s’han perdut per complet els escrúpols i, no només es recolza aquest projecte per part de les mateixes persones que abans el rebutjaven, sinó que trobant-se aquest sota la seva responsabilitat, s’opta per, coneixent la gravetat de l’actuació, eludir l’obligatòria notificació a UNESCO sobre el projecte. L’obligació de la comunicació no només es troba recollida al text de la convenció, sinó que ve recollida expressament a la documentació de la declaració d’Eivissa com a Patrimoni Mundial:
A més a més, les administracions implicades mantenen les mentides cara a l’opinió pública, en assegurar que, en el futur, no es vorà afectada la zona humida de ses Feixes, mentre es manté en marxa la tramitació d’un pla d’Usos del Port d’Eivissa que contempla els accessos al nou port per l’interior d’aquesta zona humida. En aquest sentit és completament FALS que s’hagi renunciat a aquest vial, com ho era l’afirmació, feta al seu moment, de que una vegada construït el dic, s’havia renunciat a la construcció de les plataformes que ara s’impulsen. La importància de ses Feixes i de la seva conservació, també va ser recollida a la documentació elaborada per UNESCO:
Així, la totalitat del perímetre de la badia d’Eivissa fou recollida com a zona tampó per evitar impactes visuals o ambientals sobre l’entorn dels bens declarats. Evidentment, les obres previstes pel nou port d’Eivissa suposen un impacte de primer ordre, directament a l’interior de la zona tampó recollida com a necessària per la UNESCO, a més de suposar un perill directe i molt greu per les praderes de Posidònia existents al Parc Natural de ses Salines, per l’enorme abocament de fangs provinents de dragat previst al Nord-oest de Formentera. Aquest abocament suposarà un impacte brutal sobre el fons marins i la qualitat de les aigües, considerada excepcional en aquest moment. Segurament per aquest motiu, l’estat espanyol i la comunitat autònoma balear, han optat per amagar el projecte al Centre patrimoni mundial i, fent cas omís a l’obligació de comunicar informació sobre el mateix abans que aquest passi per qualsevol fase d’aprovació, han ignorat l’existència de la declaració i dels deures que això comporta.
Sembla evident que per als dirigents de les administracions locals l’importantíssim privilegi d’haver aconseguit la declaració de Patrimoni Mundial de la Humanitat per biodiversitat i cultura, serveix únicament per utilitzar-la com a reclam turístic i com excusa per a que els càrrecs públics facin turisme amb càrrec a l’erari públic i per aconseguir fons que es desvien fora de l’àmbit protegit. Per contra, resulta evident que no es considera que això comporti cap responsabilitat ni cap obligació. La declaració de Patrimoni Mundial de la Humanitat hauria de comportar una sensibilitat exquisita pels bens catalogats, el màxim respecte i la més acurada planificació per evitar qualsevol perjudici a allò que ha estat declarat un tresor per a tota la Humanitat. A Eivissa, però, els únics criteris que semblem importar a les autoritats responsables són els de la rendibilitat econòmica que podran suposar les concessions previstes als nous espais portuaris de la ciutat. Resulta evident que el privilegi de la declaració de Patrimoni Mundial de la Humanitat els ve molt gran als responsables institucionals d’aquesta illa, que obren amb una irresponsabilitat temerària i digne només de règims subdesenvolupats on el medi ambient i la cultura no són dignes de tenir-se en consideració.
El GEN vol recordar, com ja s’ha esmentat abans, que l’Ajuntament d’Eivissa va donar a conèixer a l’octubre de 2005 un informe segons el qual es recordava que les obres del dic de es Botafoc posaren en perill la candidatura davant la UNESCO i la possibilitat que les plataformes previstes fossin un risc d’exclusió del Patrimoni Mundial. Deu ser per això que, malgrat tenir l’obligació de comunicació de les obres previstes al Centre Patrimoni Mundial, s’ha optat per amagar el projecte a aquest organisme i dedicar els esforços a la política de fets consumats i de les concessions atorgades.
Per altra banda, des del Govern Balear, no sembla que existeixi la més mínima preocupació pel fet que Eivissa pugui perdre la declaració de Patrimoni Mundial, i que és la única que existeix a Balears. Tampoc entre el sector turístic de Mallorca sembla que això es pogués considerar una gran pèrdua. De fet, recentment, de Mallorca s’han desestimat algunes de les candidatures presentades des d’aquella illa. El poc interès en el manteniment d’aquesta important declaració a Eivissa per part del Govern ha estat també molt evident amb la nul·la aportació econòmica en els pressupostos pel 2009 aprovats el passat mes de desembre.
El GEN considera que totes les institucions, però sobretot els ajuntaments, estan obligats a fer un esforç perque aquest consorci sigui una realitat i comenci a existir. A la fi, la disciplina urbanística a l’illa d’Eivissa és el tradicional camp d’impunitat per a tot tipus d’infractors. S’ha de recordar que aquesta és l’única illa de les Balears on MAI es demoleixen obres il.legals, per molt flagrant sigui la infracció i per moltes sentències hi hagi obligant a fer aquesta demolició. És, per tant, Eivissa ell lloc on més necessari és aquest consorci, que ja funciona a altres indrets de les Balears, com l’illa de Menorca, on ajuntaments de divers signe polític no han tengut tants de problemes en fer pinya per solucionar un problema.
El GEN no entén exactament quin és el problema que plantejen els alcaldes de determinats ajuntaments, donat que si es crea aquest consorci s’estaran llevant de dalt un problema de gestió, tramitació i despeses de personal molt elevat, que passaria a ser responsabilitat d’aquest òrgan central. Donat que els ajuntaments tampoc solen fer efectiu el cobrament de sancions per infraccions urbanístiques, tampoc perdran una font d’ingressos significativa, que podrien haver aprofitat tots aquests anys, però que sistemàticament han menyspreuat, demostrant així un total passotisme indigne d’institucions al servei del ciutadà, del be comú i del compliment de la llei.
Per això, aquesta negativa a integrar-se al consorci sona més a l’etern intent de boicotejar qualsevol tipus d’iniciativa encaminada a establir, d’una vegada, el respecte a les lleis urbanístiques que cap altra cosa. Actuacions així demostren que alguns alcaldes no tenen cap altura de mires i només estan interessats en mantenir la tradicional situació de caos, confusió i tolerància cap a les obres il.legals, els exemples del qual es poden veure arreu del territori.
El GEN lamenta que el Consell Insular no hagi estat capaç encara de materialitzar aquest consorci ni hagi dotat de més personal i més mitjans el seu departament d’Urbanisme, malgrat les eternes promeses. En tot cas, anima totes les institucions, tant el Consell com els ajuntaments, que continuen dialogant per fer realitat el que és una necessitat apremiant i imperiosa.
segons consta al procediment núm. 598/2003, davant aquest jutjat comparesc i DIC:
Que ha sortit publicat a la premsa local, concretament el passat diumenge 25 de gener, al diari Ultima Hora, la intenció d’un dels imputats, Michael Cretu, de –cito textualment- “abandonar la isla”. Amb aquesta finalitat, i segons declaracions del seu propi advocat, “el Sr. Cretu está vendiendo sus propiedades (una decena) en Eivissa”.
Que l’article 589 de la Ll.E.Cr. estableix que el jutge ha d’ordenar als imputats prestar fiançar per assegurar les responsabilitats que puguin declarar-se procedents al seu moment. I que aquesta fiança no podrà ser inferior a una tercera part més de tot l’import probable de les responsabilitats.
Que els articles 109 a 112 i el 339 del Codi Penal obliguen l’autor d’un delicte a reparar el mal causat i a restituir les coses al seu estat anterior.
Que el cost per enderrocar les construccions objecte de les presents diligències és de 990.105,40 €.-, segons valoració de l’Ajuntament de Sant Antoni de Portmany, publicada al BOIB nº 153, de 30 d’octubre de 2008.
Que així mateix, el cost per restaurar o minimitzar l’equilibri ecològic pertorbat podria pujar a una tercera part de l’anterior xifra.
Que la multa prevista pels delictes relatius a l’ordenació del territori o el medi ambient van dels vuit als vint-i-quatre mesos, i la quantia per cada dia multa, dels 1’20 als 300 euros, en funció de la capacitat econòmica de l’imputat; i que, així mateix, el Sr. Cretu, segons afirma el seu representant en el mateix article citat a l’inici, «era el primer contribuyente de nuestra hacienda pública. En su momento contribuía el equivalente a 230 millones de pesetas anuales (1,3 millones de euros)».
Per tot això, i donant-se els dos requisits exigits per la jurisprudència per adoptar mesures cautelars, com són, l’aparença de bon dret o “fumus boni iuris”, i el risc d’impunitat o “periculum in mora”,
AL JUTJAT DEMAN, tingui per presentat aquest escrit, i, en mèrits del seu contingut, ordeni a l’imputat Michael Cretu la prestació d’una fiança d’un milió i mig d’euros (1.500.000 €.-) per respondre de les responsabilitats que puguin declarar-se procedents en el seu moment.
Eivissa, a 29 de gener de 2009.
Es troba en la mateixa situació que els plans parcials 4.23 i 4.24 que tenen suspesa la tramitació de llicències per manca de recursos hídrics a la mateixa zona
El GEN demana a l’Ajuntament de Sant Josep menys autocomplaença i més feina per a la preservació del Territori
Davant el comunicat emès per l’Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia, referit a la suposada suficiència de recursos hídrics del P.P 4.33, a Roques Males, a la zona de Platges de Comte, el GEN vol puntualitzar el segúent:
A l’expedient del Pla Parcial 4.33 únicament s’ha pogut constatar la còpia d’una certificació, enviada per fax, pràcticament ilegible, emesa fa 13 anys, per part d’una empresa actualment inexistent, segons la qual podia suministrar aigua a la urbanització de Roques Males des d’uns pous situats a la zona de Sant Jordi de ses Salines que actualment tenen greus problemes d’intrusió marina i no són aptes pel consum humà.
Davant d’això, i teneint en compte l’evidència de que l’aigua que s’està subministrant actualment a la zona no assoleix, ni de lluny, els paràmetres de potabilitat exigits per la normativa vigent, el GEN s’ha adreçat en reiterades ocassions a l’Ajuntament per tal que aclareixi quins són exactament els recursos hídrics de que disposa aquests pla parcial. Fins a dia d’avui l’Ajuntament no ha contestat a ni un sol dels escrits presentats, tot i que ve obligat per la llei de dret a la informació ambiental, vulnerant així un dret fonamental reconegut a la Constitució, la qual cosa, a més de ser exemple de la manca de transparència que continua existint a aquest ajuntament, pot ser constitutiu de delicte segons el vigent Codi Penal.
Resulta contradictori que s’afirmi que aquesta urbanització disposa de suficiència de recursos hídrics quan els Plans Parcials 4.23 i 4.24, situats tan sols a uns centenars de metres, que aportaren una certificació de suficiència similar a la dels promotors del 4.33, tenen suspesa la tramitació de llicències fins que les xarxes de la zona puguin abastir-la d’aigua amb qualitat i cantitat suficient, cosa avui per avui inviable. La pregunta és, per què, en igualtat de condicions, a uns promotors s’els atorguen llicències (de forma irregular), i als altres s’els fa esperar fins que arribi l’abastiment d’aigua potable a la zona (pagada amb fons públics, per cert)?
Resulta lamentable que l’Ajuntament de Sant Josep consideri un triomf atorgar llicències per desenes de xal.lets a la costa de Comte, més i més tenguent present el càstic que ha suposat l’especulació salvatge per a la costa d’aquest municipi. L’urbanisme és competència municipal i és lamentable que les decisions semblin estar encara a dia d’avui en mans de les promotores mentre l’administració aproven les normatives més desenvolupistes que els permet la llei i el batle fa declaracions lamentant no poder seguir encimentant encara més el municipi.
El GEN demanarà al Consell Insular que paralitzi l’execució de les llicències atorgades, davant la passivitat del consistori.
Resulta sorprenent que els hotelers visquin d’esquenes a la societat, que de manera majoritària, i des de fa anys, rebutja clarament aquest tipus de construccions, que no són més que excuses per urbanitzar i per desfer encara més el nostre fràgil i escàs territori. Camps de golf i ports esportius són, com sap tothom (llevat dels dirigents hotelers i alguna altra persona desinformada), els habituals pretextos utilitzats pels promotors urbanístics i els especuladors per seguir portant a terme projectes immobiliaris que només els beneficien a ells, però perjudiquen tant la imatge turística que promocionam a l’exterior com el nostre medi ambient. Del turisme en viu una gran part de la població i del medi ambient en depèn el benestar de tots els habitants sense excepció, per la qual cosa qualsevol acció que vagi en contra del turisme i del medi ambient ha de ser descartat sense contemplacions.
Les peticions de la patronal són anacròniques i demostren un egoisme preocupant en un col·lectiu que hauria de demostrar una major altura de mires. El problemes que pateix la nostra illa són múltiples i molt greus, però cap d’ells necessita precisament la construcció de camps de golf i ports esportius per a solucionar-se, perquè, més aviat, aquests projectes agreugen justament alguns dels problemes contra els que lluita avui l’illa.
En qualsevol cas, si els hotelers eivissencs volen treballar per la millora de la societat, tenen per on començar. Tenen suficient en mirar la situació del seu propi gremi, responsable principal de la pèssima qualitat que té el nostre turisme a determinats nuclis de l’illa d’Eivissa. Els hotelers i només els hotelers són els que accepten contractar uns paquets turístics que ens porten un turisme només interessat en emborratxar-se i drogar-se de la manera més ràpida i continuada possible. No tots, però sí un número significatiu d’hotelers faciliten aquesta situació en acceptar llogar els seus negocis a turoperadors indesitjables que haurien de ser rebutjats per qualsevol empresa decent.
Això passa per una senzilla raó: l’excés d’oferta. I això no s’arregla massificant cada dia més i més, sinó eliminant oferta sobrant. Eivissa era la destinació del turisme de qualitat quan precisament no estava sobresaturada d’oferta. La solució, per tant, no pot estar més allunyada d’allò que proposen els hotelers, que amb el transcurs de les dècades, lluny de canviar el model i adaptar-se, han seguit amb el model obsolet de sempre, amb tendència cap a la quantitat, no cap a la qualitat. Les primeres veus parlant d’esponjament de places fa molt temps que sorgiren. A la pràctica, però, una cosa tan elemental com eliminar l’evident excés d’oferta, ni es contempla. Seria molt més incentiu pel turisme de qualitat fer desaparèixer aberracions urbanístiques que enlletgeixen trams de costa altrahora idíl·lics que adossar-hi ara, a més a més, un port esportiu o un cap de golf.
De fet, els plans directors que hauria d’estar preparant ara el Consell, haurien de ser els d’eliminació de l’oferta turística obsoleta mitjançant l’esbocament dels establiments més obsolets i de major impacte al litoral. Això sí que sense cap dubte ajudaria a la imatge turística d’aquesta illa.
Davant les declaracions del Sr. Jaime Roig, advocat del Sr. Cretu, sobre la no afectació del camí d’accés a la mansió per part de la sentència, el GEN-GOB vol recordar que la sentència fa referència explícita a la il.legalitat del camí d’accés obert a la finca i obliga, també, a la seva eliminació i a la recuperació de l’estat inicial dels terrenys. El fet que el projecte de demolició no contempla el camí ja ha estat notificat al jutjat que porta el cas.
En referència a l’aparició, ara, d’una casa de convidats, el GEN no té constància que sobre la finca en qüestió existeixi tal construcció, però s’investigarà al respecte per tal d’empendre les accions legals que puguin pertocar.
Si, en qualsevol moment, s’observen maniobres per part de la propietat de la mansió per evitar, entorpir o retardar l’execució de la sentència, el GEN-GOB demanarà la imputació d’un delicte d’obstrucció a la justícia.
El GEN-GOB vol recordar que fa set anys que existeix sentència de demolició de la mansió i que en aquest periode la propietat ha disposat de temps sobrat per treure qualsevol objecte de valor que allí es pogués trobar. El darrer termini donat pel tribunal, de 18 mesos, també era més que suficient per buidar l’immoble. Si el propietari no ha aprofitat aquest marge de temps, ha estat sota la seva exclusiva responsabilitat.
Sala- PTI
Davant les manifestacions fetes pel Sr. Sala Torres, desvinculant-se de qualsevol negoci immobiliari relacionat amb la requalificació de terrenys feta pel PTI, el GEN considera que l’espectacular augment en el preu que la família Sala Torres aconseguí per un negoci hostaler, amb 8.000 m2 de terreny a la zona de Port des Torrent, en només 4 anys, augment que superà el 200 % del preu de compra, fet efectiu una vegada aprovat inicialment el PTI, podria tenir a veure amb les espectatives generades per la requalificació il.legal, a ran, de més de 130.000 m2 de terrenys, de rústics en urbanitzables, per part d’aquest instrument d’ordenació territorial i el fet que el mateix considerés la costa situada al davant apta per a la instal.lació de ports esportius. Com és lògic, també pot donar-se el cas que la rendibilitat obtinguda amb l’operació de compravenda obeeixi exclusivament a una gran habilitat en els negocis immobiliaris.
EL TSJIB CONSIDERA QUE AL PTI NO ESTÀ JUSTIFICADA NI TÈCNICA NI JURÍDICAMENT LA REQUALIFICACIÓ D’AQUESTS SOLS.
SES VARIADES, ENTRE ELS SOLS AFECTATS PER LA SENTÈNCIA.
El GEN-GOB presentà recurs contenciós administratiu contra les disposicions del Pla Territorial Insular, aprovat definitivament al 2005 pel Partit Popular, en considerar que aquesta norma no defensava els criteris de racionalitat i sostenibilitat ambiental, sinó que es tractava d’una norma feta a mida de determinats i molt concerts interessos privats de persones vinculades o properes al Partit Popular.
Els àmbits costaners pels quals el PTI estableix de forma injustificada, segons la sentència del TSJIB, la recuperació de la condició d’urbanitzables, estan o han estat en gran part vinculats a negocis immobiliaris del Grup d’Empreses Matutes (Doliga), al Grup d’Empreses Alonso Marí (germà de l’expresident del Consell Insular) i a la família de l’actual batle de Portmany i Conseller de presidència en el moment de l’aprovació del P.T.I, el Sr. Sala Torres.
El GEN-GOB ha estat conscient en tot moment de la dificultat que comportava recurrir contra una norma que abans, durant i després de la seva redacció va ser objecte de tot tipus de blindatges per part del Govern Balear, que no va dubtar en anul.lar virtualment, i només per a Eivissa, tota la normativa urbanística, turística i ambiental existent a Balears per aconseguir ajustar-la a allò que disposà el Pla Territorial Insular.
D’aquesta forma, contràriament a allò que el Dret estableix, que les normes urbanístiques han d’adaptar-se a les lleis de rang superior, a l’illa d’Eivissa ha estat a l’inrevés i s’ha hagut de modificar tot el marc legislatiu preexistent per tal de dotar de cobertura legal a un dels instruments urbanístics i d’ordenació territorial més aberrants aprovats mai a la comunitat autònoma. Es dóna la lamentable circumstància que, a dia d’avui, malgrat les promeses preelectorals de les forces polítiques que actualment ostenten el poder, encara es manté parcialment vigent aquesta normativa “a mida” i es continua aplicant al nostre territori bona part del nefast PTI heretat de l’anterior legislatura.
La sentència del TSJIB, de 9 de desembre, estableix que el PTI d’Eivissa no justifica de cap manera la recuperació, en base a les lleis 8/2003 i 10/2003, de la condició d’urbanitzables dels Plans Parcials 1.23, 2.2(Sal Rossa), 4.17, 4.18 (Cala Tarida), 5.4 i 5.7 (port des Torrent) del municipi de Sant Josep, ni del sector 14 (ses Variades) del municipi de Sant Antoni. En total més de 70 hectàrees en primera línia de mar. El tribunal considera que “ cuando la asociación de defensa del patrimonio natural más importante que existe en el archipielago balear cuestiona la legalidad del instrumento de ordenación del territorio que, a su vez, cuenta con el mayor peso jurídico en este campo sectorial, campo muy imbricado con el medio ambiente, lo mínimo que ha de exigirse al Ente público al que el ordenamiento jurídico reconoce unas potestades, unos poderes de tanta trascendencia es que sea capaz, en la controversia judicial, de mostrar, a las claras, con absoluta nitidez y certeza, que lo que afirma la memoria del Plan Territorial, coincide con la realidad material y jurídica de las cosas.”
Es dóna la circumstància que, tot i que a la llei 8/2007, de mesures territorials s’anul.laren, d’una manera sui generis, les disposicions de la llei 8/2003 i 10/2003 que permetien, entre d’altres coses, la recuperació d’urbanitzables en primera línia de mar a l’illa d’Eivissa, tan l’Ajuntament de Sant Josep com el de Portmany, han pretès conservar, als instruments de planejament actualment en tramitació, els àmbits d’aquests sectors urbanitzables i en ambdós casos han lamentat públicament la possibilitat de no poder continuar l’expansió del ciment a la costa que permetrien aquests àmbits, bona part dels quals han estat objecte d’actuacions urbanístiques al marge de la legalitat i als quals el PTI ha pretès dotar de cobertura legal. Segons el tribunal, “Difícilmente cabe hablar de ordenación propuesta donde ni siquiera existe un Plan Parcial Aprobado y donde el despliegue de la actividad de urbanización/edificación se ha seguido, por tanto, del modo a que se refiere la Memoria y que pretende atajar la aprobación del P.T.I”
La sentència anul.la íntegrament la Norma 27.2.a) del PTI, referida a aquests àmbits i la resta de documentació (planimetria) on es recullen les àrees de desenvolupament urbà esmentades.
El GEN-GOB considera que la anul.lació d’una de les normes més significatives del PTI, la que permetia recuperar àmbits d’urbanització en primera línia de costa per afavorir interessos concrets, suposa una nova confirmació d’allò que s’ha vengut denunciant des del moment de l’aprovació d’aquesta norma: que el seu contingut no obeeix a criteris d’interès general, sinó a la defensa i empara d’interessos privats d’empreses ben relacionades amb el poder polític.
El GEN considera també que el contingut d’aquesta sentència pot servir, encara més, per clarificar la investigació penal que està portant a terme la justícia pel cas ses Variades per presumptes delictes de tràfic d’influències i ús d’informació privilegiada.
El GEN-GOB estudiarà ara si presentar recurs de cassació davant del Tribunal Suprem sobre qüestions no estimades pel TSJIB i que des del grup entenem que vulneren legislació bàsica de l’Estat per molt a mida que s’hagin fabricat les lleis dins l’àmbit balear.
Entre les qüestions que entenem vulneren lleis de rang superior i que no han estat estimades, està la qüestió de la figura del Nucli Rural que s’utilitza com a fórmula per urbanitzar el sòl classificat formalment com a rústic.
Sobre altra qüestió, la de l’oferta turística en sòl rústic, tot i que la Sala no troba oportú anul.lar les disposicions del PTI, sí adverteix la possibilitat de, “si la aplicación de la norma resulta desviada, existe la posibildad de alzar una vía de cuestionamiento contra ella” i, concretament, cita aquesta possibilitat si aquests usos es pretenen a sòls dotats d’especial protecció, com les ANEIS.
Sobre la possibilitat d’incorporar sòl dins la categoria d’urbà, sense que aquest hagi assolit la condició legalment, el GEN-GOB també considera que aquesta és una possibilitat vetada per la legislació bàsica de l’Estat, tan l’anterior, com la recentment aprovada aquest mateix any.
Per altra banda, la sentència considera que és acceptable que el PORN de la zona de cala d’Hort, Cap Llentrisca, sa Talaia s’apliqui únicament a l’àmbit actual del Parc Natural quan, en realitat, aquest instrument ambiental, que legalment vincula tota la normativa, fa referència a que les seves disposicions son les mínimes per garantir la gestió i conservació de l’àmbit del lloc d’Importància Comunitària de la zona, delimitat en compliment de la Directiva d’Hàbitats, punt aquest que és ignorat a la sentència.
El Consell obligà a posposar les llicències d’una urbanització veïna a Roques Males fins tenir solventat l’abastiment d’aigua potable però l’Ajuntament ignora aquest punt en el cas de Comte.
El GEN-GOB ha adreçat un escrit a l’Ajuntament de Sant josep de sa Talaia per tal de demanar la suspensió de l’execució de les llicències d’obres que el consistori hauria atorgat recentment a la promotora del P.P 4.33, ses Roques Males.
La petició de suspensió es basa en l’inexistència a la zona d’abastiment d’aigua amb els parèmetres de potabilitat que exigeix el Pla Hidrològic. Tenir l’abastiment d’aigua potable justificat és requisit legalment imprescidible per a l’aprovació d’una urbanització, requisit aquest del qual ha decidit prescindir l’Ajuntament tot i haver estat advertit recentment pel Consell Insular de la impossibilitat d’atorgar llicències en aquestes condicions als -també il.legalment- aprovats plans parcials 4.23 i 4.24, situats tan sols a uns centenars de metres del de Roques Males .
Els arguments emprats pel Sr Josep Antoni Prats, regidor d’urbanisme de Sant Josep, per justificar la concessió de llicències per a la construcció de desenes de xal.lets a un nou tram de costa del municipi, no se sostenen. Segons el Sr Prats, l’Ajuntament es limita a tramitar expedients. Si és així, per a què paga la ciutadania als polítics que no prenen decisions i son, per tant, del tot prescindibles? Per què no pagar només a tècnics que es limitin a tramitar paperassa? Els motius pel quals Comte es troba amenaçada per una nova urbanització poden ser únicament dos: la manca de voluntat política per preservar aquest espai o la incapacitat política d’evitar la seva urbanització. No hi ha cap més raó ni es pot emprar altra justificació
Per altra banda, en l’escrit presentat davant l’Ajuntament, el GEN-GOB ha sol.licitat còpia de l’estudi econòmic sobre l’abastiment d’aigua a la zona de Comte-Tarida, incloent l’ampliació prevista de l’estació dessaladora d’aigua de mar i de les xarxes de connexió, amb previsió d’ingressos i despeses per aquest concepte. El motiu és que la Directiva Marc d’aigua de la CE obliga a les administracions responsables a la recuperació TOTAL de costos de les infrastructures d’abastiment d’aigua i del seu manteniment. Per tant, l’enorme cost que tindrà l’acomesa de les obres necessàries per abastir d’aigua potable els desenvolupaments urbanístics nascuts de l’especulació no controlada, i alentada des de les administracions públiques, es traslladarà directament a la totalitat d’habitants del municipi. En aquest sentit, la recent pujada del 80 % en el rebut de l’aigua és només l’inici d’una escalada de preus difícil de quantificar a dia d’avui. Aquest detall, però, s’oculta a l’opinió pública quan s’anuncia la concessió de llicències a noves urbanitzacions i es presenta l’encimentat del territori com una qüestió inevitable desvinculada de l’acció política, insultant l’inteligència dels ciutadans.
Aquest fer únicament demostra que la presió urbanística que pateix l’illa d’Eivissa, que no ha volgut mai ser controlada per part de l’administració, sovint amb l’excusa de la creació de riquesa, s’ha convertit, per excés, en una font de despesa pública inassimible i que ja pagam entre tots, no només per la pèrdua de qualitat ambiental, paisatgística i turística que suposa, sinó també a nivell econòmic.
Per altra banda, el GEN-GOB vol recordar que els responsables de l’Ajuntament de Sant Josep continuen ignorant les denuncies dels veïns sobre els abocaments de terres i residus a la zona amb la clara intenció de modificar l’orografia del terreny per aconseguir visuals sobre el mar als habitatges projectats, fet aquest completament il.legal i sobre el qual no s’ha emprés cap acció.
L’Ajuntament de Portmany ha decidit aprofitar-se, una vegada més, de la infinita paciència que sembla tenir la jutgessa encarregada del cas per posar en marxa noves maniobres que li permetin dilatar la, per altra banda, inevitable demolició de la mansió il·legal de Corona. L’excusa, ara, no pot ser més lamentable: a l’Ajuntament li semblen massa econòmics els pressupostos lliurats per les empreses que s’han presentat al concurs, quan resulta obvi que és l’Ajuntament el que ha inflat de manera considerable el valor d’aquestes obres, pot ser per provocar aquesta situació, pot ser encara influenciat pel cost que han tingut fins ara les obres públiques portades a terme a l’illa, com per exemple les autovies.
Qualsevol testimoni de la demolició de les 3 cases de ca na Palleva, que varen desaparèixer per complet en 20 minuts, pot entendre com és d’exagerat un pressupost de 900.000 euros i un termini de 3 mesos per a la demolició de can Cretu.
Els residus generats per l’obra són, el la seva major part, inerts. Una vegada separats els que s’hagin de valorar i abocar de forma controlada, la resta, la major part, únicament haurà de ser convenientment trossejada i deixada in situ per a procedir a la restauració del terreny original, abans d’aportar les terres necessàries per a la restauració de la coberta vegetal.
El projecte no inclou la restauració del camí d’accés a que obliga la sentència
Per altra banda, tot i l’elevat pressupost, el projecte de demolició, confeccionat per l’Ajuntament, obvia per complet l’obligatorietat de restauració del camí d’accés a la finca que l’Ajuntament va permetre fins i tot asfaltar. Aquest extrem també s’ha comunicat al jutjat que porta el cas, donat que l’Ajuntament únicament preveu l’execució parcial de la sentència que específicament obliga a restituir al seu estat natural el tram obert pels promotors.
El GEN considera inacceptable l’actitud obstruccionista de l’Ajuntament, que no dubta en inventar-se i crear una excusa rera altra per evitar portar a terme una sentència judicial. Per la nostra part, posarem tots els mitjans al nostre abast per aconseguir que les lleis i la justícia no siguin tan sols declaracions de bones intencions, buides de contingut quan s’enfronten a administracions que obertament les menyspreen.
El GEN considera extremadament alarmant que, amb l’excusa de la crisi, es pretengui l’aprovació d’un decret que pretén eliminar restriccions urbanístiques i ambientals al sector turístic, fins al punt d’exonerar de paràmetres urbanístics i de la necessitat de llicències els projectes del sector o fins i tot preveure l’aprovació directe per part del Consell de Govern dels projectes “d’interès autonòmic”
El més greu problema a que s’enfronta la comunitat autònoma Balear és precisament l’excés d’oferta turística, que s’hauria d’haver frenat fa dècades. La crisi actual del sector no és deguda a la manca de visitants, sinó a l’excés de places que s’oferten. Si el seu increment s’hagués aturat en el moment adequat ara no s’estaria parlant de crisi a les nostres illes. En canvi, el model de creixement constant i insostenible perdura avui dia, d’una manera o altre, a base d’oferta reglada o d’apartaments residencials. La resposta a això és, segons el Govern, eliminar els insuficients controls i restriccions, de caràcter urbanístic i ambiental existents a dia d’avui. Si els problemes estructurals de la nostra economia venen precisament de la incapacitat mostrada per aturar a temps el desenvolupisme, resulta difícil imaginar una recepta pitjor per a solucionar-los que donar-li encara més via lliure.
És precisament en temps de crisi que es posa de manifest la valua dels governants. És en aquests moments quan s’ha de demostrar la capacitat d’innovar, de deixar de banda models obsolets, de buscar noves fórmules per a la diversificació econòmica i de ser conscients de les possibilitats i limitacions. Això és exactament el contrari del que fa l’actual Govern, que arriba a presentar com a solucions decrets al més pur estil Jaume Matas. Tan és així, que sembla una norma més feta “a mida” d’algun projecte promogut pel Sr Nadal, Conseller de Turisme del Govern. En definitiva, es tracta d’un nou i perillós exercici d’irresponsabilitat de la que tan sovint fan gala els governants balears, siguin del color que siguin.
Resulta extremadament alarmant que un projecte de decret d’aquestes característiques arribi ni tan sols a fer-se públic, sense cap pudor per part dels seus promotors. Els gestors de les institucions han de ser conscients que la situació de precarietat en que es troba la nostra economia és, sobretot, responsabilitat seva i no semblen disposats a rectificar.
A més, les mesures proposades pel Sr Nadal poden tenir greus efectes col·laterals que no s’han calibrat. La proposició normativa, que es pretén estigui vigent durant dos anys, pot suposar que amb l’afany d’aprofitar aquest període de la “llei de la selva”, molts empresaris assumeixin deutes que difícilment podran amortitzar en un mercat turístic que tendeix a estabilitzar-se clarament a la baixa i que, amb l’excés d’oferta existent, difícilment podrà veure mai una “recuperació” real. Així, el remei pot ser pitjor que la malaltia.
Les propostes de reconvertir o esponjar, però de veritat, oferta turística són, a dia d’avui les úniques lògiques, unides a una política que promogui la diversificació econòmica. Però és ara, amb propostes de decret com el que prepara l’executiu balear, quan es posa de manifest la manca d’idees, la incapacitat de gestió i d’innovació dels dirigents polítics a Balears. El fet que amb unes arques públiques saquejades per l’anterior executiu, es continuïn malbaratant el recursos públics amb més asfalt i macroprojectes, en comptes de en iniciatives de diversificació econòmica, dóna una idea de la manca de projecte i de visió de futur que mostra la nostra classe política, completament ancorada en el passat i en uns models econòmics suïcides i obsolets.
El Grup d’Estudis de la Naturalesa (GEN-GOB Eivissa) considera absolutament intolerable i injustificable l’aprovació, per part de l’Ajuntament de Sant Josep, de la llicència per construir una nova urbanització de xalets a la costa del municipi, concretament a un dels paratges que fins ara millor es conserven i més estimats per tots els eivissencs: Platges de Comte.
La decissió de l’actual equip de govern d’omplir de ciment de donar llum verda a un conjunt de 33 xalets a ses Roques Males representa una evidència més de la claudicació de l’Ajuntament actual davant l’especulació, que ha conseguit seduir sense cap resistència els nous polítics municipals.
L’urbanització de ses Roques Males s’hagués evitat si s’hagués fet cumplir la llei. Com va recordar el GEN en tot el moment de la tramitació, hi havia motius més que suficients per aturar aquest despropòsit i aquest atemptat ambiental en una de les zones més belles de la nostra illa. Ni estan justificats els recursos hídrics de la manera que marca la llei ni les obres d’urbanització han cumplit els requisitis establerts. A més, s’ha modificat el perfil del terreny per elevar més les construccions, entre altres qüestions. En canvi, l’equip de govern ha preferit recolçar els promotors i ha passat per alt totes aquestes irregularitats, beneint un projecte que representa, es miri com es miri, un nou atemptat al ja saturat litoral josepí. l´Ajuntament també ha obviat i ignorat les denúncies dels vesins quant als abocaments de runes i restes d´asfalt a la zona. Si de veritat haguessin volgut evitar aquest despropòsit, tenien i tenen arguments sobrats per fer-ho.
El GEN vol recordar que també està previst que siguin les arques públiques, els diners de tots, les que dotin d’aigua potable i depuració a aquest nou complexe urbanístic. Així mateix s’ha de tenir en compte que altres promocions urbanístiques tenen en aquest moment suspesa la tramitació de llicències de construccio fins no comptar amb l’efectiu subministrament d’aigua, mancança que inexplicablement no ha suposat cap problema a aquesta nova promoció.
Tampoc s’entén la pintoresca afirmació que les cases estaran per davall del nivell de la carretera veina i que estaran vuit metres per sota. Això és impossible, perque els carrers ja construïts de l’urbanització (i els murs i enllumenat i clavegueram) estan pràcticament al mateix nivell que la carretera. A no ser que l’ajuntament tingui l’intenció d’acomplir amb el seu deure d’una vegada, i aplicar la normativa en matèria de disciplina urbanística –cosa ara per ara poc probable- resulta que aquesta afirmació representa una autèntica falàcia fàcilment comprovable.
En definitiva, mentre a Comte ja s’han aprovat 33 nous xalets sense reduïr ni un palm el perímetre de zona urbanitzable i només es redistribueix la forma que tendrà el formigó, mentre a Cala Tarida veim com muntanyes i boscos sencers continuen contemplant-se com a urbanitzables i mentre a sa Caixota es busca una solució per poder edificar encara més, l’esperança d’un canvi de rumb a l’urbanisme municipal s’esvaeeix. De moment, l’Ajuntament no ha donat cap prova visible d’una nova política urbanística, perquè continua fent el mateix que l’anterior equip, de fet sense ni tan sols plantejar canvis mínims en les normatives heretades, les quals es limiten a aplicar sense la més lleu rectificació. Pot ser que les paraules siguen unes altres, però amb paraules no es canvia la realitat.
El GEN considera que la iniciativa de l’empresa eivissenca Hierbas Ibicencas Marí Mayans, per a la creació d’una indústria de plantes aromàtiques al camp pitiús, és una molt bona notícia ja que pot suposar no només una revalorització de l’agricultura a l’illa sinó també una diversificació de l’economia actualment basada únicament en l’incert mercat turístic i en la insostenible construcció.
El GEN-GOB espera que aquesta iniciativa sigui recolçada com cal per les administracions públiques que semblen sovint interessades únicament en invertir els diners públics en continuar afavorint l’avanç de l’asfalt i el formigó, objectiu al qual dediquen bona part dels esforços i els impostos dels contribuents.
L’impuls a noves indústries relacionades amb l’explotació agrària del camp afavoreix no només la economia, sinó que també el paissatge, amb el que suposa pel potencial turístic, que en pot resultar molt beneficiat per la recuperació d’aquesta activitat. Per aquest motiu el GEN desitja que aquesta iniciativa no sigui l’única i s’estengui a altres tipus de cultius.
Exemples d’iniciatives semblants, que estan donant molt bon resultats, s’han donat a Itàlia, França i Grècia i han donat com a resultat la creació de productes d’alta qualitat, molt apreciats en diversos sectors, com l’alimentari, el cosmètic o el farmacèutic. A França, l’oli d’ametlles de gran qualitat per a usos va ser una iniciativa sorgida de l’interès per conservar i fer rendibles els camps d’aquest arbres, que es trobaven en perill per la manca de rendibilitat en la seva comercialització als mercats alimentaris tradicionals. A Menorca s’han posat en marxa iniciatives per a l’aprofitament integral dels garrovers, amb el suport de les administracions públiques.
Actualment, degut a polítiques territorials i urbanístiques absolutament desfassades i mancades de tota lògica, que continuen seguint el desastrós model dels anys 80, s’ha convertit el camp en un sòl amb un ús únicament urbanístic quan, en realitat, es necessiten polítiques de recuperació de la seva funció, polítiques en les quals no s’han implicat suficientment les administracions públiques que únicament han afavorit l’especulació en una demostració d’irresponsabilitat esgarrifadora, alhora que s’han discriminat, infravalorat i menyspreat aquestes iniciatives.
La cumbre de la Comisión Internacional para la Conservación de los Túnidos del Atlántico (ICCAT) celebrada durante la última semana en Marrakech (Marruecos), era decisiva para el futuro del atún y evitar su colapso. Pero, no fue así. Los acuerdos tomadas en esta cumbre dejan sin credibilidad a ICCAT ya que, esta organización no es capaz de poner en práctica las recomendaciones de su propio comité científico que pedía un rango de cuota entre las 8.000 y 15.000 toneladas y ha aprobado para 2009, 22.000 toneladas, casi el doble.
El hecho de aprobar una cuota para el 2009 de 22.000 toneladas, es impresentable ya que la pesquería está absolutamente fuera de control si consideramos las estimaciones de los científicos que vislumbran las capturas en 2007 entorno a las 60.000 toneladas, más del doble de la cuota legal para la especie, que no llega a las 30.000 toneladas anuales. Según los científicos "el actual plan de gestión con gran probabilidad provocará una mayor reducción de la biomasa reproductora con un alto riesgo de colapso de la pesquería y de la población".
Hay que recordar, que el atún rojo es el emblema de las pesquerías del mediterráneo y parte de nuestra cultura y, que la irresponsabilidad de unos y la codicia de otros le han robado el recurso a toda la población del mediterráneo y, dejado en manos de sinvergüenzas como la empresa Fuentes y cía y Mitshubishi, entre otras, el futuro del atún. El hecho de no aprobar ninguna restricción para la industria del engorde de atún dice muy poco en favor de ICCAT, ya que es conocido por todos que con el desarrollo, a finales de los 90, de la industria del engorde de atún, se multiplicaron las dificultades en el control y vigilancia de la pesquería debido a la relación de esta nueva industria con los cerqueros ilegales. Y que, con ella, además se ha dificultado la obtención de datos de captura, de su origen geográfico, la estimación del esfuerzo de pesca y el conocimiento de la distribución de tallas de los peces capturados.
Además, los Santuarios de Atún Rojo que se reflejaron en la moción del Congreso Mundial para la Naturaleza de UICN, se quedan ahora en papel mojado y se limitan a pedir para el año 2010 la recopilación de información para estudiar la posibilidad de su creación. Hay que recordar que existen datos suficientes para la creación del Santuario de Baleares y que las 5 campañas desarrolladas por el Instituto Español de Oceanografía (PROYECTO TUNIBAL), demuestran que las aguas baleares albergan la zona más importante del mundo para la cría y reproducción del atún rojo, y la alta larvaria documentada por el IEO lo evidencia.
Además recordar que esta moción presentada por Ecologistas en Acción, GOB Balear y WWF/Adena al Congreso Mundial, en este último mes de Octubre, fue suscrita por gobiernos claves para el futuro del atún rojo como España, Japón o Italia. Esto da mucho que pensar y, vislumbra que los gobiernos presentes en la gestión de los túnidos y el propio ICCAT no están a la altura de las circunstancias.
Ecologistas en Acción y GOB Balear estudiarann nuevas medidas para intentar salvaguardar el atún rojo.
L’ADJUDICACIÓ IREGULAR ES VA ATORGAR EN UN MOMENT DECISSIU PER INTENTAR BARRAR EL PAS A LES ALTERNATIVES D’ORDENACIÓ RACIONAL DEL PORT DEFENSADES FINS FA POC PER TOTES LES ADMINISTRACIONS I FORCES POLÍTIQUES
El GEN-GOB ha adreçat a la Comissió Europea un escrit de denuncia, en considerar il·legal la concessió de l’explotació dels amarraments de la ribera nord del port d’Eivissa. Aquesta concessió s’ha tramitat de forma irregular, incomplint les directives europees de contractes amb les administracions públiques.
El contracte, que s’ha tramitat com si es tractàs d’una concessió de serveis amaga, en realitat, un contracte d’obra pública per valor de gairebé 30 milions d’euros. Aquest fet és ben evident al plec de condicions, on s’arriba a establir que l’Autoritat Portuària haurà de donar el vist i plau a l’empresa constructora que es faci càrrec de les obres. Les tramitacions dels concursos de serveis i els d’obres públiques són diferents segons la normativa europea de contractes, però aquest fet ha estat obviat en la tramitació i adjudicació del concurs.
El GEN-GOB considera que aquesta concessió, amb una tramitació de més de 3 anys, incompleix diverses normes que regeixen els contractes amb les administracions públiques. Aquest concurs d’explotació d’amarraments esportius pateix greus defectes de forma i tramitació des del primer moment. L’Autoritat Portuària de Balears, organisme responsable, n’és plenament conscient, però aprofita que no existeix l’acció pública en aquesta matèria i que els possibles recurrents –altres concursants- acostumen a estar fermats davant d’aquest organisme, amb el qual és complicat enfrontar-se judicialment si es preten mantenir les possibilitats de ser adjudicatari en altres convocatòries de concursos públics. Així, la impunitat en que s’actua des de l’APB és pràcticament total.
El GEN-GOB vol recordar, que més d’un any abans de l’adjudicació d’aquest port esportiu, ja existien rumors sobre l’empresa que en resultaria adjudicatària, que estaria relacionada amb societats vinculades a l’ex-president de l’APB, Joan Verger. Precisament per garantir l’obligat secret sobre les ofertes presentades, la llei estableix un termini màxim de 6 mesos per a l’adjudicació. Aquest concurs, però, ple d’irregularitats des del primer dia, es va tenir pendent de resoldre durant tres anys.
El GEN-GOB considera que, finalment, el concurs, tot i estar ple de tot tipus d’iregularitats, es resolgué com a mesura de presió per intentar barrar el pas a les alternatives de remodelació del port que no fossin la caríssima i irracional proposada per l’APB, amb el trasllat del port, a la pràctica, a la zona de es Botafoc. Amb aquestes maniobres s’escuda el trencament del consens mostrat fins fa poc per totes les administracions, sobre la gran oportunitat que suposava la caducitat de la concessió per aconseguir una remodelació coherent del port. S’ha de recordar que la totalitat de les forces polítiques han considerat, fins fa poc, com a única alternativa sensata, l’eliminació del port esportiu d’Eivissa Nova o el seu trasllat, amb la finalitat d’aconseguir una ordenació del port que resolgués els problemes que planteja actualment sense crear-ne de nous i encara pitjors.
El GEN espera que la Comissió Europea investigui la denuncia cursada i obligui a anul·lar la concessió atorgada, a més d’imposar les sancions pertinents a l’Estat espanyol per incompliment de les directives europees en matèria de contractació pública. També esperam que la racionalitat i el sentit comú, que semblen haver abandonat per complet als responsables de la gestió de l’espai portuari de la ciutat d’Eivissa, es recuperi abans no sigui massa tard i es faci realitat un nou, gravissim i irreversible atemptat a la badia de la ciutat, a més de a valuosísims ecosistemes marins als quals es posa irresponsablement en perill amb actuacions insensates i incoherents.
Resulta cada vegada més evident que no existeix cap argument vàlid per defensar el projecte de trasllat del port impulsat des de l’APB. Aquest projecte va ser el proposat, al seu moment, per la naviliera Umafisa, propietat d’Abel i Antonio Matutes i suposaria una brutal reducció del mirall d’aigües del port i l’execució d’obres amb un cost irracional per a les arques públiques. Així, amb aquests padrins, no resulta estrany que l’obra, tal i com va reconèixer el Sr Tarrés recentment, sigui comparable a les desproporcionades autovies que pareix l’illa.
El GEN presentarà una denúncia davant Aviació Civil. També, de no obtenir els ressultats esperats, davant la Unió Europea
Tagomago és un espai natural protegit. A la zona s’hi troben espècies incloses al Catàleg Nacional d’Espècies Amenaçades. De fet, l’illot forma part de la xarxa Natura 2000 (és Lloc d’Importància Comunitari –LIC– i Zona d’Especial Protecció per a les Aus –ZEPA–).
Durant l’any 2008 s’han realitzat, a Tagomago, una sèrie d’obres a l’habitatge existent i d’alteracions dels hàbitats presents a l’illot que afecten seriosament la seua biodiversitat. Part d’aquestes activitats suposadament il·legals (formigonament i empedrat de camins, acondicionament del moll, instal·lació de plataformes i passarel·les de fusta, construcció d’una rampa, vessament d’aigües provinents de la dessalinitzadora a la mar etc.), s’han portat a terme durants els darrers mesos per a l’organització d’una festa privada, celebrada, concretament, el passat 18 de juliol.
Apart d’aquestes afectacións greus, a Tagomago s’ha construit una pista d’aterratge per a helicòpters que opera de forma suposadament il·legal, i que afecta seriosament a espècies vulnerables i protegides com, entre d’altres, el falcó marí, que disposa a l’illot d’una de les colònies de cria més important de les illes Balears; el virot, espècie en perill d’extinció, i el corb marí petit, aquestes dos últimes amb plans de recuperació posats en marxa pel propi Govern Balear. També l’afectació general, amb les obres realitzades, d’espècies incloses al Catàleg Nacional d’Espècies Amenaçades com són la sargantana (Podarcis pityusensis), el busqueret coallarga (Sylvia Balearica) o, també, al Catàleg Balear d’Espècies Amenaçades com les plantes Diplotaxis ibicensis i Allium grossii.
Davant la gravegat d’aquests fets, el GEN ha enviat denúncies a les administracions implicades (Ajuntament de Santa Eulària des Riu, Conselleria de Medi Ambient del Govern de les illes Balears i, paral·lelament, a la Direcció General de Biodiversitat i a la Demarcació de Costes de Balears; també, a la Demarcació de Costes depenent del Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino). Entre d’altres coses, i a més de sol·licitar còpies dels informes emesos i informació sobre les actuacions portades a terme o en tramitació, s’exigeix, de les diferents administracions i d’acord amb les seues competències, l’adopció de les mesures necessàries encaminades a la recuperació de la zona al seu estat original.
El GEN presentarà una denúncia davant Aviació Civil i no descarta, segons la resposta que s’obtengui de l’Administració, presentar una denúncia contra l’estat espanyol per imcompliment de Directives comunitàries.
El Grup d’Estudis de la Naturalesa una vegada estudiat el projecte actualment en tramitació per al drenatge d’aigües de l’autovia de l’aeroport, i havent comprovat les grans afectacions ambientals que presenta, el perill que algunes de les seues infrastructures suposen per l’entorn del Parc Natural de ses Salines i l’impacte que, en tot cas, ocasionarien aquestes obres de drenatge, que no descarten fins i tot una enorme bassa de laminació d’aigües al costat d’aquesta zona protegida, s’ha adreçat a la Direcció General d’Obres públiques amb la finalitat de sol.licitar que es reconsideri el projecte
A les qüestions esmentades, s’ha d’afegir l’elevat cost que tendrà aquest projecte i que, segons s’ha avançat pels responsables de la conselleria als mitjans de comunicació, podria oscilar entre els tres i els cinc milions d’euros. Aquesta és, però, en opinió de la nostra organització, un càlcul molt moderat i conservador, que fàcilment s’incrementarà, donada la magnitut de les actuacions que serà necessari portar a terme. A més a més, cal tenir present que la realització d’aquest projecte suposarà l’afectació d’infrastructures existents que també s’hauran de refer, a part de noves expropiacions, amb el conseguent cost afegit.
El GEN-GOB considera que l’excavació de trinxeres en l’autovia de l’aeroport i els túnels que s’hi han fet compliquen enormement la necessària evaquació de les aigües d’escorrentia, la qual cosa obliga a adoptar ara solucions extremadament complexes, cares i no sempre respectuoses amb el medi ambient. És precisament el fet d’haver realitzat l’autovia en trinxera el que ha dificultat una actuació de drenatge que, si les obres s’haguessin fet en superfície, haurien estat infinitament més senzilles. La solució proposada actualment, no és una vertadera solució al problema creat, és només un pegat per fer veure que hi ha actuacions al respecte i que, tot i semblar barat en comparació, el cert és que no aporta cap solució real, sinó que crea nous problemes difícilment solventables.
De fet, la direcció general de Recursos Hídrics de la conselleria de Medi Ambient del Govern balear va emetre l’any 2004 informe desfavorable a la construcció de l’autovia de l’aeroport precisament per no tenir garantit un correcte drenatge de les aigües d’escorrentia. A més, aquestes obres han provocat i provoquen l’afectació dels aqüífers en haver-se realitzat les excavacions per sota del nivell freàtic. Aquesta negativa afectació també sembla tenir difícil sol.lució.
S’ha comprovat, per altra banda, que l’excavació de les trinxeres no obeí a cap necessitat tècnica per a la millor execució del projecte, donat que l’impacte visual dels túnels i trinxeres és molt més gran que si la carretera s’hagués fet en superfície. Tampoc s’han reduït les remors que provoca el trànsit, perque el Consell Insular ha anunciat que haurà de col.locar pannells en els laterals d’alguns trams per a atenuar la contaminació sonora. No es veu, per tant, cap justificació a la creació d’aquestes trinxeres i túnels.
Per tot això, davant els greus i nombrosos inconvenients que provoquen les actuals trinxeres i túnels, i davant els elevadíssims costs que representaran les obres necessàries per a evitar les seues inundacions, que, a més, en cap cas resultaran completament efectives, el GEN-GOB ha demanat, de manera formal, el reompliment dels trams soterrats d’aquesta autovia i la col.locació de la calçada en superfície, aprofitant el material que s’hi va treure en el seu moment, i que encara roman acumulat en els terrenys dels voltants.
D’aquesta manera, s’estalviarien complicats i ineficaços projectes de drenatge, s’eliminaria per sempre el perill d’inundació i, per suposat, desapareixeria l’amenaça d’accident greu que sempre hi ha a l’interior d’un túnel. A més a més, la circulació en superfície permetria també estalviar la gran quantitat d’energia elèctrica que actualment consumeixen el túnels, entre d’altres qüestions.
El GEN-GOB recorda que en sentència judicial ha quedat acreditat que les terres que s’extregueren dels túnels havien de servir per fer un camp de golf, que s’inicià, de manera clandestina, a les immediacions, i no és descartable que el veritable i únic motiu pel qual es projectàren aquestes trinxeres fos el d’obtenir terra per a aquest projecte.
De mantenir-se la configuració actual de l’autovia, representarà una permanent font de despesa pública, de treball innecessari i de dedicació absorbent per al manteniment d’unes estructures que no tenen cap sentit, que són un perill i una amenaça i que, probablement, foren ideades i executades amb exclussives finalitats especulatives, allunyades de l’interès general. És obligació de les Administracions públiques revertir aquesta situació anormal i adoptar les mesures necessàries per garantir que les infrastructures públiques siguin com realment han de ser.
Ecologistas en Acción está atendiendo a varios grupos de escolares de Ibiza para mostrarles la biodiversidad del mediterráneo y el arte de la navegación. Este velero lleva a bordo diferentes talleres y exposiciones divulgativas, tales como, una colección de invertebrados marinos, un algario y diferentes juegos lúdico-educativos como el Pilla tú comida donde se les expone a los niños de una forma divertida las diferentes redes tróficas presentes en los ecosistemas marinos del mediterráneo.
El Velero Diosa Maat fue apresado en el año 2004 por Vigilancia Aduanera en aguas canarias con 2.700 kilos de cocaína y, en el año 2005, la Audiencia Nacional le cedió el depósito judicial a Ecologistas en Acción para desarrollar un programa de divulgación y conservación del mar y llevar a cabo diversas líneas de investigación sobre el medio marino.
Este Velero de Ecologistas en Acción se ha adentrado en el Mar Mediterráneo, además, para realizar un análisis de la situación de los ecosistemas costeros y marinos de la zona y, ver como el estado de éstos influye sobre la economía y modos de vida de las diferentes localidades costeras que, seleccionemos concienzudamente como más representativas para obtener este análisis. El Diosa Maat cuenta con científicos marinos entre su tripulación que relacionarán los datos públicos disponibles con los datos obtenidos con la instrumentación que cuenta el velero.
Ecologistas en Acción está analizando los motivos de que la costa mediterránea sea la más desconfigurada de las costas españolas, la que tiene un mayor grado de erosión y degradación de los ecosistemas de la plataforma.
Además, el Diosa Maat, está intentando localizar los numerosos puntos de vertidos que se encuentran en el mediterráneo que vienen originados de un intenso tráfico marítimo, sin un control riguroso, especialmente en puntos como la Bahía de Algeciras, lo que ha propiciado la existencia de un buen número de accidentes marítimos con importantes vertidos tanto de hidrocarburos como de sustancias químicas peligrosas. Además, existen vertidos menos llamativos pero que generan una contaminación crónica derivada de la limpieza de las sentinas de los barcos en alta mar, propiciado en buena parte por las deficiencias en la gestión de los puertos.
Otra de las fuentes de contaminación del mediterráneo son las deficiencias en depuración de aguas, debido a que ninguna de sus comunidades depura suficientemente sus aguas. En Baleares, este problema es muy grave debido a que ninguna de sus depuradoras tiene una previsión de la población flotante que hay en las islas en época estival siendo los vertidos de aguas urbanas importantes.
Finalmente, el otro cometido del Diosa Maat, será analizar la destrucción y presión sobre hábitat estratégicos para la conservación de la pesca es demasiado frecuente en el mediterráneo ya que la degradación de humedales y praderas submarinas provoca impactos insostenibles para la economía pesquera, urbanística y turística a plazo medio, y donde los poblados de pescadores ya han pasado a un segundo plano y se comienzan a convertir en un “souvenir”.
Las actividades que se está realizando el Dios Maat en Ibiza y Formentera se están organizando en colaboración con el GEN- GOB.
Más Información: Jorge Sáez 630 524 508
El atún rojo, es una especie altamente migratoria que se adentra en el Mediterráneo para cumplir una de sus funciones vitales: la reproducción. Entorno al conocimiento ecológico de esta fase de su vida, se fueron implantando métodos de captura dirigidos a la explotación pesquera de esta especie. De hecho existen datos que evidencian que desde el paleolítico superior (hace 15.000 años) el atún rojo formaba parte de la dieta de poblaciones de homínidos en el Estrecho de Gibraltar, incluso de los neandertales hace 30.000 años. Por lo tanto, durante miles de años, cientos de generaciones de seres humanos, y todas las civilizaciones que se han asentado entorno al Mediterráneo, han aprovechado este nutritivo recurso natural de manera más o menos sostenible.
Pero es en los últimos años, cuando el tipo de explotación ha cojido una inercia y un desprecio a la especie que nos conduce a una situación, la actual, en que ésta se encuentra al borde del colapso ecológico y comercial. Hoy, la pesquería de atún rojo es, probablemente, una de las que tiene un mayor índice de pesca ilegal en todo el mundo. Los científicos han estimado que las capturas en 2007 han rondado las 60.000 toneladas, más del doble de la cuota legal para la especie, que no llega a las 30.000 toneladas anuales. Según los científicos "el actual plan de gestión con gran probabilidad provocará una mayor reducción de la biomasa reproductora con un alto riesgo de colapso de la pesquería y de la población".
La situación del caladero balear es un buen ejemplo de lo que está sucediendo en la pesquería: en el año 2006 se capturaron tan sólo unas 2.000 toneladas en la zona, mientras que seis años antes se extrajeron 14.000, lo que supone un descenso del 85% de las capturas.
Según los resultados obtenidos durante las 5 campañas desarrolladas por el Instituto Español de Oceanografía (PROYECTO TUNIBAL), las aguas baleares albergan la zona más importante del mundo para la cría y reproducción del atún rojo, y la alta larvaria documentada por el IEO lo evidencia.
En este último mes de Octubre se han dado pasos importantes para salvar el atún rojo. La primera piedra se colocó al aprobarse la moción presentada por Ecologistas en Acción, GOB, WWF/Adena, SEO/Birdlife y el propio Govern de les illes Balears que solicita el cierre de la pesquería del atún rojo y la creación de Zonas de Protección en el Mediterráneo, en el que se incluye el Santuario de Baleares, Mediterráneo Central y Mar de Levante. Esta moción fue suscrita por gobiernos claves para el futuro del atún rojo como España y Japón.
Hace dos semanas se aprobó una Proposición No de Ley en el Congreso, defendida por Joan Herrera –portavoz de ICV en el Congreso–, que se basaba en la reclamación de Greenpeace, WWF/Adena, Ecologistas en Acción y GOB de imponer medidas drásticas de gestión en la pesquería, como la creación de un santuario de atunes en Baleares. Estas medidas deberán ser aprobadas por la Comisión Internacional para la Conservación del Atún Atlántico (ICCAT, en sus siglas inglesas) que se reúne del 17 al 24 de noviembre en Marrakech (Marruecos).
Ante estos acontecimientos el Govern de les illes Baleares, el Consell Insular d’Eivissa, el Consell Insular de Formentera y las principales ONGs ecologistas se sientan en la misma mesa, en rueda de prensa, para reclamar al gobierno central que defienda con firmeza los compromisos adquiridos y no deje pasar esta oportunidad, histórica, para dar el primer paso en la salvación y recuperación de esta especie emblema del Mediterráneo.
Según declaró Raúl García, responsable de pesquerías de WWF/Adena “es un gran avance que las administraciones baleares y el Congreso de los diputados demanden públicamente este santuario, ya que su creación se convertiría en un hito de conservación y gestión sostenible a nivel mundial”.
Jorge Sáez, Responsable de pesquerías de Ecologistas en Acción, comentó “la protección de las aguas de baleares beneficiará a todas las pesquerías de túnidos y pez espada del Mediterráneo. Nuestro país no puede entorpecer su conservación con el argumento de que hay 4 cerqueros españoles trabajando en la zona unas pocas semanas al año”.
Según declaró Sebastián Losada, de la Campaña de Océanos de Greenpeace “no podemos perder esta oportunidad. El Gobierno de España tiene que hacer los deberes y traerse, de la próxima cumbre de ICCAT, el santuario de Baleares”.
Según declaró Neus Prats del GEN-GOB “esperamos que los últimos compromisos adquiridos por los gobiernos se traduzcan en un trabajo activo de cara a la próxima reunión del CICAA que tendrá lugar este mes de noviembre en Marrakech, donde se tendrán que poner en marcha estas iniciativas”.
Según declaró Margalida Torres, Consellera de Política Patrimonial, Agricultura i
Pesca del Consell Insular d’Eivissa, “esperamos que el Gobierno Central escuche nuestras reclamaciones y siga firme en la creación de este santuario de túnidos en baleares, tan necesario para conservación de nuestra biodiversidad”.
Según Bartolomé Ferrer, Vicepresident Segon i Conseller d’Infraestructures,
Agricultura, Pesca i Caça del Consell Insular de Formentera, “hay que evitar a toda costa la extinción del atún rojo. Tambien, los continuos daños que sufre nuestra flota artesanal por culpa de la pesca industrial indiscriminada que padecen nuestro mar”.
Según declaró Patricia Arbona, Directora General de Pesca del Govern de les illes
Balears, “el Govern de Baleares apuesta por este Santuario del Atún Rojo. Es nuestra obligación preservar este emblema de nuestra tierra mediterránea que levantó una economía pesquera artesanal, hoy perdida, debido a la sobrepesca”.
NOTAS:
(1) El texto de la PNL puede descargarse en la página web del Congreso: http://www.congreso.es
(2) Un reciente informe de WWF/Adena recopila la información científica disponible sobre la reproducción del atún rojo en aguas baleares. Puede descargarse en http://assets.panda.org/downloads/balearic_islands_sanctuary_report_wwf.pdf
Más información:
Neus Prats, GEN-GOB: 646553800
Jorge Sáez, Responsable de pesquerías de Ecologistas en Acción: 630 52 45 08
Sebastián Losada, Responsable de la Campaña Océanos de Greenpeace: 626 99 82 54
Raúl García, Responsable de pesquerías de WWF/Adena: 630 834 267
A la carrera contrarreloj por evitar el colapso de la pesquería de atún rojo, se suma la Comisión de Medio Ambiente, Agricultura y Pesca del Congreso. De hecho, ayer miércoles ha aprobado por unanimidad una Proposición no de Ley (PNL), promovida por Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), que insta al Gobierno a que impulse internacionalmente el establecimiento de zonas de protección para la reproducción de esta especie en el Mediterráneo, incluyendo las aguas de Baleares.
La PNL, defendida por Joan Herrera –portavoz de ICV en el Congreso -, se basa en la reclamación de WWF/Adena, Greenpeace, Ecologistas en Acción y GOB-Balear de imponer medidas drásticas de gestión en la pesquería, como la creación de un santuario de atunes en Baleares. Estas medidas deberán ser aprobadas por la Comisión Internacional para la Conservación del Atún Atlántico (ICCAT, en sus siglas inglesas) que se reúne del 17 al 24 de noviembre en Marrakech (Marruecos).
Raúl García, responsable de pesquerías de WWF/Adena, subraya: “felicitamos a nuestros representantes por haber dado un claro mandato al Gobierno español que implica impulsar en ICCAT medidas urgentes que eviten la extinción del atún rojo”, y añade: “la creación de un santuario de atunes en Baleares se convertiría en un hito de conservación y gestión sostenible a nivel mundial”.
Por su parte, Sebastián Losada, responsable de la campaña de océanos de Greenpeace apunta: “La Administración española no puede ignorar su responsabilidad en la pesquería del atún rojo ni los llamamientos del Congreso de los Diputados y del Congreso Mundial de la Naturaleza, que ella misma apoyó. Esperamos que el Gobierno vuelva de Marrakech con los deberes hechos y con un nuevo plan de recuperación del atún rojo que cumpla estrictamente las recomendaciones científicas”.
Cabe destacar que las aguas baleares albergan la zona más importante del mundo para la reproducción del atún rojo, tal y como muestran los resultados de las cinco campañas oceanográficas desarrolladas por el Instituto Español de Oceanografía (Proyecto Tunibal).
Jorge Sáenz, Responsable de pesquerías de Ecologistas en Acción, apunta: “La protección de las aguas de baleares beneficiará a todas las pesquerías de túnidos y pez espada del Mediterráneo. Nuestro país no puede entorpecer su conservación con el argumento de que hay cuatro cerqueros españoles trabajando en la zona apenas unas semanas al año”.
Des del GOB-Balear, expresan su satisfacción por haber dado este paso imprescindible para la consecución del objetivo de evitar la desaparición de esta especie. Marià Marí, Portavoz del GEN-GOB (Eivissa), comenta: "Es completamente inaceptable que se permita la aplicación de tecnología punta para capturar hasta el último ejemplar de atún rojo que entra en el Mediterráneo, en gran parte de forma ilegal y consentida, mientras que los pescadores artesanales observan la desaparición de la pesca de esta y otras especies asociadas y la destrucción tanto de sus hábitos naturales como de sus propias artes de pesca".
NOTAS:
(1) El texto de la PNL puede descargarse en la página web del Congreso: http://www.congreso.es
(2) Un reciente informe de WWF/Adena recopila la información científica disponible sobre la reproducción del atún rojo en aguas baleares. Puede descargarse en: http://assets.panda.org/downloads/balearic_islands_sanctuary_report_wwf.pdf
Más información:
Raúl García, Responsable de pesquerías de WWF/Adena: 630 834 267
Sebastián Losada, Responsable de la Campaña Océanos de Greenpeace: 626 99 82 54
Jorge Sáez, Responsable de pesquerías de Ecologistas en Acción 630 52 45 08
Marià Marí, Portavoz GEN-GOB Eivissa : 617311152
El promotor renuncià a la indemnització des del moment en que demanà autorització pel nou projecte, acte que anul.là de forma automàtica la llicència obtinguda al 1997
Segons es desprén de la documentació publicada avui a la web de l’Ajuntament de Portmany, la construcció sita a Can Guillem, promoguda per Baloo Music i la demolició de la qual ha d’estar finalitzada, per ordre judicial demà passat, poc o res té a veure amb allò autoritzat al seu moment per l’Ajuntament de Portmany, malgrat que els tècnics municipals atorgaren el final d’obra certificant l’adeqüació de la construcció al projecte objecte de llicència.
Segons la documentació que obra al projecte de demolició, la construcció consta de les següents superfícies:
Planta sòtan: 1.369’73 m2
Planta baixa: 1.146’83 m2
Planta pis: 211’87 m2
Total 2.728’43 m2
+
Piscina, mirall aigua 216’33 m2
Sup nivells inferiors piscina 387’45 m2
Això suposa una superficie de 3.115’88 m2, en front dels 1.075 registrats al registre de la propietat i que ja superaven els autoritzats a la llicència, amb un volum aproximat de 7.000 m3, molt allunyats dels menys de 1.500 m3 pels quals se sol.licità llicència d’obres.
L’escandalosa diferència entre la superficie realment construida i l’auroritzada al seu moment descobreix la immensitat de l’infracció urbanística comesa pel promotor i encoberta per l’administració. A banda d’aquest fet, resulta obvia la falàcia emprada fins ara sobre les possibles indemnitzacions a rebre pel promotor i que, en realitat, es convertiran en una inesperada i quantiosa font d’ingressos per aquest municipi. En GEN calcula que, com a mínim, l’ajuntament podrà ingressar entre 2’5 i 3 milions d’euros en concepte de sanció per infracció urbanística.
Quan al cost de la demolició, el GEN-GOB considera que, una vegada que Michael Cretu i el seu Advocat presentaren el projecte de legalització al 2004, renunciaren vountariament i definitivamen a la llicència d’obres obtinguda, la qual cosa anul.la qualsevol possibilitat de sol.licitar indemnització alguna en base a la mateixa.
Resulta obvi que el fet d’haver obrat sempre amb la més absoluta prepotència i el més absolut menyspreu cap a la legalitat, ha passat finalment factura al promotor d’aquesta aberració urbanística sita a un dels indrets més emblemàtics i protegits de l’illa d’Eivissa. És realment inconcebible una manera d’actuar menys encertada pels interessos del romanès, només comprensible des d’una megalomania sense límits.
Cas que finalment el Sr. Cretu s’atreveixi a presentar demanda contra l’Ajuntament, el GEN-GOB es personarà a la causa a l’objecte d’evitar que es faci efectiu un sol cèntim per aquesta gravissima infracció urbanística que, òbviament, lluny de ser compensada ha de ser sanccionada amb tot el pes de la llei. Finalment, com ja hem exposat, aquesta obra il.legal no només no ha de suposar cap mena de despesa pel municipi de Portmany, sinó una font d’ingressos amb els quals es podran atendre mancances en benefici dels ciutadans.
Descarregar document Descarregar document(25/10/2008)
Per part del Magistrat del Jutjat d’Instrucció núm. 3 d’Eivissa, s’ha emès auto, de data 22 d’octubre, segons el qual, a rel de la denuncia presentada pel GEN al desembre de 2005, s’imputa a Matias Arrom Bibiloni i al cap d’obra de l’UTE MAB-Rubao per presumptes delictes contra el Patrimoni Històric durant les obres portades a terme al segón cinturó de ronda d’Eivissa.
El GEN-GOB Eivissa presentà davant del jutjat de guàrdia una denuncia penal per la destrucció sistemàtica d’importants elements patrimonials a les obres del segon cinturó de ronda, sense que aquest bens poguessin ser degudament estudiats i documentats i, en cas necessari, protegits.
Concretament es va denunciar la destrucció de part del BIC del camí de Puig d’en Valls, una cisterna púnicoromana i estructures annexes, una necròpolis rural romana i altres estructures, un tram de vint metres d’un aqüeducte romà, un edifici d’època púnica, una sitja i un jaciment arqueològic a can Cifre. Els arqueòlegs contractats per fer el seguiment arqueològic, que informaren a l’administració dels fets, varen ser acomiadats per l’empresa.
A conseqüència d’aquesta denuncia el jutge instructor va sol.licitar una pericial independent sobre els danys al patrimoni històric que havessin pogut suposar aquestes actuacions i ha estat a rel del resultat d’aquesta pericial, -realitzada per la cap de secció d’arqueologia del Instituto del Patrimonio Historico Español del Ministerio de Cultura-, que considera que existeixen indicis suficients de delicte contra el Patrimoni Històric, tipificats als art 323 i 324 del CP i motius per imputar als que es poden considerar autors materials de les destrosses: Matias Arrom (propietari de l’empresa constructora) i Sancho Álvares, cap de l’obra.
Per altra banda, la denuncia del GEN s’interposà, entre d’altres, també contra l’ex-conseller de Patrimoni Joan Marí Tur, en considerar que la seva no actuació havia estat determinant en les destruccions patrimonials. Sobre aquesta qüestió, a l’auto, el magistrat també recull que els delictes es poden donar per omissió, quan la no evitació dels mateixos, en infringir un especial deure jurídic de l’autor, equivalgui a la seva comissió. En aquest cas, l’art 11 del CP equipara l’omissió a l’acció quan existeixi una específica obligació d’actuar o quan l’omissió d’acció crei la situació del risc pels bens jurídicament protegits. Per aquest motiu, el jutge considera que la Conselleria de Patrimoni sí tenia l’obligació legal d’actuar en evitació de la destrucció “llamando especialmente la atención que, al parecer, no se haya incoado ni un solo expediente de infracción de la Ley de Patrimonio a la empresa adjudicataria de las obras pese a la palmaria evidencia de algunas infracciones.”
D’aquesta manera, i per determinar a qui corresponia el deure d’actuació legalment atribuit, el jutge ordena remetre ofici al secretari de la CIOTUPHA a l’objecte que certifiqui si es va incoar o no algun expedient sancionador en matèria de patrimoni durant l’execució de les obres de desdoblament del segon cinturó de ronda d’Eivissa i, en cas negatiu, quina persona o persones tenien les facultats legals atribuides per procedir a dita incoació, tot això abans de resoldre adequadament sobre la procedència de la imputació sol.licitada . Aquest aclariment se sol.licita per allò disposat a l’art 110.1 de la Llei 12/1998 de Patrimoni Històric de les Illes Balears que estableix que l’organ per incoar els expedients sancionadors és el President del Consell insular o el conseller delegat “lo que no deja clara la responsabilidad al efecto” El GEN considera que una vegada que s’estableixi, mitjançant la certificació solicitada, qui tenia la responsabilitat legal d’actuar dins de l’administració, la següent passa serà la imputació bé de Pere Palau, bé de Joan Marí Tur, president del Consell i conseller de patrimoni respectivament en el moment de produïr-se els fets.
El GEN-GOB lamenta que l’Ajuntament de Portmany continuï amb les seves tàctiques desesperades per evitar acomplir la sentència i considera que es pot estar incorrent en responsabilitats penals
El TSJIB, en sentència de 9 de Juliol de 2008, coneguda ara, s’ha pronunciat respecte del recurs presentat per Baloo Music, S.A., contra la resolució del Jutjat del Contenciós que va inadmetre a tràmit l’enèsim recurs de la promotora. L’objecte del recurs, aquesta vegada, era contra la denegació, per part de l’Ajuntament, d’autorització del projecte de legalització presentat i que pretenia emparar-se en la disposició “a mida” que es va incloure al 2003 a la llei d’acompanyament de pressupostos per salvar l’edificació il·legal. El Jutjat del contenciós, en primera instància, va considerar que l’assumpte ja era “cosa jutjada” i no arribà a entrar en el fons de la qüestió. Respecte d’aquest recurs, el TSJIB ha estimat parcialment les pretensions del demandant, en el sentit que ara sí l‘ha admès a tràmit, però en entrar en el fons de la qüestió arriba, una vegada més, a la conclusió de que les obres no poden ser legalitzades i han de ser demolides.
Aquest recurs es va intentar utilitzar, al seu moment, per part de promotor i Ajuntament, per suspendre els terminis d’execució de la sentència, qüestió que no va prosperar.
Per altra banda, a finals del passat mes de setembre, l’Ajuntament de Portmany s’adreçà novament al jutjat del contenciós per informar de les actuacions portades a terme en compliment de la sentència i, en un nou intent de dilatar la seva execució, plantejar la necessitat d’una pròrroga en el termini fixat per la magistrada, per “l’enorme complexitat tècnica” i “l’envergadura considerable” del projecte.
Entre els arguments emprats per recolzar aquesta “complexitat” es trobaven:
- Sorprenents dubtes sobre la valorització i eliminació dels residus generats (sorprenent pel desconeixement demostrat per la pròpia administració respecte de l’existència de normativa d’aplicació que fa innecessari qualsevol pronunciament judicial al respecte, com en el cas de Sant Josep i les obres il·legals de Huerta)
- Sobre el desallotjament de l’habitatge i la possibilitat de requerir autorització judicial per entrada en domicili.
- L’existència d’instal·lacions a la finca, emparades en llicències no anul·lades (piscina i pista de tennis)
En definitiva, un nou repertori de pallassades amb la intenció de dilatar, una vegada més, l’execució de la sentència que ordenà la demolició i que dia 21 del proper mes complirà ja set anys.
Davant d’aquest escrit municipal de setembre passat, s’ha pronunciat ja la nova titular del Jutjat del Contenciós núm. 1 de Palma que, pel que fa a aquesta sol·licitud de pròrroga, manifesta clarament que “no ha lugar a ampliar el plazo” i que “ la restauración paisajística no ha de demorarse más tiempo”, a la vegada que recorda a l’Ajuntament que, de no fer-se efectiva la completa demolició dins del termini assenyalat, es podrà procedir a la “compulsión coercitiva sobre las personas del Sr. Alcalde de Sant Antoni o las personas responsables de las demoras, parandoles el perjuicio correspondiente cual podria ser la imposición de multas coercitivas sobre el patrimonio particular”.
És a dir, la demolició ha d’estar CONCLOSA en 7 dies. El GEN considera que si l’Ajuntament hagués emprat el termini de 18 mesos atorgat per a l’execució en acomplir amb la seva obligació, aquest era clarament suficient. El consistori, però, ha emprat el temps en intentar esquivar el seu deure i en emprar tot tipus d’excuses per dilatar aquest termini. De fet, la darrera actuació reconeguda per l’Ajuntament fins la sol·licitud de la pròrroga, el passat setembre, va ser al novembre de l’any 2007 quan l’alcalde va disposar la elaboració del projecte de demolició, projecte que ha trigat pràcticament un any en elaborar-se.
El GEN considera que 12 anys demanant que s’acompleixi la legalitat a es Puig d’en Guillem ja son suficients i dia 2 de novembre, el següent després de que expiri el termini atorgat per a la total demolició de les obres instarà, davant les instàncies que pertoqui, a la demolició forçosa de les mateixes. A més a més, interessarà l’obertura d’una causa penal contra els responsables de la demora, en considerar que es poden donar delictes de desobediència a l’autoritat judicial i d’obstrucció a la justícia tan per part de l’Ajuntament com del promotor.
Com sempre, la identitat dels guanyadors no se sabrà fins el mateix moment del sopar, quan un membre del GEN llegirà els mèrits que concorren en la persona, entitat o institució premiats. El premi Savina s’atorga a aquelles persones o col·lectius que destaquen per la seua feina a favor del medi ambient i la cultura pròpia d’Eivissa, mentre que el premi Formigó es concedeix a aquells que contribueixen decisivament a la destrucció del nostre entorn natural i cultural.
Mereixedors del premi Savina han estat, en edicions anteriors, i entre d’altres, l’Institut d’Estudis Eivissencs, el professor Cristòfol Guerau d’Arellano, la Coordinadora contra el Càmping de es Ca Marí, la Plataforma cívica contra el camp de golf de cala d’Hort, la plataforma veïnal contra les línies d’alta tensió de Sant Carles, sa Colla de l’Horta de Jesús o, l’any passat, Hazel Morgan, presidenta d’Amics de la Terra Eivissa.
Entre els premis Formigó més destacats figuren els ex-alcaldes de Sant Josep, José Serra Escandell, i de Santa Eulària, Vicente Guasch; la companyia elèctrica GESA; l’especulador Abel Matutes; Pedro Palau, aleshores Conseller de Turisme del Consell Insular; Encarnación Sánchez-Jáuregui, aleshores assessora jurídica de la CIU; Joan Marí Tur, aleshores Conseller de Patrimoni del Consell Insular; Estrella Matutes, aleshores Consellera de Vies i Obres del Consell Insular o, l’any passat, ISCOMAR.
El trofeu del premi Savina consistirà en una placa commemorativa. En canvi, el premi Formigó és un bloc dels habitualment utilitzats en la construcció. Com que el guardonat amb el premi Formigó no sol assistir a recollir-lo, el GEN l’enviarà després al seu destinatari, per tal que el pugui exhibir en un lloc vistós com a mostra eloqüent de la seua labor destructora.
Enguany, el sopar de lliurament dels premis Savina i Formigó es realitzarà al restaurant LA TERRAZA (platja d’en Bossa), divendres, dia 24 d’octubre, a les 21 hores.
Els tiquets es poden reservar o comprar a la seu del GEN, carrer Major, 20, Dalt Vila (Can Llaudis), cridant al telèfon 971 390674, mitjançant fax al mateix número i, també, per correu electrònic a la següent direcció: gen@gengob.org, fins un dia abans del sopar. Cal recordar la possibilitat de reservar sopar vegetarià.
El Grup d’Estudis de la Naturalesa (GEN-GOB Eivissa), després d’haver-se publicat diverses notícies en els mitjans de comunicació sobre la possible compra d’una finca de 700.000 metres quadrats a Cala d’Hort, i davant la confusa situació que envolta aquestes suposades gestions, vol demanar al conseller de Política Territorial, Miquel Ramon, que aclareixi públicament en quin estat es troba aquest assumpte i quines son exactament les gestions realitzades i els documents aportats.
(En concret) Ramon va afirmar el mes passat que ell en persona havia portat al Govern balear la proposta de comprar una finca de 70 hectàrees a Cala d’Hort, per tal que l’Executiu autonòmic l’incorporàs al seu llistat de propostes a presentar davant el Ministeri per a la seua compra. En canvi, al dia següent va aparèixer la resposta del Govern balear, desautoritzant el Conseller i afirmant que desconeixia l’existència de qualsevol proposta feta per Miquel Ramon en aquest sentit, afegint que només coneixia la feta pel GEN, en relació a altres terrenys de la zona, concretament, els de l’antic projecte de camp de golf. Posteriorment, Ramon ha fet altres declaracions sobre el tema que no han aclarit si finalment s’ha presentat o no per part del Consell o del Govern alguna proposta concreta al Ministeri. Mentre, sembla que les propostes de compra de Balears s’haurien entregat sense fer cap esment a aquesta zona.
El GEN creu que el conseller de Política Territorial no ha actual amb el rigor i seriositat que s’haurien d’esperar en un responsable polític en aquest cas, donat que la seua proposta només va ser “traslladada”, segons les seues paraules, al Govern balear, però en la Conselleria de Medi Ambient del Govern no la troben. Però, a més a més, s’ha de recordar que el Consell Insular pot fer propostes directament al Ministeri, cosa que tampoc s’ha fet. En definitiva, el Consell ha demostrat (en aquest cas) una actitut d’absolut desinterés i només actuant de cara a la galeria i quan entitats com el GEN posen en evidència la seua inactivitat i inoperància, ja que no ha realitzat amb cura i diligència unes gestions extremadament fàcils de fer però extremadament importants per a Eivissa i, a més a més, del màxim interés i urgència. No és cada dia que propietaris de superfícies tan grans i d’un valor ambiental i paisatgístic tan elevat mostren la seua disponibilitat a vendre els seus terrenys, per la qual cosa no s’entén que aquesta proposta hagi estat acollida amb un passotisme i despreocupació tan elevats per part del conseller de Política Territorial.
El GEN reitera, tant al Consell com al Govern, la seua proposta que les Administracions públiques comprin els gairebé 2 milions de metres quadrats que tenia a la zona la promotora del frustrat camp de golf de Cala d’Hort i, a més a més, s’hi afegeixi a l’operació la compra d’aquesta altra finca de 700.000 metres. Aquesta és una oportunitat que de cap de les maneres s’ha de deixar passar de llarg i que requereix la màxima coordinació entre administracions i la més alta eficàcia per part de totes elles. El GEN va sol.licitar gestions respecte de la compra dels terrenys (2.000.000 m2) oferits per Calas del Mediterraneo durant l’any passat, de paraula i per escrit davant de responsables del Consell d’Eivissa i el Govern Balear. La proposta per aprofitar aquesta oportunitat única va ser completament ignorada i ni tan sols es rebé resposta.
Documentació del cursREITERARÀ A L’AJUNTAMENT LA PETICIÓ DE PARALITZACIÓ D’OBRES VINCULADES A LA TRAMA QUE CONTINUEN EN EXECUCIÓ ACTUALMENT
El GEN-GOB Eivissa considera històrica l’actuació de la justícia en al cas Huerta, després de dècades en que l’urbanisme de Sant Josep de sa Talaia sembla haver estat dirigit per una autèntica xarxa criminal de delinqüents urbanístics.
Tot i que resulta altament improbable que s’arribi a destapar més que una ínfima part del que han estat els vint anys més desafortunats de l’urbanisme a Eivissa, el GEN espera i desitja que la justícia acabi d’una vegada amb la impunitat amb que la delinqüència urbanística organitzada, la més important i estesa juntament amb el tràfic de drogues a l’illa d’Eivissa, ha actuat fins ara. De la mateixa manera esperam que l’acció de la justícia arribi fins a les últimes conseqüències, és a dir, no només a la condemna dels que puguin ser responsables, sinó també a ordenar i executar les demolicions d’allò il·legalment edificat, perquè no es pot permetre que continuïn sortint a compte aquest tipus d’activitats. En cas contrari s’estaria permetent que aquestes activitats delictives continuassin donant beneficis milionaris i resultant sempre molt més rendibles que una activitat professional honrada. Actualment, immobles edificats al marge de la legalitat, presumptament amb els informes favorables del Sr. Huerta, es troben en venda per xifres milionàries i altres continuen en construcció, a urbanitzacions il·legals denunciades pel GEN fa més de tres anys.
El GEN-GOB valora l’esforç fet per part de la Fiscalia d’Eivissa i els jutjats d’instrucció que porten el cas i lamenten profundament la manca d’interès que ha mostrat sempre la Fiscalia anticorrupció de Balears per l’illa d’Eivissa, que forma part de la seva jurisdicció però on no han actuat mai, malgrat la insostenible situació a que ha arribat l’illa per aquest tipus de conductes il·lícites. A Eivissa, la crònica manca de mitjans i la indiferència dels màxims organismes responsables en matèria de justícia, han estat també responsables de la proliferació d’aquestes conductes delictives, fins al punt que es podria considerar que han estat implícitament consentides. L’esforç que persones com els fiscals Campoy (que va demanar la imputació dels ara detinguts a rel de la primera denuncia del GEN), i Torres, i del jutge d’instrucció, no poden pal·liar de cap manera la manca de mitjans. En un Estat de Dret no es pot abandonar l’obligació de dotar a la justícia dels mitjans necessaris, però quan es dóna prioritat a les grans obres públiques, de discutible utilitat, en comptes d’apostar per garantir la seguretat i els drets dels ciutadans en coses tan bàsiques com el funcionament de l’administració de justícia, s’arriben a situacions esperpèntiques com la que es viu a l’illa d’Eivissa.
El GEN-GOB adreçarà un nou escrit a l’Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia per instar la paralització cautelar de les obres encara en marxa vinculades a la presumpte xarxa criminal que operava al municipi.
Per altra banda, aquesta xarxa mafiosa, presumptament liderada pel Sr Huerta i que involucraria a membres de la seva família, sembla que pot afectar a un nombre indeterminat però elevat de persones, dins i fora de l’illa, que podrien formar part de la mateixa o ser col·laboradors necessaris en els fets que s’estan investigant.
En repetides inspeccions al lloc, el GEN-GOB ha pogut comprovar com, pels drenatges situats a l’alçada de l’hipòdrom de Sant Jordi s’ha estat drenant de forma continua l’aigua de l’aqüífer ja que, en pujar per sobre del nivell dels sifons de l’autovia es produeix un fluxe pels túnels de drenatge, la qual cosa provoca la posada en marxa de les bombes d’extracció d’aigua que es col·locaren i que en teoria només havien de servir per evacuar l’aigua de pluja en cas de necessitat.
D’aquesta manera, la instal·lació d’aquest mecanisme ha provocat una continua extracció d’aigua de la capa freàtica que no s’ha aturat ni tan sols en ple estiu. De fet, a les fotografies que s’adjunten, corresponents al passat 19 de setembre, es pot apreciar que continua la sortida de l’aigua mesos després de les últimes pluges a la zona. Així, el mecanisme es converteix en una autèntica sangonera per l’aqüífer i provoca la seva irreversible degradació en provocar la sortida d’aigua i la seva substitució per aigua marina per intrusió degut a la proximitat de la mar. Els fets poden comportar una davallada en alguns pous de la zona, però l’efecte més significatiu i negatiu és sense cap dubte el creixement de la cunya d’aigua salada que, provinent de la mar, penetra a l’interior de l’aqüífer provocant la salinització de forma irreversible a escales de temps humanes.
Des del GEN GOB ja s’ha denunciat l’afectació de l’autovia a la capa freàtica. Com a resposta a aquestes denuncies, la Direcció General de Recursos Hídrics s’ha limitat a manifestar que “no se aportan datos objetivos”. Òbviament cap responsable d’aquest organisme s’ha molestat en sortir de Palma per visitar la zona i comprovar en problema in situ.
Sortida d’aigües (estat 19/9/2008)
 |  |
| Punt d’abocament permanent de l’aigua bombejada a la trinxera del drenatge | En primer terme, les bombes d’extracció i les mangueres cap a la trinxera del drenatge |
Des del GEN-GOB també s’ha advertit que el nivell de la capa freàtica de la zona és cada vegada més superficial a mida que ens acostam a la mar i per tant que les obres dels drenatges projectats poden suposar també una nova afectació de l’aqüífer de la zona.
Després dels problemes presentats per infraestructures viàries soterrades o realitzades per sota del nivell natural del terreny, es va emetre la Orden Circular 17/03 “Recomendaciones para el proyecto y construcción de drenaje subterraneo en obras de carretera” on s’especifica textualment:
“Durante la fase de proyecto, y aún antes si fuese posible, se estudiarán las condiciones hidrogeológicas de la zona de las obras, prestando especial atención a la determinación de niveles freáticos, flujos de agua subterránea, existencia de acuíferos, zonas inundables, carstificaciones, etc. Debe tenerse en cuenta que durante los periodos secos prolongados, los indicios de presencia de aguas subterráneas tales como manantiales, fuentes, humedades en taludes, etc., pueden resultar de difícil detección.
......
Al menos deberá llevarse a cabo una lectura de niveles piezométricos al final del periodo húmedo más prolongado posible, durante el tiempo en que dichos sondeos se encuentren practicables (esto puede ocurrir con cierta frecuencia al final del invierno, aunque no en todos los casos). Asimismo se efectuarán observaciones periódicas de afloramientos de agua en taludes, que se registrarán convenientemente.
......
Cuando el nivel freático se encuentre próximo a la explanada, podría alcanzarla por ascenso capilar. Respecto a las distancias mínimas a respetar entre la cota de la explanada y el nivel más alto previsible de la capa freática, en función del tipo de materiales que constituyen el terreno de apoyo, se estará a lo especificado al respecto en la norma 6.1 IC Secciones de firme
La explanada debe estar a la mayor distancia posible del nivel freático. El valor mínimo para dicha distancia, se fija en las normas 6.1 IC Secciones de firme y 6.3 IC Rehabilitación de firmes”
Resulta obvi que en aquest cas no només no s’ha respectat cap distància mínima entre la capa freàtica i el ferm de l’autovia, sinó que s’ha ignorat per complet l’existència de les normes més elementals a l’hora de projectar i construir aquesta obra viària.
En qualsevol cas, quan es porten a terme tasques d’esgotament del nivell freàtic és necessària l’autorització de l’administració d’aigües al igual que el punt de vessament de l’aigua extreta. Malgrat les greus conseqüències que pot estar comportant l’extracció continua i incontrolada de l’aigua del subsòl des de ja fa més de tres anys, no es té coneixement que aquestes autoritzacions existeixin o, al manco, que s’hagi publicat l’expedient corresponent al Butlletí de la Comunitat Autònoma.
A l’aqüífer afectat, els darrers informes dels que es disposa, parlen de l’existència d’una cunya d’aigua marina que ha penetrat fins a cinc quilòmetres cap a l’interior per mor de la sobreexplotació de l’aqüífer. Les extraccions provocades per la construcció de l’autovia i per la nul·la impermeabilització dels sifons de desaigua pot estar provocant, de fet pot haver provocat ja, una degradació irreversible d’aquest aqüífer.
Evidentment la concessionària de les obres, que ha muntat el dispositiu de bombeig de l’aigua, és perfectament conscient del problema però no ha fet res en absolut per solucionar-lo. L’administració tampoc ha fet cap control tot i haver rebut advertències respecte de la negativa afectació que provocaven les obres a la capa freàtica.
LA DIRECCIÓ GENERAL DE QUALITAT AMBIENTAL EVITA QUALSEVOL INSPECCIÓ DE LA ZONA EN UN EXERCICI SENSE PRECEDENTS D’OMISSIÓ DE FUNCIONS
L’abocador incontrolat en que s’ha convertit el Pla d’en Fita, a Sant Jordi de ses Salines, no fa més que créixer cada dia que passa. Lluny de solucionar-se la situació, s’acumulen a la zona més i més residus de forma incontrolada. Aquests residus inclouen la totalitat de les restes asfàltiques retirades de les obres del darrer tram de l’autovia a l’aeroport i els sobrants d’asfalt en calent de l’obra, tuberies, ferros, formigó, etc. (s’adjunten fotografies fetes el passat 16 de setembre a la zona).
Des del GEN-GOB no es té cap constància de que s’hagin donat, des de les institucions responsables, instruccions a les empreses adjudicatàries de les obres viàries en el sentit que les restes s’han de portar a abocador i els residus adequadament tractats, especialment els potencialment perillosos, com és el cas de les restes d’asfalt. D’existir aquestes instruccions no s’entén que no s’hagi obert un expedient sancionador a les constructores per fer-ne cas omís, però tampoc s’entén que si no han existit fins ara, s’hagi negat que aquest abocador continuas obert i acumulant residus de tot tipus sense que es fes absolutament res. Tampoc entenem que no s’iniciï d’una vegada la retirada dels materials acumulats.
L’excusa per permetre el manteniment d’aquest abocador tampoc és vàlida, perquè cap jutjat està esperant el resultat de proves que mai s’han fet ni es té intenció de fer fora de la zona perifèrica de protecció del parc natural, única on s’han dignat a enviar els agents de medi ambient i això únicament quan ho ha ordenat un jutge, mai per iniciativa de les administracions que ostenten les competències en aquesta matèria.
Resulta lamentable que els càrrec públics de les illes, especialment tractant-se d’una illa ambientalment tan castigada com la nostra, es dediquin únicament a planificar nous atemptats contra el nostre territori en forma de macroprojectes i a mentir a l’opinió pública respecte de la gestió que es fa dels temes mediambientals més bàsics.
Que les restes aparegudes a la zona pertanyen a les obres viàries del darrer tram de l’autovia a l’aeroport és totalment incontestable. No només s’ha abocat allí tot l’asfalt (en una quantitat que difícilment podria ser obra d’un particular), sinó també les restes de les voravies, els guardarrail i, fins i tot, les senyals corresponents als darrers punts quilomètrics d’aquesta carretera (la PM-801), perfectament visibles entre les runes abocades pels camions, abocaments que des de la darrera denuncia pública feta pel GEN-GOB ja no es fan al costat de la carretera, sinó a la part interior de l’abocador, a una explanada compactada i habilitada expressament.
El GEN considera vergonyosa l’actitud de les administracions implicades i els exigeix que de forma immediata s’ordeni oficialment per escrit el cessament dels abocaments i la retirada immediata de les restes, amb la contractació del personal que faci falta per tal de separar els diferents tipus de residus dipositats a la zona i el seu trasllat als corresponents gestors de residus i als punts d’abocament que pertoquin.
El Grup d´Estudis de la Naturalesa (GEN-GOB) es reunirà amb representants d’EXC el proper dilluns, 15 de setembrere per tal de conèixer en detall el contingut de l´alternativa que han presentat al projecte d´ampliació del port promogut per l´Autoritat Portuària de Balears.
El GEN considera que tota aquella alternativa que redueixi veritablemente l´impacte de la reforma del port d´Eivissa i vagi en la direcció de la proposta feta des de la coordinadora ´Eivissa al límit´ ha de ser analitzada i estudiada. Tot i que la nostra organització desconeix els detalls d´aquesta alternativa, és evident que, pel que s´ha divulgat a través de la premsa, difícilment pot ser tan dolenta com la de l´Autoritat Portuària.
El fet que el projecte hagi estat avalat per tècnics solvents (no son ja tan sols propostes provinents des de col.lectius socials o polítics) demostra clarament la possibilitat d’una alternativa diferent de l´oficial, demostra que el projecte de l´Autoritat Portuària és fàcilment rebatible i que no és cert que no hi hagi cap altra possibilitat d´actuació. Aquesta tesi és falsa i és un argument artificial impulsat per l´Autoritat Portuària, conscient que el seu projecte és precisament el pitjor de tots, el més impactant, el més costós econòmicament i el menys operatiu de tots els que és possible dissenyar en el port d´Eivissa. A més resultarà ser, de portar-se a terme, el que més problemes d’operativitat comportarà.
L´alternativa d´Eivissa pel Canvi, a falta de conèixer amb precisió el document, aporta al menys l´esperançadora supressió del vial per camions que obligarà a fer el projecte de l´Autoritat Portuària, i que haurà de passar o bé per ses Feixes o bé pel Passeig Marítim. També preveu la recol.locació del port esportiu Ibiza Nueva i l´aprofitament dels actuals molls comercials per allotjar la descàrrega de mercaderies i el trànsit de passatgers, amb mínims afegits. També s´assegura l´amarrament de creuers a dos punts diferents.
Per tant se sol.lucionarien els problemes actuals del port pel que fa a operativitat.
Així mateix, s´ha de recordar que qualsevol actuació de reforma al port ha d´evitar augmentar el constant creixement de les pedreres d´Eivissa, impacte ambiental de primer ordre que anirà associat al projecte de l´Autoritat Portuària, igual que el vessament de fangs contaminats i altres accions altament pernicioses pel medi ambient i de conseqüències ireverssibles.
Poguent-se fer bé les coses, o al manco molt millor i amb molt menys diners, seria completament incomprensible que es fessin malament i més cares. Evitar això és feina de TOTES les forces polítiques.En aquest sentit sorpren l’inmovilisme que demostra el PSOE i resulta incomprensible aquesta actitud provenint d’una força política que actualment governa per l’oposició de la societat eivissenca als macroprojectes injustificats i d’alt impacte sobre el territori com és el que paradoxalment i de forma cega s’impulsa ara des d’aquesta formació .
En qualsevol cas, des del GEN-GOB s’espera que des del PSOE se sàpiga rectificar a temps i s’avengui a una negociació necessària i inevitable pel bé comú amb els seus socis de govern que, per altra banda, resulten imprescindibles per la governabilitat de totes les institucions dirigides per aquest partit, tan a nivell local com Balear. El futur del port no està, idò, en mans d’una formació ni d’una sola opció i l’interès en la defensa d’un model ajustat a les necessitats de l’illa han de prevaldre per mantenir la credibilitat de tots els representants públics a les institucions.
Autoritat portuària de Balears, en el seu afany de portar a terme el destructiu i faraònic projecte que té previst al Port d’Eivissa, no ha dubtat en falsejar la realitat una vegada i una altra, i en fer venir bé els informes per donar cobertura a les seves pretensions amb una falta d’escrúpols esgarrifadora i amb la connivència de les nostres institucions, encarregades teòricament de vetllar per l’interès general.
Al Pla d’Usos del Port d’Eivissa, que s’exposà al públic a l’agost 2006, es contemplaven fins a 5 alternatives per a la remodelació del port d’Eivissa. És destacable el fet que, després de lloar l’alternativa de les plataformes de es Botafoc, la única que en realitat ha interessat mai a APB, es valorava el cost d’aquestes obres en 18.747.000 euros, només 1’5 milions per sobre de la següent alternativa més cara i 2 milions més que la següent. Sense cap mena de dubte, la poca diferència pressupostària entre unes i altres actuacions, afegida a les clares preferències de l’APB, servien de base per a que l’opció escollida fos la del nou port a Botafoc. Ara, però, resulta que el pressupost ja es calcula que serà de 80 milions d’euros, que suposen un sobrecost de prop d’un 450 % respecte del previst a la documentació del Pla d’Usos exposada al públic.
Respecte de l’import previst pel total de l’obra, inclosa la construcció de l’estació marítima, el Pla d’Usos preveu que serà de l’odre dels 34’5 milions d’euros per a l’opció escollida. Recentment la pròpia APB ha estimat el cost total en uns 100 milions d’euros.
Així les coses, o bé es falseja el cost de les obres al Pla d’Usos, per així donar una, d’altra forma, injustificable cobertura a l’obra ja escollida, o bé el pressupost final s’ha inflat de forma vertiginosa per sobre del cost real de l’obra. També és possible que es donin les dos motivacions a la vegada en diferents proporcions. Sobre aquesta qüestió seria bo que els partits polítics que han reconegut des de sempre la desproporció i l’atemptat que suposa aquest projecte, arribant a plantejar al·legacions que també figuren a l’expedient del Pla d’Usos demanant la seva retirada, expliquin que hagin canviat sobtadament d’idea ara que son ells els que manegen aquestes astronòmiques xifres que provenen de l’erari públic.
Mentre l’illa d’Eivissa pateix mancances pròpies del tercer món en qüestions tan importants com la sanitat o l’ensenyament, els poders públics malbaraten recursos amb projectes desmesurats, injustificables i amb un impacte sobre el territori del tot inassumible per a una illa de tan reduïdes dimensions com la nostra.
No hi ha cap dubte que el macroprojecte previst a es Botafoc cada vegada recorda en més sentits als de les autovies executades la passada legislatura i que hi ha molts motius per preguntar-se per què les forces polítiques d’aquesta illa només parlen de sentit comú i mesura quan estan a l’oposició, passant a transmutar-se en depredadors ferotges del nostre territori i paisatge en el moment en que governen.
Per altra banda, el Pla d’Usos confeccionat per autoritat portuària considera que actualment l’abric existent a l’interior del port d’Eivissa es “quasi” complet i que amb la configuració actual cap moll existent es veu afectat seriosament pels vents de component Sud. Els que reben la seva influència ho fan només com a conseqüència d’una difracció de les onades, la qual cosa comporta que únicament arribi el 40% de l’energia de l’onada original. Amb la configuració prevista, però, s’admet que l’operativitat de la nova dàrsena sí estarà condicionada per l’agitació que podran provocar els vents de component Sud. És a dir, les plataformes comportaran la revifada dels problemes de seguretat del port d’Eivissa, però amb més intensitat que mai perquè afectaran la pràctica totalitat de les operacions portuàries.
Així, resulta que ens trobam davant d’un projecte desmesurat, massa car, que suposarà un impacte paisatgístic i ambiental brutal, que reduirà el mirall d’aigües del port, que condicionarà la seva operativitat i que serà irreversible però que ha vist créixer els seus defensors, no a mida que ha anat rectificant errors, sinó curiosament a mida que ha anat creixent el seu pressupost.
La confusió que es dóna a Eivissa entre els interessos públics i els privats, les normatives a mida al més pur estil Berlusconi, la impunitat en que s’actua o es deixa d’actuar des dels càrrecs polítics o tècnics (delictes per acció u omissió) i l’existència únicament virtual d’una Fiscalia anticorrupció a Balears, que ignora sistemàticament la problemàtica a l’illa d’Eivissa, -de fet deu ignorar fins i tot l’existència d’aquesta illa-, seran alguns dels temes que es tractaran avui dissabte, dins de l’esmentat curs.
El GEN-GOB ha decidit acceptar la invitació a participar en aquest curs d’estiu com a forma de donar a conèixer la situació de caos urbanístic a que ha arribat l’illa després d’anys de caos absolut en matèria d’ordenació territorial. També es tractarà la sistemàtica incapacitat i manca de voluntat de les diferents administracions per fer front al problema i les normatives de punt i final que periòdicament es van aprovant en un cicle interminable on no es dóna mai la persecució efectiva ni la condemna dels responsables i la impunitat que permet i fomenta que la corrupció sigui l’autèntica au fènix a Eivissa.
LA SUPERFÍCIE DE MIRALL D’AIGUA QUE AFECTA A EIVISSA ÉS DE 8,5 Has, I DE 1 Ha A MENORCA. EL PRESSUPOST TOTAL PER A LES OBRES D’EIVISSA ÉS EL DOBLE QUE PER LES DE MENORCA
Els documents de l’APB reconeixen que l’actuació del Port d’Eivissa és la més gran de Balears
La major part de l’obra prevista al port de Maó es porta a terme fora de l’actual mirall d’aigües, que només es veu reduït en uns 10.000 m2, en front dels 85.000 m2 de mirall d’aigües que es preveuen ocupar al port d’Eivissa. La resta d’actuacions al port de Menorca es fan en terrenys ja urbanitzats situats als voltants del port.
Fer-se una idea de quin és el port que patirà una actuació més aberrant és senzill. N’hi ha prou de comparar els pressuposts d’execució que es manegen per l’un i l’altre: 100 milions d’euros pel port d’Eivissa en front dels 50 milions del port de Maó.
L’avaluació ambiental del Port de Maó diu que s’opta per una solució de baix impacte ambiental perquè la major part de les obres no necessitaran ni dragats ni abocaments ni reompliments de cap tipus. A Eivissa es preveuen dragar 660.000 m3 de fangs que es volen abocar al NE de Formentera, i es preveu l’extracció de 800.000 m3 de material de les pedreres de l’illa, pedreres que, per cert, l’Alcaldessa d’Eivissa, Lurdes Costa, assegurà que no s’emprarien.
L’avaluació ambiental del Port de Maó també inclou l’informe de la Direcció General de Conservació de la Natura que diu textualment:
“Indica que las obras se circunscriben al ámbito concreto del puerto y en un entorno antropizado. Sugiere que, si bien el proyecto no es de gran envergadura, se hace recomendable establecer un calendario de obras que respete los períodos de cría y reproducción de las poblaciones de aves presentes en el emplazamiento LIC/ZEPA "De S´Albufera a Sa Mola". Considera que no es necesario someter el proyecto a procedimiento de evaluación de impacto ambiental.”
Als propis documents de l’autoritat portuària, sobre les previsions d’actuacions 2006-2010, podem trobar que s’afirma, textualment:
“El puerto de Eivissa es el que presenta la mayor actuación de cuantas prevé realizar la APB en los próximos ejercicios. Englobadas en las obras de ampliación del puerto encontramos varios proyectos de los que destacan, en primer lugar, una inversión de cerca de 49 millones para la construcción de la Explanada y Muelles Comerciales al abrigo del Dique de Botafoc; la edificación de la nueva Estación. Marítima con una partida inicial de 9 millones de euros y la instalación de pasarelas fijas y móviles con una inversión global de 19 millones de euros. Al margen de esta actuación, existen sendas partidas de 900.000 euros para la mejora de pavimentos en el muelles de Combustible y viales, así como el afirmado de la terminación de los actuales Muelles Comerciales.
Mientras que estas actuaciones se encuentran a la espera de iniciarse, en Mahón, el esfuerzo mayor que ha hecho la APB en los últimos años está a punto de concluir. Se trata de la ampliación y mejora de los Muelles del Cos Nou, que ha contado con un presupuesto entorno a los 21 millones de euros y que en breve estará operativo para mejorar las labores de carga y descarga de mercancías.”
La campanya mediàtica impulsada des d’Autoritat Portuària, en connivència amb les institucions locals per justificar el macroprojecte del port d’Eivissa, està completament fora de lloc, una vegada que les pròpies institucions eivissenques, abans de deixar-se abduir i enlluernar per obres públiques de pressupostos milionaris amb desconeguts beneficiaris, eren conscients de la necessitat de preservar l’entorn de la badia d’Eivissa i d’evitar la continua reducció del mirall d’aigües del Port .
Així, a la avaluació ambiental del PGOU de la ciutat d’Eivissa es recollia textualment:
“Els principals problemes detectats en l’anàlisi resultant de l’elaboració de la informació urbanística i del plantejament de les propostes de l’Avanç són:
La relació Ciutat-Port, amb una contínua reducció de la superfície del mirall d´aigua, forta ocupació concessional de la vorera litoral i l’augment del trànsit de passatgers i mercaderies en el tradicional Moll de la Consigna. Es vol aprofitar la caducitat de la concessió del port esportiu de Nova Eivissa per a establir la reubicació d´activitats entorn a la badia.
…..
“Les actuals tendències de creixement de l´estructura urbanística municipal s´estan produint en totes les direccions, inclosa l´ocupació de la badia. La Revisió del Pla General proposa un model d´estructura territorial que controli, limiti i potenciï les actuals tendències de creixement, mitjançant les següents determinacions:
· Prohibir futures ocupacions del mirall d´aigua.
· Reduir i/o eliminar ocupacions existents (Moll de càrrega, Eivissa nova, etc.)
· Limitar el creixement urbanístic cap a l´est i oest ( pols turístics)
· Limitar el creixement residencial cap al nord-oest
· Potenciar el creixement dels equipaments públic cap al nord.”
On abans hi havia un problema, ara aquest ja es pensa fer créixer i, a més, s’insulta la intel·ligència de la gent amb la invenció d’una falsedat rera una altra per “vendre” les bondats d’una actuació que fins fa ben poc la majoria de la classe política eivissenca reconeixia completament desproporcionada. Que es recurreixi a la mentida i la tergiversació de la realitat d’una manera tan descarada únicament indica la manca d’arguments vàlids per defensar el projecte aberrant contra el port d’Eivissa que impulsa Autoritat Portuària de Balears.
Quina mena de beneficis o contrapartides hi ha per deixar el sentit comú de banda d’una manera tan clamorosa?, amb aquest panorama, quant temps trigarà el Consell Insular en renunciar a les seves, per altra banda, ridícules aspiracions en qüestió de reducció de les plataformes? Per altra banda convé recordar que Tarrés ha reconegut que l’actual projecte del port d’Eivissa és comparable amb les autovies que impulsà el PP, efectivament, té raó, i la irresponsabilitat política en la que s’està actuant malgrat la irreversibilitat de l’impacte que es provocarà és exactament la mateixa.
Referent a l’origen dels darrers abocaments realitzats a la zona de Sant Jordi, aquests tenen dos orígens.
-En primer lloc les obres del tram final de l’autovia a l’aeroport. Aquestes obres han aportat les darreres restes de voravies que han aparegut a la zona, amb les corresponents restes de tuberia de cablejat, formigó, ratjola, etc. També les darreres restes d’asfalt sobrant.
-En segon lloc, restes corresponents a obres privades, amb gran quantitat de restes vegetals i sobrants i restes d’obres dipositades, que inclouen un gran nombre de soques de palmera i restes de poda. Aquestes restes han estat estratègicament utilitzades en alguns casos per reomplir zones d’on s’ha extret terra (que s’ha dipositat en altres zones de la finca), amb l’evident intenció de procedir a enterrar-les més endavant.
Respecte de la possibilitat que aquest abocaments s’hagin realitzat per part d’altres “desaprensius aprofitats” a part de la constructora de l’autovia, aquesta no existeix perquè el tancament de la zona i concretament l’accés al lloc dels darrers abocaments, s’havia produït amb anterioritat a que aquests tinguessin lloc. Aquest argument, per tant, no se sosté i ben probablement és un hàbil invent dels responsables per eximir-se de responsabilitat.
Respecte dels residus perillosos a la zona, com ara les restes d’amiant, aquest també provenen de la construcció de l’autovia, concretament de les demolicions realitzades a la zona de Sant Jordi. L’existència d’aquestes restes ha estat ignorada per la Conselleria de Medi Ambient del Govern Balear que, mai millor dit, s’ha limitat a mirar cap a l’altra costat i no ha mogut un dit excepte per donar compliment mínim a allò exigit des de la administració de justícia
Respecte de la possible alteració de las “proves judicials” que haurien produït aquests abocaments, aquesta alteració no existeix, entre d’altres coses perquè la Conselleria de Medi Ambient s’ha encarregat de no recollir-ne a la zona on es venen dipositant residus perillosos des de l’inici de les obres viàries. Així, la Conselleria únicament s’ha molestat en fer veure que investiga en el cas dels residus abocats a l’interior de la zona perifèrica del Parc Natural, en cap cas a l’altra costat del carrer, tot i haver-se convertit en un autèntic abocador i tractar-se d’una zona amb vulnerabilitat alta d’aqüífers. Aquesta suposada alteració de
les “proves judicials” és únicament un muntatge dels responsables dels abocaments que, com deim, varen procedir al tancament de la zona abans que s’arribassin a produir i son responsables, per tant, de la totalitat dels abocaments. Curiosament, tot i el continu incompliment de la llei de residus, l’administració sembla estar incomprensiblement disposada a creure qualsevol argument que emprin els infractors sense que es procedeixi a ordenar cap tipus de control ni vigilància, ni cap acció per evitar que el nou abocador de Sant Jordi continui creixent. En tot cas no es donaria una alteració de les proves judicials, sinó un augment de les mateixes.
Per altra banda, el GEN desconeix quin impediment hi ha per procedir a la immediata retirada de les terres que s’acumulen –cada dia més- a la zona situada al darrera de la discoteca Space. Allí s’han acumulat desenes de milers de camions de terra de bona qualitat, sostreta de les finques que varen ser objecte d’expropiació amb la intenció d’utilitzar-la en la construcció del camp de golf. Tot i que, efectivament, la Conselleria de Medi Ambient no ha realitzat cap tipus de comprovació, -ni ha mostrat cap interès en fer-les en el futur-, a aquesta zona no ha existit abocaments de residus perillosos i no existeix cap impediment per procedir a la seva retirada. Si aquesta retirada no es produeix és precisament per la manca de voluntat de les administracions “responsables”.
És comprensible que davant la reconeguda manca de control sobre aquests fets per part de l’administració es puguin fer declaracions que no es corresponen amb la realitat. El GEN-GOB ha realitzat visites periòdiques a la zona i ha pogut constatar els fets denunciats. És per això que es reclama a l’administració que s’actui d’una vegada, sense més dilació ni excuses. Qualsevol ciutadà que permetés als seus terrenys l’acumulació d’una centèsima part dels residus abocats al costat del Carrer de la Gamba Roja en les darreres setmanes voria obert un expedient i seria sancionat d’acord amb la llei de residus, en aquest cas, però, ni tan sols s’ha fet un sol informe ni fet la més mínima comprovació, al menys abans d’aparèixer la notícia als mitjans de comunicació.
La Conselleria de Medi Ambient eludeix complir amb el seu deure i mira cap a l’altre costat mentre s’acumulen tot tipus de residus a una zona catalogada de vulnerabilitat alta pels aqüífers.
Les institucions també eludeixen, de moment, informar el projecte de camp de golf presentat per Fiesta Hoteles.
El GEN-GOB ha pogut constatar que des de la inspecció realitzada per ordre judicial a la zona de Sant Jordi, on s’han acumulat desenes de milers de camions de terra, runes, enderrocs i restes asfàltiques a sobre d’uns terrenys catalogats com a d’alta vulnerabilitat pels aqüífers, s’han reanudat els abocaments. En aquests moments és evident la nova acumulació de camions sencers de runes, enderrocs, restes sobrants d’asfalt –que s’han abocat en calent-, restes vegetals, formigó, tuberies, plàstics, etc.
A aquestes alçades ja resulta manifesta la nul.la intenció de la Conselleria de Medi Ambient d’actuar en aquest cas. El propi Director general de Litoral i qualitat ambiental, el Sr Josep Lliteres, ha manifestat, increïblement, que no veu cap irregularitat en el fet que s’hagi autoritzat com a zona temporal d’abocament de tot tipus de residus un indret amb la capa freàtica situada entre l’1 i els 8 mtres de profunditat i recollida explícitament com a d’alta vulnerabilitat d’aqüífers. A més, segons sembla, no s’ha obert cap tipus d’expedient sancionador pel fet que a la zona s’hagin dipositat residus derivats del petroli que la llei obliga a dipositar en abocadors controlats, tractats per gestor autoritzat i que s’argumenti que únicament s’actuaria si es tractàs de residus asfàltics provinents del carbó . Per altra banda, de forma inexplicable, la Conselleria ha obviat en tot moment referir-se a les restes d’amiant i amiant blau –altament cancerígen-, plom, pvc, plàstics, etc, que s’acumulen a la zona, eludint també qualsevol actuació al respecte. El GEN no té coneixement que s’hagi ordenat cap tipus de control, ni vigilància, -si s’ha fet no es nota-, ni obert cap expedient d’infracció per part de la conselleria, que s’ha limitat a enviar de visita al seu Director general per fer-lo sortir a les fotografies dels mitjans de comunicació i a fer declaracions de bones intencions que acaben en res.
L’actitut de passivitat absoluta de la Conselleria de Medi Ambient en aquest cas és més que evident. El GEN considera que hi ha indicis suficients per presentar una ampliació de la denúncia realitzada al seu moment pels abocaments de contaminants a la zona i ampliar-la per l’existència d’un presumpte delicte d’omissió de funcions per part de les administracions responsables que, per
començar, i tot i l’exitència d’informes dels propis agents ambientals, ha eludit en tot moment actuar. L’actuació únicament s’ha produit, i de forma molt limitada, bàsicament fent acte de presència en el moment en que ha existit una ordre judicial.
Així, els residus i les terres abocades a la zona no només no es retiren, sinó que es reanuden els abocaments davant una absoluta passivitat institucional. Mentre, s’evita de forma completament intencionada la denegació expresa del projecte de golf per les seves afectacions ambientals, tant per part de la conselleria de medi ambient com del Consell Insular, preveient així que en el futur arribin temps més propicis per acabar de fer realitat aquesta nova aberració territorial, temps aquests ja anunciats pel Sr Miquel Ramón, Conseller de Territori d’Eivissa, que ja ha anunciat que es permetran de nou els camps de golf a l’illa.
El GEN presentarà un escrit davant l’Ajuntament de Sant Josep i davant de la Conselleria de Medi Ambient per tal que s’obligui a la IMMEDIATA retirada tan dels residus que s’acumulen a la zona i de la totalitat de les terres que permaneixen al lloc amb l’intenció de destinar-les a la construcció d’un camp de golf la construcció del qual s’ha iniciat de forma completament il.legal. També es procedirà a posar els fets en coneixement del ministeri fiscal perquè aquests poden ser constitutius d’un delicte contra el medi ambient i els recursos naturals i fins i tot contra la salut pública pels contaminants que s’estan acumulant a la zona.
Ni ajuntament, ni consell ni govern balear semblen tenir el més mínim interès en la neteja de la zona ni en la retirada de terres i residus i això que l’espectacle que ofereix en aquests moments, en plena temporada turística, és lamentable i tercermundista. Recordem que el nou abocador es troba a les portes del que anomenen un parc natural i al costat d’una zona turística. Està clar que no hi ha determinació per obligar a retirar les terres i els residus que es continuen acumulant a la zona i que ara ja no tenen a veure només amb acúmuls procedents de les obres de les autovies sinó que tenen diverses procedències. Aquest fet desmonta, per tant, l’argument de la zona d’abocament temporal de les obres viàries.
La desaparició dels fons pot suposar un delicte de malversació de fons públics.
El GEN-GOB no entén a què venen les declaracions del Sr Armengol, Director General d’Obres públiques del Govern Balear, en el sentit que s’haurien perdut els diners de l’1 % cultural dels projectes viaris d’Eivissa. A l’actual legislatura s’han exposat al públic els projectes modificats d’aquestes infraestructures, concretament la autovia a Sant Antoni i la de l’aeroport, als passats mesos de març i abril concretament, i en tots dos casos figurava afegida una partida corresponent a 1% cultural. És de suposar que donat que aquests projectes modificats s’han aprovat i executat, i portaven data de febrer de 2008, la partida que hi apareixia no pot haver desaparegut en aquest breu interval de temps. Per altra banda, el GEN vol recordar que fa mesos es va sol.licitar informació sobre la destinació d’aquests fons sense que, a dia d’avui, s’hagi rebut cap tipus de resposta per part de les administracions implicades.
El GEN-GOB vol recordar al Director General d’Obres Públiques que la retenció de l’1 % cultural no és una opció per les administracions, sinó una obligació legal prevista a la Llei de Patrimoni. Aquest 1 % s’ha de retenir del pressupost total de l’obra i s’ha de dipositar a les arques públiques, de l’Estat i Autonòmiques. Per altra banda, l’1% no s’ha de computar únicament sobre el preu de l’obra a executar, sinó també sobre la concessió d’explotació prevista per 25 anys. Cas que això no es contempli s’ha de procedir a revisar i anul.lar la concessió perquè aquesta incompliria la llei.
Resulta completament absurd i està del tot fora de lloc que s’intenti eludir el compliment de la llei per part de les pròpies administracions. L’excusar-se en l’aprovació inicial dels projectes quan durant aquest mateix any s’han aprovat de nou amb els modificats i amb l’augment de pressupost de tots sabut, és escandalós. Si se considerava que ja no es podia recuperar aquest 1 %, per què s’ha tornat a contemplar als aquests projectes modificats aprovats aquest any? Qui s’ha quedat els diners? On és l’1% de l’increment de pressupost aprovat? Si es tenia intenció d’acomplir la Llei, per què no figura la partida als pressupostos de la comunitat?
Els diners de l’1% cultural han d’aparèixer sigui d’on sigui, i aquests no poden suposar un augment del preu final a pagar, sinó que s’han de descomptar dels pressupostos dels projectes i retenir-se a compte. La gravetat de les afirmacions fetes pel Sr Armengol donen indicis fins i tot de la possible
existència d’un delicte de malversació de fons públics. Aquestes gravíssimes irregularitats, poden tenir a veure amb l’increïble adjudicació de l’auditoria dels projectes a una empresa sòcia d’una de les constructores involucrades? Recordem que únicament el fet que l’escàndol aparegués en premsa obligà a l’executiu autonòmic a reconsiderar l’adjudicació del concurs que fins i tot va arribar a defensar públicament. Recordem també que, a hores d’ara, malgrat les promeses pre i post electorals, encara no s’ha sabut/volgut iniciar cap tipus d’auditoria, ja no externa, sinó tan sols interna sobre els desmesurats costos d’aquestes obres, que, curiosament, tot i haver estat contínuament criticats a l’anterior legislatura, no han fet més que pujar durant aquesta, i això que s’ha dit que els projectes s’havien reduït un 30 %. A més a més, tot i que una de les parts de l’auditoria s’havia de referir a la conveniència dels projectes escollits, la conselleria actual no ha tingut cap empatx en adjudicar la redacció dels projectes de noves actuacions a les mateixes empreses. És normal això quan teòricament se les vol auditar per les nefastes opcions plantejades als ja executats?
Parlar amb veïns sobre la plantació de baladres o cactus a les rotones no exonera la conselleria d’acomplir amb les seves obligació, ni serveix per amagar qüestions tan greus com la desaparició de milions d’euros de les arques públiques sense cap més explicació. Si la Conselleria detecta irregularitats tan greus té l’obligació de denunciar-les, no d’utilitzart-les d’excusa mentre se segueix en la mateixa línia de “perdre” els diners de patrimoni i aquesta vegada sense ni tan sols contemplar la partida als presupostos de la comunitat.
Evidentment, si els fons de l’1% no apareixen en un breu termini, el GEN-GOB demanarà la intervenció de la Fiscalia Anticorrupció, per tal que s’investigui l’existència d’un presumpte delicte de malversació de fons públics. El GEN-GOB vol recordar que a Mallorca, la Fiscalia Anticorrupció ha actuat per investigar desviacions del pressupost inicial del més del 80 % en algunes obres a l’illa i que la desviació en el cas de les autopistes d’Eivissa supera el 2000 % i, a més, desapareixen els diners que s’han d’entregar a patrimoni.
Les nostres illes, especialment la d’Eivissa, pateixen una dessidia crònica de l’administració en matèria de medi ambient i patrimoni cultural, mentre apareixen continuament nous projectes per encimentar i asfaltar encara més el nostre entorn. La discriminació per part del Govern Balear en aquestes qüestions és vergonyosament evident i el President de la Comunitat únicament apareix per l’illa per assistir a actes de partit mentre ignora les peticions de diàleg de les entitats de l’illa.
La intolerable saturació urbanística que pateix la zona de cala Tarida, en altra època una de les més atractives del litoral Josepí i actualment exemple de les nefastes i irreversibles conseqüències de l’especulació urbanística que han emparat, durant dècades, les administracions públiques, es veurà ara incrementada amb un nou desenvolupament urbanístic: més de 100 habitatges i 90 noves places turístiques.
No és necessari tenir més sentit comú que el més elemental per adonar-se que aquest nou desenvolupament urbanístic és una nova aberració. Resulta inconcebible que la classe política continuï sense aprendre res dels errors del passat i insisteixi en permetre un model de creixement quantitatiu insostenible. De fet, s’està perdent la gran oportunitat que dóna la revisió del planejament urbanístic municipal i de forma incomprensible s’opta per mantenir vigent el mateix model territorial heretat dels anys 80 i que permetrà un creixement de població del 100 % de l’existent a dia d’avui a aquest municipi.
Igualment intolerable és el fet que l’especulació urbanística, que està en directa contradicció amb l’interès general, no només és permesa per les administracions responsables sinó que fins i tot és incentivada amb inversions milionàries de fons públics. Cala Tarida és, juntament amb Platja d’en Bossa, un dels punts on més obvi resulta el malbaratament de recursos públics per afavorir l’especulació. Malgrat que teòricament les despeses de la urbanització van a càrrec del promotor i que per a l’autorització dels desenvolupaments urbanístics ha d’estar garantida la suficiència dels recursos energètics i hídrics necessaris per l’abastament, el cert és que a Cala Tarida s’està construint una depuradora amb un cost milionari, amb càrrec a les arques públiques, per donar servei a les promocions urbanístiques privades, en bona part realitzades al marge de la legalitat. Ara, aquesta infrastructura, pagada amb els diners de tots, servirà també per permetre aquesta nova zona urbanitzada.
Però no només serà amb càrrec a les arques públiques la planta depuradora d’aigües residuals, sinó que donada la manca real de recursos hídrics per fer front a aquesta nova demanda, la Comissió Balear de Medi Ambient preveu que el subministrament serà possible gràcies a una futura ampliació de la dessaladora de Portmany, pagada també amb fos públics, i a la conducció de l’aigua fins a la zona de cala Tarida de la qual també es faran càrrec les administracions, o sigui, el poble.
Durant dècades s’han estat tramitant i/o edificant milers de noves places a reu de l’illa sense que els promotors hagin hagut de justificar mai l’existència real dels serveis més elementals, això ha tingut com a conseqüència una autèntica sangria per a les arques públiques i uns sucosos beneficis per a l’especulació urbanística que, en conseqüència ha arrelat i s’ha estès com el pitjor càncer que pateix aquesta illa.
Efectivament, tot i haver-li demanat per escrit una reunió (cartes de 19 de desembre de 2007 i 13 de febrer de 2008) per parlar sobre el projecte de l’Autoritat Portuària de les Balears d’ampliació del port d’Eivissa, encara avui, 6 mesos desprès de la primera sol·licitud, i de nombrosos contactes telefònics amb el departament de Presidència per confirmar la disponibilitat del president de mantenir aquesta reunió, no tenim data assenyalada. Per això, la plataforma Eivissa al Límit reiterarà, avui mateix, aquesta petició amb una nova carta adreçada al president.
Volem recordar al Sr. Antich, que la magnitud d’aquest projecte portuari (ara la construcció d’una plataforma de 85.000 m2 a l’abric del dic de Botafoc) provocaria una gran transformació de l’entorn del port i un greu perjudici a tota la zona declarada Patrimoni de la Humanitat i que comportaria, també, greus afectacions mediambientals. Entre aquestes cal destacar: un nou i greu impacte sobre les pedreres d’Eivissa, els efectes de contaminació provinents de l’abocament dels fangs al litoral de Formentera i, no ho oblidem i en una nova fase del projecte, l’evacuació de trànsit rodat de Botafoc travessant la zona humida de ses Feixes de Talamanca. En el seu conjunt es tracta d’un projecte que no ha tengut en compte alternatives menys impactants i fins i tot més econòmiques, com la defensada per aquesta plataforma, que evitarien la gran destrossa territorial que vol portar a terme l’Autoritat Portuària.
Eivissa al Límit considera que el president del Govern balear ha de ser-ho realment de tots els ciutadans i ciutadanes de les Illes i ha d’interessar-se per totes les opinions, no tan sols d’aquelles que provenen d’institucions oficials que promouen els macroprojectes, d’altra banda denunciats ja per part d’altres sectors i que estan sota sospita de greus irregularitats.
Eivissa al Límit viu amb gran preocupació com el medi ambient insular continua sense ser objecte de la necessària atenció. També com, una legislatura més, els poders públics estan més disposats a malbaratar els sempre escassos fons públics amb més formigó i asfalt damunt de l’illa en comptes d’invertir-los en desenvolupament sostenible i recuperació ambiental.
La Plataforma antiautopista ha remés un escrit per fax a la Conselleria d’obres públiques instan a aquest organisme a anul·lar l’adjudicació de la realització de l’auditoria de les obres de l’autovia d’Eivissa a l’aeroport. Aquesta s’ha adjudicat a l’empresa PYCSA, actualment sòcia en una UTE (unió temporal d’empreses) de Grupo Ortiz Construcciones, empresa adjudicatària de l’autovia a l’Aeroport.
PYCSA és l’empresa encarregada de realitzar l’auditoria de les obres de l’autovia de l’aeroport i al mateix temps és socia en un projecte del Ministeri de Medi Ambient amb el Grupo Ortiz. El Grupo Ortiz és soci de l’empresa MAB en les obres de l’autovia de l’aeroport, que a la vegada està associada a empreses Matutes en la pedrera que ha proporcionat l’àrid a les obres. Algú és tan ingenu de pensar que PYCSA té la independència suficient per jutjar l’actuació d’una empresa sòcia seua, encara que sigui provisional?
Hem de recordar que l’auditoria ha d’aclarir si les empreses constructores (una d’elles sòcia de la que fa l’auditoria) eren les més adequades, si els projectes licitats i aprovats eren els correctes des del punt de vista tècnic (el propi Conseller d’Obres Públiques del Govern ha manifestat públicament que tanta terra per les obres en trinxera eren per abastir de terra el camp de golf de platja den Bossa), si l’adudicació va ser la correcta, si l’execució de l’obra va ser la correcta, si la tramitació dels expedients d’expropiació va ser també el correcte (ja hi ha sentències del TSJ que diuen que no). No calen comentaris.
Basta dir que aquesta adjudicació, ja polèmica, incompleix el punt 5 del plec de condicions elaborat per la pròpia Direcció Gral. De Carreteres per traure a concurs la realització de l’auditoria:
Deberá existir una obligada separación entre el consultor y cualquier empresa o persona física que haya intevenido en la redacción de los proyectos o la ejecución de las obras objeto de la auditoria o que pertenezca a un grupo de empresas en el cual una o varias de ellas hayan participado de cualquier forma. L’empresa PYCSA (Proyectos y Control SA) és sòcia del Grup Ortiz, adjudicatària de les obres de l’autovía. Només aquest fet invalidava l’oferta de l’empresa PYCSA i justificava sobradament la seua exclusió. Hem de recordar que la seua oferta no era ni tan sols la més econòmica i que al concurs s’havien presentat 10 empreses més.
El més greu i preocupant és que aquest fet sigui justificat per la pròpia Conselleria del Govern. Una vegada posats en evidència, en lloc d’haver reaccionat demanant disculpes pel greu error i cancelant immediatament l’adjudicació, ha tengut el valor de dir que s’ha complit escrupulosament el plec de condicions per a l’adjudicació de l’auditoria i ha defensat l’adjudicació, quan les proves posen en evidència que això no és cert.
Com ja podem imaginar què dirà l’auditoria feta per PYCSA, (que es limitarà a confirmar que les expropiacions varen ser incorrectes, i això perquè ja ho han dit els jutges) la Plataforma exigeix al Govern que anul·li l’adjudicació o anul·li l’auditoria. No es poden tirar als fems 700.000 euros de tots els ciutadans de les illes per limitar-se a representar una farsa per intentar donar imatge de legitimitat i de compliment dels compromisos. L’auditoria es va exigir per garantir la depuració de responsabilitats per les greus irregularitats que s’han donat en la planificació, adjudicació i realització dels projectes viaris a l’illa d’Eivissa i, al mateix temps amb el convenciment que una auditoria ben feta, imparcial i transparent, no suposarà cap despesa extra a les arques públiques, sinó un important estalvi ja que evitarà que s’hagin de pagar projectes i feines mal realitzades o fins i tot les despeses de construcció d’un camp de golf privat (tothom és conscient que els milers d’hores d’explanació i compactació del golf projectat a platja d’en Bossa s’han inclòs al pressupost de l’autovia)
La plataforma antiautopista vol recordar als governants actuals que els seus càrrecs al front de l’executiu autonòmic els han aconseguit per mor de la barbàrie viscuda a l’illa d’Eivissa durant l’execució dels projectes viaris la passada legislatura. Toca, per tant, una decidida politica per aclarir els fets que tingueren lloc i la depuració de responsabilitats fins les darreres conseqüències. Resulta evident que per aconseguir això s’ha de tenir el ferm propòsit de fer les coses ben fetes i no només de cobrir l’expedient.
(13/06/2008)
CORRESPON AL CONSELL INSULAR O A LA JUNTA INTERINSULAR DE PATRIMONI ESCOLLIR ELS PROJECTES AMB CÀRREC A AQUEST 1% PERÒ NO CONSTA L’EXISTÈNCIA DE CAP ACORD AL RESPECTE
El GEN-GOB ha adreçat escrits a la Conselleria d’obres públiques del Govern Balear i al Consell Insular d’Eivissa per tal d’aclarir què ha passat amb l’1% del pressupost dels projectes que s’ha de destinar a patrimoni en compliment de les lleis estatal i autonòmica de patrimoni històric.
Segons l’art 68.1 La Ley 16/1985, de Patrimonio Histórico Español, en el pressupost de cada obra pública, finançada total o parcialment per l’Estat, s’inclourà una partida equivalent, al menys, a l’1% dels fons que siguin d’aportació estatal, que aniran destinats a finançar feines de conservació o enriquiment del patrimoni històric o de foment a la creativitat artística, amb preferència a la pròpia obra o al seu entorn immediat.
Segons la normativa d’aplicació, el ministeri de Foment i el de Cultura conjuntament han de decidir l’opció que s’escull per destinar aquests fons a proposta de l’organisme públic responsable de l’obra. En aquest cas la Conselleria d’Obres Públiques hauria d’haver presentat els projectes proposats per la Conselleria de Patrimoni o per la Junta Interinsular de Patrimoni, però no hi ha constància de que s’hagi realitzat tràmit algun al respecte.
Concretament, agafant com a referència el conveni de carreteres de 2004, l’import resultant d’aplicar l’1% cultural amb càrrec a fons estatals seria d’aproximadament 130.000 euros, incloent el projecte de segona ronda d’Eivissa, el del nou accés a l’aeroport i l’autovia de Sant Antoni.
Per altra banda, i pel que fa a la normativa vigent a les Illes Balears en matèria de patrimoni històric, la Llei 12/1998 estableix que, a les obres públiques de la comunitat autònoma amb un import superior als 300.000 euros, es destinarà, com a mínim, l’1% dels fons aportats per la comunitat autònoma als mateixos objectius contemplats a la Ley de Patrimonio Histórico.
Cas que l’obra pública s’executi o s’exploti en virtut de concessió administrativa, el pressupost que s’ha de considerar, segons l’art 80.3 d’aquesta llei, s’aplicarà al pressupost total de l’obra; les administracions públiques podran realitzar les inversions de l’1% cultural, segons el punt 5 d’aquest article 80, mitjançant la seva transferència al consell insular corresponent, o bé directament, sota la coordinació de la Junta Interinsular del Patrimoni Històric per a l’aplicació dels programes d’inversions i ajudes redactats pels consells insulars respectius, o pels que pugui elaborar el Govern de les Illes Balears respecte del seu patrimoni històric, sempre amb el vist i plau de la Junta Interinsular de Patrimoni, tot això sense perjudici de les autoritzacions que siguin preceptives; és a dir, els diners no poden desaparèixer, ni les adjudicatàries justificar que s’han gastat en “escultures”, en aquest cas ens podríem trobar davant d’un greu cas de frau i de malversació de fons públics. Tan el procediment establert a la llei com els organismes responsables d’aquest procediment són clars a la normativa. Així i tot no s’ha tingut constància de que, tal i com és preceptiu, existeixi cap acord de la Conselleria de Patrimoni ni de la Junta Interinsular de Patrimoni sobre els projectes als que s’ha de destinar aquest 1%
Per tal d’aclarir on han anat a parar aquests fons, tan els estatals com els autonòmics, el GEN-GOB s’ha adreçat a les administracions responsables, al Govern i al Consell, sol·licitant informació i les còpies de les actes de les reunions en que s’hagin tractat aquests assumptes.
Tot i que es desconeix encara quin serà l’import final dels projectes viaris abans referenciats, sembla que únicament pel que fa a les obres, sense comptar el cost de la concessió administrativa, aquests poden superar àmpliament els 200.000.000 d’euros, dels quals al menys 2.000.000 s’han de destinar al patrimoni, sempre segons els projectes que elabori el Consell Insular d’Eivissa o la Junta Interinsular de Patrimoni. Aquesta quantitat pot ser de fins a 6.000.000 d’euros comptabilitzant el cost de les concessions, segons la Llei de Patrimoni autonòmica.
Els corresponents escrits a Consell i Govern varen ser remesos fa gairebé un mes i, de moment, no s’ha rebut resposta de cap dels organismes implicats.
EL GEN ESPERA QUE S’ACLAREIXIN AQUESTES QUESTIONS I QUE LA FISCALIA RECURREIXI LA DECISSIÓ DE NO IMPUTAR A MARI TUR
EL TRACTE DIFERENCIAT DEL P.P 4.14 RESPECTE D’ALTRES EN LES MATEIXES CIRCUMSTÀNCIES RESULTA ESCANDALOSAMENT EVIDENT
EL GEN NO DESCARTA QUE S’HAGI POGUT EXTRAVIAR DOCUMENTACIÓ ESSENCIAL DE LA DENUNCIA
Segons l’auto emès pel magistrat titular del jutjat núm. 3 d’Eivissa, es considera com un dels motius pels quals el sector 4.14 –sa Plana de Mar-, vinculat a la família Marí Tur, mantenia la seva classificació com urbanitzable, era que segons certificació emesa pels tècnics municipals de l’Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia, aquest sector tenia la urbanització consolidada en més d’un 50 %. Aquest punt és totalment fals. En el moment d’entrada en vigor del PTI aquest P.P era sòl cobert de massa forestal sense ni un sol element urbà. Les obres s’iniciaren fa aproximadament un any, dos anys després de l’entrada en vigor del PTI. Comprovar aquest extrem és simple: la planimetria del propi PTI, on apareix aquest àmbit sense cap tipus d’infrastructura.
El jutge instructor sembla haver demanat aquest informe per iniciativa pròpia i en aquests moments s’ignora si va fer constar que l’informe s’havia de referir o no a la data d’aprovació del PTI, data en la qual, com deim, no s’havia iniciat NI UNA SOLA obra d’urbanització a la zona. El magistrat mostra sorpresa perquè ni la fiscalia ni la defensa hagin demanat aquest informe, però és que aquest només podia certificar que en el moment de l’entrada en vigor del PTI el P.P 4.14 es trobava en estat completament rústic.
Per altra banda, l’auto entra a analitzar, a partir d’una pericial encarregada per la pròpia fiscalia, si l’àmbit del PP 4.14 va ser o no desclassificat per les DOT quan, a la denuncia presentada pel GEN s’especificà que aquest àmbit havia quedat classificat com a sòl rústic a l’entrada en vigor de la LEN, al 1991, i no podia recuperar la seva vigència per mor de l’entrada en vigor de les DOT, que impedien una nova tramitació del P.P.
El fet que l’auto faci referència a si és o no lícit que Marí Tur votàs un PTI en el qual apareixia com urbanitzable un sector al que estava vinculat i no al fet indiscutible de que aquest sector apareixia al PTI de forma completament il·legal, fa pensar al GEN que existeix la possibilitat que part de la documentació que es va adjuntar a la denuncia presentada, i que demostrava la indiscutible condició de rústics d’aquests terrenys i la impossibilitat de la seva requalificació, pugui haver-se extraviat.
El fet que altres tres plans parcials al mateix municipi que es trobaren en les mateixes circumstàncies tinguessin un tracte clarament diferent, i sí fossin considerats desclassificats, deixa en una clara evidència el tracte diferenciat que obtingué el Pla Parcial vinculat a la família Marí Tur.
El GEN espera que s’aclareixin aquestes qüestions el més aviat possible i es reconsideri la imputació de Antoni i Juan Marí Tur, donat que la seva momentània exoneració en aquest cas ha estat deguda a que no s’han valorat els fets principals i, segons sembla, també a un informe que, segons els termes en que s’hagi demanat, pot haver incorregut en falsedat documental. En aquest cas el GEN també espera que es depurin les responsabilitats que puguin correspondre als tècnics responsables.
El GEN valora enormement el gran treball que s’ha realitzat en aquest cas per part del jutjat d’instrucció i que es desprèn de la lectura de l’auto emès, on queda en evidència que la imputació del Sr. Sala i de la Sra. Matutes s’ha acordat després d’una intensa i rigorosa feina. El fet que un informe (intencionadament o no) erroni s’hagi emès per part de l’Ajuntament i que no s’hagi valorat que va ser la Llei d’Espais Naturals i no la de Directrius d’Ordenació Territorial la que va deixar sense efecte el Pla Parcial 4.14 de forma indiscutible, fan que el GEN-GOB consideri molt probable que es reconsideri la imputació dels Srs. Joan i Antoni Marí Tur.
El GEN vol recordar, tan als promotors de l’obra com a l’Ajuntament de Labritja, que les llicències de la zona han quedat sense efecte per aplicació directa de la LEN, les disposicions de la qual tenen sempre caràcter de mínimes. La llei de mesures territorials aprovada recentment no només protegeix la zona de forma explícita, aplicant un règim de protecció derivat de la Llei d’Espais Naturals, sinó també de forma implícita en contemplar que els drets a aprofitaments urbanístics de la zona que s’hagin adquirit en base a la normativa d’aplicació fins ara es passaran a altres indrets, de forma que no poden donar-se altres interpretacions a la norma: la zona ha quedat protegida i els drets a edificar que s’hagin adquirit amb anterioritat es traslladaran a altres indrets ambientalment menys valuosos.
El GEN també vol recomanar als promotors de les obres que no es deixin assessorar per qui els incita a la desobediència de la llei, donat que la Llei 10/1990 de disciplina urbanística estableix multes del 100% de les obres realitzades de forma il·legal, com és el cas de les que es troben en execució, a més de l’obligatorietat del restabliment de la zona al seu estat inicial, a càrrec dels responsables, això independentment de les responsabilitats penals en que puguin incórrer.
Cada dia que passa, cada hora, les excavadores van fent més gran la ferida a la muntanya de Benirràs, zona que ara està protegida i, per tant, ha de ser objecte de la màxima cura i preservació per part de les autoritats. De tolerar-se la continuació d’aquesta provocació, les institucions estarien creant un perillós precedent per a altres promotors temptats a actuar d’igual manera. Per això és urgent i inaplaçable una intervenció exemplaritzadora i contundent que eradiqui qualsevol temptació infractora a la zona.
L’ús de la força pública, que en els últims anys ha estat freqüent com a protecció de les màquines que destruïen el nostre territori de forma il·legal, s’ha de destinar precisament a qüestions com aquesta.
Per altra part, és evident que la conducta de l’alcalde de Sant Joan, Antonio Marí Marí, s’aproxima perillosament al paper de còmplice dels infractors. No content amb fer hores extra per donar llicències d’obra fins el darrer minut abans de la moratòria, ara Antonio Marí també intenta eludir l’execució de les instruccions donades pel Consell per aturar les obres de la zona protegida de Benirràs.
Al Parc Natural de ses Salines només treballen en exclusivitat 3 persones, no 14 com diu ell: la Directora, una tècnica i un treballador forestal a Formentera.
El Director General compta com a personal exclusiu del Parc Natural de ses Salines a treballadors que es comparteixen amb el Parc de cala d’Hort.
Desglossada punt per punt, la situació és la següent:
- A part de la directora, en aquests moments treballa una sola tècnica (no tres com diu)
- Educadors només en treballen 2, i no 3 i a més compartits amb el Parc de Cala d’Hort (no tres “solo para el parque”, com afirma el Sr. Ferrà)
- Informadors n’hi ha dos però també compartits amb Cala d’Hort
- La plaça de capatàs no ha estat mai coberta i encara no n’ha començat a treballar cap a ses Salines
- El naturalista és també compartit amb Cala d’Hort
- De treballadors forestals a Eivissa en aquests moments només en treballa 1. Habitualment n’hi ha dos però també compartits amb cala d’Hort. El segon fa més de dos mesos que està de baixa, baixa que no s’ha cobert, com seria preceptiu. N’hi ha un altre a Formentera.
És a dir, el Parc Natural que, segons el Sr. Ferrà és el més ben dotat de personal de les Illes Balears, té treballant, en aquests moments, amb dedicació exclusiva, no a 14 persones, sinó només a 3. La resta de recursos, quan existeixen, s’han de compartir amb el Parc Natural de Cala d’Hort. A més, el Parc Natural de ses Salines és l’indret teòricament protegit amb més pressió humana de les illes, i suporta centenars de milers de visitants cada any, tan per terra com per mar, sense cap regulació ni control real sobre aquesta situació. La situació de desempar i degradació que pateixen ses Salines sí que és única a la nostra comunitat i no es dóna a cap altre indret protegit. El fet que des de l’organisme encarregat de la seva efectiva protecció es demostri un desconeixement tan absolut de la realitat és preocupant i indignant. Si, malgrat les declaracions fetes pel Sr. Ferrà, resulta que sí que coneix la situació real d’aquest Parc Natural, el panorama no millora massa més, vol dir que senzillament l’administració responsable no mourà un dit per canviar la dramàtica situació de l’espai natural ambientalment més valuós que ens queda.
EL PARC NATURAL DE SES SALINES (01/05/2008)
Fa ja massa temps que els diferents governs autonòmics prometeren la rehabilitació de l’església de Sant Francesc de s’Estany per convertir la casa parroquial en el centre d’interpretació imprescindible en qualsevol parc natural i a dia d’avui no sabem quan es pensen finalitzar les obres. El mateix està passant amb la tantes vegades anunciada rehabilitació de Can Marroig a Formentera que, inexplicablement, segueix sense finalitzar-se i donar-li un ús continuat. Tot són promeses de bones intencions, de primeres pedres per inaugurar l’inici de les obres i anys després encara esperem que aquests centres estiguin acabats i operatius.
Tampoc és comprensible que no s’avanci amb les tasques iniciades i aturades fa mesos per tal de delimitar itineraris i controlar l’afluència dels visitants a la zona de Sal Rossa. Aquests estanys com recordem pateixen una important pressió, com molèsties a les aus en època de cria o circulació de vehicles als estanys. La correcta senyalització i l’acordonament d’aquesta zona ha de ser una de les claus per aconseguir apropar a la població els valors de la zona humida i a l’hora reduir les molèsties i el trànsit de persones pels estanys.
El parc no només pateix mancançes en les seves infrastructures bàsiques. Sembla increïble que una de les Conselleries del Govern autonòmic millor dotades pressupostàriament no tengui partides per a la contractació de personal, clarament insuficient, que es necessita fa temps per a una correcta gestió d’aquesta importantíssima zona humida. De fet el darrer any el parc ha patit un retrocés en aquest sentit: la baixa Patricia Arbona, actual Directora General al Govern, i per tant de la feina tècnica desenvolupada per ella no ha estat coberta encara. Tampoc es llògic el que succeeix amb el pressupost. Els darrers mesos hem vist com no s’ha deixat ni pressupost per continuar amb les activitats impulsades i portades a terme des de fa temps: molts usuaris ens han denunciat que han quedat anul·lades les agendes d’activitats del parc: excursions, cursos, itineraris, etc. que a hores d’ara no s’executen. S’ha anul·lat, també i en el darrer moment, la campanya d’anellament d’aus que es realitzava cada any.
Un capítol apart mereixen les dificultats d’aconseguir un control de les activitats empresarials a l’interior del parc, especialment per part de l’empresa explotadora de la industria salinera, que en els darres anys per exemple ha modificat motes sense tenir en compte la realitat de l’espai on està localitzada.
Ens consta, això si, l’esforç de tot el personal del parc per controlar i donar solucions a aquests i molts altres problemes, però sembla evident que no compten amb el suficient recolçament i implicació de la conselleria.
Mentrestant, comença una nova temporada turística on la pressió humana i de tràfic sobre una zona tant fràgil com ses Salines no es trobarà, un any més, regulada. Any rera any aquesta insostenible situació es repeteix, tant a Eivissa com a Formentera. Any rera any ens fan la promesa als mitjans de comunicació que això és resoldrà, i a dia d’avui no només esperem la sobrefreqüentació ja habitual de l’estiu, sinó que a més esperem al “Parc” la celebració d’esdeveniments multitudinaris a indrets encara tranquils, com per exemple a Can Marroig, on es preten celebrar part d’un festival anomenat “Posidonia”. Actes multitudinaris, i no apropiats per a indrets amb importants graus de protecció es van acumulant i repetint a ses Salines.
Sembla increïble que un indret que ja va se inclòs dins el llistat de zones humides del Conveni Ramsar l’any 1993; que acull un tresor declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 4 de desembre de 1999 com són les praderes de posidònia; que forma part de la Xarxa Natura 2000 i és parc natural des de fa més de 6 anys no hagi suposat una prioritat per a la Conselleria de Medi Ambient del Govern ni per als nostres representants eivissencs, que han de defensar davant Palma els interessos de les Pitiüses.
El GEN-GOB lamenta que tots els governs s’omplin la boca parlant de sostenibilitat, medi ambient i protecció del territori però siguin incapaços de gestionar correctament l’únic parc natural de les Pitiüses. La preocupant deixadesa de funcions de que fa gala la Conselleria de Medi Ambient comporta greus conseqüències i permet que continui la degradació de l’espai ambientalment més important d’Eivissa i Formentera. Si aquesta és la gestió de l’espai més important i teòricament protegit, ens podem fer una idea de com serà la gestió de la resta del nostre territori a nivell ambiental.
La Conselleria de Medi Ambient Balear no només ha ignorat les denuncies rebudes per l’existència d’abocaments de residus perillosos a una zona catalogada de vulnerabilitat alta d’aqüífers, sinó que tampoc atén ara els requeriments de la Fiscalia.
La investigació dels fets s’hauria d’haver iniciat des del primer moment en que es reberen les primeres denuncies, realitzades pels propis agents de medi ambient. Ara resulta que la Conselleria ni ha fet res al respecte ni ha tingut mai la intenció de fer-ho, tal i com és la seva obligació.
La manca d’interès de la Conselleria de Medi Ambient mostra quin és el tarannà dels que han estat els seus darrers responsables. Es dóna la circumstància que l’anterior Conseller de Medi Ambient del Govern, Jaume Font, ja havia estat condemnat en el passat i en aquest moments s’ha tornat a demanar la seva imputació per part de la Fiscalia per presumptes delictes de corrupció.
Sobre la suposada manca de fons per realitzar la pericial, el GEN agrairia al Sr. Grimalt que explicàs quin import ha destinat la seva conselleria a les maniobres de simulacre realitzades aquesta setmana a cala Carbó, on han participat 43 agents de l’Ibanat, 7 membres de la conselleria, 2 de la direcció general de biodiversitat i nombrosos mitjans tècnics. En qualsevol cas, el Sr. Grimalt sap perfectament que obrir expedients sancionadors no és una despesa sinó una inversió sobradament recuperable amb la imposició de les sancions que pertoquin i que sembla tampoc té cap intenció de cobrar als responsables.
En resum, la Conselleria de Medi Ambient ha conegut l’existència d’abocaments il·legals i contaminants a la zona de Sant Jordi, però ha eludit manifestament la seva obligació d’actuar davant d’uns fets tan greus i d’investigar les denuncies dels seus propis agents. Ara, la incomprensible actitud i la manca de col·laboració amb la justícia del conseller mostra l’interès que desperta l’illa d’Eivissa per al Sr. Grimalt.
A la documentació del “modificado 1” del nou accés a l’aeroport exposada al públic es preveu l’anomenat “Falso Túnel 5”, “subtramo existente entre las glorietas de los enlaces de can Cifre y can Escandell”, contemplat concretament al tom VI, annex 14. Aquest tram, originalment, forma part del projecte de desdoblament de la segona ronda d’Eivissa.
Segons el projecte, el desdoblament de la segona ronda de la ciutat d’Eivissa es troba directament afectat per aquest projecte, concretament en una llargària d’uns 1000 m, com a conseqüència de l’execució d’aquest fals túnel. És a dir, el projecte de la segona ronda preveia l’execució d’aquest tram però, sempre segons el projecte “modificado1”, el darrer quilòmetre fins a la ronda de can Cifre, ha estat substituït per aquest fals túnel que en realitat, es diu ara, forma part del projecte d’accés a l’aeroport.
En qualsevol cas, donat que aquest tram estava previst al projecte i pressupost acceptat per les obres de la segona ronda, no es té constància de la tramitació de cap modificat al projecte de segon cinturó de ronda per eliminar d’aquest el darrer tram d’un quilòmetre entre la roda de can Escandell i la de can Cifre per incorporar-lo al projecte d’accés a l’aeroport, per tant és de suposar que es manté el projecte original en el cas del segon cinturó de ronda, amb el pressupost original i, al mateix temps, es presenta el Modificado 1 de l’accés a l’aeroport on també es contempla el mateix tram sota la denominació de “Falso túnel 5”.
Com que resulta obvi que aquest tram, probablement un dels més costosos de les obres viàries realitzades a Eivissa, únicament s’ha realitzat una vegada, el GEN presentarà una al·legació al projecte en exposició pública per tal de sol·licitar de l’administració que abans de donar el vist i plau administratiu al projecte clarifiqui a quin dels dos projectes correspon aquest tram i a quin dels dos projectes s’ha de destinar la partida econòmica. No tindria sentit que es signàs l’acceptació d’unes obres amb un determinat pressupost sense aclarir abans què és exactament l’objecte del contracte i sense donar passes que impliquin en cap sentit l’acceptació d’una inexplicable duplicitat de projectes. El cost per metre d’aquestes infrastructures resulta ser massa elevat com per passar per alt aquesta qüestió. L’administració responsable afirma que no ha cedit a les pretensions de l’empresa adjudicatària i que s’ha aconseguit reduït l’augment de cost a un 18 %. Així i tot, aquest fet s’ha donat sense advertir ni aclarir l’existència d’aquesta duplicitat de projectes i s’ha de tenir en compte que aquest tram duplicat representa pràcticament un 20 % de l’obra contemplada al caríssim projecte d’accés a l’aeroport.
EN TOTA LA HISTÒRIA DE BALEARS
20 MILIONS D’EUROS MÉS PER A UN PROJECTE “REDUÏT”
Resum de l’espoli:
Any 2004: conveni de carreteres assigna 3.930.000 € a l’accés a l’aeroport
Any 2005: es treu a concurs el projecte de construcció per 59.968.757,90 €.
Any 2008: es modifica i “redueix” el projecte i es presenta un pressupost d’execució de 78.812.628’73€
Un dels punts més inexplicables dels projectes viaris que ha patit la nostra illa, en termes de lògica i sentit comú, és el cost que han tingut per a les arques públiques. S’ha repetit, des de totes les forces polítiques que es trobaven a l’oposició l’anterior legislatura, que es tractava de les obres viàries més cares d’Europa, amb un cost per quilòmetre absolutament desmesurat i que han portat a la comunitat autònoma a patir greus problemes financers.
Segons s’ha donat a conèixer per part de l’administració, el projecte “modificat” de l’autovia a l’aeroport, reduirà l’impacte inicialment previst perquè, sempre segons aquesta versió, aquest tram constarà de: 2 carrils de 3’5 mtrs més un arcén de 1’5 mtrs, que sumen 10 mtrs, més dos vials de servei. D’aquesta manera, el primer tram de l’autovia tindrà una amplada de 29’5 mtrs en comptes dels 43’5 contemplats a l’anterior projecte i el segon tram passarà dels 66’5 mtrs previstos a 33’6 mtrs d’amplada. Així, com és possible que el pressupost passi ara a ser de gairebé 79 milions d’euros, sense comptar amb els diners destinats a expropiacions?
El GEN vol recordar les declaracions fetes per Carles Manera, Conseller Balear d’Economia i Hisenda el passat mes de novembre, quan manifestà que considerava “brutals” les desviacions pressupostaries que havien suposat els projectes viaris i que aquestes “han generado un problema muy grave en las arcas” i va qualificar la gestió de l’anterior executiu com “una autentica imprudencia financiera. Un absurdo contable” i això que es referia als increments del 300% que suposava el cost del segon cinturó respecte d’allò previst inicialment al conveni. Ara, a l’autovia a l’aeroport, el cost es dispara el 2000 % respecte d’allò previst al conveni inicial. Més lluny havia anat amb les seves declaracions l’ex parlamentari i actual conseller de territori, el Sr Miquel Ramón, quan afirmà que el cost de les autovies d’Eivissa era un cas de malversació de fons públics, i com a tal ho va presentar a la Fiscalia anticorrupció. També a l’anterior legislatura, el Parlament Balear va rebutjar, al juny de 2006, la creació d’una comissió d’investigació del sobrecost d’aquestes obres viàries. Des de la llavors oposició es va arribar a insinuar que un cost així únicament era per intentar compensar empreses com FCC de la retirada del Pla Hidrològic Nacional que havia aprovat Aznar. Com pensa explicar ara el nou govern el pressupost que acompanya el “modificat” del projecte? Com es pot modificar així un projecte d’obra pública i el seu pressupost sense preveure nova licitació?
En Govern Balear s’ha de plantejar si realment vol seguir amb la dinàmica en que es va entrar quan l’anterior executiu inicià la tramitació dels projectes viaris de l’illa d’Eivissa o si pensa rectificar i començar a fer les coses bé. El GEN sol.licitarà que es doni per conclòs el contracte amb MAB-Ortiz, es facin les liquidacions que pertoquin una vegada es conegui el resultat de l’auditoria i, a partir d’aquí, amb una nova òptica, es plantegin quines són les mancances dels projectes i les actuacions necessàries, que hauran de ser objecte d’un projecte separat i d’una nova licitació per concurs públic. No s’entendria ni tendria cap lògica que per part de les forces polítiques que han denunciat reiteradament l’espoli es pogués passar ara a mantenir-lo i emparar-lo.
L’evolució històrica de com ha anat creixent aquesta estafa es pot seguir als butlletins oficials; al BOIB núm 45, de 30 de març de 2004, es publicà el conveni de carreteres que el govern autonòmic va signar amb el ministeri de foment, on figurava una partida de 3’93 milions d’euros destinada al nou accés a l’aeroport d’Eivissa. Al Boe núm 64, de 16 de març de 2005, sortia l’anunci de la concessió, que ja valorava l’obra en 59’96 milions. Ara, al projecte en exposició pública, figura un total de pressupost de contracta de 78’8 milions als quals, una vegada afegides les despeses per expropiació i la partida que teòricament es destina a patrimoni, ascendeix a 87.315.236’66 Euros. És així que es garanteix la transparència i “el precio cierto” que la llei diu que s’ha de d’establir en els contractes d’obres públiques objecte de licitació?
Per altra banda, resulta del tot contradictori que per part de l’administració s’estigui fent veure a l’opinió pública que es sotmetrà a auditoria la injustificada despesa de les autovies i per altra banda pugui arribar a signar el vist i plau d’un projecte que s’està tramitant il.legalment, incomplint la llei de contractes amb les administracions públiques i vulnerant els més elementals principis de bona fe i lliure concurrència, beneficiant a una empresa que en el transcurs de les obres ha demostrat el més absolut menyspreu pels afectats i una connivència absoluta amb l’assumpte del robatori de terres per destinar-les a un camp de golf que es va començar a construir de manera il.legal i amb la maquinària de l’adjudicatària de les obres, sense que consti que el promotor hagi abonat un sol euro pels seus serveis.
Mentre els nostres espais naturals protegits es moren per manca de pressupost, mentre el govern balear s’escuda en evitar suposades indemnitzacions per deixar urbanitzar els darrers trams de costa verge de la nostra illa, no es té cap empatx en continuar enfonsant la comunitat autònoma dilapidant els recursos públics en pressupostos absolutament desmesurats en unes obres que resulten ser un pou sense fons on abocar-hi tot l’esforç dels contribuents.
La total protecció de Benirràs: un objectiu mínim irrenunciable dins la nova Llei de Mesures Urgents de Territori
El Grup d’Estudis de la Naturalesa (GEN-GOB Eivissa) recorda als partits polítics d’Eivissa l’obligació que tenen de preservar els darrers paratges naturals de la nostra malmesa illa, especialment d’aquells que estan amenaçats per projectes urbanístics. La preservació d’un be col.lectiu com és el medi ambient i el paisatge (i més quan aquest be és tan escàs com a la nostra illa) ha de primar sempre per damunt dels interessos d’uns pocs.
El GEN, davant la propera aprovació de la Llei de Mesures Urgents del Territori per part del Parlament balear, vol recordar que la total proteció d’aquest espai és un objectiu mínim i irrenunciable, sense el qual aquesta llei serà paper mullat i els polítics que l’aprovin hauran comés un acte de traïció a les seves promeses i a l’obligació que tenen envers la preservació del territori.
Altres indrets d’Eivissa, però especialment Benirràs, han de quedar totalment i definitivament protegits, sense que s’hi pugui edificar ni una sola construcció més, com tampoc s’han de poder executar les llicències concedides per l’alcalde de Sant Joan amb l’innoble finalitat d’esquivar la protecció d’aquest indret. Acceptar i premiar aquesta forma d’actuar és absolutament inadmisible i comporta un precedent que no es pot permetre. Benirràs, paratge natural de primer ordre de la nostra costa i joia ambiental d’Eivissa, no pot admetre altra decissió que no sigui la total protecció.
El GEN recorda que aquesta llei ja ha renunciat lamentablement a preservar els darrers espais d’Eivissa i s’ha limitat a incloure només petits racons que només representen una part infinitesimal de la superfície amenaçada pel formigó a la nostra illa. No és tolerable que es renuncii fins i tot a la ínfima part que s’havia inclós inicialment en la pseudoprotecció prevista. El GEN considera que aquesta norma, que havia de ser l’estrella del primer any de legislatura i el començament d’una altra manera de fer les coses, ha nascut ja transformada en una actuació covarda, extremadament limitada i que, com ja ve sent habitual, discrimina totalment l’illa d’Eivissa, la més massificada i urbanitzada i l’única a la que es preveu no protegir territori, sinó traslladar el formigó de lloc, canviant la ubicació de les urbanitzacions, cosa que a més de suposar un perillossíssim precedent, mai, a tota la història de l’autonomia, s’havia plantejat. Aquesta actuació demostra quin és el tarannà dels nostres polítics, poc o gens compromesos amb la protecció ambiental i amb una nul.la consciència envers el nostre territori. Malauradament a Balears i concretament a Eivissa, hem patit un cúmul de despropòsits sobre el territori que són completament irreversibles. Ara, a més, es consagra el dret a l’especulació.
Com pensa vendre el Govern Balear la “protecció” de Benirràs permetent la urbanització de “només” la primera línia de costa d’aquest indret?
El canvi que es proclama des de diverses instàncies en la gestió del territori i, fins i tot, el caràcter “sagrat” que determinats càrrecs públics han atribuït a aquest territori haurien de començar a notar-se amb algun fet concret.
El GEN considera improblable, però totalment desitjable, que al texte definitiu de la llei s’exclogui l’aberrant possibilitat de traslladar el formigó de lloc.
Descarregar document Descarregar document Descarregar documentAquest recurs presentat per la promotora pretenia retardar, encara més, l’execució de la sentència i que l’Ajuntament acordàs la legalització de l’edificació en base a un nou projecte presentat d’acord amb la disposició “a mida” aprovada per l’anterior executiu balear.
Tan el GEN-GOB com el propi Ajuntament de Portmany s’havien oposat a aquest recurs en considerar que es pretenia una nova resolució sobre cosa ja jutjada i era per tant inadmissible un nou contenciós sobre aquesta qüestió. La magistrada ha considerat que, efectivament, es tracta d’una qüestió ja resolta i que no pot ser objecte d’una nova sentència donat que, òbviament, l’habitatge és il·legal per trobar-se a un emplaçament prohibit per llei i cap projecte pot modificar l’emplaçament d’allà on es troba efectivament edificat.
La sentència emesa ara recorda que el concepte de cosa jutjada, previst a l’art. 222 de la Ley de Enjuiciamiento Civil pretén, precisament, evitar que la discussió jurídica s’allargui indefinidament, mitjançant la iniciació de nous processos sobre el que ha estat ja definit o determinat per la jurisdicció.
A la referida resolució també es fa extensa referència als diferents pronunciaments judicials sobre aquest cas i recorda que es va decretar l’obligatorietat de la demolició de les obres il·legalment executades i concretament que no existeix impediment material per evitar l’execució de la sentencia.
De la mateixa manera també recorda que es fixà un termini de 18 mesos per acabar amb l’execució de la sentència de demolició i que transcorregut aquest termini s’adoptaran les mesures necessàries contra l’Ajuntament i la persona del seu alcalde fins la completa execució de la sentència.
ACOMPLIR EL PLA HIDROLÒGIC SUPOSARIA HAVER DE DISPOSAR DEL DOBLE DE RECURSOS HÍDRICS DELS CONTEMPLATS A L’AVALUACIÓ AMBIENTAL
La normativa del Pla Hidrològic Balear estableix unes dotacions mínimes que s’han de contemplar per habitant/dia.
La normativa del Pla Hidrològic Balear disposa:
“Artículo 11. Dotaciones a considerar en abastecimientos urbanos
Se incluyen en los abastecimientos urbanos los aprovechamientos municipales, domésticos, comerciales, industriales, de servicios y ganaderos y, en general, todos los conectados a las redes municipales.
A los efectos de evaluación de la demanda para la asignación y reserva de recursos, las dotaciones máximas que se consideran para los dos horizontes del Plan son las que se resumen en el siguiente cuadro:
| Población litros/habitante/día | Horizonte 2006 | Horizonte 2016 |
| menos de 10000 | 210 | 220 |
| de 10000 a 50000 | 240 | 250 |
| de 50000 a 250000 | 280 | 300 |
| más de 250000 | 330 | 350 |
Així, a l’actualitat, s’ha de considerar, en relació al núm d’habitants del municipi de Sant Josep de sa Talaia, una dotació mínima de 240 ltrs/hab/dia i una dotació òptima seria la de 250 ltrs/hab/dia.
Amb els sostres de població previstos a les “noves” NNSS s’ha de preveure una dotació futura mínima de 280 ltrs/hab/dia i una dotació òptima de 300 ltrs/hab/dia.
Però és que, a més, aquestes dotacions s’entenen d’aigua potable, no de la que disposen actualment bona part dels habitants del municipi, amb una salinitat molt per sobre de la considerada apta pel consum humà i això amb una població tres vegades inferior a la prevista a la normativa urbanística en tramitació.
Segons l’informe de sostenibilitat ambiental, el sostre de població real previst per les NNSS en tramitació seria de 68.222 habitants, més unes 11.000 places turístiques no regulades, que donen un total d’unes 80.000 persones.
Malgrat això, a l’hora de calcular la quantitat d’aigua necessària per proveir la població prevista, l’avaluació ambiental considera que s’han de calcular únicament 200 ltrs/hab/dia per a una població de 50.000 persones, (els altres 18.000 desapareixen del càlcul i únicament es contempla el proveiment urbà), que dóna un total de 10.032’60 T/dia. És a dir, molt per sota del proveiment mínim que s’ha de preveure segons el Pla Hidrològic Balear que, d’acomplir-se, suposaria haver de preveure 15.000 T/dia per proveiment urbà, més 5.466’6 T/dia per la resta de població fins al sostre previst de 68.222 habitants, en total 20.466’6 T/dia, més del 100 % més del que es considera suficient a l’AAE.
Però és que, a més, El propi Pla Hidrològic ja preveia un dèficit molt important a les previsions que es feien pel 2016 per aquest municipi, previsions ja desbordades àmpliament a l’actualitat, donat que s’han superat àmpliament els topes de població previstos per aquesta data. Així per Eivissa,calculant una població màxima de 95.862 persones, per municipis, es preveia:
U/D HIDROGEOLOGICA DISPONIB. REGADIOS POBLACION TOTAL DEFICIT
20.01. SANT MIQUEL 0,7 0 18 0,18 0,52
2º.02. SANT ANTONI 3,2 3,2 3,10 6,30 -3,10
20.03. SANTA EULÀRIA 3,9 2,7 2,10 4,80 -0,90
20.04. SANT CARLES 0,7 0 0 0,94 0’94 -0,24
20.05. SANT JOSEP 0,4 0,2 1,10 1,30 -0,90
20.06. EIVISSA 6,3 5,6 4,82 10,42 -4,12
TOTAL IBIZA 15,2 11,7 12,24 23,94 -8,74
És a dir, per Sant Josep, una disponibilitat total de 0’4 hm3 i una despesa de 1’3 hm3 amb un dèficit de 0’90 hm3.
Tot i la greu problemàtica que es dóna a aquest municipi amb la disponibilitat d’aigua potable (a molts llocs únicament s’aconsegueix embotellada), les “noves” NNSS contemplen el creixement urbanístic previst com una cosa completament desvinculada de la disponibilitat d’aquets recurs.
A l’Avaluació Ambiental es minimitza aquest aspecte, tot i reconèixer la problemàtica que es derivarà de l’augment de població previst :
“Els efectes negatius es relacionen fonamentalment amb les previsibles manques quepuguin donar-se en el futur quant a dotació d’infrastructures de proveïment energètic i gestió de residus, i en menor mesura les de proveïment d´aigua i sanejament, com a conseqüència del sostre de població previst en el nou planejament” informe sostenibilitat ambiental pg 63.
Si aquest informe, que forma part de l’Avaluació Ambiental de la normativa en tramitació, considera que la dotació d’aigua, que ja és un greu problema a dia d’avui, serà un problema menor en comparació amb altres, ja es pot suposar com poden arribar a ser la resta. Per altra banda, i com a detall, l’informe de sostenibilitat ambiental al·ludeix a l’existència d’un gran núm de piscines al municipi i estableix el consum d’aigua que aquestes representen:
“A partir de fotogrames aeris del vol digital d´alta resolució d´abril de 2005, i mitjançant còmput manual fotograma a fotograma utilitzant comptadors manuals mecànics, s´ha estimat que al municipi de Sant Josep existeixen aproximadament 4.000 piscines particulars.
Suposant un volum mitjà de 50 m3, això suposa que, anualment, es destinen 200.000T d´aigua a les piscines. Això equival a l´aigua que consumeix en un dia una població d´1.000.000 habitants, o a l´aigua que consumeix en un any una població de 2.740 habitants. Considerant la població de dret a 1 de gener de 2007, de 20.136 persones, l´aigua de les piscines representa el consum d´aquesta població durant 50 dies”
Tot i aquesta constatació, la “nova” normativa municipal no fa referència a com fer front a aquest consum d’aigua extra ni a l’augment de piscines que es derivaran d’un augment de població previst de més del 100 %.
La classe política segueix veient l’ordenació territorial com a un plànol on disposar taques de diferents colors segons l’intenssitat edificatòria que s’hi preveu però no arriben a associar l’ocupació del territori amb el consum de recursos que ja es troben explotats per sobre els seus límits. Resulta asombròs que es parli de sostenibilitat en els discursos però a la pràctica s’ignori absolutament el significat d’aquesta paraula que és sinònim de garantia de qualitat de vida pels ciutadans.
Comunicat de la plataforma Eivissa al Límit, formada per l´Institut d´Estudis Eivissencs, GEN-GOB Eivissa i Amics de la Terra Eivissa, contra l´ampliació del port d´EivissaLa recuperació del text original de les DOT s’anul·la amb les disposicions contingudes a la norma en tramitació.
No serveix de res canviat la tripulació de les institucions si el patró continua sent el mateix de sempre. (13/03/2008)
Aquesta norma afectà, fonamentalment, al municipi de Sant Josep i també a la zona de ses Variades, a Sant Antoni. Els plans parcials afectats a Sant Josep eren: 1.23, 2.2, 4.17, 4.18, 5.5 i 5.7. A Sant Antoni el sector 14 de ses Variades. D’aquests sòls, estaven vinculats a interessos immobiliaris de la família Matutes, com a mínim, un a la zona de port des Torrent, dos a ses Salines i el de ses Variades a Sant Antoni. Un altre, també a Port des Torrent, estava vinculat a negocis de Pep Sala, aleshores conseller de presidència del Consell.
Després de les eleccions de 2003, el govern balear impulsà una llei de mesures urgents en matèria territorial per “arreglar” aquestes “injustícies”, la 8/2003. Per acabar-ho d’arreglar ho va rematar amb la 10/2003, d’acompanyament de pressupostos.
A Sant Josep les DOT varen suposar la desclassificació de sis plans parcials en primera línia de mar, amb el text definitiu no es desclassificarà res perquè, segons ha aparegut en premsa, el nou executiu balear ha buscat la fórmula per a que tot es quedi igual, faltant així a la seva paraula d’eliminar els tractes de favor que es donaren a la passada legislatura a segons quins personatges.
El més lògic seria que TOTS els sòls sense pla parcial ni projecte d’urbanització aprovat quedassin de nou sense efecte i l’únic tràmit que els podria salvar hauria de ser que en aquest interval s’haguessin tramitat i aprovat els projectes d’urbanització, cosa que no s’ha donat en CAP cas.
Resulta del tot incomprensible que a una societat teòricament democràtica els poders públics demanin informes jurídics sobre l’afectació d’interessos particulars mitjançant normes generals i s’adaptin els texts per aconseguir que el resultat sigui un insultant tracte de favor cap a determinats personatges. El GEN demanarà l’informe sobre el qual s’han tingut notícies mitjançant els mitjans de comunicació i els termes en que s’ha demanat i la identificació del peticionari per si podem trobar-mos davant d’un nou capítol en els casos de pressumpte tràfic d’influències que s’iniciaren la passada legislatura.
El GEN espera que entre els parlamentaris pitiussos quedi algun amb un gram de decència i finalment el text de la nova normativa no permeti excloure de la llei general als interessos dels de sempre.
El canvi de govern municipal no ha servit per modificar el model de creixement massificat establert fa més de 20 anys. Les NNSS en exposició pública no passen de ser un copy-paste del PTI del PP. (12/03/2008)
L’extremat desenvolupisme d’aquella normativa no troba, en la redacció donada actualment, cap rectificació real i, de fet, s’ignoren per complet, les modificacions normatives que s’estan tramitant actualment al Parlament Balear i que podrien servir per, al menys, alleugerir la gravíssima presió urbanística que pateix la costa a aquest municipi, el més perjudicat i castigat per les lleis “a mida” de l’anterior executiu.
Creixement de població
Permeten el creixement del 100% de la població de fet, de les actuals 20.000 persones, permeten passar a 50.000, a afegir a les places turístiques, la qual cosa suposa una capacitat de població real, a l’estiu, de 80.000 persones només en aquest municipi. Per arribar a aquesta capacitat de població, les noves NNSS arriben a aprofitar sòl que no va ser desclassificat per les DOT per la seva condició d’industrial i el transformen en residencial i, a canvi, converteixen sòl rústic en industrial. Tot un exemple de desenvolupisme insostenible.
Contempla grans superficies de sòl per a nous creixements
Tot i que s’ha intentat vendre aquesta normativa com proteccionista de l’entorn, el fet és que els creixements de sòl apte per urbanitzar són inadmisibles. Al sòl inicialment rústic que es requalifica s’ha d’afegir la injustificable previsió de creixement futur mitjançant l’assignació de terrenys a àrees de transició a zones tan poc necessitades de creixement com són cala de Bou, Cala Vedella, cala Tarida o, fins i tot, cala Comte, on no només es manté el pla parcial de Roques Males, sinó que es preveu el seu creixement futur amb la previsió, a la zona, d’una àrea de transició. De què serveixen més zones verdes si l’únic que aconsegueixen és escampar la urbanització damunt del territori?
Falta per complet a la veritat l’afirmació de que s’han desclassificat sòls, en realitat s’ha augmentat la superficie de sòl urbanitzable. Les “noves” normes no es poden atribuïr mèrits que són producte de normatives sobrevingudes a les quals obligatòriament s’han d’adaptar. Un exemple clar és l’afirmació que s’ha desclassificat la zona de “Los Parques” a es Cubells quan, segons les NNSS vigents, ja es tracta de sòl rústic protegit (paisatge singular), i així ha quedat confirmat en diverses sentències judicials. Altres exemples son els sòls desclassificats per les DOT que s’han atribuit també al canvi de normativa municipal.
Camps de golf i ports esportius
Segurament ha estat el rebuig que susciten els camps de golf entre la societat eivissenca, com a grans consumidors de territori i recursos i com a ferramentes per a l’especulació, el que ha fet que s’hagi intentat donar la falsa espectativa de que la nova normativa municipal els evitarà. El cert, però, és que únicament es remet als condicionants prevists al PTI. Una cosa és que els prevegi explícitament, com es feia a l’avanç, i l’altra que els impedeixi cosa que de cap manera fa la normativa actualment en tramitació.
Malgrat les informacions facilitades per l’Ajuntament a la premsa local, és fals que les “noves” NNSS impedeixin la construcció de ports esportius, de fet preveu la possibilitat de construcció d’aquestes infrastructures a les zones contemplades al PTI i l’ampliació de les existents. Resulta absurd anunciar una prohibició o unes limitacions que en cap cas es dónen.
Nous viaris injustificats
La febre de l’asfalt sembla que no ha abandonat Eivissa i queda també reflectida a les “noves” NNSS de Sant Josep. Tot un cúmul de noves vies surt reflectit a la cartografia. Bona part d’elles totalment injustificades, com la prevista a es Cubells, o de gran impacte, com la prevista a sa Raval que, de mantenir el traçat previst, s’haurà de realitzar una obra autènticament faraònica i amb un impacte brutal sobre el paisatge. A més, està el fet que ara es pretengui portar a terme, també, el vial que era l’alternativa a l’autovia. Una vegada que l’autovia s’ha consumat afegir una alternativa és una doble aberració.
Creixement ocult mitjançant nuclis rurals
Com a guinda de tot el despropòsit, el “nou” planejament també utilitza la figura del nucli rural, no només per incorporar a l’ordenació agrupacions d’edificacions realitzades a sòl rústic, sinó per permetre el seu creixement. Així, no es recullen únicament les parcel.les edificades i es proposa un pla de dotació dels serveis que puguin ser necessaris per aquestes agrupacions, sinó que es permet que a les parcel.les existents es continui edificant.
Sòl Rústic
L’encimentat del sòl rústic d’aquest municipi continuarà amb aquesta normativa pràcticament al màxim de les possibilitats que ofereix la normativa de caràcter autonòmic. Les superficies per edificar pràcticament en tots els casos son les mínimes exigides per normes de caràcter superior. Aquesta ha estat des de sempre una característica de la normativa urbanística municipal que ha permés una depredació territorial només comparable amb la del municipi de Santa Eulària. Les “noves” normes segueixen amb la política de mínims requisits per continuar l’urbanització del sòl rústic, justament al municipi que més necessita posar fre a l’especulació en sòl rústic.
Resulta evident que l’equip de govern municipal és plenament conscient de com són de nefastes aquestes noves normes subsidiàries i és per això que la versió donada als mitjans de comunicació està completament allunyada de la realitat; des de les formacions polítiques d’esquerres es va criticar durament el Pla Territorial Insular del Partit Popular, per considerar que es tracta d’una ferramenta que condemna l’illa a un creixement sostingut i insostenible, amb conseqüències inevitables sobre la qualitat de vida. Aquest plantejament és cert i plenament vàlid avui dia, així i tot s’ha de tenir present que es tracta en molts aspectes d’un document de mínims, les determinacions del qual en matèria de preservació territorial, es poden contemplar a l’alça pels planetjaments municipals en la seva adaptació; idò bé, el “nou” planejament urbanístic de Sant Josep no fa ni tan sols un esforç mínimament significatiu en aquest sentit, limitant-se a adaptar-se a les normatives que han sorgit en els darrers 20 anys i, a més, aprofita pràcticament al màxim el creixement que li permet la Llei de Directrius d’Ordenació Territorial de 1999.
El GEN no entén les crítiques de la portaveu del PP, Sra Castro a aquestes normes, donat que son, ni més ni menys, que el resultat d’aplicar la normativa elaborada pel seu partit.
Els informes tècnics advertien de l’impacte de l’actuació i de la insuficiència de la documentació –els dragats, les algues invasores, la desaparició de posidònia i la contaminació per mercuri entre els efectes insuficientment avaluats–
En sessió celebrada el passat 20 de desembre de 2007 al Comitè d’Avaluacions d’Impacte Ambiental de la Conselleria de Medi Ambient, es tractà el projecte d’explanades i molls comercials a l’abric del dic de es Botafoc, a Eivissa. A la sessió s’aportaren els informes tècnics i jurídics emesos per tècnics superiors en relació a la documentació aportada per Autoritat Portuària sobre aquest projecte.
L’informe tècnic que s’havia de sotmetre a votació deia, literalment: “Se propone al Comité no emitir informe del proyecto de explanada y muelles comerciales al abrigo del dique de es Botafoc hasta que se subsanen las deficiencias en la información aportada y se presente, como mínimo, la siguiente información:
- la gestión de materiales provenientes de dragados se realizará de acuerdo con las Recomendaciones Para la Gestión de Residuos de dragados (CEDEX).
- se analizarán los puntos donde se ha detectado contaminación por mercurio.......”
L’informe del servei jurídic, tot i que es basa amb el pla especial del 1992 i no fa referència a la seva anul·lació pels tribunals també conclou: “...vist l’informe tècnic s’observen les següents mancances: un estudi sobre la contaminació per mercuri així com mesures correctores i/o compensatòries, i un estudi sobre la disminució de la pradera de posidònia, a conseseqüència de l’execució del projecte i les corresponents mesures correctores i/o compensatòries”...”Per tot el que s’ha exposat, la proposta del servei jurídic és no emetre informe fins que es subsanin les deficiències esmentades i que es completi la documentació”.
En un principi, els representants d’Ajuntament i Consell d’Eivissa presents a la reunió es mostren d’acord en no emetre informe fins que no s’ampliàs la documentació aportada. Curiosament aquesta oposició, en principi unànime, a informar favorablement el projecte, es reconsidera després de la intervenció dels representants de l’Autoritat Portuària, que en cap moment rebaten ni discuteixen els efectes ambientals de l’actuació. El President del Comité acordà llavors suspendre el debat fins arribar a una proposta consensuada amb Ajuntament i Consell d’Eivissa. En aquest moment, es de suposar que després de rebre les oportunes instruccions telefòniques, els representants de les dos institucions canvien el seu vot i decideixen que ja no s’ha de demanar més documentació i que la proposta d’Autoritat Portuària s’ha de votar favorablement, cosa que s’acaba fent per unanimitat, malgrat els informes tècnics i jurídics contraris a l’aprovació, amb una sèrie de condicionants que legalment NO es poden deixar per després de l’avaluació.
Entre els condicionants destaca el demanar mesures correctores per minimitzar l’afectació a la posidònia del port que, segons el propi projecte, es preveu que desaparegui per complet. Això, per una banda comporta que no es dóna per bona l’absurda opció de la replantació proposada per autoritat portuària, però a l’hora es mira cap un altra banda amb la proposta d’una mesura, no vinculant, que se sap positivament que és d’impossible compliment.
Ha de quedar clar que aquestes “condicions” no són vinculants i, una vegada informat favorablement el projecte, es transformen en paper mullat i la Comissió de Medi Ambient n’és conscient.
Aquest lamentable exemple de com es fa deixadesa de funcions als òrgans de l’administració que tenen l’obligació de vetllar pel nostre medi ambient deixa ben en evidència que les avaluacions ambientals, quan aborden grans projectes i afecten determinats interessos, són un mecanisme inútil, únicament concebut per rentar la cara i donar cobertura a projectes altament impactants que, malgrat les gravíssimes conseqüències que poden comportar, no són ni aturats ni avaluats d’una manera mínimament rigorosa.
Mentre no s’estableixin mecanismes per garantir la independència dels tècnics i per a que els informes fets per ells no es puguin ignorar únicament en base a instruccions polítiques interessades, seguirem patint projectes com els de les autovies o ara el del port d’Eivissa
Descarrega´t informeAUTORITAT PORTUÀRIA NO JUSTIFICA EL MENOR IMPACTE AMBIENTAL DE L’OPCIÓ ESCOLLIDA.
EL PROJECTE PRESENTAT ATEMPTA CONTRA ELS INTERESOS GENERALS DE L’ILLA I DIRECTAMENT CONTRA ELS PROPIETARIS ILLENCS D’EMBARCACIONS
Tot i els anuncis d’Autoritat Portuària donant per conclòs el procediment d’adjudicació el passat mes de desembre, manca la tramitació del projecte escollit, actualment en exposició pública. S’ignora quin és l’interès que té Autoritat Portuària per donar a entendre públicament la finalització d’un procés encara en tramitació, sobretot tenint en compte els importants dèficits que presenta la documentació aportada per l’empresa aspirant, formada per Trapsa Yates i Sercomisa.
El GEN vol recordar, una vegada més, que a la documentació aprovada inicialment del PGOU de la ciutat d’Eivissa es manifesta que es considera una gran oportunitat la caducitat d’aquesta concessió per les possibilitats que obre a una ordenació racional del port sense cap cost econòmic addicional. Malgrat això, la batlesa d’Eivissa, Lurdes Costa, votà a favor d’aquesta concessió en la reunió del Consell d’Administració de l’Autoritat Portuària del passat 20 de desembre. Així, tant l’autoritat portuària com el propi Ajuntament, altra hora tan sensible, semblen haver renunciat a aquesta ordenació racional del Port de la Ciutat. Es desconeix què es pretén defensar amb la postura actual.
Altra fet destacable i que demostra clarament que al port d’Eivissa es prioritza la defensa d’interessos purament econòmics en front de l’interès general de l’illa, és que la proposta escollida per ser tramitada atempta directament contra els interessos dels propietaris de petites i mitjanes embarcacions d’Eivissa, que són amb diferència la gran majoria. Acostumats com ens té l’Autoritat Portuària a aquest tipus d’actuacions no sorprèn la seva actitud. No s’entén però la postura de la Sra. Costa, Batlesa de la ciutat d’Eivissa, de recolçar un projecte que va directament en contra dels propietaris locals i que només persegueix el benefici de l’Autoritat Portuària i de l’empresa concessionària. Sap, la Sra. Costa, que la seva obligació és defensar els ciutadans dels abusos, venguin d’on venguin?
Al projecte escollit per ser tramitat per part d’Autoritat Portuària, es contempla el dragat de 80.000 m3 de material del fons marí, per a “mejora de calado”. Aquesta previsió obliga legalment a l’empresa a incloure un estudi sobre el material de dragat, el seu tractament i els punts on es preveu el seu abocament (art. 131.3 Ley 48/2003); en comptes d’això, aquest requisit legal es substituït per l’afirmació del promotor de que es contemplarà (no se sap quan), “realizar analíticas del material de dragado previamente a su deposición en las zonas debidamente autorizadas”. És a dir, no aporta ni les preceptives analítiques del material ni les preceptives autoritzacions per depositar el material ni tan sols cap tipus de previsió al respecte obviant-se que és precisament això el que ha de ser objecte d’avaluació. Resulta molt greu que l’Autoritat Portuària hagi donat el vist i plau a la tramitació d’un projecte amb deficiències tan greus, tot i que per altra banda aquest mai ha estat un organisme especialment sensible a aquestes qüestions i víctimes d’això ja ho han set, per posar alguns exemples, la seguretat del port, les murades de la ciutat o les praderes de posidònia compromeses per actuacions irresponsables d’aquest òrgan de l’administració.
Lògicament, donada la disbaratada tramitació d’aquest expedient i la manca d’estudis legalment preceptius sobre les actuacions previstes, el GEN demanarà formalment la nul·litat de tot el procediment d’adjudicació que s’ha seguit fins ara. L’Autoritat Portuària no pot donar per bo un projecte tan deficient des del punt de vista ambiental i decidir que és el que s’ha de tramitar.
De la mateixa manera, es vol animar als partits polítics i organismes públics a presentar al·legacions a aquest expedient d’adjudicació, amb la finalitat, no només de defensar el nostre medi natural i els interessos generals de la població, sinó que aquesta concessió no es pugui convertir mai en entrebanc a l’hora de reordenar, amb sentit comú, el port d’Eivissa, tal i com manifestaven els càrrecs públics en el passat, quan deien defensar l’interès general.
Malgrat tot, també s’ha de recordar que aquest desgavell no només ve d’unes normes absolutament irracionals i desenvolupistes, aprovades al 1986, sinó també de la corrupció i la nul·la voluntat política de fer acomplir la normativa. Exemple lamentable d’això n’és la totalitat del municipi, però per esmentar un cas podem citar la zona de penya-segat d’es Cubells, zona de la qual s’anuncia ara la seva protecció quan, en realitat, ja té el màxim grau de protecció possible des de l’any 1973, és a dir, fa més de tres dècades, i no ha servit de res. Durant aquest temps, per acció i per omissió, els responsables polítics han permès el desenvolupament urbanístic d’aquest indret i en cap cas, ni fa 30 anys ni ara, han mostrat el més mínim interès per perseguir les il·legalitats.
És per això que la normativa urbanística ha de ser, no només un instrument al servei de l’interès públic i per evitar l’especulació, sinó que s’ha de saber aplicar i fer acomplir.
Quant a les declaracions de la Sra. Castro, cap de l’oposició del Partit Popular al municipi, el GEN-GOB no pot fer més que manifestar una sorpresa sense límits, en provenir d’una persona que ha estat directament corresponsable en les darreres legislatures del caos urbanístic de Sant Josep, caos que a dia d’avui és una autèntica amenaça per l’estabilitat pressupostària d’aquest municipi, per les continues i gravíssimes il·legalitats comeses des de la pròpia administració municipal; per altra banda, és cert que lamentablement ha mancat voluntat política per protegir la zona de Comte, però aquesta manca de voluntat s’ha donat també per part del Partit Popular que, com la resta de partits, tampoc ha presentat cap proposta per incloure aquest espai a la norma que prepara el Govern, esmena que d’haver-se presentat hauria estat suficient per evitar una nova urbanització a la costa de Sant Josep.
El GEN-GOB estudiarà detingudament el contingut de la nova normativa municipal i farà les al·legacions que consideri oportunes dins del termini que s’habiliti a l’efecte, al·legacions que esperam siguin tingudes en compte per l’equip de govern.
El GEN vol recordar als representats públics que el seu deure és vetllar per l’interès general del poble d’Eivissa i que aquest interès no passa, evidentment, per seguir urbanitzant la costa de forma despietada, menys encara a indrets d’alt valor paisatgístic, com Platges de Comte.
El GEN desitja que a l’illa d’Eivissa quedin representants públics que considerin que la seva credibilitat i la feina per defensar, per sobre de tot, l’interès col·lectiu, ha d’estar per sobre de segrests i xantatges polítics. Ara per ara, però, sembla que els mateixos interessos de sempre s’acaben imposant per sobre del sentit comú.
Joan Bonet, diputat autonòmic, havia dit recentment que s’hauria de buscar una alternativa per l’alt impacte que suposaria l’extracció dels àrids a l’illa
El GEN lamenta el deplorable espectacle donat per les institucions per intentar vendre, ara mal maquillat, l’aberrant projecte del nou port d’Eivissa
Triay deixa clar que el ridícul 11% de reducció anunciat és només una cosa temporal
El GEN-GOB va adreçar, ara fa set mesos, una carta al Ministerio de Medio Ambiente, per la manca d’avaluació ambiental dels efectes sobre l’extracció d’àrids de l’obra prevista al port d’Eivissa. Segons la legislació ambiental, el projecte ha d’avaluar TOTS els impactes, directes o indirectes, que generi sobre el medi ambient, i no feia cap referència, en els 12 toms de que constava, a l’impacte ambiental ni econòmic de l’extracció del gran volum d’àrids requerits per l’obra. També se sol·licitava informació sobre la legalitat del seu funcionament.
A les al·legacions presentades al projecte, el GEN ja advertí que la recent execució de les autovies a l’illa havia suposat una merma considerable dels àrids disponibles, a més d’un considerable encariment d’aquests productes que s’havia traduït en pèrdues pel sector de la construcció a l’illa, que havia hagut d’assumir l’augment de costos. A Madrid s’ignoren per complet els impactes que suposen, per a una illa de petites dimensions, l’execució de macroprojectes desproporcionats com el que ara es vol impulsar al port d’Eivissa. Les conseqüències dels projectes d’autovies sobre les pedreres són perfectament visibles.
Davant la petició d’informació sobre les consideracions ambientals de l’ús (abús) de les explotacions d’àrids a l’illa, ignorada a l’avaluació ambiental del projecte, el ministeri de Medi Ambient ha remés, ara, una resposta, consistent en el trasllat d’un informe, elaborat per autoritat portuària de Balears on es diu que les pedreres de l’illa han patit un descens de l’activitat després de “dos años muy buenos, el último de ellos incluso atípico por la fuerte demanda que generó la construcción de las autovías”. “Según la información disponible, 2007
fue un año excepcional por las obras de las autovías y el anterior, 2006 tambien fue muy bueno. Se registró un incremento del volúmen de áridos del 17%, lo que, según el presidente del sector, supone una subida muy alta…produjeron dos millones de toneladas de material, 300.000 toneladas más que el año anterior, que también fue muy buen año” És a dir, davant la petició d’informació sobre l’impacte ambiental, el Ministeri de Medi Ambient dóna per bona la justificació de mantenir el grau d’explotació absolutament insostenible de les pedreres de l’illa que varen generar les autovies. Òbviament ni una línia de l’afectació ambiental i paisatgística que això ha suposat, i tampoc cap comentari dels increments que va suposar en els preus de la construcció aquests anys “muy buenos” per a les pedreres.
L’informe remés, si és que es pot considerar com a tal, és tot un insult a la intel·ligència (com la totalitat del projecte del nou port). No fa la més mínima referència a consideracions ambientals i es basa en tot moment en l’opinió de propietaris d’explotacions d’àrids, que cita entrecomillats, i als quals no identifica. A més, tot i que porta l’anagrama de “Ports de Balears” i el d’una empresa amb el molt adequat nom de “Ingenieria Creativa”, no està signat per ningú ni porta segell de cap tipus. És a dir, una mostra més dels “estrictes” criteris tècnics en que es basa la totalitat del projecte.
Per altra banda, després d’anunciar ahir en roda de premsa la ridícula reducció del 11% de l’ocupació de les noves infraestructures, reducció un 14% per sota de l’anunciada prèviament, que deien seria del 25 %, el Sr Triay va deixar clar que es tractava d’una reducció forçada però momentània i que la intenció final era la construcció del total previst més tard o més d’hora d’aquesta infraestructura, les dimensions de la qual no han fet més que créixer des de que el Sr Borrell anuncià, com a Ministre d’Indústria als anys 90, que mai es faria perquè que el poble d’Eivissa no la volia.
A 48 HORES DE LA DATA LÍMIT ENCARA NO S’HA PRESENTAT DES D’EIVISSA, CAP ESMENA PER INCLOURE AQUEST ESPAI AL LLISTAT DE ZONES A PROTEGIR
El nou govern insular sorgit de les darreres eleccions locals a rel de la insostenible situació territorial que s’ha patit a Eivissa, no ha mostrat, de moment, cap interès en protegir la zona. Mentre la llista d’espais naturals a protegir augmenta a Mallorca, a Eivissa es limita a tímides actuacions vinculades sovint amb problemes municipals sorgits de la nefasta gestió urbanística que s’ha donat a diferents institucions: llicències il.legals, falsos urbans…en definitiva, manca una autèntica voluntat de protegir el nostre medi ambient pels seus valors i una evident preocupació per treure les castanyes del foc a ajuntaments poc diligents a l’hora d’aplicar i fer acomplir la normativa urbanística vigent.
Els arguments per no protegir Comte, zona castigada per actuacions il.legals des de fa dècades, no tenen ni cap ni peus. L’argument exposat pel Sr Joan Bonet, que es veu que no ha trobat encara l’ANEI amb que limita la zona, és una mostra de la nul.la voluntat de protegir aquest indret. De fet, ni tan sols seria necessari que existís l’ANEI núm 7 per protegir la zona, o és que ses Feixes limiten amb algun? Una altra mostra d’aquesta manca de voluntat és el fet que en les manifestacions fetes es traslladi la responsabilitat d’aquesta decisió a Palma, quan des de Palma ja han manifestat que compliran allò que es demandi des d’Eivissa.
Quant a la complicació sorgida de l’estat de tramitació del projecte, el GEN vol recordar que a la zona no existeix ni una sola llicència d’edificació i que altres zones, amb tramitacions i obres molt més avançades, s’han inclòs al projecte de llei territorial. A Mallorca hi ha diversos exemples i a Eivissa està el de Punta Pedrera, que disposa de llicència per a uns 300 apartaments, alguns dels quals ja s’han edificat. Un altra excusa desmuntada.
El poble d’Eivissa ha de tenir clar que si la zona de Comte, que és dels pocs indrets de destrossada la costa Oest del municipi de Sant Josep que es manté en bon estat de conservació, s’urbanitza, la responsabilitat serà dels càrrecs públics que tenim a l’illa d’Eivissa, no de Mallorca.
Ha de quedar clar que des del Govern NO s’està estudiant incloure Comte a la normativa de protecció, sinó que s’està esperant a que des d’Eivissa es presenti una esmena a la norma per incloure aquest àmbit, esmena que, a 48 hores de la data límit encara no s’ha presentat.
El GEN ignora quins interessos s’estan defensant evitant la protecció de Platges de Comte, però està clar que no son els del poble d’Eivissa. En qualsevol cas esperam que se sàpiga rectificar a temps aquesta irresponsable, indigna i vergonyosa actitud que de persistir arruïnarà per sempre un nou bocí de la nostra costa.
El passat 14 de gener, durant la realització d’un cens d’aus aquàtiques hivernants que es realitza durant aquest mes de forma simultània a totes les zones humides d’Europa, membres de l’Equip de Natura del GEN-GOB Eivissa observaren la presència d’un exemplar adult de gall faver (Porphyrio porphyrio), “calamón común” en castellà, al prat de ses Monges (feixes de Talamanca). Aquesta au aquàtica, de la família dels ràl·lids està emparentada amb la gallineta europea (Gallinula chloropus) o la fotja comuna (Áulica atra) i sol ocupar zones humides amb densa cobertura de vegetació palustre.
L’últim registre d’aquesta espècie a ses Feixes de Talamanca va ser el mes d’octubre de 1963, quan un exemplar va ser capturat a la zona. Aquesta cita va ser considerada, durant molt de temps, l’última dels països catalans.
Actualment, l’espècie es troba en procés de recuperació i expansió per tot el territori espanyol. A l’arxipèlag balear va ser reintroduïda a l’Albufera de Mallorca l’any 1991 i, des d’aquell moment, s’ha estès per diverses zones humides de l’illa, arribant a recolonitzar algunes àrees de l’illa de Menorca on cria des de l’any 1999.
L’observació de ses Feixes és la tercera que es produeix a l’illa d’Eivissa durant els darrers 6 anys, tot i que dos registres anteriors corresponen a exemplars observats durant el pas migratori de la tardor. De l’exemplar observat, no es descarta que es tracti d’un exemplar provinent de Mallorca que podria recolonitzar com reproductor la zona de ses Feixes, tot i que el procés de degradació d’aquesta zona humida, la segona en importància de l’illa, podria dificultar aquest fet. Cal destacar que el gall faver te preferència per zones humides amb presència de vegetació aquàtica com canyís i bova, espècies en regressió a ses Feixes com a resultat de la salinització de la zona. Una protecció i gestió eficaç de l’indret, podria facilitar la tornada d’aquest ràl·lid així com l’establiment i l’augment d’altres poblacions ornítiques.
Observació: les fotografies adjuntes al comunicat corresponen a un exemplar de gall faver recuperat, al nord d´Eivissa, pels Agents de Medi Ambient (setembre de 2002).
OLIVER MARTÍNEZ MARÍ
(ornitòleg de l’Equip de Natura del GEN-GOB Eivissa)
El mart, va estar present a l’illa d’Eivissa fins mitjans dels anys 70. Des de llavors no s’havia detectat cap exemplar, per la qual cosa la majoria dels autors la donaven com extingida a l’illa. Però l’any 1998 es va localitzar un exemplar mort atropellat, al municipi de Sant Joan de Labritja, que confirmava la supervivència de l’espècie a l’illa. En aquell moment el GEN-GOB Eivissa va donar a conèixer la noticia a través dels mitjans de comunicació.
Passats nou anys des de la trobada, poc s’ha avançat en el coneixement de la situació de l’espècie a l’illa. Per aquest motiu, des de fa ja un any, integrants de l’Equip de Natura de la nostra associació venen treballant per constatar quina es la situació real del mart. S’ha constituït formalment una nova secció de treball, el Grup d’Estudi dels Carnívors, dins l’Equip de Natura del GEN-GOB, que està executant un projecte per constatar la presència o no del mart a l’illa i cas de que el resultat sigui positiu, obtenir les dades de la seva distribució.
En la realització de l’estudi participen: Pilar Escandell, Helena Ribas, David García, Patricia Arbona, Víctor Colomar, Crystelle Rausell i Esteban Cardona, un equip multidisciplinari integrat per biòlegs, veterinaris i naturalistes particularment interessats en conèixer la situació de l’espècie.
En aquest primer projecte del Grup d’Estudi dels Carnívors per detectar la presència del mart s’està utilitzant una metodologia basada en el foto-trampeix, consisteix, com el seu nom indica, en la col·locació d’una xarxa de foto-trampes, cinc en total, que es distribueixen als indrets més adients a l’interior de les quadrícules situades prèviament sobre el mapa. Per incrementar l’eficàcia s’utilitzen esques i restes oloroses de menjar. D’aquesta forma, els animals que resulten atrets per l’esca són capturats fotogràficament.
En el projecte, cada foto-trampa roman activa durant un període de temps establert a una ubicació determinada. Transcorregut aquest temps, es trasllada a un nou punt. D’aquesta forma es pretén prospectar les àrees més propicies per a aquesta espècie a l’illa d’Eivissa.
De moment ja s’han realitzat un total de 7 campanyes de trampeig fotogràfic, amb càmeres instal.lades 880 dies, cobrint 34 quadrícules UTM d’1 quilòmetre quadrat cadascuna i s’han obtingut un total de 859 fotografies. Algunes de les especies fotografiades son: Alectoris rufa, Canis familiaris, Geneta geneta isabelae, Apodemus sylvaticus, Felis catus.
Fins a dia d’avui el Grup d’Estudi dels Carnívors no ha pogut constatar la presència del mart a Eivissa, encara que és molt prompte per fer una valoració al respecte. De totes formes, la realització de l’estudi aporta molta informació sobre la presència, distribució i abundància d’altres espècies. Entre aquestes, cal destacar la de l’altre carnívor autòcton, la geneta d’Eivissa. Actualment, i gràcies al foto-trampeix, es disposa de gran quantitat d’informació sobre la distribució d’aquesta espècie a l’illa. Per altra banda, també s’està recollint informació sobre la distribució de gats en el medi natural, que poden arribar a ser un problema ambiental.
La importància del mart d’Eivissa, que com la geneta es sospita podria pertànyer a una subspècie diferenciada, i la rellevància de conèixer amb tot detall la composició i situació actual de la fauna eivissenca, impulsaren al GEN-GOB Eivissa a realitzar aquest estudi. La infrastructura del mateix és assolida, íntegrament, per la nostra associació, sense cap tipus d’aportació econòmica per part de les institucions i gràcies al treball voluntari dels membres del Grup d’Estudi dels Carnívors.
Adjuntam algunes fotos de genetes obtingudes amb el foto-trampeig
El projecte de plataformes de 8’5 hectàrees a l’abric del dic de es Botafoc contempla que els centenars de milers de tones de material que s’hauran d’emprar per reomplir la zona provindran de les pedreres existents a l’illa d’Eivissa, sense especificar quines, tot i que majoritàriament es troben a zones amb protecció pels seus valors ambientals i paisatgístics i, fins o tot, al límit de zones protegides per la normativa europea d’hàbitats. L’efecte sobre el medi ambient i el paisatge d’aquesta extracció massiva d’àrids no figura en cap punt de l’Avaluació Ambiental que acompanya al projecte, tot i que segons la normativa d’aplicació, la totalitat dels efectes d’un projecte sobre el medi ambient han de ser considerats i avaluats sense excepció.
La minva de reserves d’àrids que provoquen aquests macroprojectes és molt considerable (veure les conseqüències de les autovies en aquest sentit), i en cap moment es pren en consideració que el nostre és un territori insular molt limitat on qualsevol impacte multiplica de forma exponencial l’afectació ambiental i sobre el paisatge, cosa que no sembla tenir cap importància pels tècnics i polítics que decideixen des dels seus despatxos gastar els recursos públics destruint allò que primer tendrien que preservar com a primera font de riquesa i benestar: la qualitat ambiental de l’illa.
A més, l’extracció del volum d’àrids requerit per aquesta obra tindrà una afectació econòmica que tampoc s’avalua, com també va passar en el cas de la construcció de les autovies. La demanda massiva d’àrids per un macroprojecte com aquest comporta automàticament l’encariment de les matèries primeres de la construcció (de fins a un 50 % al 2006), amb la consegüent afectació econòmica, fonamentalment a particulars i petites empreses. En conseqüència, mentre s’afecta negativament al teixit empresarial de l’illa, únicament les grans constructores de fora, encarregades de l’obra, s’emporten els sucosos beneficis deixant al darrera una minva considerable dels recursos naturals de l’illa i un impacte econòmic i paisatgístic molt considerable.
Resulta del tot evident que el projecte que s’ha presentat ara pel port d’Eivissa és una peça més dels que encaminen l’illa d’Eivissa a una massificació ferotge i mai vista, com ja ha passat amb les autovies. Uns i altre són projectes pensats per un creixement insostenible que s’ha d’evitar com sigui per preservar la qualitat de vida al nostre territori insular. Sembla, però, que des de les administracions públiques, sigui quin sigui el seu signe polític, es promou el mateix model hongkonià, allunyat del sentit comú i pensant, únicament, amb el benefici econòmic d’uns pocs en detriment de la qualitat de vida de tots.
Una altra dada significativa de com es pretén enganyar l’opinió pública quan es projecten obres com aquesta, no per necessitat ni per interès públic, sinó obeint a altra classe d’intencions menys lloables, és la constatació de com s’ensorren els arguments que s’utilitzen, que no resisteixen ni el més mínim anàlisi. L’exemple el tenim en la justificació que es va donar per la construcció del dic de es Botafoc, primera peça del projecte global que s’ha pretès portar a terme des del primer moment; el principal argument d’aleshores va ser la necessitat d’allunyar la descàrrega de combustible de les altres activitats portuàries pel perill que comportava la coexistència d’aquesta descàrrega amb el trànsit marítim de passatgers i mercaderies i que exposava al port a patir un accident. Idò bé, el que es pretén ara, amb la construcció de les plataformes de es Botafoc, és obtenir una superfície nova per portar-hi el trànsit i la descàrrega de mercaderies i la nova terminal de passatgers, amb la qual cosa allò que es volia allunyar de la descàrrega de combustible es torna a situar al costat de la mateixa, tal i com havia estat sempre, però amb un mirall d’aigües i marges de maniobra cada vegada més reduïts.
El projecte de plataformes a es Botafoc no és només una aberració que acabarà amb la possibilitat d’una ordenació racional del port, sinó un insult a la intel·ligència col·lectiva.
Tot i preveure una de les actuacions de major impacte a la costa de Formentera, l’Autoritat Portuària ni tan sols ha sotmès el projecte a exposició pública a aquesta illa
Al projecte d’explanades i plataformes a l’abric del dic de es Botafoc, figura el dragat d’uns 600.000 m3 de sediments del port d’Eivissa i el seu trasllat i abocament a un punt concret situat al nord-est de l’illa de Formentera. Com ja s’ha denunciat, l’abocament al mar d’aquests materials de dragat no disposa d’autorització alguna i l’Autoritat Portuària pretén utilitzar l’aconseguida al 2001, fa gairebé 7 anys, pels fangs extrets durant les obres del dic de Botafoc.
Però no només manca la preceptiva autorització per l’abocament del material de dragat, sinó que s’avala la seva innocuïtat ambiental amb analítiques realitzades al 1999 (fetes també a rel de la construcció del dic) i 2004, és a dir, prèvies als greus episodis d’abocament d’aigües residuals sense depurar que ha patit el port d’Eivissa en els darrers anys i prèvies a l’enfonsament del mercant Don Pedro a la bocana del port, amb el consegüent abocament d’hidrocarburs que afectà de forma directa al port d’Eivissa. És a dir, es pretenen abocar a mar oberta centenars de milers de tones de fangs que no disposen de cap control vàlid per determinar les conseqüències ambientals que poden tenir i, a més, es fa al costat de l’illa de Formentera, illa a la qual ni tan sols s’ha exposat públicament el projecte.
Resulta obvi que l’Autoritat Portuària no pot al.legar desconeixement en quant als episodis d’abocaments d’aigües residuals sense depurar que ha patit el port d’Eivissa durant els darrers anys, com no pot tampoc ignorar l’enfonsament del Don Pedro i les seves conseqüències. Així i tot es pretén passar el tràmit de “garantir” la innocuïtat dels fangs del port utilitzant els resultats d’analítiques completament obsoletes, considerant un punt crucial com un mer tràmit sense cap importància.
Una vegada més, resulta evident el nul interès que susciten les qüestions ambientals quan es tracta de macroprojectes als quals, invariablement, es fan avaluacions ambientals a mida, com si fossin vestits, exactament al contrari del que el sentit comú i la normativa exigeixen: que els projectes s’adaptin al menor impacte ambiental possible.
Algues invasores amb la densitat del plom
Per altra banda, l’avaluació ambiental del projecte d’explanades i plataformes a l’abric del dic de es Botafoc, admet que a l’interior del port d’Eivissa s’ha detectat la presència d’algues invasores del tipus Caulerpa racemosa. Aquesta alga, amb un potencial de creixement de més d’un centímetre diari, cinc vegades més que l’anomenada alga assassina, la Caulerpa taxifolia, té un comportament extremadament invasor i pot originar una pradera sencera a rel d’únicament un fragment. Aquestes espècies invasores poden donar lloc a greus desequilibris en els ecosistemes marins amb conseqüències incalculables per a la biodiversitat marina de les zones afectades.
A l’avaluació ambiental es considera que aquesta alga serà extreta del port juntament amb la resta del material de dragat i es preveu que s’abocarà també a la mar. La justificació que es dóna per perpetrar aquest atemptat és que els fangs s’abocaran a una zona amb una profunditat de 240 mtrs i que aquesta alga únicament sobreviu per sobre dels 60 mtrs de fondària. És a dir, es deu considerar que els fragments de Caulerpa racemosa tenen la densitat del plom, no suren, no son arrossegats pels corrents marins que, en el punt d’abocament, van directament en direcció a la costa, concretament a la zona de Llevant de Formentera i es Freus. Aquesta absurda i simplista conclusió que es recull a l’AIA del projecte resultaria fins i tot còmica si no fos per les dramàtiques conseqüències que pot comportar pels nostres fons marins.
Es dóna la circumstància que durant els darrers anys, casualment després dels dragats realitzats per la construcció del dic de es Botafoc, s’ha donat un preocupant increment de la presència d’algues invasores al nostre litoral, que afecten ja al Parc Natural de ses Salines. No és descartable que les obres del dic puguin estar involucrades en aquest fet. A rel d’això el GEN ha buscat infructuosament els resultats del seguiment ambiental que teòricament s’ha hagut de fer dels abocament de fangs que resultaren de la construcció del dic de es Botafoc però aquests no figuren a cap apartat de l’AIA de l’actual projecte.
En resum, l’Autoritat Portuària pretén realitzar un macroprojecte al port d’Eivissa siguin quines siguin les seves conseqüències ambientals; no es té en compte cap altra possibilitat perquè ni tan sols s’ha plantejat altres alternatives més assenyades i amb molt menys impacte. Es tracta d’un insult a la inteligència col.lectiva amb suposats arguments tècnics que no existeixen i que, de portar-se a terme, suposarà un impacte irreversible i molt greu. Curiosament, quan l’actual President del Consell Insular, Xicu Tarrés, anuncià la redacció d’un nou Pla Especial pel Port, que havia de determinar la seva total ordenació, ho va fer anunciant consens i participació ciutadana, per tractar-se d’un tema de vital importància per la ciutat i el seu futur. Ara, que han passat gairebé vuit anys des d’aquest anunci de bones intencions, tot segueix igual, a cop d’imposició i d’esquena a qualsevol concessió al sentit comú.
Comunicat de la plataforma Eivissa al Límit, formada per l´Institut d´Estudis Eivissencs, GEN-GOB Eivissa i Amics de la Terra Eivissa, contra l´ampliació del port d´Eivissab>El GEN insta al Consell Insular i també a l’Ajuntament a estar vigilant davant possibles incompliments del decret-llei a Benirràs, donat que es tracta d’una zona molt sensible ambientalment i paisatgísticament i que s’ha convertit en escenari de l’especulació urbanística més imperdonable, amb l’impuls i participació del propi Ajuntament de Sant Joan. Aquesta corporació, lluny de mantenir una actitud de neutralitat, no ja de mínima sensibilitat, no ha dubtat en convocar incomprensibles juntes de govern extraordinàries per aprovar llicències d’edificació en aquest indret, afavorint l’especulació i en contra de l’interès general.
El GEN considera que l’Ajuntament té l’obligació de mantenir-se al marge de les ànsies especulatives dels propietaris dels terrenys, donat que una corporació municipal ha de vetllar per l’interès públic, que avui reclama una conservació dels darrers espais naturals, i no per l’interès privat i particular de persones que volen especular amb els darrers espais conservats de l’illa.
Per altra banda, és evident que aquestes llicències han de quedar, en la futura Llei de Sostenibilitat balear, totalment sense efecte i Benirràs ha de quedar íntegrament protegit, donat que està al bell mig d’una Àrea Natural d’Especial Interès (ANEI) de la LEN. Seria incomprensible que aquesta futura normativa consagràs aquestes llicències, atorgades amb una evident mala fe. En qualsevol cas, aquestes autoritzacions, que evidentment han estat tramitades de forma totalment inusual, podrien ser constitutives d’un delicte de tràfic d’influències, en resultar obvi que s’han tramitat i atorgat amb la intenció d’eludir la normativa de protecció prevista per a aquest lloc. Ben probablement aquests expedients s’han adelantat a altres, més antics dins l’Ajuntament, per afavorir interessos concrets i molt particulars.
El P.P de Benirràs és considerat pel PTI com a sòl urbanitzable, no urbà, i a les NNSS municipals en tramitació s’estableix una modificació de zonificació, en adaptació al Pla Territorial, que no ha estat aprovada ni per tant dotada de cobertura legal. Això vol dir que l’Ajuntament no pot atorgar llicències directes sense incomplir la normativa estatal del sòl. A això s’ha d’afegir la ja dubtosa legalitat de la tramitació inicial del P.P.
El PTI establí un règim transitori que permetia atorgar llicències mentre es procedia a l’adaptació del planejament general, però resulta de dubtosa legalitat la possibilitat d’atorgar llicències a un P.P les disposicions del qual no han estat objecte de la tramitació legalment establerta a normativa d’aplicació directe i amb incompliment absolut del Reglament de Gestió Urbanística.
Les males pràctiques dels Ajuntaments a l’hora d’afavorir interessos privats en la concessió de llicències de dubtosa legalitat ha portat ja a alguns ajuntaments
de l’illa a patir problemes que poden ser extremadament greus en el futur. Precisament això passa quan els responsables de les institucions passen a ser defensors d’interessos privats des de llocs on la responsabilitat és defensar l’interès públic.
Sant Joan té avui una important quantitat de nuclis turístics i hotelers de primer ordre al seu litoral, i d’això en són exemple el macro-complexe de Portinatx, sa Cala de Sant Vicent, es Portitxol, Port de Balansat o Allà Dins, que agrupen una important quantitat de places turístiques. En canvi, aquest municipi ja no té cap platja sense edificar, llevat de Benirràs, per la qual cosa la prioritat hauria de ser conservar aquest excepcional tresor en comptes de continuar encimentant els darrers espais verges del municipi.
Al projecte presentat s’exposen brevíssimament altres 4 opcions i es conclou que la gran avantatja de l’escollida és que les obres necessàries es portaran a terme més lluny de la ciutat. No existeix inviabilitat tècnica, cap incompliment de normativa en les altres opcions plantejades, viables i indubtablement menys costoses, el projecte únicament inclou un brevíssim estudi sense cap rigor fet a mida per donar cobertura a l’única opció plantejada.
Al document que ha estat en exposició pública es reconeix que els problemes existents al port son en molts casos ocasionats per altres actuacions errònies fetes per la pròpia autoritat portuària, i sembla que no hi ha intenció de rectificar i arribar a fer les coses bé algun dia.
Tot i que la normativa ambiental estatal i europea d’aplicació exigeix una comparativa d’alternatives vàlides amb la finalitat que es pugui optar per l’ambientalment menys impactant, el projecte presentat obvia totalment aquest requisit i es limita a presentar la pitjor opció possible acompanyada d’una avaluació ambiental extremadament condescendent amb el projecte i carent de rigor. Com a mostra poden servir les referències que fa a l’existència de “comadrejas” o el fet que parla de “ratas” quan en realitat es refereix a ratapinyades.
El convenciment mostrat pels polítics locals sobre les bondats d’aquest projecte arriba ara, curiosament a pocs mesos de les eleccions generals, després que el propi Ajuntament d’Eivissa, al seu moment, alegàs sobre l’impacte paisatgístic que suposaria per una ciutat declarada Patrimoni de la Humanitat per l’UNESCO, la reducció del mirall, l’empitjorament de la qualitat de l’aigua i el condicionament que suposaria per altres intervencions que en el futur es poguessin portar a terme al port d’Eivissa. El GEN-GOB troba del tot incomprensible que amb uns criteris “tècnics” com els que exposa el projecte la classe política s’hagi deixat convèncer, sobretot si tenim en compte la irreversibilitat de l’impacte que causarà i que es tracta d’una decisió d’importància capital per Eivissa que òbviament no s’ha meditat prou i que, cas de portar-se a terme, es patirà per sempre.
Al projecte presentat s’afirma que s’ha tramitat i obtingut l’autorització per realitzar l’abocament del material de dragat a l’Est de s’Espardell. Això és fals i podria fins i tot ser constitutiu de delicte contra el medi ambient i de falsedat documental. Es pretén utilitzar la mateixa autorització que es tramità al seu moment pel dic de es Botafoc, pretensió que es troba totalment fora de la legalitat, perquè òbviament es tracta d’un nou projecte que, a més, tindrà efectes acumulatius.
El GEN-GOB ha presentat, durant el termini d’exposició pública, un plec d’al.legacions al projecte posant de manifest les greus mancances que presenta l’avaluació ambiental, la falta absoluta de justificació del projecte escollit i sol.licitant la retirada del mateix pel greu i inassumible impacte ambiental que representaria la seva execució.
De la documentació exposada al públic per part de l’Autoritat Portuària es desprén clarament que no s’està buscant la millor opció pel port d’Eivissa, sinó que de qualsevol manera i a qualsevol preu, es pretén portar a terme un mal projecte, previst fa anys, sense rigor tècnic i amb un absolut menyspreu per les greus repercusions ambientals que en resultaran. Inexplicablement, la classe política local, en comptes de defensar el port i la ciutat amb sentit comú i responsabilitat, tanca ara files i es posa del costat de l’Autoritat Portuària i del pitjor projecte possible pel Port d’Eivissa.
El GEN considera que la gravetat d’aquest impacte ambiental és prou important que justifica l’adopció d’aquesta mesura, basant-se en les irregularitats que presenta el projecte que obtingué la llicència i que el GEN ha exposat ja en denuncies presentades davant les administracions sense haver obtingut, fins ara, contestació a les mateixes.
S’ha de tenir en compte que aquesta urbanització s’aixeca en una zona envoltada d’ANEI, que de fet hauria de ser ANEI també ella mateixa i que només intolerables interessos especulatius, varen evitar que ho fos. Enclavar una nova zona urbanitzada en el cor d’aquesta zona equival a rompre l’equilibri ambiental i paisatgístic de l’àrea de Cala Comte.
El GEN, que dona total suport als veïns de la zona i compartirà amb ells les tasques reivindicatives que es portin a terme, vol manifestar que va demanar reiteradament als representants institucionals actuals d’Eivissa que aquesta zona fos inclosa en el decret-llei de suspensió de projectes urbanístics del Govern balear. De manera totalment incomprensible, l’ANEI de Cala Comte no va ser ampliat per salvar aquest indret, com hauria estat el més lògic, sobretot tenint en compte que la tramitació d’aquest PP fins a la seva aprovació ha estat plagada d’irregularitats.
La nostra entitat creu que és necessari un acte de valentia per part de l’Ajuntament de Sant Josep, del Consell Insular i del Govern balear per adoptar les mesures necessàries perquè, de manera immediata, s’aturin les obres.
No només la tramitació d’aquest P.P ha estat del tot irregular, sinó que no disposa de la més mínima justificació de suficiència de recursos hídrics per fer front a la demanda que generarà (prevista per gairebé 500 persones). De fet, la justificació presentada per la promotora consisteix en una fotocòpia d’una certificació de 12 anys d’antiguitat, d’una empresa privada, ja disolta, que a més situa els pous pel subministrament a la zona de Sant Jordi de ses Salines. Únicament aquest fet ja seria suficient per denegar qualsevol autorització per urbanitzar la zona i per revisar d’ofici qualsevol tramitació portada a terme per l’Ajuntament.
El GEN creu que no es pot desaprofitar l’oportunitat històrica que tenim per a salvar un dels paratges més bells de la nostra illa i que encara romanen en estat semi-verge. La progressiva urbanització de Cala Comte, que també es porta a terme mitjançant l’edificació dispersa, comporta també una massificació intolerable en un àrea de valors tan singulars com aquesta, valors que ja foren reconeguts pel propi Tribunal Suprem en el seu moment.
El nostre grup fa una crida al sentit de la responsabilitat de les institucions públiques de les illes perquè actuïn de manera decidida, ràpida i eficaç, estudiant totes les possibilitats, per tal d’estalviar a la nostra malmesa illa una nova agressió ambiental en un dels indrets més meravellosos que mos queden.
Durant décades les polítiques turístiques i d’ordenació territorial han buscat el benefici ràpit sense mirar conseqüències i aquestes han set, precissament, una pèrdua irrecuperable dels nostres valors únics. Durant décades, en comptes de planificar amb cura i responsabilitat, s’ha deixat que l’especulació devoràs d’una manera salvatge el cos d’aquesta terra i es convertís en ama i senyora del seu destí.
La responsabilitat històrica a que s’enfronta ara la nostra classe política no té precedents. O s’actua d’una manera urgent i decidida o ens morim d’èxit. Ja no n’hi ha prou amb aturar la destrucció, és necessari anar-la revertint en la mida que sigui possible, anar arreglant la desfeta, poc a poc, però sense descans.
Lamentablement, però, cap institució sembla estar per aquesta labor. No només no es parla d’arreglar res, sinó que es preten poder seguir amb la dinàmica que ha existit fins ara, continuar una inèrcia que no se sap ni es vol aturar. La gravetat de la situació és evident quan veim com els nostres dirigents ni tan sols es plantegen mesures per canviar la situació, com a molt només per ralentitzar-la lleument i, mentre, l’oposició, fent gala d’una irresponsabilitat només comparable a la manera en que han governat quan ha tingut ocassió, encara protesta i lamenta qualsevol tipus de mesura al respecte. Mentre, entre la indecissió i la covardia, es continua amb una permisivitat urbanística escandalosa, ni es planteja la protecció real dels espais naturals, es continuen afegint nous trams a projectes viaris monstruosos, fent crèixer infrastructures amb la finalitat que tinguin la mida adeqüada per un futrur pròxim, és a dir, per un futur on ja es preveu que tot continuarà igual.
L’illa està malalta i necessita tractament. Cap malalt vol ser sotmés a una operació, però a vegades no hi ha més remei que passar pel tràngol per recuperar-se, l’alternativa és pitjor. És evident que alguns poden trobar traumàtiques les mesures que s’han d’adoptar però és que ja no hi ha altra solució i, al final, seran en benefici de tots. Això ho veu tothom, ho vulgui reconèixer o no, el motiu per tancar els ulls és només una codícia irresponsable, el pitjor càncer que ens ha atacat mai.
Com a font de reguiu pel camp de golf, la promotora pretén utilitzar la concessió de 390.000 m3 d’aigua obtinguda i que prové de l’EDAR d’en Bossa.
En primer lloc cal destacar que aquesta concessió s’atorgà incomplint l’establert a l’art 57.2 de Pla Hidrològic de les Illes Balears que, d’acord amb allò contemplat al RD 849/1986 del Reglament del domini Públic Hidràulic, considera vinculant el preceptiu informe sanitari que, en aquest cas, era desfavorable. El motiu és que no s’acompleixen els paràmetres mínims de salubritat exigits pel PHIB, tractant-se d’un afluent fortament contaminat, que, utilitzat en una zona de vulnerabilitat d’aqüífers alta suposa un risc cert de que la contaminació acabi afectant, en un breu periode de temps, la capa freàtica. La qualitat de les aigües a utilitzar és tan baixa que fins i tot son catalogades com a aigües residuals diluides a l’AIA del projecte, és a dir, les que presenten fermentacions anaeróbiques generalitzades, amb olors desagradables i coloracions intenses, i s’acaba admetent a la pròpia AIA que “Hay riesgo de degradar las aguas subterráneas” S’ha de tenir en compte que durant l’època de més requisits hídrics,que coincidiria amb la de pitjor qualitat de l’efluent, es preveu que s’abocarien sobre el terreny 1.920.000 ltrs d’aigua/dia.
El problema, segons els promotors, se solventaria amb una desviació de fons públics cap al seu projecte per part de la pròpia administració, tal i com apareixia a la solicitud de cabdal: “ Los parámetros teóricos a obtener en el sistema de depuración adicional que cumplan lo dispuesto en el PHIB, corresponderán a los obtenidos una vez efectuadas las actuaciones destinadas a incrementar la reutilización de las aguas residuales y de los lodos de depuración en las instalaciones, con sistema de tratamiento terciario, previstas y ejecutadas por el IBASAN” El problema, en aquest cas, és que el projecte de l’Ibasan era teòricament per proporcionar aigua a un pla de reguiu impulsat pel Ministerio de Agricultura, pla que, en ser informats de l’autèntica destinació de les aigües, va ser retirat.
3.- La situació creada per la construcció de l’autovia a l’aeroport, en relació a la evacuació d’aigües pluvials, no està solucionada i possiblement la seva solució afectarà a la zona on es projecta el camp .
Referent a l’aprofitament d’aigües pel rec del camp, el projecte descarta ara integrar el sistema de drenatge de l’autovia al disseny del camp com havia previst inicialment. Ara es diu que aquest sistema de drenatge viari correspondrà exclusivament a l’àmbit d’actuació de l’autovia. Aquest fet suposa que, molt probablement, el sistema de drenatge que “correspondrà exclusivament a l’autovia” requerirà de l’expropiació de terrenys que ara pertanyen a les finques on es vol implantar el camp de golf per tal de posar-lo en funcionament, per tant, donat que les obres públiques poden contemplar l’expropiació forçosa de terrenys privats pel seu desenvolupament, tal i com ja ha passat a múltiples finques de la zona, s’ha de tenir en compte la més que
probable afectació de les finques objecte del projecte per tal d’ubicar la xarxa de drenatge de l’autovia.
Atorgar el vist i plau a aquest projecte abans de donar sortida definitivament a aquest problema farà mes difícil la solució i i gravosa per les arques públiques.
4.- Impacte sobre la fauna del Parc Natural per la creació de nous llacs fora dels seus límits, a la capçalera de pista de l’aeroport de es Codolar.
El projecte preveu la creació de llacs i zones humides a l’interior del camp de golf, això pot comportar que aus i altres grups zoològics habituals a les zones humides del Parc Natural es desorientin i freqüentin la zona del golf, zona amb una qüalitat ambiental inadequada per a les especies protegides (per les raons esmentades a l’al.legació 1).
Hi ha que destacar també que la situació dels llacs i zones humides artificials del projecte es situen preferentment a la part nord, a la part propera a la carcelera de la pista de l’aeroport. Aquest fet implica que la presència d’aus a la zona, obligaria a les autoritats aeroportuàries a establir nous sistemes de control de fauna avícola, la qual cosa ocasionaria danys irreparables a les poblacions i costos extres a AENA que s’haurien de quantificar.
Sobre aquets punt cal assenyalar que el Manual de Reducción de Riesgo Aviario de la Organització d’Aviació Civil Internacional (OACI),estableix, sobre els aprofitaments de terrenys a les proximitats dels aeroports: “se ha reconocido que el aprovechamiento de tierras en los alrededores del aeropuerto pude provocar choques entre aves y aeronaves. Las aves pueden verse atraídas hacia las zonas cercanas al aeropuerto y a su vez frecuentar éstos en busca de alimento, agua, lugares de descanso o abrigo. También es probable chocar con algunas aves fuera del perímetro del aeropuerto, sobre un terreno explotado que les ofrezca atractivo. De hecho, 21 % de los choques con aves comunicados al sistema IBIS de la OACI ocurrieron "fuera del aeropuerto". Los choques con aves "en un aeropuerto" son aquellos que se producen a una altura de hasta 60 m (200 ft) durante el aterrizaje y de hasta 150 m (500 ft) durante el despegue.
10.4 Los usos de tierras que han causado problemas concretos en los
aeropuertos son:
a) elaboración de pescado
b) agricultura
c) corrales reservados
d) basurales y vertederos públicos
e) desechos de fábricas y parques de estacionamiento
f) teatros y lugares de expendio de alimentos
g) refugios de fauna silvestre
h) lagos artificiales y naturales
i) campos de golf, polo, etc
j) granjas pecuarias y
k) mataderos.
Actualment, els estanys de ses Salines, zona natural d’estada de les aus, son els que fan a la vegada de contenció i les mantenen allunyades de la zona de perill màxim que correspon a la d’aproximació i enlairament d’aeronaus.
A la documentació actualment en exposició pública no hi ha constància del preceptiu informe d’Aviació Civil respecte d’aquest projecte.
4.- El projecte és inviable sense una aportació inasumible de material per modificar l’orografia de la zona
El projecte admet que la zona on es vol implantar el camp de golf és totalment pla i que és inviable realitzar-hi les excavacions necessàries per a la creació de la nova orografia prevista al projecte per la proximitat de la capa freàtica. Per aquest motiu, el projecte inicial, preveia l’aportació de 390.000 m3 de terres provinents de les obres viàries portades a terme per l’administració autonòmica. El projecte d’aquestes obres, però, no preveia que la destinació dels sobrats a un projecte de camp de golf privat, sinó la regeneració de pedreres inactives. En aquests moments la fiscalia es troba investigant els abocaments il.legals que s’han portat a terme a les finques on preten implantar el camp de golf.
En qualsevol cas, s’ha produït una modificació del projecte inicial , amb una reducció de les aportacions de terres des de l’exterior. Al document definitiu es redueix a 200.000 m3 l’aportació de terres des de l’exterior de les finques, provinents de les autovies. És a dir, les terres que encara no han estat retirades de la zona malgrat s’hagi escenificat la intenció del promotor de golf que fossin retirades. L’ús d’aquests 200.000 m3 de terres suposaria un ús absolutament il.licit d’un material que ha d’anar, segons el projecte viari del qual s’ha extret, destinat a la regeneració ambiental de pedreres inactives.
Per altra banda, si finalment s’acompleix amb la legalitat i les terres provinents de les obres viàries son retirades d’aquestes finques i dipositades a la seva destinació prevista, el projecte de camp de golf esdevé inviable, donat que seria absolutament absurd pretendre l’autorització d’un camp de golf per a la realització del qual s’haguessin d’extreure 200.000 m3 de material per reomplir des d’un punt situat fora dels seus límits. L’impacte ambiental que suposaria la sola excavació i extracció del material seria més que suficient per denegar el projecte.
Per altra banda es vol assenyalar que les aportacions de terres i les modificacions de l’orografia afecten directament instal.lacions de l’aeroport, com ara línies elèctriques soterrades que han quedat per ara a una profunditat diferent de la prevista.
5.- Inadmisible introducció d’especies invasores a la zona perifèrica de protecció del Parc Natural de ses Salines
El projecte de camp de golf preveu la utilització d’una varietat d’herba resistent a la sequera i a la salinitat de l’aigua, concretament la varietat Paspalum vaginatum, espècie d’orígen tropical i invasora de zones humides. Sanz Elorza et al (2004) catalogaren les espècies invasores a Espanta i la inclouen a la catgoria d’invasora manifesta molt perillosa i l’Instituto de Biodiversidade Agraria e Desenvolvemento Rural Galego l’IBADER (2005) com planta invasora agresiva. La pròpia Avaluació Ambiental del projecte admet que aquesta varietat de gespa: “invade humedales en numerosas regiones cálidas. Excluye a las especies halófilas nativas y penetra con especial facilidad en los ecosistemas que carecen de taxones que ocupen nichos ecológicos semejantes” Els efectes negatius atribuits a aquesta gespa son “comparables a los producidos por las invasoras del género Spartina: modifica la composición y estructura de la scomunidades nativas. Favorece la acumulación de sedimentos y detritus orgánicos, alterando el régimen hidrológico y de nutrientes”. De fet aquesta espècie s’ha convertit en invasora a diferents llocs del territori espanyol (des de espais de Mallorca i Menorca, litoral mediterrani peninsular, litoral cantàbric, Galicia, Canàries,...) on actua excluint a les especies halòfiles natives. En un estudi de 2001, per Vincent Gravez, Agnès Gelin, Aurore Bruna, a Galápagos, sobre llacunes costaneres, a Las Diablas, també lloc RAMSAR, es dóna una idea del potencial invasor d’aquesta espècie: “En las orillas de la laguna y al borde de numerosos islotes, se encuentra una hierba altamente invasora ahora identificada como Paspalum vaginatum , la cual puede poner en peligro la integridad de las lagunas del sur de Isabela . Esta especie ha extendido sus poblaciones de manera importante tanto en las orillas como alrededor de los islotes en la laguna. El crecimiento rápido de esta especie tapó y cerró, en dos años, la conexión entre una laguna secundaria (la ´posa redonda´ al Oeste) y la laguna principal.”
Precisament l’hàbitat del Paspalum són àrees d’estuari alterades, sols arenosos salins i aigües salobres, per la qual cosa, la seva introducció es totalment desaconsellable a les portes d’un espai natural protegit de les característiques de ses Salines. En resum, l’ús d’aquesta espècie al costat de la zona húmida de ses Salines (que hem de recordar és espai Ramsar, ZEPA i LIC) provocarà sens dupte la seva naturalització i invasió dels hàbitats salins del Parc. Aquest es un dels impactes que més s’han de prevenir a les portes d’un Parc Natural, pels devastadors efectes que pot tenir sobre l’ecologia de la zona. És precisament per evitar impactes com aquest, o com el
produit pels pesticides i altres fitosanitaris, que es va establir la zona perifèrica de protecció del Parc Natural.
Les mesures correctores que es proposen en aquest cas son poc més que ridícules: destinar personal del Parc per eliminar de forma continua l’invassió de
Paspatum que es produiria seria, a més d’una despesa absurda, una mesura del tot ineficaç.
Per altra banda, l’existència d’aquesta extensió de Paspalum acabaria inevitablement afectant a l’altra zona humida de l’illa: ses Feixes d’Eivissa. A més, per la seva resistència a la salinitat i la seva adaptació a sols arenosos existeix la probabilitat que acabàs afectant els espais dunars de Formentera.
6.- Manca d’estudi arqueològic
La zona on es preveu instal.lar el camp de golf està tocant a l’indret on les obres de l’autovia de Sant Jordi posaren al descobert un importantíssim jaciment arqueològic malauradament destruït. La proximitat de les restes ja destruïdes amb la zona on es pretén implantar el camp de golf fan molt probable l’afectació de noves restes encara no descobertes.
El projecte de camp de golf preveu, precisament, que els moviments de terres més importants s’haurien de portar a terme a la part alta de la finca, la més pròxima al jaciment industrial romà ja destruït. A aquesta zona no s’ha realitzat excavació alguna i per tant no s’ha de descartar que s’hi pugui trobar la continuació d’aquest enclau arqueològic. Les obres previstes al camp de golf podrien suposar la destrucció de restes importants no detectades. Actualment el terreny natural encara es troba sepultat sota tones de terres provinents de les obres viàries i no és factible una excavació arqueològica en condicions.
7.- Definició insuficient del projecte i possible afectació a les zones de domini públic, zona de servitud i zona d’afectació de carreteres.
La definició dels planols d’ubicació del camp de golf projectat és insuficient donat que no es grafien els actuals traçats de les infrastructures viàries. En tot cas, donat que les zones d’afectació de carreteres son més amples a les zones en túnel, que el camp de golf està creuat per viari públic i que fins i tot es preveu la creació de pasarel.les elevades, sembla evident l’afectació d’aquest projecte per la llei de carreteres, per la qual cosa serà necessari l’informe preceptiu, a part de la presentació de nous plànols adequats a la realitat existent.
8.- Contaminació lumínica incompatible amb el Parc Natural i amb les instal.lacions aeroportuàries.
La zona on es preten implantar aquest projecte s’ha de salvaguardar de la contaminació lumínica, no tan sols per perjudici que ocasionaria a l’entorn del Parc Natural de ses Salines, sinó per l’interferència que podria ocassionar amb els sistemes visuals d’aproximació d’aeronaus a l’aeroport
Conclusions:
La pretensió d’ubicar un camp de golf a la zona perifèrica de protecció del Parc Natural de ses Salines resulta del tot incompatible amb la preservació de l’espai, constituint un impacte absolutament inasumible. De fet, a la matriu d’interaccions del projecte, l’AIA admet que la totalitat de les relatives al medi natural son negatives.
El camp de golf suposaria l’implantació d’una activitat altament contaminant que produiria greus alteracions a la zona amb el més alt grau de protecció de l’illa d’Eivissa.
Per l’exposat se solicita l’emisió d’informe d’impacte ambiental desfavorable per a la instal.lació del camp de golf objecte del projecte i la denegació de la seva autorització.
Els productes fitosanitaris a emprar suposarien un impacte inassumible a la zona perifèrica de protecció del Parc Natural
La utilització de productes fitosanitaris, plaguicides, pesticides i fertilitzants és un dels principals focus de contaminació de les aigües subterrànies. En el cas particular dels camps de golf, on la utilització d’aquests productes és permanent i molt intensiva, augmenta de forma considerable aquest problema, havent-se de tenir en compte, en qualsevol cas, el grau de vulnerabilitat dels aqüífers que puguin resultar afectats.
Respecte d’aquesta qüestió és al propi Pla Hidrològic de les Illes Balears on clarament s’especifica que entre les fonts de contaminació d’aqüífers destaca la provocada per l´ús generalitzat de fertilitzants i plaguicides a les zones de reguius.
La pràctica totalitat de la zona on es pretén desenvolupar el projecte de camp de golf es troba catalogada com a de Vulnerabilitat d’Aqüífers Alta, tractant-se d’una zona amb la capa freàtica a molt poca profunditat (max. 8 mtrs) i de terrenys amb una permeabilitat elevada. Aquest fet fa necessari un estricte control de les activitats que es portin a terme a la zona per impedir les que puguin suposar l’afectació de l’aqüífer, com seria el cas de l’instal.lació d’un camp de golf.
Entre els fitosanitaris que s’utilitzen en aquest tipus de projectes, segons consta a la pròpia memòria i a l’Avaluació Ambiental que l’acompanya es troben els insecticides com l’Etoprofós; herbicides com Dicamba, glifosat o bensulida; fungicides com el bromuconazol, fenerimol, fosetil-al i l’iprodiona. En la totalitat dels casos es tracta de productes catalogats com perillosos pel medi ambient
Respecte de les seves conseqüències de la utilització de fitosanitaris pel manteniment del camp de golf, la pròpia avaluació ambiental admet que: “En el
caso objeto de análisis, la cercanía del Parque Natural de ses Salines hace prever que puedan darse, en ausencia de medidas correctoras, efectos sobre la fauna silvestre, dado el importante número de especies y ejemplares de aves que hacen uso del mismo” sobre els efectes probables sobre els mamífers “por bioacumulación en la cadena trófica pueden darse también efectos nocivos”, a l’apartat de rèptils: “ la lagartija pitiusa puede verse afectada mediante ingestión directa o mediante las presas que ingiere, así como por contacto cutáneo” . A més, entre els grups faunístics d’interès afectats per aquest projecte es troben els coleopters, alguns d’ells endèmics i presents a la zona de ses Salines, amb una vulnerabilitat molt alta a aquest tipus de productes químics.
Es dóna la circumstància que a l’avaluació ambiental es fa constar que al propi projecte es preveu la utilització d’un herbicida prohibit des del 2003 (bensulida) per la seva alta toxicitat, però, a més, altres productes previstos ja han estat objecte de prohibició a diversos països, com el glifosat, pesticida altament tòxic i persistent a l’ambient. Estudis realitzats i publicats pel metge i eminent toxicòleg Marc Alan Lappé, al 1999, mostren que els tests de Monsanto – empresa que comercialitza el glifosat com insecticida-, s´han realitzat solament com una molècula aïllada sense els surfactants que acompanyen la preparació comercial i en conseqüència no existeix un estudi oficial complert. Contràriament a les afirmacions de Monsanto que l’insecticida es degrada ràpidament en els sòls, Lappé detectà una duració de 55 dies a les costes d´Oregon, 249 dies en el sòls agrícoles de Finlandia, entre 259 i 296 en 8 boscos de Finlandia, 335 dies en 8 boscos del Canada i entre 1 a 3 anys en 11 boscos de Suecia.
Investigadors de la Universitat de Missouri han observat que les aplicacions sistemàtiques de Glifosat modifiquen la composició microbiana del sòl i generen un augment considerable del nombre de fongs patògens (Fusarium) en les arrels i en la terra.
Per altra banda als EEUU han analitzat les dades de l´Institut Nacional del Càncer i entre els 47 pesticides més importants analitzats, el glyfosat és un dels que estan més vinculats al desenvolupament de Limfomes No-Hodgkings (LNH) . L’Avaluació Ambiental proposa com a mesura correctora reduir el que sigui possible l’aplicació d’aquest producte, amb la qual cosa s’admet la necessitat de la seva aplicació. Quant a altre dels herbicides proposats al projecte, Dicamba, no estan establerts científicament els límits d’exposició segura. Segons les fitxes oficials de seguretat del producte, no tan sols pot produir sensibilització de la pell i irritar els ulls i el tracte respiratori sinó que en casos d’exposició prolongada pot arribar a causar lesions genètiques en humans.
Tot i que com s’ha dit, el projecte fa referència a l’ús preferent de l’herbicida Bensulida, l’ús aquest producte es descartat per l’AIA perquè, segons s’afirma, ja ha estat prohibit per les autoritats per la seva toxicitat. En tot cas, i donat que al projecte apareix com un producte a utilitzar de forma habitual, s’adjunta també la fitxa tècnica de seguretat d’aquest producte, considerat com a molt tòxic i perjudicial pel medi ambient. Especialment perillós pels organismes aquàtics, en persones pot produir, amb exposicions breus, efectes sobre el sistema nerviós, fallada respiratòria i pot produir la mort. Aquesta substància no té establerts els límits màxims d’exposició.
Pel que fa als fungicides, es preveu que poden ser utilitzats:
El Bromuconazol, substància que, segons les fitxes oficials del producte pot provocar afectació del sistema nerviós en humans, donant lloc a l’aparició de depressió. En casos d’exposició prolongada pot donar lloc a l’afectació del fetge, provocant l’aparició de càncers. No té establerts els límits màxims d’exposició segura.
L’Iprodiona: recentment, segons estudis realitzats per l’agència de protecció ambiental d’EEUU (EPA), aquest compost estaria relacionat amb el desenvolupament de càncers d’ovaris. Quant als seus efectes ambientals, en el cas que ens ocupa, el seu ús està autoritzat com fungicida però segons l’informe de revisió de la Comissió Europea, aprovat pel Comitè permanent de la Cadena Alimentària i de sanitat animal, en reunió de 3 de desembre de 2002, l’ús ha de tenir en compte la possibilitat de contaminació per a les aigües subterrànies a zones vulnerables, com és el cas de la zona on s’implanta aquest camp de golf, també s’adverteix del risc pels invertebrats aquàtics si la substància s’utilitza a prop d’aigües superficials, com també és el cas.
El Feranimol, considerat tòxic pels peixos i invertebrats aquàtics, també per abelles i aus.
Altres fitosanitaris habituals als camps de golf com son l’Etoprofós, l’Ionixil o Mecoprop, es desaconsellen a l’AIA per ser encara més ecotòxics que els esmentats. En qualsevol cas, l’Etoprofós acostuma a ser l’insecticida de primera elecció en aquests casos.
Els pesticides son, per definició, agents tòxics dissenyats per matar organismes vius. L’àrea perifèrica de protecció del Parc Natural de ses Salines és la definida com l’espai destinat a EVITAR impactes ecològics o paisatgístics provinents de l’exterior del Parc, no la zona on s’han d’implantar aquest tipus d’instal-lacions altament impactants i nocives per la biodiversitat.
Discurs Premi Savina´2007 Discurs Premi Formigo´2007Enguany, concretament aquest mes en es qual mos trobam, s’acompleixen 25 anys de sa fundació del GEN, al 1982. No podem deixar passar per alt aquesta fita volem i fer una breu reflexió, aprofitant aquesta trobada anual des premis Savina i Formigó.
Volem dir-vos que quan es GEN va nèixer no pensavem, ni de bon tros, que arribassim a aconseguir algunes de ses victòries que hem aconseguit segurament tampoc que haguessim de lliurar les batalles que he lliurat. De fet, ni tant sols es pensava que es grup pogués durar més enllà d’uns pocs anys. Però sa realitat és que avui fa un quart de segle que les nostres sigles estan al capdavant de ses reivindicacions ecologistes de s’illa d’Eivissa, al costat d’altres organitzacions i entitats.
Realment, què hem aconseguit? Estam preparant un llibre, que sortirà dins uns mesos, on es fa un repàs d’aquests anys, però queda clar que avui hi ha llocs d’Eivissa que si no estàn davall es ciment és gràcies a sa feina feta. Obviament, es llistat de fracassos és més llarg que el d’èxits, perque aquesta és una lluita desigual. No entrarem ara en casos concrets, ja tots els sabeu. Però tots coneixem llocs d’Eivissa que han estat en perill i s’han aconseguit conservar. Aquesta és una gran satisfacció. Es nostros principals èxits son precisament allò que no es veu, perquè no s’ha fet: no veim una urbanització, no veim un camp de golf, no veim un port esportiu... Veim naturalesa, la mateixa de sempre. L’objectiu és augmentar aquesta llista de no-desastres.
Hem arribat a cumplir 25 anys i tenim s’obligació de cumplir-ne molts més. Però això només podrem aconseguir-ho amb l’implicació, no només des socis, sinó també de persones que encara no ho són. Ses grans constructores, es entramats d’especulació urbanística, es lobbys de presió que desfan ca nostra, creixen cada dia més, son cada dia més forts, tenen més beneficis... El GEN ha d’anar cresquent també. Necessitam més efectius humans, necessitam sa incorporació directa de persones compromeses dispostes a treballar a canvi de res, només motivats per l’amor a sa terra i a Eivissa.
El GEN està organitzat en quatre àrees bàsiques: la secció de territori, la d’Educació Ambiental, l’Equip de Natural i el Patrimoni Cultural. A qualsevol d’elles son benvingudes les noves incorporacions. Des de qualsevol d’elles podem defensar Eivissa i la seua riquesa.
Aquest és el principal repte que ara tenim i que marcarà el futur de la nostra organització. Esperam seguir comptant amb sa vostra col.laboració i veure-la augmentada per poder trobar-mos una altra vegada dins de 25 anys més.
Descarregar carta Carta enviada al Conseller de Mobilitat i Ordenació del Territori del Govern de les Illes Balears reclamant la retirada del projecte de la ronda Sud de Sant Antoni Carta enviada al President de Govern Balear reclamant la derogacio de la Llei de Mesures Especifiques per a Eivissa i Formentera.El GEN creu que aquest ramal és una més de les parts que no tenen cap explicació dins els projectes d’autovies i que, igual que la continuació del túnel de Sant Rafel, ha de ser cancel·lat per les noves Administracions. L’objectiu declarat per a construir aquesta ronda consisteix a alleugerir de trànsit l’avinguda Doctor Fleming, però això ja ho compleix l’actual ronda de ses Païsses, que permet als cotxes eludir el centre del casc urbà sense necessitat de noves obres ni circumval·lacions.
Per altra part, aquesta Ronda Sud ocasiona nous problemes derivats d’expropiacions irregulars, com s’ha demostrat amb l’existència de veïns que han vist arribar els tècnics de la constructora provists d’estaques per a assenyalar el traçat de la carretera sense que en cap moment hagin estat notificats, i variant també per sorpresa el trajecte inicial. Això és una continuació de les pràctiques reiteradament vistes durant l’anterior etapa de la conselleria d’Obres Públiques i que de cap manera poden ser consentides ara per persones que es proclamen respectuoses amb la sostenibilitat i la legalitat.
S’ha de tenir en compte que la creació de qualsevol nou tram de carretera comporta, apart de l’automàtica transformació de sol rústic en una tira d’asfalt, l’aparició d’indústries, magatzems i tot tipus d’edificacions a la seua vora, creant així una nova zona urbana.
La nostra organització estima que si es porta a terme aquest tram no s’haurà produït cap canvi en la lluita contra les autopistes, ja que aquestes continuaran estenent-se amb la mateixa sistemàtica il·legal, prepotent i injustificada que abans.
Per aquest motiu, el Consell Insular i el Govern balear estan obligats a paralitzar aquest projecte i a cancel·lar-lo definitivament, descomptant, a més a més, el seu import de l’adjudicació inicial, a l’objecte d’estalviar una part més d’aquest gran despropòsit global que han estat les autopistes d’Eivissa.
La Jutgessa considera que es pretén una nova resol.lució sobre qüestions ja jutjades, tan en primera com en segona instància, el recurs a les quals també ha estat ja rebutjat pel Tribunal Suprem i que, per tant, no quep l’acceptació del nou recurs, pràcticament idèntic a l’anterior.
En aquest cas, el recurs s’havia interposat per part de Baloo Music, contra la denegació de la llicència de legalització sol.licitada per aquesta entitat a l’Ajuntament, a l’empara de la disposició recollida en la Llei d’acompanyament de pressupostos pel 2004, una de les primeres normes aprovades pel PP en recuperar el govern balear al 2003. Tot i així, tan el jutjat del contenciós com el propi Tribunal Superior de Justícia ja havien negat, al seu moment, la possibilitat de legalització d’aquesta construcció mitjançant aquesta disposició.
En aquest cas, el propi Ajuntament, com a part demandada, ha defensat els seus actes i l’argument de la “cosa jutjada” per rebutjar el recurs presentat per Baloo Music i demanar la imposició de costes al demandants per mala fe. El GEN, que també es personà com a part en aquest contenciós ha defensat també la inadmissió a tràmit pel mateix motiu i la desestimació de la prova sol.licitada per la part actora.
En un auto del passat mes de maig, el mateix jutjat va confirmar que la data en que es donarà per finalitzat el termini per la completa execució de la sentència serà el dia 1 de novembre de 2008.
Tot i que amb escasses probabilitats d’èxit, Baloo Music pot optar ara per tornar a plantejar la qüestió davant del TSJIB. Aquest fet, però, fins i tot en l’improbable supòsit de que el recurs fos admès a tràmit, no interrompria el termini de l’execució de sentència que, com hem dit, finalitza d’aquí a poc més d’un any.
En qualsevol cas, l’anunci de la derogació de “l’amnistia Cretu” fet ja per l’actual executiu, deixa en un camí del tot estèril aquesta possibilitat, que només abocaria a Baloo Music a ser condemnada a pagar les costes del procediment.
Sobre el cas Cretu queda ara pendent la decissió de l’Audiència Provincial, sobre el recurs de la Fiscalia de Medi Ambient i Ordenació Territorial, contra la decissió d’arxivar la causa penal, oberta per la concessió il.legal d’aquesta llicència, contra l’ex-batle de Portmay, presa pel Jutjat de primera instància i instrucció núm 1 d’Eivissa.
LA TRAMITACIÓ ADMINISTRATIVA SEGUIDA ÉS IL.LEGAL I POT SER CONSTITUTIVA DE DELICTES DE PREVARICACIÓ I TRÀFIC D’INFLUÈNCIES
LA CONSELLERIA D’INDUSTRIA QUE L’AUTORITZÀ (QUE A MÉS ESTAVA EN FUNCIONS), NO ERA COMPETENT PER ATORGAR LA DECLARACIÓ D’UTILITAT PÚBLICA ENERGÈTICA EN QUE S’EMPAREN ELS PROMOTORS
L’acord de declaració d’utilitat pública energètica no té suport legal en no existir la normativa exigida per a la seva tramitació i incomplir les disposicions de la Llei de Sòl Rústic vigent.
El GEN-GOB ha remés una denuncia al Consell Insular, òrgan competent en matèria de declaracions d’interès general d’obres i instal.lacions a sòl rústic, per tal de demanar que es paralitzin immediatament les obres del parc fotovoltaic “Formentera I”, que s’han iniciat a la zona de cala Saona.
Segons l’acord d’aprovació publicat, la Conselleria de Comerç, Indústria i Energia que declarà la Utilitat Pública Energètica per aquesta instal.lació, autorització que obvia qualsevol control per part dels Ajuntaments o Consells Insulars implicats, es basà en l’articulat del Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears. Aquest articulat, però, només contempla aquesta tramitació extraordinària per aquelles instal.lacions que específicament ja venen detallades a l’esmentat PDS Energètic, de manera que no es considera necessari passar per la tramitació municipal i insular.
Precisament, pel fet que aquestes instal.lacions no podien ser autoritzades de forma automàtica per la Conselleria, el Govern Balear va aprovar una modificació de la Llei Autonòmica de Sòl Rústic, via Llei d’acompanyament de pressupostos (Llei CA 25/2006) i així, al seu art. 16, s’inclogué una disposició per la qual es facultava a la Conselleria d’Indústria i Energia perquè aprovàs una disposició reglamentària que regulés el procediment administratiu aplicable per tramitar la Declaració d’Utilitat Pública Energètica pels projectes d’energia solar fotovoltaica connectats a la xarxa elèctrica de Balears. Aquesta disposició reglamentària, però, mai es va aprovar i per tant mai s’ha pogut aplicar,
amb la qual cosa les tramitacions d’aquest tipus d’instal.lacions a sòls rústics estaven subjectes a una declaració d’Interès General per part dels Consells Insulars corresponents, en virtut d’allò disposat a la Llei del Sòl
Rústic vigent a la Comunitat Autònoma, tramitació aquesta que de cap manera es podia obviar mentre no entràs en vigor la disposició reglamentària contemplada a la Llei 25/2006 de Mesures Tributàries i administratives que, com deim, mai va arribar a existir.
El GEN considera que l’incompliment de la legislació vigent en matèria de sòl rústic, per part dels anteriors responsables de la Conselleria del Govern, és tan greu que poden haver incorrit en delictes contra la Ordenació Territorial i de Prevaricació, en haver tramitat l’autorització de projectes sense cap cap tipus de suport legal, sense aprovació prèvia de disposició reglamentària alguna que establís el procediment administratiu a seguir, tal i com venien obligats per Llei. D’aquesta manera s’eliminà el control dels Consells i dels Ajuntaments sobre aquests projectes de forma totalment il.legal, per la qual cosa aquestes autoritzacions son radicalment nul.les en no disposar de cap tipus d’empar normatiu i haver-se inventat sobre la marxa al marge de la legalitat.
Aquesta és una prova més del desgovern en que va sumir la Comunitat Autònoma l’anterior executiu autonòmic. No només governava a cops de llei i decret fets a mida per afavorir interessos i projectes privats sinó que es va arribar a l’extrem de fins i tot obviar l’aprovació dels instruments que varen preveure a mida de les noves formes d’especulació al sòl rústic.
El GEN confia en que aquesta forma de desgovernar no torni mai més a les institucions insulars, sigui quina sigui la força política que arribi al poder. De la mateixa manera esperam que els nous responsables de la Conselleria de Comerç, Indústria, energia del Govern Balear i dels Consells Insulars d’Eivissa i de Formentera facin tot allò que estigui en les seves mans per tal d’evitar la consumació d’aquest atemptat contra l’illa de Formentera i que es procedeixi a la paralització immediata de tota activitat a la zona relacionada amb el Parc Fotovoltaic “Formentera I”. De la mateixa manera esperam que el nou executiu autonòmic derogui, a la major brevetat que sigui possible, la modificació de la Llei de Sòl Rústic aprovada amb la passada llei d’acompanyament de pressupostos, per resultar ser clarament contrari a l’interès general que s’emparin noves formes d’especulació a sòls rústics, incloent els de més alts valors naturals i de més alta protecció.
Preveu que es puguin ocupar els terrenys mitjançant expropiació forçosa i l’urgent ocupació
Una vegada més es promouen els usos incompatibles amb la conservació a l’interior dels espais més valuosos.
Com venia sent habitual a l’anterior legislatura, la Llei d’Acompanyament de presupostos de la Comunitat Autònoma servia per a l’introducció de tot tipus de normativa nociva pel territori. Des dels intents d’emparar obres il.legals a la modificació de lleis senceres fins deixar-les sense contingut real, com va ser la pràctica derogació de les Directrius d’Ordenació Territorial que impedien l’execució d’urbanitzacions de personatges vinculats amb el Partit Popular.
Així, a l’articulat de la darrera llei d’acompanyament de presupostos de la Comunitat Autònoma, es va afegir una disposició que, amb l’excusa de fomentar les energíes renovables, permet la ubicació d’aquestes a TOT tipus de sòl.
Aquesta norma ha fet possible l’autorització d’un parc solar a Formentera que pot suposar l’extinció d’una especie vegetal endèmica, la qual cosa dóna una idea prou aproximada del que s’enten per “ponderar els valors naturals afectats” a l’hora de tramitar aquests projectes. D’aquesta manera, els espais naturals teòricament protegits, que fins ara s’han tractat per part de l’administració com a una mena de sòl residual on ubicar les infrastructures més diverses amb l’excusa de l’interès general, no només poden ser agredits per depuradores, dessaladores, pedreres, instal.lacions esportives, etc, etc, sinó que ara poden ser blanc dels projectes de parcs eòlics o solars.
L’art 16 de la Llei 24/2006, la derogació inmediata del qual s’exigeix per part del GEN, considera que aquestes instal.lacions, a qualsevol tipus de sòl, tenen la consideració d’activitats relacionades amb les infrastructures públiques, la qual cosa implica que la Conselleria d’Indústria del Govern Balear queda facultada per autoritzar-les i es preveu expresament l’excempció dels actes de control preventiu municipal i del règim de llicències, autoritzacions i informes sobre activitats classificades que tenen els consells insulars.
Les autoritzacions, per tant, son exclusiva competència de la Conselleria de Comerç, Indústria i Energia del Govern Balear.
A més, la declaració de la utilitat pública energètica prevista a aquest article implica la possibilitat d’aplicar els efectes del titol IX de la llei estatal 54/1997, que comporta l’expropiació forçosa i l’urgent ocupació dels terrenys escollits per ubicar aquest tipus d’instal.lacions.
D’aquesta manera unes instal.lacions que, amb una normativa i controls adeqüats, poden comportar efectes molt positius pel medi ambient, en substituïr fonts energètiques contaminants per altres basades en les energies netes i renovables, s’han convertit, en mans dels polítics, en una nova amenaça pel nostre medi ambient i fins i tot per la biodiversitat de les illes.
El GEN considera molt positiu que la nova normativa estatal en matèria de construcció estableixi uns mínims d’energies renovables de que s’han de dotar tots els nous edificis per així rebaixar la dependència energètica de derivats del petroli, però es necessita una regulació ferma i clara per evitar que el mercat de les energies netes pugui comportar el sorgiment d’una nova classe d’especulació que malmeti espais naturals valuosos amb l’excusa del medi ambient, com ja ha succeit a altres punts de l’Estat.
Resulta necessari establir de manera urgent una normativa clara que, a la vegada que impulsi i afavoreixi l’implantació d’energies renovables, garanteixi que no es compromet la protecció dels espais naturals.
Pol.lígons industrials com a parcs solars
El GEN considera que com a primera mesura es podria estudiar la possibilitat de convertir els sols industrials en grans parcs fotovoltaics, adeqüant els dissenys de les naus que s’implantin per permetre la possibilitat d’instal.lar als terrats els panels solars. Es podria incentivar amb la gratuïtat de la superficie on ubicar la instal.lació, que podria ser de cessió obligatòria si la propietat no la destina ja a aquest ús. Sempre seria millor que acudir a l’expropiació forçosa i l’urgent ocupació de sòl rústic de qualsevol classe o a l’implantació a sòl protegit
En el cas del sòl rústic s’ha d’establir una normativa eficaç que de veritat obligui a ponderar els valors naturals efectats amb la nova instal.lació i que no quedi només en paper mullat i en una frasse buida de contingut com passa en aquests moments. En qualsevol cas s’ha de garantir la protecció dels espais naturals protegits i de les especies en perill.
Descarregar carta1.- La normativa ambiental està per sobre de la normativa urbanística, a la qual vincula.
2.- La totalitat de les fitxes dels nostres Llocs d’Importància Comunitària (LICs) i Zones d’Especial Conservació per a les Aus (ZEPAs) terrestres, inclosos a la Xarxa Natura 2000, en compliment de les Directives europees de conservació d’aus i d’espais naturals, inclouen com a impacte més greu la urbanització dispersa que ha tingut lloc a l’interior d’aquests valuosos espais.
3.- La Directiva d’Hàbitats de la UE estableix que a l’interior d’aquests espais s’han d’avaluar i evitar els impactes que, per si mateixos o acompanyats d’altres, per efecte acumulatiu, puguin suposar efectes negatius per a la conservació dels hàbitats protegits per aquestes normatives. Així, els projectes de qualsevol classe a l’interior d’aquests espais, que no estiguin vinculats a la conservació i/o millora de les seves condicions naturals s’han d’estudiar meticulosament i, per norma general, han de ser descartats.
4.- Independentment dels paràmetres urbanístics d’aplicació, l’edificació residencial a l’interior d’aquests espais, sovint a zones forestals, suposa no només la modificació localitzada de l’espai, sinó una fragmentació cada vegada més insostenible dels hàbitats, un augment de la freqüentació i la pressió antròpica (circulació de vehicles, substitució de la vegetació natural, intrusió de vegetació alòctona, augment de remors i trànsit rodat, contaminació lumínica...) tots ells impactes permanents.
5.-Òbviament, de permetre obres a l’interior d’aquests espais, la Comissió Balear de Medi Ambient ha d’actuar amb cautela i, si no es tracta d’obres vinculades a la conservació de l’espai o a l’explotació racional dels seus recursos, ha d’optar per la denegació de la seva autorització.
6.-El fet que la CBMA hagi informat desfavorablement un projecte realitzat pel president del COAIB d’Eivissa i Formentera no és motiu per a que aquest Sr. utilitzi aquesta institució com a mitjà de pressió i no és de rebut i està totalment fora de lloc que a petició seva el Col·legi d’Arquitectes de Balears hagi enviat una circular als seus associats amb instruccions per exercir de lobby davant dels tècnics de la Comissió Balear de Medi Ambient que estan fent la seva feina. A més el fet d’afirmar, a la circular remesa per aquest organisme als seus associats, que l’impacte ambiental que es derivi de les construccions estarà “en funció de les seves dimensions i característiques”, no té cap base i denota una gran i preocupant confusió entre el que son paràmetres urbanístics i ambientals.
És del tot inacceptable que es permeti l’aplicació de tecnologia punta per capturar fins al darrer exemplar de tonyina vermella que entra a la Mediterrània, en bona part de forma il·legal i consentida, mentre els pescadors artesanals observen amb indignació la desaparició de la pesca d’aquesta i altres espècies associades i la destrucció tant dels seus hàbitats naturals com de les seues pròpies arts de pesca.
Ja no es tracta, únicament, de la recuperació de les pesqueres, es tracta d’evitar la desaparició d’una espècie amenaçada com a resultat de la sobrepesca i de la pesca il·legal.
L’aprovació en novembre del “Pla de Recuperació” de la tonyina per part de la ICCAT permetent la captura durant l’any 2007 de 29.500 tones, o la mesura de retardar fins al 2008 l’entrada en vigor de la talla mínima, dels 10 quilos actuals als 30 previstos, i permetent per tant la captura d’exemplars juvenils, són totalment insuficients i demostren la indiferència dels països membres per a la supervivència d’una espècie que es troba en perill d’extinció.
Des de fa un any científics de tot el món adverteixen sobre la crítica situació en que es troba la població de tonyina vermella a l’Atlàntic Oriental i a la Mediterrània i reclamen la dràstica reducció de la pressió pesquera a les 15.000 tones (front a les 29.500 actuals o les 28.500 previstes per al 2008) i la prohibició de les captures durant l’època reproductora.
La delicada situació en que es troba el que es considera el calador més important del món, a la Mediterrània occidental, o el fet que a les altres dues zones de reproducció d’aquesta espècie a la Mediterrània (sud d’Itàlia i aigües de Líbia) es continuïn violant, i amb total impunitat, les mesures de control i gestió imposades per la ICCAT són indicadores de la falta de voluntat de la CE per posar fre a una crisi anunciada des de fa anys.
El tancament anticipat de la temporada de pesca per part de la CE, tant a l’Atlàntic Oriental com a la Mediterrània en haver-se superat la quota general anual de captures (16.779 tones de les que 5.568 corresponen a Espanya, 5.494 a França, 4.336 a Itàlia, 524 a Portugal, 355 a Malta, 287 a Grècia i 155 a Xipre) i basada en dades de la Comissió Europea i no en xifres notificades pels propis estats membres, demostra la irresponsabilitat de països, com França i Itàlia, que admeten haver superat les quotes de captura, i per tant haver pescat il·legalment, mentre altres països, com España, veuen ara aturades les seus expectatives legals assignades.
El passat 20 d’agost, les organitzacions: Ecologistas en Acción, WWF Adena, Greenpeace i GEN-GOB Eivissa, davant la crítica situació en que es troba la tonyina vermella (amb una davallada del 80 % en els darrers 20 anys per culpa de la sobrepesca i de la pesca il·legal), reclamàvem la creació urgent d’un santuari a l’arxipèlag balear. Precisament on es troba una de les àrees reproductores més importants per a la conservació d’aquesta espècie.
Per tot això reclamam la confecció i aprovació d’un autèntic “Pla de Recuperació” que, de veritat, permeti la recuperació de la tonyina. Un pla que incloga:
- La prohibició de la pesca industrial (encerclament i palangre) durant els mesos de reproducció (maig, juny i juliol).
- La reducció de les captures a un total de 15.000 tones (incloses les granges d’engreix).
És improrrogable la implicació de totes les administracions competents (autonòmiques, central i europea). Els Ministeris de Medi Ambient i d’Agricultura i Pesca espanyols han de defensar l’únic acord coherent: la correcta protecció de l’espècie. Es tracta de resoldre el conflicte existent entre uns interessos purament comercials i els que afecten a la subsistència d’una espècie. A la reunió de la ICCAT, del proper mes de novembre, si ha d’arribar amb uns criteris clars. En aquest sentit, és imprescindible que la Comunitat balear obtengui el compromís del Govern central de defensar aquestes propostes.
Segons la documentació presentada per Ibifor, es disposa d’autorització de la demarcació de costes per a la construcció de 4 bars (no 6 com ara es pretén), autorització que s’hauria atorgat l’any 1972. En base a aquesta autorització s’haurien atorgat les corresponents llicències municipals de les quals no es té constància d’expedient administratiu algún.
El GEN ha pogut constatar que les superfícies ocupades per les instal.lacions que es pretén ara legalitzar difereixen considerablement de les declarades als rebuts de l’IAE de l’any 1992 aportats per l’empresa i que en tot cas incloien els espais ocupats com a terrasses. De fet, la superficie real arriba a superar en més d’un 450% la declarada. Concretament, les divergències son:
Bar m2 segons rebuts d’ IAE m2 reals ocupats
Guaraná 227 m2 1049’52 m2
Malibú 781 m2 1452’47 m2
Jockey 307 m2 1097’44 m2
La Trinxa 183 m2 363’52 m2
Es Freus o Chirigay 415 m2 819’46 m2
Es Cavallet 552 m2 1550’88 m2
Aquestes i altres irregularitats fan que legalment sigui inviable l’aplicació de la Disp Trans 1.4 de la Llei de Costes a aquests establiments per procedir a la seva legalització tal i com pretén Ibifor, ja que aquesta disposició únicament permet que els titulars de drets afectats a l’entrada en vigor de la llei de costes passin a ser concessionaris d’un dret d’ocupació i aprofitament del Domini Públic. Les ocupacions il.legals d’aquesta zona no poden emparar-se en aquest supòsit. A més, l’expedient per solicitar aquest aprofitament s’havia d’iniciar en el termini d’un any des de l’entrada en vigor de la norma, no gairebé 20 anys després. En tot cas consta l’existència d’un expedient anterior, de l’any 1991, que va quedar inconclòs en no poder el solicitant aportar documentació acreditativa de la legalitat de les instal.lacions sobre les quals es pretenia un títol de concessió.
A les al.legacions, el GEN solicita la no autorització de les instal.lacions preteses per Ibifor, no només perquè incompleixen flagrantment la Llei de Costes sinó per les negatives repercussions ambientals que tenen sobre un espai declarat Parc Natural i protegit per diverses normatives internacionals.
Per altra banda, el GEN considera que, tant per la Llei Autonòmica 10/1990 de Disciplina Urbanística com pel RD estatal regulador del Reglament de Disciplina Urbanística, ens podem trobar, en tots els casos, davant de greus infraccions urbanístiques que, pel nivell de protecció de la zona no estan subjectes a termini de prescripció i que, a més, poden ser constitutives de delictes urbanístics i contra el medi ambient.
Afortunadamente, una rápida reacción de los agentes implicados y la fortuna permitieron reducir los daños y solucionar las carencias de manera aceptable (evitar daños personales). Pero el Don Pedro, como todos los barcos en funcionamiento, contiene una amplia gama de productos que contienen sustancias peligrosas, tales como metales pesados, amianto o PCBs. El listado de dichos productos incluye desde los mismos fluorescentes utilizados en la iluminación del barco hasta las piezas del motor que tienen contacto con combustibles o lubricantes, pasando por pantallas y monitores, pinturas, baterías, líquidos refrigerantes... De hecho, también tienen categoría de peligrosos buena parte de los componentes de los vehículos que se encuentran en las bodegas (aceites de freno y de motor, catalizadores de tubo de escape, líquidos refrigerante y anticongelante, zapatas de freno…) y, también, su carga en la que se incluyen baterías de automóvil. Todo este material, un mes después del hundimiento, todavía se encuentra en el fondo marino suponiendo una amenaza continua para nuestro mar y sus recursos naturales.
En la actualidad buena parte del combustible almacenado en el pecio ha podido ser extraído, resolviendo, así, uno de los peligros ambientales potenciales, pero lamentablemente la alarma ambiental no esta solucionada. Sara del Río, de Greenpeace, comenta: “Una vez extraído en su integridad el combustible es el momento de proceder a la retirada del barco del fondo marino. En ningún caso es aceptable el abandono del Don Pedro en el fondo del mar, menos aun en el interior del Parque Natural”.
Sobre el proceso de descontaminación del litoral afectado, al margen de la zona turística y más comercial, nos preocupa el estado en que puedan quedar islotes, litoral rocoso, en especial en el interior del Parque Natural, y el propio lecho marino. Por ello, solicitamos información sobre los estudios realizados y las prioridades y métodos que se piensan poner en marcha desde la administración central para facilitar su recuperación.
Además, solicitamos al Ministerio de Fomento que, de acuerdo con el artículo 325 del Código Penal, exija a la naviera Iscomar, con independencia de otras posibles responsabilidades penales, el pago de todos los gastos derivados del accidente incluidas las partidas de descontaminación. Según palabras de José Luis García Varas, de WWF/ Adena: “Exigimos al Ministerio de Fomento que obligue a la naviera a presentar un plan de reflotamiento, ya que el buque sigue siendo propiedad de Iscomar, y que el mismo, se ejecute antes del próximo invierno”.
Además, desde las cuatro organizaciones ambientalistas reclamamos un plan de recuperación de la zona afectada que tendría que comenzar con la delimitación cartográfica de las diferentes zonas, hábitats y ambientes afectados, y la progresiva descontaminación de las mismas. En relación a esto último, le pedimos a la administración que no use tareas de limpieza agresivas con el medio ya que pueden ser de mayor impacto que el propio vertido. Según, Jorge Sáez, de Ecologistas en Acción, “Es necesario actuar con criterios estrictamente ambientales sobre los distintos hábitats afectados: arena, roca, praderas sumergidas... y proceder a su limpieza con técnicas blandas y con un procedimiento manual, evitando en cualquier caso la utilización de agua caliente a gran presión o dragados de arena”.
Más información:
Jorge Sáez, Ecologistas en Acción
José Luis García, WWF/Adena
Sara del Río, Greenpeace
Joan Carles Palerm, GEN-GOB
Tot i així, el GEN lamenta que mentre les cases pageses centenàries de l’illa es cauen, l’Ajuntament hagi anunciat la seua intenció de construir un simulacre de casa pagesa per ubicar-hi el centre d’interpretació en lloc de rehabilitar una de les moltes existents as Amunts.
El GEN insta a l’Ajuntament de Sant Joan per tal de que el futur centre s’ubiqui en una casa pagesa de les moltes que es conserven encara a la zona des Amunts i no en una construcció de nova planta que imiti una casa pagesa com ha fet públic l’Alcalde del municipi.
És absurd que, mentre dotzenes de construccions tradicionals es troben en perill de desaparició, no es pensi en elles per recuperar-les i oferir una imatge del paisatge de la zona en un entorn tradicional i en canvi es pensi en posar més ciment construint un simulacre de casa pagesa.
El paisatge tradicional illenc no es pot deslligar del patrimoni rural i de les construccions que els nostres avantpassats aixecaren sense rompre mai l’equilibri territorial i en perfecta harmonia amb l’entorn.
Per altra banda, hem d’exigir a les administracions que les inversions públiques s’emprin més en recuperar patrimoni en perill de deteriorament, sobretot en projectes d’aquesta classe, que no en imitacions de casals tradicionals que no farien sinó desvirtuar l’objectiu de donar a conèixer la riquesa paisatgística d’una zona única com es Amunts.
Si els dos objectius de difusió del futur centre d’interpretació són principalment de cara al turisme i els centres escolars, seria ridícul que els estudiants i els visitants no poguessin conèixer quin era l’entorn humà real des Amunts. De fet, s’hauria d’aprofitar la iniciativa per lligar els dos conceptes: presentar la riquesa de la flora i fauna del lloc i la incidència de l’activitat humana en el paisatge tradicional així com l’ús i l’aprofitament que s’ha donat des de sempre a la variada flora insular.
La figura de responsabilitat civil dins del procés penal té com objecte la compensació a les víctimes pels danys causats. En aquest cas, les víctimes són els propietaris de l’edificació que s’ha de demolir i el propi Ajuntament que, en mans d’uns desaprensius durant anys, pot arribar a trobar-se en una situació dramàtica. El fet és que la irresponsable conducta dels que, fins fa poc, han estat els gestors del municipi de Sant Josep pot portar aquesta institució a una situació de fallida econòmica, i només la determinació de la responsabilitat de forma individual podrà evitar-la i obligar a que siguin els membres dels equips de govern els que facin front a les despeses i indemnitzacions i no les arques públiques. La situació a la que s’encaminava l’Ajuntament de Sant Josep ja va ser advertida fa més de 10 anys pel GEN-GOB però en cap moment es va produir un canvi d’actitud, el sentit comú i el respecte a la legalitat va continuar sent sistemàticament incomplida.
A més de les despeses de la demolició i de les indemnitzacions que puguin correspondre, l’Ajuntament podrà ara demanar als responsables d’aquestes conductes delictives que abonin a les arques públiques les partides pressupostàries de la institució que s’hagin destinat a la seva defensa personal, donat que no s’han destinat a la defensa dels interessos de l’Ajuntament sinó dels propis i particulars dels membres de la comissió de govern imputats per delictes que són de la seva exclusiva responsabilitat.
En GEN considera que el cas de Puig d’en Serra es pot considerar un tema “menor” en comparació amb altres casos de delictes urbanístics comesos a Sant Josep de sa Talaia (que inclouen urbanitzacions il.legals senceres), la
qual cosa fa impossible fer-se una idea del montant econòmic total que pot tenir la desordenació urbanística sistemàtica que ha patit aquest municipi.
Per tot això, el GEN confia en que, tant amb aquest cas com amb altres existents dins i fora d’aquest municipi on es puguin derivar responsabilitats penals, els ajuntaments emprenguin les corresponents accions legals per evitar que siguin les administracions municipals i no els responsables dels fets els que paguin per les seues actuacions delictives.
El GEN lamenta que la lenta marxa de la justícia hagi allargat tant aquesta qüestió, però confia en que aquestes resolucions judicials i les seves conseqüències posin per fi en el bon camí als ajuntaments pitiüssos, en general tan refractaris fins ara al compliment de la legalitat.
Cas de deixar-se el Don Pedro al fons marí, suposarà un focus de contaminació permanent a les aigües del Parc Natural durant dècades.
Les restes d’olis, pintures, hidrocarburs i altres residus perillosos i substàncies contaminants que pugui contenir el vaixell acabarien inevitablement arribant al medi si es deixa l’embarcació en la situació actual. Per tant, deixar-la al fons no estalvia cap dany ambiental sinó que únicament el retarda i dilueix en el temps. De fet, fins i tot en casos de descontaminació prèvia per l’enfonsament intencionat d’embarcacions, la pròpia degradació provocada per l’oxidació genera una inevitable contaminació per metalls pesats per la qual cosa la nostra organització no n’és favorable.
Per aquest motiu, el GEN vol manifestar la seva posició contraria a qualsevol solució que no comporti el reflotament del vaixell. S’evitarà, així, l’amenaça ambiental que implica mantenir-lo al fons marí.
El GEN considera que de cap manera es poden posar qüestions econòmiques per sobre de les ambientals. L’extracció del mercant és, sense cap dubte, una operació complexa i costosa però, segons el nostre parer, és la millor opció i ha de ser la prioritària.
Deixar l’embarcació enfonsada sense cap informe tècnic que estableixi la impossibilitat d’extracció obeeix, únicament, a condicionants econòmics. En el cas d’una zona declarada Parc Natural, amb els valors ambientals de l’afectada han de prevalèixer únicament els principis de conservació ambiental. Òbviament, els fems al fons del mar no es veuen, però continuen sent contaminació amb repercussions sobre el medi a curt, mig i llarg termini.
La fondària a la que es troba l’embarcació i la proximitat del port d’Eivissa són elements clarament favorables per un projecte d’extracció que s’hauria de realitzar mitjançant globus elevadors i remolcadors. A més, d’aquesta manera, s’evitaria qualsevol perill futur per a la navegació que pogués originar la permanença del vaixell a aquesta zona.
El GEN vol recordar, a més, que la zona afectada està inclosa a la llista de llocs d’importància comunitària a protegir segons la normativa europea d’hàbitats i, per tant, no només és una zona especialment sensible sinó que s’han d’establir les màximes garanties per evitar alteracions que posin en perill els seus ecosistemes per sobre de qualsevol altra consideració, més i més si aquesta és, exclusivament, econòmica.
- Reclamar mitjans per agilitzar la tramitació administrativa de les denúncies i el plantejament de mesures legals a nivell estatal, per establir mecanismes de justicia ràpida en cas d´infracccions urbanístiques, que permetin el compliment efectiu de les sentències.
- L´estudi i l´elaboració d´un document de síntesi que tengui per objectiu el compatibilitzar l´ús i l´increment de les energies renovables amb la conservació del paisatge.
- Mesures de prevenció i mitjans d´actuació immediata per a accidents marítims.
- La investigació de les causes i de les circumstàncies que envolten aquest accident, per tal de determinar l´assumpció de responsabilitats i les possibles sancions.
- El compliment de la normativa marítima pel que fa al trànsit de vaixells de mercaderies.
- La defensa dels valors ambientals de la zona afectada, en especial el fons marí que acull valors naturalístics protegits a nivell europeu, com és el cas de les praderies de Posidonia oceanica. Cal recordar que el punt d´enfonsament del vaixell es troba al límit del Parc Natural de Ses Salines d´Eivissa i Formentera, i de la praderia declarada Patrimoni Mundial de la Humanitat. Aquests motius agreugen la responsabilitat de l´accident, que podria ser considerat delicte ecològic.
- Que es promogui l´elaboració d´un Pla Integral de la Costa, que reguli els usos i la capacitat de càrrega de les costes de les Illes Balears.
- Que es descartin els projectes d´ampliació dels ports d´Eivissa, Palma i La Savina.
En qualsevol cas, el GOB seguirà, com fins ara, denunciant els abusos i les il·legalitats i fent propostes en positiu, per donar alternatives realistes.
En aquestes circumstàncies, representants de tots els GOBs ens trobam amb motiu de la reunió interinsular anual, que enguany es celebra a Eivissa els dies 13, 14 i 15 de juliol. El principal propòsit d’aquesta junta interinsular és aprofundir en la nostra CRÍTICA SOLVENT i seguir més enllà vers la CONTRIBUCIÓ PROPOSITIVA.
El GOB fa de portaveu de persones descontentes amb el deteriorament ambiental i social; vigila i denuncia als que actuen en perjudici de la col·lectivitat. Aquesta és la primera i principal funció del GOB. N’és una bona mostra la resistència front a la destrossa territorial de les 9 noves autopistes i dels plans territorials desenvolupistes que sumen més de 2.000 ha. de nou sòl urbanitzable. Aquest llegat dels governs cessants, amb l’empremta del Partit Popular, precisa d’una urgent rectificació, per via normativa en matèria d’ordenació territorial. L’ordenació territorial és una principal eina d’intervenció decisiva. Té conseqüències ambientals, però les seves motivacions són econòmiques; l’actual roda d’especulació, construcció i endeutament vicia l’ordenació territorial, apartant-la de l’interès general. La contenció del creixement urbanístic ha de ser un dels primers i principals objectius dels nous governs.
Però més enllà de la denuncia, el GOB proposa compromisos concrets; amb la vista fixa en l’«impossible», per ser realistes. La nostra ambició és la d’assolir els màxims d’equilibri ambiental, justícia i democràcia. El GOB es compromet amb projectes concrets i realitzables, amb bones pràctiques ambientals, socials i econòmiques. La reunió interinsular es centrarà en les propostes del GOB pel que fa a ordenació territorial, disciplina urbanística, la protecció d’espais naturals i l’ordenació portuària, energètica, de la mobilitat, hídrica i agrària.
Podeu contactar amb el GOB als telèfons 626691818 de Macià Blázquez o 617311152 de Marià Marí.
Resulta absurd que únicament es parli d’ampliació del port, de plataformes de formigó, de nous ports esportius o de vials per dins zones humides i ni tan sols es plantegi la necessitat de dotar l’illa de mitjans per fer front a un desastre ambiental per vessament d’hidrocarburs. En aquests moments, l’illa d’Eivissa, que depèn econòmicament de forma gairebé exclusiva del seu litoral com a màxima atracció turística, no disposa de mitjans per fer front al més mínim incident que el posi en perill. El medi ambient s’ha vist sempre com una cosa a explotar, de la que abusar i ocupar , però mai s’ha posat com a prioritària i necessària la seva conservació i protecció de la que depèn en definitiva la nostra qualitat de vida.
El GEN vol recordar que la nostra costa, al igual que la de Formentera, és altament vulnerable a aquest tipus de catàstrofes, en trobar-se a la ruta de milers de vaixells incloent petrolers que, passant per les nostres aigües, son portadors de tot tipus de càrregues contaminants.
La Llei 10/2005 de Ports de les Illes Balears especifica, al seu art 8, que els Plans Directors dels Ports han de disposar les mesures relatives a protecció ambiental y plans d’emergències i estableix que les responsabilitats es poden donar per acció o omissió..
La bocana del Port d’Eivissa es troba a les portes d’una reserva natural d’altíssim valor ambiental i, amb la intensitat del trànsit marítim a aquesta zona, el mínim que es pot demanar és la disponibilitat permanent de mitjans tècnics i humans per fer front a qualsevol eventualitat que pugui tenir conseqüències pel medi ambient marí, mitjans dels quals, òbviament, no es disposa. Si els responsables polítics de l’illa no haguessin tingut tanta feina reqüalificant-se terrenys, planificant ports esportius i travessant l’illa amb una autopista segurament haurien pogut atendre qüestions veritablement importants i necessàries com és la protecció efectiva del nostre més valuós patrimoni.
En aquest cas s’ha pogut comptar amb altres administracions i empreses privades, però s’ha posat en evidència l’absoluta deixadesa institucional que hi ha hagut fins ara en aquesta matèria. Deixadesa totalment inexplicable en una comunitat autònoma situada en mig del mar del qual es viu i s’aprofita sense que mai ningú s’hagi preocupat de la seva cura. El GEN espera que el nou Conseller de medi ambient del Govern Balear i el nou executiu canviin d’una vegada per sempre aquesta actitud irrespectuosa i gairebé criminal envers el nostre patrimoni natural.
Una vegada es puguin avaluar les conseqüències sobre el medi marí d’aquest lamentable incident, el GEN-GOB estudiarà la interposició d’una denuncia penal per delictes contra el medi ambient contra els qui puguin considerar-se responsables.
Concretament, la denuncia es basava en que en el contingut d’aquest instrument normatiu s’incloïen disposicions que, de manera totalment injustificada i irregular, s’ajustaven a projectes urbanístics que podien suposar grans beneficis econòmics per a consellers implicats en la seva aprovació.
La Fiscalia del TSJIB, en notificació rebuda ahir dijous, comunica que en data 23 d’abril, havent rebut l’escrit de denuncia del GEN-GOB amb la documentació adjunta, decreta “fórmense diligencias informativas y visto su contenido, procédase a la investigación de los hechos denunciados". Així mateix, segons sembla, es va sol·licitar informe pericial en relació als fets denunciats, concretament respecte de si les modificacions urbanístiques denunciades s’ajustaven a la legalitat. Adjunt a aquest escrit, s’ha remés al GEN una cèdula de notificació, signada per l’Il·lustríssim Sr. Adrián Salazar Larracoechea, per la qual s’informa al grup que, en data 19 de juny, “en virtud de lo acordado, notifico... el decreto dictado en las Diligencias Informativas arriba indicadas abiertas en virtud de su denuncia interpuesta ante esta Fiscalía, por el que se procede a interponer denuncia 65/07 por este Ministerio Público”.
Les persones denunciades directament pel GEN en relació a les irregularitats detectades en el Pla Territorial Insular son:
Maria Estrella Matutes Prats: per votar, mitjançant el PTI, modificacions urbanístiques directament vinculades a negocis immobiliaris, tan propis com de la seva família directa, modificacions que, a més, suposaven un tracte clarament diferenciat de la resta d’urbanitzables en primera línia de mar a l’illa d’Eivissa afectats pel POOT, del qual, precisament aquests terrenys, i només aquests, en resulten exonerats.
José Sala Torres: per blindar, mitjançant un conveni urbanístic il·legal, els negocis immobiliaris de la seva companya de files. Aquest conveni, amb disposicions que contravenen fins i tot normativa estatal, es signà abans i tot de disposar de la “cobertura” que li oferí el PTI, instrument que també s’aprovà amb el vot a favor del Sr. Sala.
Juan Marí Tur: per votar, mitjançant el PTI, el manteniment il·legal de la qualificació d’urbanitzables dels terrenys corresponents a un pla parcial de la seva propietat i de la seva família directa. El propi Antoni Marí Tur ex-batlle de Sant Antoni, que havia estat membre de la Comissió d’Ordenació Territorial del Parlament Balear, copropietari dels terrenys afectats juntament amb el seu germà, havia votat, en diverses ocasions, en qualitat de membre de la CIU, la impossibilitat de tramitació de sòls en les mateixes circumstàncies que els seus, motiu pel qual quedaren requalificats com a sòl rústic. Finalment, però, ajudà en el muntatge orquestrat per esquivar, en el cas del Pla Parcial 4.14, l’aplicació de diversa normativa que feia inviable aquest pla parcial i Juan Marí Tur votà el manteniment il.legal de la seva classificació mitjançant el PTI, catorze anys després de que aquest PP perdés la seva vigència i hagués quedat sense efecte per normativa sobrevinguda.
Tot i que a la comunicació rebuda únicament es notifica que la Fiscalia procedeix a interposar denuncia, no s’especifica l’identitat dels que son objecte de sol.licitud d’imputació. El GEN, però, considera molt probable que des del Ministeri Fiscal s’hagi procedit a sol.licitar-la de la totalitat dels denunciats, tant per la gravetat dels fets com per les proves documentals aportades que evidencien unes irregularitats fora de qualsevol dubte. A més, el GEN considera que la investigació pot portar a la Fiscalia a investigar responsabilitats que puguin correspondre a altres persones que, amb la seva intervenció, puguin haver ajudat a la comissió dels delictes denunciats, per la qual cosa no és descartable que a les imputacions inicials se´n puguin afegir d’altres en un futur pròxim.
La preparació d’aquesta denuncia ha estat un procés llarg i laboriós, per la complexitat de l’assumpte, que encara no ha conclòs. Al llarg del temps s’ha anat recollint i adjuntant nova documentació i encara en aquests moments el GEN-GOB es troba preparant una nova ampliació de la denuncia, que presentarà en els pròxims dies a la fiscalia, una vegada es completi la documentació que s’està recopilant al respecte.
El GEN ja va advertir al seu moment que el PTI aprovat per l’equip de govern del consell encara en funcions suposava una involució de més de vint anys en matèria d’ordenació territorial a les nostres illes. El grau d’incompliment de les normatives aprovades fins aquell moment era tal, ja des del primer moment, que abans de la seva aprovació inicial es varen fer dos modificacions legals al parlament per possibilitar-lo i, no sent això suficient, va ser necessari una modificació específica per a Eivissa de la totalitat de les normatives en matèria d’ordenació Territorial, urbanisme i Turisme aprovades per al conjunt de Balears als darrers anys. És penós que per interessos privats dels responsables polítics, que haurien de treballar únicament cara a l’interès general, i per una avarícia sense límits, es posin per davant les butxaques pròpies abans que tots els eivissencs i de les generacions futures.
El fet que el GEN-GOB anunciàs la interposició d’una denuncia davant de la Fiscalia per presumptes delictes de tràfic d’influències, prevaricació i activitats prohibides a autoritats en la tramitació i aprovació del Pla Territorial Insular d’Eivissa ha preocupat a aquest grup d’empreses de tal manera que, mitjançant aquest tipus de maniobres intimidatòries, tracten de silenciar les denúncies i desactivar a qui dóna a conèixer fets tan sospitosos i escandalosos com els que es varen denunciar.
Concretament, segons els demandants, a la roda de premsa feta pel nostre grup on es va anunciar la denuncia a la Fiscalía, es feren manifestacions “con temerario desprecio hacia la verdad y conocimiento de su falsedad... se imputó conductas altamente injuriosas, infamantes y que lesionan el prestigio profesional a nivel nacional e internacional”. Tot i que això del “temerario desprecio hacia la verdad” és, sense cap dubte, una llicència literària per fer encaixar la conducta del GEN dins d’un tipus penal, al menys des d’aquest grup d’empreses es reconeix implícitament que les conductes denunciades són extremadament greus, la qual cosa és d’agrair pel reconeixement que això comporta.
Segons els demandants, l’intent de conciliació és previ a l’exercici d’accions penals i, segons la seva particular interpretació dels fets, la roda de premsa del GEN va tenir lloc en una data escollida per aprofitar mediàticament l’efecte de l’anomenat “cas Andratx” (en realitat el motiu de fer-la al desembre passat era evitar donar-ho a conèixer en any electoral i, de fet, la nostra denuncia es troba, en aquests moments, en fase d’ampliació).
Aquest grup d’empreses té la pretensió que el GEN-GOB publiqui a tota una sèrie de mitjans de comunicació la resolució d’avenència a que es pogués arribar a l’acta de conciliació convocada i accepti el pagament de 600.000 euros pels danys ocasionats al seu “prestigi nacional i internacional”.
El GEN-GOB considera que aquest tipus de mesures coactives van només encaminades a silenciar i ocultar a l’opinió pública el tipus de conductes denunciades. El GEN es pregunta què farà aquest grup empresarial quan la Fiscalia demani la imputació dels responsables per les conductes denunciades: denunciaran també al Fiscal?
La nostra organització declina la invitació feta pel Grupo de Empresas Matutes a aquest acte de conciliació i el convida a estalviar-se procediments completament absurds i condemnats al fracàs contra aquells que donen a conèixer, de manera fonamentada i rigorosa, les flagrants irregularitats comeses per determinats polítics. El GEN no només es reafirma en tots els extrems denunciats, sinó que ja està preparant una ampliació de la seua denúncia davant el cúmul d’il·legalitats comeses en l’aprovació de l’encara vigent Pla Territorial Insular.
- L’anul·lació de les llicències il·legalment atorgades, constitutives d’infracció urbanística no prescrita, no és una opció sinó una obligació legal ineludible per l’Ajuntament.
- La situació urbanística de Sant Josep de sa Talaia ja era coneguda per aquest regidor des de molt abans de la seva presa de possessió del càrrec, donat que ja era regidor de l’oposició en la legislatura anterior. Les persones que accepten càrrecs públics han d’estar a l’alçada de les funcions que s’els encomanen i en disposició d’acomplir els deures ineludibles que aquests càrrecs comporten.
- No és cert que la revisió de les llicències il·legals hagi de comportar problemes econòmics per a l’Ajuntament. L’Ajuntament té l’obligació de depurar responsabilitats i, per tant, d’actuar contra els responsables de la situació amb la finalitat que siguin ells els qui s’hagin de fer responsables de les possibles indemnitzacions, això, clar està, sempre que no fos possible demostrar l’actuació il·legal de la pròpia promotora, que, per altra banda, resulta bastant òbvia.
- L’experiència demostra que el retard en la presa de les mesures necessàries en aquests casos únicament comporta l’augment del cost econòmic de les mateixes. Sempre és millor que la pròpia administració assumeixi els seus deures el més aviat possible que no que s’esperi a resolucions judicials que obliguin a actuar. El GEN-GOB emprendrà totes les accions legals necessàries per aconseguir la reposició d’aquest espai al seu estat natural en la mida que sigui possible. A més demora, més cost. El GEN-GOB espera veure ben aviat a l’Ajuntament personat a la causa penal que se segueix en aquest cas amb la finalitat d’exigir responsabilitats a qui puguin pertocar.
- Les sentències són clares i contundents: Los Parques de es Cubells és una urbanització il·legal. Ni és ni pot classificar-se com a sòl urbà. Qualsevol intent d’incorporar a l’ordenació infraccions urbanístiques no prescrites suposaria una continuació de les greus il·legalitats que ja s’han portat a terme.
- “Deixar fer” en casos tan greus i flagrants com el de es Cubells, on no només s’ha urbanitzat una àrea natural de gran valor i bellesa paisatgística, sinó en una zona que comporta greu risc per a persones i bens per la inestabilitat dels terrenys és una irresponsabilitat que ningú es pot permetre. Si la presa de mesures es retarda fins que tengui lloc una catàstrofe, llavors sí que les conseqüències poden ser absolutament devastadores pel consistori.
- El GEN-GOB ofereix la seva col·laboració al nou equip de govern municipal de Sant Josep de sa Talaia, amb la finalitat d’actuar conjuntament i buscar les millors i més convenients fórmules per enfrontar aquesta situació. L’opció d’ignorar els delictes comesos a aquesta àrea, però, no es contempla de cap manera. No és la impunitat dels delinqüents urbanístics el que permetrà acabar amb la situació de caos i desgavell que pateix aquest municipi que requereix de mesures fermes i contundents per encaminar la seva ordenació territorial cap a un model allunyat del suïcida que actualment aplica. La política del perdó sistemàtic seguida fins ara ha portat la situació a límits insostenibles i a donar la impressió general de que qui acompleix la llei és poc més que bambo.
En sentència 523/07 de 6 de juny, la Sala del Contenciós administratiu del TSJIB ha resolt el recurs seguit a instàncies de l’entitat “Los Parques de es Cubells”, contra la Norma Territorial Cautelar de 2000, aprovada pel govern insular del Pacte per assegurar la viabilitat i efectivitat del Pla Territorial Insular, aleshores en tramitació.
Aquesta NTC, es referia a aquests sòls com “àmbits de la zona de es Cubells, terme municipal de Sant Josep de sa Talaia, classificats com a sòl no urbanitzable en el planejament municipal als quals s’aplica per part de l’Ajuntament els règim inherent a sòl urbà”. L’entitat los Parques de es Cubells, interposà recurs contenciós contra aquesta disposició argumentant que es tractava de sòl urbà per imperatiu legal i així era reconegut per l’administració municipal.
La sentència és clara: “poco importa que el Ayuntamiento considere dichos terrenos como suelo urbano en base a la delimitación que aprobó en fecha 19/12/87, porque sencillamente dicha delimitación, al no estar aprobada por la CPU, es ineficaz. Pero es que además, cuando el mismo Ayuntamiento ha remitido a la Comisión Insular de Urbanismo un texto refundido de las NNSS, los sectores 3-8, 3-9 i 3-10 (Los Parques) constan como suelo no urbanizable” A més, continua, ..., “la Ley 1/1991 de Espacios Naturales los incluyó como Área Natural de Especial Interés, por lo que incluso la futura aprobación de la delimitación de suelo urbano, ya no podrá contemplarlos como suelo urbano, al ser no urbanizable con alto nivel de protección”
La Sala mostra una certa sorpresa i afirma “También es cierta la curiosa afirmación de la NTC en el sentido de que a dichos terrenos se les aplica por parte del Ayuntamiento el régimen inherente a suelo urbano, como se aprecia en la certificación expedida por el Ayuntamiento de Sant Josep en que así lo reconoce” És a dir, l’Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia, sense cap problema, envià a la Sala una certificació en la que feia constar oficialment la prevaricació en que s’incorria atorgant llicències dins d’aquest àmbit de rústic protegit.
En aquests moments, després de la sentència del passat mes de maig del TSJIB, on ja es deixava la naturalesa rústica dels terrenys i l’impossibilitat de reclassificació, el GEN es troba a l’espera de resposta municipal a la sol·licitud formulada de revisió de les llicències il·legalment atorgades a la zona. Si, transcorregut el termini legalment establert no es rep resposta municipal se sol·licitarà la subrogació del Consell Insular. Si cap de les dos administracions atengués el requeriment, el GEN instarà per la via Contenciosa la nul·litat de les llicències i la demolició d’allò edificat a la seva empara.
El GEN espera que sigui el propi Ajuntament qui procedeixi a obrir els corresponents expedients de revisió de les llicències i que, a més, s’adhereixi a la denuncia penal presentada contra els responsables dels fets per, d’aquesta manera, aconseguir que el cost econòmic de les demolicions i possibles indemnitzacions sigui a càrrec dels responsables i no de les arques municipals.