Comunicat de la plataforma Eivissa al Límit, formada per l´Institut d´Estudis Eivissencs, GEN-GOB Eivissa i Amics de la Terra Eivissa, contra l´ampliació del port d´EivissaLa recuperació del text original de les DOT s’anul·la amb les disposicions contingudes a la norma en tramitació.
No serveix de res canviat la tripulació de les institucions si el patró continua sent el mateix de sempre. (13/03/2008)
Aquesta norma afectà, fonamentalment, al municipi de Sant Josep i també a la zona de ses Variades, a Sant Antoni. Els plans parcials afectats a Sant Josep eren: 1.23, 2.2, 4.17, 4.18, 5.5 i 5.7. A Sant Antoni el sector 14 de ses Variades. D’aquests sòls, estaven vinculats a interessos immobiliaris de la família Matutes, com a mínim, un a la zona de port des Torrent, dos a ses Salines i el de ses Variades a Sant Antoni. Un altre, també a Port des Torrent, estava vinculat a negocis de Pep Sala, aleshores conseller de presidència del Consell.
Després de les eleccions de 2003, el govern balear impulsà una llei de mesures urgents en matèria territorial per “arreglar” aquestes “injustícies”, la 8/2003. Per acabar-ho d’arreglar ho va rematar amb la 10/2003, d’acompanyament de pressupostos.
A Sant Josep les DOT varen suposar la desclassificació de sis plans parcials en primera línia de mar, amb el text definitiu no es desclassificarà res perquè, segons ha aparegut en premsa, el nou executiu balear ha buscat la fórmula per a que tot es quedi igual, faltant així a la seva paraula d’eliminar els tractes de favor que es donaren a la passada legislatura a segons quins personatges.
El més lògic seria que TOTS els sòls sense pla parcial ni projecte d’urbanització aprovat quedassin de nou sense efecte i l’únic tràmit que els podria salvar hauria de ser que en aquest interval s’haguessin tramitat i aprovat els projectes d’urbanització, cosa que no s’ha donat en CAP cas.
Resulta del tot incomprensible que a una societat teòricament democràtica els poders públics demanin informes jurídics sobre l’afectació d’interessos particulars mitjançant normes generals i s’adaptin els texts per aconseguir que el resultat sigui un insultant tracte de favor cap a determinats personatges. El GEN demanarà l’informe sobre el qual s’han tingut notícies mitjançant els mitjans de comunicació i els termes en que s’ha demanat i la identificació del peticionari per si podem trobar-mos davant d’un nou capítol en els casos de pressumpte tràfic d’influències que s’iniciaren la passada legislatura.
El GEN espera que entre els parlamentaris pitiussos quedi algun amb un gram de decència i finalment el text de la nova normativa no permeti excloure de la llei general als interessos dels de sempre.
El canvi de govern municipal no ha servit per modificar el model de creixement massificat establert fa més de 20 anys. Les NNSS en exposició pública no passen de ser un copy-paste del PTI del PP. (12/03/2008)
L’extremat desenvolupisme d’aquella normativa no troba, en la redacció donada actualment, cap rectificació real i, de fet, s’ignoren per complet, les modificacions normatives que s’estan tramitant actualment al Parlament Balear i que podrien servir per, al menys, alleugerir la gravíssima presió urbanística que pateix la costa a aquest municipi, el més perjudicat i castigat per les lleis “a mida” de l’anterior executiu.
Creixement de població
Permeten el creixement del 100% de la població de fet, de les actuals 20.000 persones, permeten passar a 50.000, a afegir a les places turístiques, la qual cosa suposa una capacitat de població real, a l’estiu, de 80.000 persones només en aquest municipi. Per arribar a aquesta capacitat de població, les noves NNSS arriben a aprofitar sòl que no va ser desclassificat per les DOT per la seva condició d’industrial i el transformen en residencial i, a canvi, converteixen sòl rústic en industrial. Tot un exemple de desenvolupisme insostenible.
Contempla grans superficies de sòl per a nous creixements
Tot i que s’ha intentat vendre aquesta normativa com proteccionista de l’entorn, el fet és que els creixements de sòl apte per urbanitzar són inadmisibles. Al sòl inicialment rústic que es requalifica s’ha d’afegir la injustificable previsió de creixement futur mitjançant l’assignació de terrenys a àrees de transició a zones tan poc necessitades de creixement com són cala de Bou, Cala Vedella, cala Tarida o, fins i tot, cala Comte, on no només es manté el pla parcial de Roques Males, sinó que es preveu el seu creixement futur amb la previsió, a la zona, d’una àrea de transició. De què serveixen més zones verdes si l’únic que aconsegueixen és escampar la urbanització damunt del territori?
Falta per complet a la veritat l’afirmació de que s’han desclassificat sòls, en realitat s’ha augmentat la superficie de sòl urbanitzable. Les “noves” normes no es poden atribuïr mèrits que són producte de normatives sobrevingudes a les quals obligatòriament s’han d’adaptar. Un exemple clar és l’afirmació que s’ha desclassificat la zona de “Los Parques” a es Cubells quan, segons les NNSS vigents, ja es tracta de sòl rústic protegit (paisatge singular), i així ha quedat confirmat en diverses sentències judicials. Altres exemples son els sòls desclassificats per les DOT que s’han atribuit també al canvi de normativa municipal.
Camps de golf i ports esportius
Segurament ha estat el rebuig que susciten els camps de golf entre la societat eivissenca, com a grans consumidors de territori i recursos i com a ferramentes per a l’especulació, el que ha fet que s’hagi intentat donar la falsa espectativa de que la nova normativa municipal els evitarà. El cert, però, és que únicament es remet als condicionants prevists al PTI. Una cosa és que els prevegi explícitament, com es feia a l’avanç, i l’altra que els impedeixi cosa que de cap manera fa la normativa actualment en tramitació.
Malgrat les informacions facilitades per l’Ajuntament a la premsa local, és fals que les “noves” NNSS impedeixin la construcció de ports esportius, de fet preveu la possibilitat de construcció d’aquestes infrastructures a les zones contemplades al PTI i l’ampliació de les existents. Resulta absurd anunciar una prohibició o unes limitacions que en cap cas es dónen.
Nous viaris injustificats
La febre de l’asfalt sembla que no ha abandonat Eivissa i queda també reflectida a les “noves” NNSS de Sant Josep. Tot un cúmul de noves vies surt reflectit a la cartografia. Bona part d’elles totalment injustificades, com la prevista a es Cubells, o de gran impacte, com la prevista a sa Raval que, de mantenir el traçat previst, s’haurà de realitzar una obra autènticament faraònica i amb un impacte brutal sobre el paisatge. A més, està el fet que ara es pretengui portar a terme, també, el vial que era l’alternativa a l’autovia. Una vegada que l’autovia s’ha consumat afegir una alternativa és una doble aberració.
Creixement ocult mitjançant nuclis rurals
Com a guinda de tot el despropòsit, el “nou” planejament també utilitza la figura del nucli rural, no només per incorporar a l’ordenació agrupacions d’edificacions realitzades a sòl rústic, sinó per permetre el seu creixement. Així, no es recullen únicament les parcel.les edificades i es proposa un pla de dotació dels serveis que puguin ser necessaris per aquestes agrupacions, sinó que es permet que a les parcel.les existents es continui edificant.
Sòl Rústic
L’encimentat del sòl rústic d’aquest municipi continuarà amb aquesta normativa pràcticament al màxim de les possibilitats que ofereix la normativa de caràcter autonòmic. Les superficies per edificar pràcticament en tots els casos son les mínimes exigides per normes de caràcter superior. Aquesta ha estat des de sempre una característica de la normativa urbanística municipal que ha permés una depredació territorial només comparable amb la del municipi de Santa Eulària. Les “noves” normes segueixen amb la política de mínims requisits per continuar l’urbanització del sòl rústic, justament al municipi que més necessita posar fre a l’especulació en sòl rústic.
Resulta evident que l’equip de govern municipal és plenament conscient de com són de nefastes aquestes noves normes subsidiàries i és per això que la versió donada als mitjans de comunicació està completament allunyada de la realitat; des de les formacions polítiques d’esquerres es va criticar durament el Pla Territorial Insular del Partit Popular, per considerar que es tracta d’una ferramenta que condemna l’illa a un creixement sostingut i insostenible, amb conseqüències inevitables sobre la qualitat de vida. Aquest plantejament és cert i plenament vàlid avui dia, així i tot s’ha de tenir present que es tracta en molts aspectes d’un document de mínims, les determinacions del qual en matèria de preservació territorial, es poden contemplar a l’alça pels planetjaments municipals en la seva adaptació; idò bé, el “nou” planejament urbanístic de Sant Josep no fa ni tan sols un esforç mínimament significatiu en aquest sentit, limitant-se a adaptar-se a les normatives que han sorgit en els darrers 20 anys i, a més, aprofita pràcticament al màxim el creixement que li permet la Llei de Directrius d’Ordenació Territorial de 1999.
El GEN no entén les crítiques de la portaveu del PP, Sra Castro a aquestes normes, donat que son, ni més ni menys, que el resultat d’aplicar la normativa elaborada pel seu partit.
Els informes tècnics advertien de l’impacte de l’actuació i de la insuficiència de la documentació –els dragats, les algues invasores, la desaparició de posidònia i la contaminació per mercuri entre els efectes insuficientment avaluats–
En sessió celebrada el passat 20 de desembre de 2007 al Comitè d’Avaluacions d’Impacte Ambiental de la Conselleria de Medi Ambient, es tractà el projecte d’explanades i molls comercials a l’abric del dic de es Botafoc, a Eivissa. A la sessió s’aportaren els informes tècnics i jurídics emesos per tècnics superiors en relació a la documentació aportada per Autoritat Portuària sobre aquest projecte.
L’informe tècnic que s’havia de sotmetre a votació deia, literalment: “Se propone al Comité no emitir informe del proyecto de explanada y muelles comerciales al abrigo del dique de es Botafoc hasta que se subsanen las deficiencias en la información aportada y se presente, como mínimo, la siguiente información:
- la gestión de materiales provenientes de dragados se realizará de acuerdo con las Recomendaciones Para la Gestión de Residuos de dragados (CEDEX).
- se analizarán los puntos donde se ha detectado contaminación por mercurio.......”
L’informe del servei jurídic, tot i que es basa amb el pla especial del 1992 i no fa referència a la seva anul·lació pels tribunals també conclou: “...vist l’informe tècnic s’observen les següents mancances: un estudi sobre la contaminació per mercuri així com mesures correctores i/o compensatòries, i un estudi sobre la disminució de la pradera de posidònia, a conseseqüència de l’execució del projecte i les corresponents mesures correctores i/o compensatòries”...”Per tot el que s’ha exposat, la proposta del servei jurídic és no emetre informe fins que es subsanin les deficiències esmentades i que es completi la documentació”.
En un principi, els representants d’Ajuntament i Consell d’Eivissa presents a la reunió es mostren d’acord en no emetre informe fins que no s’ampliàs la documentació aportada. Curiosament aquesta oposició, en principi unànime, a informar favorablement el projecte, es reconsidera després de la intervenció dels representants de l’Autoritat Portuària, que en cap moment rebaten ni discuteixen els efectes ambientals de l’actuació. El President del Comité acordà llavors suspendre el debat fins arribar a una proposta consensuada amb Ajuntament i Consell d’Eivissa. En aquest moment, es de suposar que després de rebre les oportunes instruccions telefòniques, els representants de les dos institucions canvien el seu vot i decideixen que ja no s’ha de demanar més documentació i que la proposta d’Autoritat Portuària s’ha de votar favorablement, cosa que s’acaba fent per unanimitat, malgrat els informes tècnics i jurídics contraris a l’aprovació, amb una sèrie de condicionants que legalment NO es poden deixar per després de l’avaluació.
Entre els condicionants destaca el demanar mesures correctores per minimitzar l’afectació a la posidònia del port que, segons el propi projecte, es preveu que desaparegui per complet. Això, per una banda comporta que no es dóna per bona l’absurda opció de la replantació proposada per autoritat portuària, però a l’hora es mira cap un altra banda amb la proposta d’una mesura, no vinculant, que se sap positivament que és d’impossible compliment.
Ha de quedar clar que aquestes “condicions” no són vinculants i, una vegada informat favorablement el projecte, es transformen en paper mullat i la Comissió de Medi Ambient n’és conscient.
Aquest lamentable exemple de com es fa deixadesa de funcions als òrgans de l’administració que tenen l’obligació de vetllar pel nostre medi ambient deixa ben en evidència que les avaluacions ambientals, quan aborden grans projectes i afecten determinats interessos, són un mecanisme inútil, únicament concebut per rentar la cara i donar cobertura a projectes altament impactants que, malgrat les gravíssimes conseqüències que poden comportar, no són ni aturats ni avaluats d’una manera mínimament rigorosa.
Mentre no s’estableixin mecanismes per garantir la independència dels tècnics i per a que els informes fets per ells no es puguin ignorar únicament en base a instruccions polítiques interessades, seguirem patint projectes com els de les autovies o ara el del port d’Eivissa
Descarrega´t informeAUTORITAT PORTUÀRIA NO JUSTIFICA EL MENOR IMPACTE AMBIENTAL DE L’OPCIÓ ESCOLLIDA.
EL PROJECTE PRESENTAT ATEMPTA CONTRA ELS INTERESOS GENERALS DE L’ILLA I DIRECTAMENT CONTRA ELS PROPIETARIS ILLENCS D’EMBARCACIONS
Tot i els anuncis d’Autoritat Portuària donant per conclòs el procediment d’adjudicació el passat mes de desembre, manca la tramitació del projecte escollit, actualment en exposició pública. S’ignora quin és l’interès que té Autoritat Portuària per donar a entendre públicament la finalització d’un procés encara en tramitació, sobretot tenint en compte els importants dèficits que presenta la documentació aportada per l’empresa aspirant, formada per Trapsa Yates i Sercomisa.
El GEN vol recordar, una vegada més, que a la documentació aprovada inicialment del PGOU de la ciutat d’Eivissa es manifesta que es considera una gran oportunitat la caducitat d’aquesta concessió per les possibilitats que obre a una ordenació racional del port sense cap cost econòmic addicional. Malgrat això, la batlesa d’Eivissa, Lurdes Costa, votà a favor d’aquesta concessió en la reunió del Consell d’Administració de l’Autoritat Portuària del passat 20 de desembre. Així, tant l’autoritat portuària com el propi Ajuntament, altra hora tan sensible, semblen haver renunciat a aquesta ordenació racional del Port de la Ciutat. Es desconeix què es pretén defensar amb la postura actual.
Altra fet destacable i que demostra clarament que al port d’Eivissa es prioritza la defensa d’interessos purament econòmics en front de l’interès general de l’illa, és que la proposta escollida per ser tramitada atempta directament contra els interessos dels propietaris de petites i mitjanes embarcacions d’Eivissa, que són amb diferència la gran majoria. Acostumats com ens té l’Autoritat Portuària a aquest tipus d’actuacions no sorprèn la seva actitud. No s’entén però la postura de la Sra. Costa, Batlesa de la ciutat d’Eivissa, de recolçar un projecte que va directament en contra dels propietaris locals i que només persegueix el benefici de l’Autoritat Portuària i de l’empresa concessionària. Sap, la Sra. Costa, que la seva obligació és defensar els ciutadans dels abusos, venguin d’on venguin?
Al projecte escollit per ser tramitat per part d’Autoritat Portuària, es contempla el dragat de 80.000 m3 de material del fons marí, per a “mejora de calado”. Aquesta previsió obliga legalment a l’empresa a incloure un estudi sobre el material de dragat, el seu tractament i els punts on es preveu el seu abocament (art. 131.3 Ley 48/2003); en comptes d’això, aquest requisit legal es substituït per l’afirmació del promotor de que es contemplarà (no se sap quan), “realizar analíticas del material de dragado previamente a su deposición en las zonas debidamente autorizadas”. És a dir, no aporta ni les preceptives analítiques del material ni les preceptives autoritzacions per depositar el material ni tan sols cap tipus de previsió al respecte obviant-se que és precisament això el que ha de ser objecte d’avaluació. Resulta molt greu que l’Autoritat Portuària hagi donat el vist i plau a la tramitació d’un projecte amb deficiències tan greus, tot i que per altra banda aquest mai ha estat un organisme especialment sensible a aquestes qüestions i víctimes d’això ja ho han set, per posar alguns exemples, la seguretat del port, les murades de la ciutat o les praderes de posidònia compromeses per actuacions irresponsables d’aquest òrgan de l’administració.
Lògicament, donada la disbaratada tramitació d’aquest expedient i la manca d’estudis legalment preceptius sobre les actuacions previstes, el GEN demanarà formalment la nul·litat de tot el procediment d’adjudicació que s’ha seguit fins ara. L’Autoritat Portuària no pot donar per bo un projecte tan deficient des del punt de vista ambiental i decidir que és el que s’ha de tramitar.
De la mateixa manera, es vol animar als partits polítics i organismes públics a presentar al·legacions a aquest expedient d’adjudicació, amb la finalitat, no només de defensar el nostre medi natural i els interessos generals de la població, sinó que aquesta concessió no es pugui convertir mai en entrebanc a l’hora de reordenar, amb sentit comú, el port d’Eivissa, tal i com manifestaven els càrrecs públics en el passat, quan deien defensar l’interès general.
Malgrat tot, també s’ha de recordar que aquest desgavell no només ve d’unes normes absolutament irracionals i desenvolupistes, aprovades al 1986, sinó també de la corrupció i la nul·la voluntat política de fer acomplir la normativa. Exemple lamentable d’això n’és la totalitat del municipi, però per esmentar un cas podem citar la zona de penya-segat d’es Cubells, zona de la qual s’anuncia ara la seva protecció quan, en realitat, ja té el màxim grau de protecció possible des de l’any 1973, és a dir, fa més de tres dècades, i no ha servit de res. Durant aquest temps, per acció i per omissió, els responsables polítics han permès el desenvolupament urbanístic d’aquest indret i en cap cas, ni fa 30 anys ni ara, han mostrat el més mínim interès per perseguir les il·legalitats.
És per això que la normativa urbanística ha de ser, no només un instrument al servei de l’interès públic i per evitar l’especulació, sinó que s’ha de saber aplicar i fer acomplir.
Quant a les declaracions de la Sra. Castro, cap de l’oposició del Partit Popular al municipi, el GEN-GOB no pot fer més que manifestar una sorpresa sense límits, en provenir d’una persona que ha estat directament corresponsable en les darreres legislatures del caos urbanístic de Sant Josep, caos que a dia d’avui és una autèntica amenaça per l’estabilitat pressupostària d’aquest municipi, per les continues i gravíssimes il·legalitats comeses des de la pròpia administració municipal; per altra banda, és cert que lamentablement ha mancat voluntat política per protegir la zona de Comte, però aquesta manca de voluntat s’ha donat també per part del Partit Popular que, com la resta de partits, tampoc ha presentat cap proposta per incloure aquest espai a la norma que prepara el Govern, esmena que d’haver-se presentat hauria estat suficient per evitar una nova urbanització a la costa de Sant Josep.
El GEN-GOB estudiarà detingudament el contingut de la nova normativa municipal i farà les al·legacions que consideri oportunes dins del termini que s’habiliti a l’efecte, al·legacions que esperam siguin tingudes en compte per l’equip de govern.
El GEN vol recordar als representats públics que el seu deure és vetllar per l’interès general del poble d’Eivissa i que aquest interès no passa, evidentment, per seguir urbanitzant la costa de forma despietada, menys encara a indrets d’alt valor paisatgístic, com Platges de Comte.
El GEN desitja que a l’illa d’Eivissa quedin representants públics que considerin que la seva credibilitat i la feina per defensar, per sobre de tot, l’interès col·lectiu, ha d’estar per sobre de segrests i xantatges polítics. Ara per ara, però, sembla que els mateixos interessos de sempre s’acaben imposant per sobre del sentit comú.
A 48 HORES DE LA DATA LÍMIT ENCARA NO S’HA PRESENTAT DES D’EIVISSA, CAP ESMENA PER INCLOURE AQUEST ESPAI AL LLISTAT DE ZONES A PROTEGIR
El nou govern insular sorgit de les darreres eleccions locals a rel de la insostenible situació territorial que s’ha patit a Eivissa, no ha mostrat, de moment, cap interès en protegir la zona. Mentre la llista d’espais naturals a protegir augmenta a Mallorca, a Eivissa es limita a tímides actuacions vinculades sovint amb problemes municipals sorgits de la nefasta gestió urbanística que s’ha donat a diferents institucions: llicències il.legals, falsos urbans…en definitiva, manca una autèntica voluntat de protegir el nostre medi ambient pels seus valors i una evident preocupació per treure les castanyes del foc a ajuntaments poc diligents a l’hora d’aplicar i fer acomplir la normativa urbanística vigent.
Els arguments per no protegir Comte, zona castigada per actuacions il.legals des de fa dècades, no tenen ni cap ni peus. L’argument exposat pel Sr Joan Bonet, que es veu que no ha trobat encara l’ANEI amb que limita la zona, és una mostra de la nul.la voluntat de protegir aquest indret. De fet, ni tan sols seria necessari que existís l’ANEI núm 7 per protegir la zona, o és que ses Feixes limiten amb algun? Una altra mostra d’aquesta manca de voluntat és el fet que en les manifestacions fetes es traslladi la responsabilitat d’aquesta decisió a Palma, quan des de Palma ja han manifestat que compliran allò que es demandi des d’Eivissa.
Quant a la complicació sorgida de l’estat de tramitació del projecte, el GEN vol recordar que a la zona no existeix ni una sola llicència d’edificació i que altres zones, amb tramitacions i obres molt més avançades, s’han inclòs al projecte de llei territorial. A Mallorca hi ha diversos exemples i a Eivissa està el de Punta Pedrera, que disposa de llicència per a uns 300 apartaments, alguns dels quals ja s’han edificat. Un altra excusa desmuntada.
El poble d’Eivissa ha de tenir clar que si la zona de Comte, que és dels pocs indrets de destrossada la costa Oest del municipi de Sant Josep que es manté en bon estat de conservació, s’urbanitza, la responsabilitat serà dels càrrecs públics que tenim a l’illa d’Eivissa, no de Mallorca.
Ha de quedar clar que des del Govern NO s’està estudiant incloure Comte a la normativa de protecció, sinó que s’està esperant a que des d’Eivissa es presenti una esmena a la norma per incloure aquest àmbit, esmena que, a 48 hores de la data límit encara no s’ha presentat.
El GEN ignora quins interessos s’estan defensant evitant la protecció de Platges de Comte, però està clar que no son els del poble d’Eivissa. En qualsevol cas esperam que se sàpiga rectificar a temps aquesta irresponsable, indigna i vergonyosa actitud que de persistir arruïnarà per sempre un nou bocí de la nostra costa.
El passat 14 de gener, durant la realització d’un cens d’aus aquàtiques hivernants que es realitza durant aquest mes de forma simultània a totes les zones humides d’Europa, membres de l’Equip de Natura del GEN-GOB Eivissa observaren la presència d’un exemplar adult de gall faver (Porphyrio porphyrio), “calamón común” en castellà, al prat de ses Monges (feixes de Talamanca). Aquesta au aquàtica, de la família dels ràl·lids està emparentada amb la gallineta europea (Gallinula chloropus) o la fotja comuna (Áulica atra) i sol ocupar zones humides amb densa cobertura de vegetació palustre.
L’últim registre d’aquesta espècie a ses Feixes de Talamanca va ser el mes d’octubre de 1963, quan un exemplar va ser capturat a la zona. Aquesta cita va ser considerada, durant molt de temps, l’última dels països catalans.
Actualment, l’espècie es troba en procés de recuperació i expansió per tot el territori espanyol. A l’arxipèlag balear va ser reintroduïda a l’Albufera de Mallorca l’any 1991 i, des d’aquell moment, s’ha estès per diverses zones humides de l’illa, arribant a recolonitzar algunes àrees de l’illa de Menorca on cria des de l’any 1999.
L’observació de ses Feixes és la tercera que es produeix a l’illa d’Eivissa durant els darrers 6 anys, tot i que dos registres anteriors corresponen a exemplars observats durant el pas migratori de la tardor. De l’exemplar observat, no es descarta que es tracti d’un exemplar provinent de Mallorca que podria recolonitzar com reproductor la zona de ses Feixes, tot i que el procés de degradació d’aquesta zona humida, la segona en importància de l’illa, podria dificultar aquest fet. Cal destacar que el gall faver te preferència per zones humides amb presència de vegetació aquàtica com canyís i bova, espècies en regressió a ses Feixes com a resultat de la salinització de la zona. Una protecció i gestió eficaç de l’indret, podria facilitar la tornada d’aquest ràl·lid així com l’establiment i l’augment d’altres poblacions ornítiques.
Observació: les fotografies adjuntes al comunicat corresponen a un exemplar de gall faver recuperat, al nord d´Eivissa, pels Agents de Medi Ambient (setembre de 2002).
OLIVER MARTÍNEZ MARÍ
(ornitòleg de l’Equip de Natura del GEN-GOB Eivissa)
El mart, va estar present a l’illa d’Eivissa fins mitjans dels anys 70. Des de llavors no s’havia detectat cap exemplar, per la qual cosa la majoria dels autors la donaven com extingida a l’illa. Però l’any 1998 es va localitzar un exemplar mort atropellat, al municipi de Sant Joan de Labritja, que confirmava la supervivència de l’espècie a l’illa. En aquell moment el GEN-GOB Eivissa va donar a conèixer la noticia a través dels mitjans de comunicació.
Passats nou anys des de la trobada, poc s’ha avançat en el coneixement de la situació de l’espècie a l’illa. Per aquest motiu, des de fa ja un any, integrants de l’Equip de Natura de la nostra associació venen treballant per constatar quina es la situació real del mart. S’ha constituït formalment una nova secció de treball, el Grup d’Estudi dels Carnívors, dins l’Equip de Natura del GEN-GOB, que està executant un projecte per constatar la presència o no del mart a l’illa i cas de que el resultat sigui positiu, obtenir les dades de la seva distribució.
En la realització de l’estudi participen: Pilar Escandell, Helena Ribas, David García, Patricia Arbona, Víctor Colomar, Crystelle Rausell i Esteban Cardona, un equip multidisciplinari integrat per biòlegs, veterinaris i naturalistes particularment interessats en conèixer la situació de l’espècie.
En aquest primer projecte del Grup d’Estudi dels Carnívors per detectar la presència del mart s’està utilitzant una metodologia basada en el foto-trampeix, consisteix, com el seu nom indica, en la col·locació d’una xarxa de foto-trampes, cinc en total, que es distribueixen als indrets més adients a l’interior de les quadrícules situades prèviament sobre el mapa. Per incrementar l’eficàcia s’utilitzen esques i restes oloroses de menjar. D’aquesta forma, els animals que resulten atrets per l’esca són capturats fotogràficament.
En el projecte, cada foto-trampa roman activa durant un període de temps establert a una ubicació determinada. Transcorregut aquest temps, es trasllada a un nou punt. D’aquesta forma es pretén prospectar les àrees més propicies per a aquesta espècie a l’illa d’Eivissa.
De moment ja s’han realitzat un total de 7 campanyes de trampeig fotogràfic, amb càmeres instal.lades 880 dies, cobrint 34 quadrícules UTM d’1 quilòmetre quadrat cadascuna i s’han obtingut un total de 859 fotografies. Algunes de les especies fotografiades son: Alectoris rufa, Canis familiaris, Geneta geneta isabelae, Apodemus sylvaticus, Felis catus.
Fins a dia d’avui el Grup d’Estudi dels Carnívors no ha pogut constatar la presència del mart a Eivissa, encara que és molt prompte per fer una valoració al respecte. De totes formes, la realització de l’estudi aporta molta informació sobre la presència, distribució i abundància d’altres espècies. Entre aquestes, cal destacar la de l’altre carnívor autòcton, la geneta d’Eivissa. Actualment, i gràcies al foto-trampeix, es disposa de gran quantitat d’informació sobre la distribució d’aquesta espècie a l’illa. Per altra banda, també s’està recollint informació sobre la distribució de gats en el medi natural, que poden arribar a ser un problema ambiental.
La importància del mart d’Eivissa, que com la geneta es sospita podria pertànyer a una subspècie diferenciada, i la rellevància de conèixer amb tot detall la composició i situació actual de la fauna eivissenca, impulsaren al GEN-GOB Eivissa a realitzar aquest estudi. La infrastructura del mateix és assolida, íntegrament, per la nostra associació, sense cap tipus d’aportació econòmica per part de les institucions i gràcies al treball voluntari dels membres del Grup d’Estudi dels Carnívors.
Adjuntam algunes fotos de genetes obtingudes amb el foto-trampeig
El projecte de plataformes de 8’5 hectàrees a l’abric del dic de es Botafoc contempla que els centenars de milers de tones de material que s’hauran d’emprar per reomplir la zona provindran de les pedreres existents a l’illa d’Eivissa, sense especificar quines, tot i que majoritàriament es troben a zones amb protecció pels seus valors ambientals i paisatgístics i, fins o tot, al límit de zones protegides per la normativa europea d’hàbitats. L’efecte sobre el medi ambient i el paisatge d’aquesta extracció massiva d’àrids no figura en cap punt de l’Avaluació Ambiental que acompanya al projecte, tot i que segons la normativa d’aplicació, la totalitat dels efectes d’un projecte sobre el medi ambient han de ser considerats i avaluats sense excepció.
La minva de reserves d’àrids que provoquen aquests macroprojectes és molt considerable (veure les conseqüències de les autovies en aquest sentit), i en cap moment es pren en consideració que el nostre és un territori insular molt limitat on qualsevol impacte multiplica de forma exponencial l’afectació ambiental i sobre el paisatge, cosa que no sembla tenir cap importància pels tècnics i polítics que decideixen des dels seus despatxos gastar els recursos públics destruint allò que primer tendrien que preservar com a primera font de riquesa i benestar: la qualitat ambiental de l’illa.
A més, l’extracció del volum d’àrids requerit per aquesta obra tindrà una afectació econòmica que tampoc s’avalua, com també va passar en el cas de la construcció de les autovies. La demanda massiva d’àrids per un macroprojecte com aquest comporta automàticament l’encariment de les matèries primeres de la construcció (de fins a un 50 % al 2006), amb la consegüent afectació econòmica, fonamentalment a particulars i petites empreses. En conseqüència, mentre s’afecta negativament al teixit empresarial de l’illa, únicament les grans constructores de fora, encarregades de l’obra, s’emporten els sucosos beneficis deixant al darrera una minva considerable dels recursos naturals de l’illa i un impacte econòmic i paisatgístic molt considerable.
Resulta del tot evident que el projecte que s’ha presentat ara pel port d’Eivissa és una peça més dels que encaminen l’illa d’Eivissa a una massificació ferotge i mai vista, com ja ha passat amb les autovies. Uns i altre són projectes pensats per un creixement insostenible que s’ha d’evitar com sigui per preservar la qualitat de vida al nostre territori insular. Sembla, però, que des de les administracions públiques, sigui quin sigui el seu signe polític, es promou el mateix model hongkonià, allunyat del sentit comú i pensant, únicament, amb el benefici econòmic d’uns pocs en detriment de la qualitat de vida de tots.
Una altra dada significativa de com es pretén enganyar l’opinió pública quan es projecten obres com aquesta, no per necessitat ni per interès públic, sinó obeint a altra classe d’intencions menys lloables, és la constatació de com s’ensorren els arguments que s’utilitzen, que no resisteixen ni el més mínim anàlisi. L’exemple el tenim en la justificació que es va donar per la construcció del dic de es Botafoc, primera peça del projecte global que s’ha pretès portar a terme des del primer moment; el principal argument d’aleshores va ser la necessitat d’allunyar la descàrrega de combustible de les altres activitats portuàries pel perill que comportava la coexistència d’aquesta descàrrega amb el trànsit marítim de passatgers i mercaderies i que exposava al port a patir un accident. Idò bé, el que es pretén ara, amb la construcció de les plataformes de es Botafoc, és obtenir una superfície nova per portar-hi el trànsit i la descàrrega de mercaderies i la nova terminal de passatgers, amb la qual cosa allò que es volia allunyar de la descàrrega de combustible es torna a situar al costat de la mateixa, tal i com havia estat sempre, però amb un mirall d’aigües i marges de maniobra cada vegada més reduïts.
El projecte de plataformes a es Botafoc no és només una aberració que acabarà amb la possibilitat d’una ordenació racional del port, sinó un insult a la intel·ligència col·lectiva.
Tot i preveure una de les actuacions de major impacte a la costa de Formentera, l’Autoritat Portuària ni tan sols ha sotmès el projecte a exposició pública a aquesta illa
Al projecte d’explanades i plataformes a l’abric del dic de es Botafoc, figura el dragat d’uns 600.000 m3 de sediments del port d’Eivissa i el seu trasllat i abocament a un punt concret situat al nord-est de l’illa de Formentera. Com ja s’ha denunciat, l’abocament al mar d’aquests materials de dragat no disposa d’autorització alguna i l’Autoritat Portuària pretén utilitzar l’aconseguida al 2001, fa gairebé 7 anys, pels fangs extrets durant les obres del dic de Botafoc.
Però no només manca la preceptiva autorització per l’abocament del material de dragat, sinó que s’avala la seva innocuïtat ambiental amb analítiques realitzades al 1999 (fetes també a rel de la construcció del dic) i 2004, és a dir, prèvies als greus episodis d’abocament d’aigües residuals sense depurar que ha patit el port d’Eivissa en els darrers anys i prèvies a l’enfonsament del mercant Don Pedro a la bocana del port, amb el consegüent abocament d’hidrocarburs que afectà de forma directa al port d’Eivissa. És a dir, es pretenen abocar a mar oberta centenars de milers de tones de fangs que no disposen de cap control vàlid per determinar les conseqüències ambientals que poden tenir i, a més, es fa al costat de l’illa de Formentera, illa a la qual ni tan sols s’ha exposat públicament el projecte.
Resulta obvi que l’Autoritat Portuària no pot al.legar desconeixement en quant als episodis d’abocaments d’aigües residuals sense depurar que ha patit el port d’Eivissa durant els darrers anys, com no pot tampoc ignorar l’enfonsament del Don Pedro i les seves conseqüències. Així i tot es pretén passar el tràmit de “garantir” la innocuïtat dels fangs del port utilitzant els resultats d’analítiques completament obsoletes, considerant un punt crucial com un mer tràmit sense cap importància.
Una vegada més, resulta evident el nul interès que susciten les qüestions ambientals quan es tracta de macroprojectes als quals, invariablement, es fan avaluacions ambientals a mida, com si fossin vestits, exactament al contrari del que el sentit comú i la normativa exigeixen: que els projectes s’adaptin al menor impacte ambiental possible.
Algues invasores amb la densitat del plom
Per altra banda, l’avaluació ambiental del projecte d’explanades i plataformes a l’abric del dic de es Botafoc, admet que a l’interior del port d’Eivissa s’ha detectat la presència d’algues invasores del tipus Caulerpa racemosa. Aquesta alga, amb un potencial de creixement de més d’un centímetre diari, cinc vegades més que l’anomenada alga assassina, la Caulerpa taxifolia, té un comportament extremadament invasor i pot originar una pradera sencera a rel d’únicament un fragment. Aquestes espècies invasores poden donar lloc a greus desequilibris en els ecosistemes marins amb conseqüències incalculables per a la biodiversitat marina de les zones afectades.
A l’avaluació ambiental es considera que aquesta alga serà extreta del port juntament amb la resta del material de dragat i es preveu que s’abocarà també a la mar. La justificació que es dóna per perpetrar aquest atemptat és que els fangs s’abocaran a una zona amb una profunditat de 240 mtrs i que aquesta alga únicament sobreviu per sobre dels 60 mtrs de fondària. És a dir, es deu considerar que els fragments de Caulerpa racemosa tenen la densitat del plom, no suren, no son arrossegats pels corrents marins que, en el punt d’abocament, van directament en direcció a la costa, concretament a la zona de Llevant de Formentera i es Freus. Aquesta absurda i simplista conclusió que es recull a l’AIA del projecte resultaria fins i tot còmica si no fos per les dramàtiques conseqüències que pot comportar pels nostres fons marins.
Es dóna la circumstància que durant els darrers anys, casualment després dels dragats realitzats per la construcció del dic de es Botafoc, s’ha donat un preocupant increment de la presència d’algues invasores al nostre litoral, que afecten ja al Parc Natural de ses Salines. No és descartable que les obres del dic puguin estar involucrades en aquest fet. A rel d’això el GEN ha buscat infructuosament els resultats del seguiment ambiental que teòricament s’ha hagut de fer dels abocament de fangs que resultaren de la construcció del dic de es Botafoc però aquests no figuren a cap apartat de l’AIA de l’actual projecte.
En resum, l’Autoritat Portuària pretén realitzar un macroprojecte al port d’Eivissa siguin quines siguin les seves conseqüències ambientals; no es té en compte cap altra possibilitat perquè ni tan sols s’ha plantejat altres alternatives més assenyades i amb molt menys impacte. Es tracta d’un insult a la inteligència col.lectiva amb suposats arguments tècnics que no existeixen i que, de portar-se a terme, suposarà un impacte irreversible i molt greu. Curiosament, quan l’actual President del Consell Insular, Xicu Tarrés, anuncià la redacció d’un nou Pla Especial pel Port, que havia de determinar la seva total ordenació, ho va fer anunciant consens i participació ciutadana, per tractar-se d’un tema de vital importància per la ciutat i el seu futur. Ara, que han passat gairebé vuit anys des d’aquest anunci de bones intencions, tot segueix igual, a cop d’imposició i d’esquena a qualsevol concessió al sentit comú.
Comunicat de la plataforma Eivissa al Límit, formada per l´Institut d´Estudis Eivissencs, GEN-GOB Eivissa i Amics de la Terra Eivissa, contra l´ampliació del port d´Eivissab>El GEN insta al Consell Insular i també a l’Ajuntament a estar vigilant davant possibles incompliments del decret-llei a Benirràs, donat que es tracta d’una zona molt sensible ambientalment i paisatgísticament i que s’ha convertit en escenari de l’especulació urbanística més imperdonable, amb l’impuls i participació del propi Ajuntament de Sant Joan. Aquesta corporació, lluny de mantenir una actitud de neutralitat, no ja de mínima sensibilitat, no ha dubtat en convocar incomprensibles juntes de govern extraordinàries per aprovar llicències d’edificació en aquest indret, afavorint l’especulació i en contra de l’interès general.
El GEN considera que l’Ajuntament té l’obligació de mantenir-se al marge de les ànsies especulatives dels propietaris dels terrenys, donat que una corporació municipal ha de vetllar per l’interès públic, que avui reclama una conservació dels darrers espais naturals, i no per l’interès privat i particular de persones que volen especular amb els darrers espais conservats de l’illa.
Per altra banda, és evident que aquestes llicències han de quedar, en la futura Llei de Sostenibilitat balear, totalment sense efecte i Benirràs ha de quedar íntegrament protegit, donat que està al bell mig d’una Àrea Natural d’Especial Interès (ANEI) de la LEN. Seria incomprensible que aquesta futura normativa consagràs aquestes llicències, atorgades amb una evident mala fe. En qualsevol cas, aquestes autoritzacions, que evidentment han estat tramitades de forma totalment inusual, podrien ser constitutives d’un delicte de tràfic d’influències, en resultar obvi que s’han tramitat i atorgat amb la intenció d’eludir la normativa de protecció prevista per a aquest lloc. Ben probablement aquests expedients s’han adelantat a altres, més antics dins l’Ajuntament, per afavorir interessos concrets i molt particulars.
El P.P de Benirràs és considerat pel PTI com a sòl urbanitzable, no urbà, i a les NNSS municipals en tramitació s’estableix una modificació de zonificació, en adaptació al Pla Territorial, que no ha estat aprovada ni per tant dotada de cobertura legal. Això vol dir que l’Ajuntament no pot atorgar llicències directes sense incomplir la normativa estatal del sòl. A això s’ha d’afegir la ja dubtosa legalitat de la tramitació inicial del P.P.
El PTI establí un règim transitori que permetia atorgar llicències mentre es procedia a l’adaptació del planejament general, però resulta de dubtosa legalitat la possibilitat d’atorgar llicències a un P.P les disposicions del qual no han estat objecte de la tramitació legalment establerta a normativa d’aplicació directe i amb incompliment absolut del Reglament de Gestió Urbanística.
Les males pràctiques dels Ajuntaments a l’hora d’afavorir interessos privats en la concessió de llicències de dubtosa legalitat ha portat ja a alguns ajuntaments
de l’illa a patir problemes que poden ser extremadament greus en el futur. Precisament això passa quan els responsables de les institucions passen a ser defensors d’interessos privats des de llocs on la responsabilitat és defensar l’interès públic.
Sant Joan té avui una important quantitat de nuclis turístics i hotelers de primer ordre al seu litoral, i d’això en són exemple el macro-complexe de Portinatx, sa Cala de Sant Vicent, es Portitxol, Port de Balansat o Allà Dins, que agrupen una important quantitat de places turístiques. En canvi, aquest municipi ja no té cap platja sense edificar, llevat de Benirràs, per la qual cosa la prioritat hauria de ser conservar aquest excepcional tresor en comptes de continuar encimentant els darrers espais verges del municipi.
Al projecte presentat s’exposen brevíssimament altres 4 opcions i es conclou que la gran avantatja de l’escollida és que les obres necessàries es portaran a terme més lluny de la ciutat. No existeix inviabilitat tècnica, cap incompliment de normativa en les altres opcions plantejades, viables i indubtablement menys costoses, el projecte únicament inclou un brevíssim estudi sense cap rigor fet a mida per donar cobertura a l’única opció plantejada.
Al document que ha estat en exposició pública es reconeix que els problemes existents al port son en molts casos ocasionats per altres actuacions errònies fetes per la pròpia autoritat portuària, i sembla que no hi ha intenció de rectificar i arribar a fer les coses bé algun dia.
Tot i que la normativa ambiental estatal i europea d’aplicació exigeix una comparativa d’alternatives vàlides amb la finalitat que es pugui optar per l’ambientalment menys impactant, el projecte presentat obvia totalment aquest requisit i es limita a presentar la pitjor opció possible acompanyada d’una avaluació ambiental extremadament condescendent amb el projecte i carent de rigor. Com a mostra poden servir les referències que fa a l’existència de “comadrejas” o el fet que parla de “ratas” quan en realitat es refereix a ratapinyades.
El convenciment mostrat pels polítics locals sobre les bondats d’aquest projecte arriba ara, curiosament a pocs mesos de les eleccions generals, després que el propi Ajuntament d’Eivissa, al seu moment, alegàs sobre l’impacte paisatgístic que suposaria per una ciutat declarada Patrimoni de la Humanitat per l’UNESCO, la reducció del mirall, l’empitjorament de la qualitat de l’aigua i el condicionament que suposaria per altres intervencions que en el futur es poguessin portar a terme al port d’Eivissa. El GEN-GOB troba del tot incomprensible que amb uns criteris “tècnics” com els que exposa el projecte la classe política s’hagi deixat convèncer, sobretot si tenim en compte la irreversibilitat de l’impacte que causarà i que es tracta d’una decisió d’importància capital per Eivissa que òbviament no s’ha meditat prou i que, cas de portar-se a terme, es patirà per sempre.
Al projecte presentat s’afirma que s’ha tramitat i obtingut l’autorització per realitzar l’abocament del material de dragat a l’Est de s’Espardell. Això és fals i podria fins i tot ser constitutiu de delicte contra el medi ambient i de falsedat documental. Es pretén utilitzar la mateixa autorització que es tramità al seu moment pel dic de es Botafoc, pretensió que es troba totalment fora de la legalitat, perquè òbviament es tracta d’un nou projecte que, a més, tindrà efectes acumulatius.
El GEN-GOB ha presentat, durant el termini d’exposició pública, un plec d’al.legacions al projecte posant de manifest les greus mancances que presenta l’avaluació ambiental, la falta absoluta de justificació del projecte escollit i sol.licitant la retirada del mateix pel greu i inassumible impacte ambiental que representaria la seva execució.
De la documentació exposada al públic per part de l’Autoritat Portuària es desprén clarament que no s’està buscant la millor opció pel port d’Eivissa, sinó que de qualsevol manera i a qualsevol preu, es pretén portar a terme un mal projecte, previst fa anys, sense rigor tècnic i amb un absolut menyspreu per les greus repercusions ambientals que en resultaran. Inexplicablement, la classe política local, en comptes de defensar el port i la ciutat amb sentit comú i responsabilitat, tanca ara files i es posa del costat de l’Autoritat Portuària i del pitjor projecte possible pel Port d’Eivissa.
El GEN considera que la gravetat d’aquest impacte ambiental és prou important que justifica l’adopció d’aquesta mesura, basant-se en les irregularitats que presenta el projecte que obtingué la llicència i que el GEN ha exposat ja en denuncies presentades davant les administracions sense haver obtingut, fins ara, contestació a les mateixes.
S’ha de tenir en compte que aquesta urbanització s’aixeca en una zona envoltada d’ANEI, que de fet hauria de ser ANEI també ella mateixa i que només intolerables interessos especulatius, varen evitar que ho fos. Enclavar una nova zona urbanitzada en el cor d’aquesta zona equival a rompre l’equilibri ambiental i paisatgístic de l’àrea de Cala Comte.
El GEN, que dona total suport als veïns de la zona i compartirà amb ells les tasques reivindicatives que es portin a terme, vol manifestar que va demanar reiteradament als representants institucionals actuals d’Eivissa que aquesta zona fos inclosa en el decret-llei de suspensió de projectes urbanístics del Govern balear. De manera totalment incomprensible, l’ANEI de Cala Comte no va ser ampliat per salvar aquest indret, com hauria estat el més lògic, sobretot tenint en compte que la tramitació d’aquest PP fins a la seva aprovació ha estat plagada d’irregularitats.
La nostra entitat creu que és necessari un acte de valentia per part de l’Ajuntament de Sant Josep, del Consell Insular i del Govern balear per adoptar les mesures necessàries perquè, de manera immediata, s’aturin les obres.
No només la tramitació d’aquest P.P ha estat del tot irregular, sinó que no disposa de la més mínima justificació de suficiència de recursos hídrics per fer front a la demanda que generarà (prevista per gairebé 500 persones). De fet, la justificació presentada per la promotora consisteix en una fotocòpia d’una certificació de 12 anys d’antiguitat, d’una empresa privada, ja disolta, que a més situa els pous pel subministrament a la zona de Sant Jordi de ses Salines. Únicament aquest fet ja seria suficient per denegar qualsevol autorització per urbanitzar la zona i per revisar d’ofici qualsevol tramitació portada a terme per l’Ajuntament.
El GEN creu que no es pot desaprofitar l’oportunitat històrica que tenim per a salvar un dels paratges més bells de la nostra illa i que encara romanen en estat semi-verge. La progressiva urbanització de Cala Comte, que també es porta a terme mitjançant l’edificació dispersa, comporta també una massificació intolerable en un àrea de valors tan singulars com aquesta, valors que ja foren reconeguts pel propi Tribunal Suprem en el seu moment.
El nostre grup fa una crida al sentit de la responsabilitat de les institucions públiques de les illes perquè actuïn de manera decidida, ràpida i eficaç, estudiant totes les possibilitats, per tal d’estalviar a la nostra malmesa illa una nova agressió ambiental en un dels indrets més meravellosos que mos queden.
Durant décades les polítiques turístiques i d’ordenació territorial han buscat el benefici ràpit sense mirar conseqüències i aquestes han set, precissament, una pèrdua irrecuperable dels nostres valors únics. Durant décades, en comptes de planificar amb cura i responsabilitat, s’ha deixat que l’especulació devoràs d’una manera salvatge el cos d’aquesta terra i es convertís en ama i senyora del seu destí.
La responsabilitat històrica a que s’enfronta ara la nostra classe política no té precedents. O s’actua d’una manera urgent i decidida o ens morim d’èxit. Ja no n’hi ha prou amb aturar la destrucció, és necessari anar-la revertint en la mida que sigui possible, anar arreglant la desfeta, poc a poc, però sense descans.
Lamentablement, però, cap institució sembla estar per aquesta labor. No només no es parla d’arreglar res, sinó que es preten poder seguir amb la dinàmica que ha existit fins ara, continuar una inèrcia que no se sap ni es vol aturar. La gravetat de la situació és evident quan veim com els nostres dirigents ni tan sols es plantegen mesures per canviar la situació, com a molt només per ralentitzar-la lleument i, mentre, l’oposició, fent gala d’una irresponsabilitat només comparable a la manera en que han governat quan ha tingut ocassió, encara protesta i lamenta qualsevol tipus de mesura al respecte. Mentre, entre la indecissió i la covardia, es continua amb una permisivitat urbanística escandalosa, ni es planteja la protecció real dels espais naturals, es continuen afegint nous trams a projectes viaris monstruosos, fent crèixer infrastructures amb la finalitat que tinguin la mida adeqüada per un futrur pròxim, és a dir, per un futur on ja es preveu que tot continuarà igual.
L’illa està malalta i necessita tractament. Cap malalt vol ser sotmés a una operació, però a vegades no hi ha més remei que passar pel tràngol per recuperar-se, l’alternativa és pitjor. És evident que alguns poden trobar traumàtiques les mesures que s’han d’adoptar però és que ja no hi ha altra solució i, al final, seran en benefici de tots. Això ho veu tothom, ho vulgui reconèixer o no, el motiu per tancar els ulls és només una codícia irresponsable, el pitjor càncer que ens ha atacat mai.
Els productes fitosanitaris a emprar suposarien un impacte inassumible a la zona perifèrica de protecció del Parc Natural
La utilització de productes fitosanitaris, plaguicides, pesticides i fertilitzants és un dels principals focus de contaminació de les aigües subterrànies. En el cas particular dels camps de golf, on la utilització d’aquests productes és permanent i molt intensiva, augmenta de forma considerable aquest problema, havent-se de tenir en compte, en qualsevol cas, el grau de vulnerabilitat dels aqüífers que puguin resultar afectats.
Respecte d’aquesta qüestió és al propi Pla Hidrològic de les Illes Balears on clarament s’especifica que entre les fonts de contaminació d’aqüífers destaca la provocada per l´ús generalitzat de fertilitzants i plaguicides a les zones de reguius.
La pràctica totalitat de la zona on es pretén desenvolupar el projecte de camp de golf es troba catalogada com a de Vulnerabilitat d’Aqüífers Alta, tractant-se d’una zona amb la capa freàtica a molt poca profunditat (max. 8 mtrs) i de terrenys amb una permeabilitat elevada. Aquest fet fa necessari un estricte control de les activitats que es portin a terme a la zona per impedir les que puguin suposar l’afectació de l’aqüífer, com seria el cas de l’instal.lació d’un camp de golf.
Entre els fitosanitaris que s’utilitzen en aquest tipus de projectes, segons consta a la pròpia memòria i a l’Avaluació Ambiental que l’acompanya es troben els insecticides com l’Etoprofós; herbicides com Dicamba, glifosat o bensulida; fungicides com el bromuconazol, fenerimol, fosetil-al i l’iprodiona. En la totalitat dels casos es tracta de productes catalogats com perillosos pel medi ambient
Respecte de les seves conseqüències de la utilització de fitosanitaris pel manteniment del camp de golf, la pròpia avaluació ambiental admet que: “En el
caso objeto de análisis, la cercanía del Parque Natural de ses Salines hace prever que puedan darse, en ausencia de medidas correctoras, efectos sobre la fauna silvestre, dado el importante número de especies y ejemplares de aves que hacen uso del mismo” sobre els efectes probables sobre els mamífers “por bioacumulación en la cadena trófica pueden darse también efectos nocivos”, a l’apartat de rèptils: “ la lagartija pitiusa puede verse afectada mediante ingestión directa o mediante las presas que ingiere, así como por contacto cutáneo” . A més, entre els grups faunístics d’interès afectats per aquest projecte es troben els coleopters, alguns d’ells endèmics i presents a la zona de ses Salines, amb una vulnerabilitat molt alta a aquest tipus de productes químics.
Es dóna la circumstància que a l’avaluació ambiental es fa constar que al propi projecte es preveu la utilització d’un herbicida prohibit des del 2003 (bensulida) per la seva alta toxicitat, però, a més, altres productes previstos ja han estat objecte de prohibició a diversos països, com el glifosat, pesticida altament tòxic i persistent a l’ambient. Estudis realitzats i publicats pel metge i eminent toxicòleg Marc Alan Lappé, al 1999, mostren que els tests de Monsanto – empresa que comercialitza el glifosat com insecticida-, s´han realitzat solament com una molècula aïllada sense els surfactants que acompanyen la preparació comercial i en conseqüència no existeix un estudi oficial complert. Contràriament a les afirmacions de Monsanto que l’insecticida es degrada ràpidament en els sòls, Lappé detectà una duració de 55 dies a les costes d´Oregon, 249 dies en el sòls agrícoles de Finlandia, entre 259 i 296 en 8 boscos de Finlandia, 335 dies en 8 boscos del Canada i entre 1 a 3 anys en 11 boscos de Suecia.
Investigadors de la Universitat de Missouri han observat que les aplicacions sistemàtiques de Glifosat modifiquen la composició microbiana del sòl i generen un augment considerable del nombre de fongs patògens (Fusarium) en les arrels i en la terra.
Per altra banda als EEUU han analitzat les dades de l´Institut Nacional del Càncer i entre els 47 pesticides més importants analitzats, el glyfosat és un dels que estan més vinculats al desenvolupament de Limfomes No-Hodgkings (LNH) . L’Avaluació Ambiental proposa com a mesura correctora reduir el que sigui possible l’aplicació d’aquest producte, amb la qual cosa s’admet la necessitat de la seva aplicació. Quant a altre dels herbicides proposats al projecte, Dicamba, no estan establerts científicament els límits d’exposició segura. Segons les fitxes oficials de seguretat del producte, no tan sols pot produir sensibilització de la pell i irritar els ulls i el tracte respiratori sinó que en casos d’exposició prolongada pot arribar a causar lesions genètiques en humans.
Tot i que com s’ha dit, el projecte fa referència a l’ús preferent de l’herbicida Bensulida, l’ús aquest producte es descartat per l’AIA perquè, segons s’afirma, ja ha estat prohibit per les autoritats per la seva toxicitat. En tot cas, i donat que al projecte apareix com un producte a utilitzar de forma habitual, s’adjunta també la fitxa tècnica de seguretat d’aquest producte, considerat com a molt tòxic i perjudicial pel medi ambient. Especialment perillós pels organismes aquàtics, en persones pot produir, amb exposicions breus, efectes sobre el sistema nerviós, fallada respiratòria i pot produir la mort. Aquesta substància no té establerts els límits màxims d’exposició.
Pel que fa als fungicides, es preveu que poden ser utilitzats:
El Bromuconazol, substància que, segons les fitxes oficials del producte pot provocar afectació del sistema nerviós en humans, donant lloc a l’aparició de depressió. En casos d’exposició prolongada pot donar lloc a l’afectació del fetge, provocant l’aparició de càncers. No té establerts els límits màxims d’exposició segura.
L’Iprodiona: recentment, segons estudis realitzats per l’agència de protecció ambiental d’EEUU (EPA), aquest compost estaria relacionat amb el desenvolupament de càncers d’ovaris. Quant als seus efectes ambientals, en el cas que ens ocupa, el seu ús està autoritzat com fungicida però segons l’informe de revisió de la Comissió Europea, aprovat pel Comitè permanent de la Cadena Alimentària i de sanitat animal, en reunió de 3 de desembre de 2002, l’ús ha de tenir en compte la possibilitat de contaminació per a les aigües subterrànies a zones vulnerables, com és el cas de la zona on s’implanta aquest camp de golf, també s’adverteix del risc pels invertebrats aquàtics si la substància s’utilitza a prop d’aigües superficials, com també és el cas.
El Feranimol, considerat tòxic pels peixos i invertebrats aquàtics, també per abelles i aus.
Altres fitosanitaris habituals als camps de golf com son l’Etoprofós, l’Ionixil o Mecoprop, es desaconsellen a l’AIA per ser encara més ecotòxics que els esmentats. En qualsevol cas, l’Etoprofós acostuma a ser l’insecticida de primera elecció en aquests casos.
Els pesticides son, per definició, agents tòxics dissenyats per matar organismes vius. L’àrea perifèrica de protecció del Parc Natural de ses Salines és la definida com l’espai destinat a EVITAR impactes ecològics o paisatgístics provinents de l’exterior del Parc, no la zona on s’han d’implantar aquest tipus d’instal-lacions altament impactants i nocives per la biodiversitat.
Com a font de reguiu pel camp de golf, la promotora pretén utilitzar la concessió de 390.000 m3 d’aigua obtinguda i que prové de l’EDAR d’en Bossa.
En primer lloc cal destacar que aquesta concessió s’atorgà incomplint l’establert a l’art 57.2 de Pla Hidrològic de les Illes Balears que, d’acord amb allò contemplat al RD 849/1986 del Reglament del domini Públic Hidràulic, considera vinculant el preceptiu informe sanitari que, en aquest cas, era desfavorable. El motiu és que no s’acompleixen els paràmetres mínims de salubritat exigits pel PHIB, tractant-se d’un afluent fortament contaminat, que, utilitzat en una zona de vulnerabilitat d’aqüífers alta suposa un risc cert de que la contaminació acabi afectant, en un breu periode de temps, la capa freàtica. La qualitat de les aigües a utilitzar és tan baixa que fins i tot son catalogades com a aigües residuals diluides a l’AIA del projecte, és a dir, les que presenten fermentacions anaeróbiques generalitzades, amb olors desagradables i coloracions intenses, i s’acaba admetent a la pròpia AIA que “Hay riesgo de degradar las aguas subterráneas” S’ha de tenir en compte que durant l’època de més requisits hídrics,que coincidiria amb la de pitjor qualitat de l’efluent, es preveu que s’abocarien sobre el terreny 1.920.000 ltrs d’aigua/dia.
El problema, segons els promotors, se solventaria amb una desviació de fons públics cap al seu projecte per part de la pròpia administració, tal i com apareixia a la solicitud de cabdal: “ Los parámetros teóricos a obtener en el sistema de depuración adicional que cumplan lo dispuesto en el PHIB, corresponderán a los obtenidos una vez efectuadas las actuaciones destinadas a incrementar la reutilización de las aguas residuales y de los lodos de depuración en las instalaciones, con sistema de tratamiento terciario, previstas y ejecutadas por el IBASAN” El problema, en aquest cas, és que el projecte de l’Ibasan era teòricament per proporcionar aigua a un pla de reguiu impulsat pel Ministerio de Agricultura, pla que, en ser informats de l’autèntica destinació de les aigües, va ser retirat.
3.- La situació creada per la construcció de l’autovia a l’aeroport, en relació a la evacuació d’aigües pluvials, no està solucionada i possiblement la seva solució afectarà a la zona on es projecta el camp .
Referent a l’aprofitament d’aigües pel rec del camp, el projecte descarta ara integrar el sistema de drenatge de l’autovia al disseny del camp com havia previst inicialment. Ara es diu que aquest sistema de drenatge viari correspondrà exclusivament a l’àmbit d’actuació de l’autovia. Aquest fet suposa que, molt probablement, el sistema de drenatge que “correspondrà exclusivament a l’autovia” requerirà de l’expropiació de terrenys que ara pertanyen a les finques on es vol implantar el camp de golf per tal de posar-lo en funcionament, per tant, donat que les obres públiques poden contemplar l’expropiació forçosa de terrenys privats pel seu desenvolupament, tal i com ja ha passat a múltiples finques de la zona, s’ha de tenir en compte la més que
probable afectació de les finques objecte del projecte per tal d’ubicar la xarxa de drenatge de l’autovia.
Atorgar el vist i plau a aquest projecte abans de donar sortida definitivament a aquest problema farà mes difícil la solució i i gravosa per les arques públiques.
4.- Impacte sobre la fauna del Parc Natural per la creació de nous llacs fora dels seus límits, a la capçalera de pista de l’aeroport de es Codolar.
El projecte preveu la creació de llacs i zones humides a l’interior del camp de golf, això pot comportar que aus i altres grups zoològics habituals a les zones humides del Parc Natural es desorientin i freqüentin la zona del golf, zona amb una qüalitat ambiental inadequada per a les especies protegides (per les raons esmentades a l’al.legació 1).
Hi ha que destacar també que la situació dels llacs i zones humides artificials del projecte es situen preferentment a la part nord, a la part propera a la carcelera de la pista de l’aeroport. Aquest fet implica que la presència d’aus a la zona, obligaria a les autoritats aeroportuàries a establir nous sistemes de control de fauna avícola, la qual cosa ocasionaria danys irreparables a les poblacions i costos extres a AENA que s’haurien de quantificar.
Sobre aquets punt cal assenyalar que el Manual de Reducción de Riesgo Aviario de la Organització d’Aviació Civil Internacional (OACI),estableix, sobre els aprofitaments de terrenys a les proximitats dels aeroports: “se ha reconocido que el aprovechamiento de tierras en los alrededores del aeropuerto pude provocar choques entre aves y aeronaves. Las aves pueden verse atraídas hacia las zonas cercanas al aeropuerto y a su vez frecuentar éstos en busca de alimento, agua, lugares de descanso o abrigo. También es probable chocar con algunas aves fuera del perímetro del aeropuerto, sobre un terreno explotado que les ofrezca atractivo. De hecho, 21 % de los choques con aves comunicados al sistema IBIS de la OACI ocurrieron "fuera del aeropuerto". Los choques con aves "en un aeropuerto" son aquellos que se producen a una altura de hasta 60 m (200 ft) durante el aterrizaje y de hasta 150 m (500 ft) durante el despegue.
10.4 Los usos de tierras que han causado problemas concretos en los
aeropuertos son:
a) elaboración de pescado
b) agricultura
c) corrales reservados
d) basurales y vertederos públicos
e) desechos de fábricas y parques de estacionamiento
f) teatros y lugares de expendio de alimentos
g) refugios de fauna silvestre
h) lagos artificiales y naturales
i) campos de golf, polo, etc
j) granjas pecuarias y
k) mataderos.
Actualment, els estanys de ses Salines, zona natural d’estada de les aus, son els que fan a la vegada de contenció i les mantenen allunyades de la zona de perill màxim que correspon a la d’aproximació i enlairament d’aeronaus.
A la documentació actualment en exposició pública no hi ha constància del preceptiu informe d’Aviació Civil respecte d’aquest projecte.
4.- El projecte és inviable sense una aportació inasumible de material per modificar l’orografia de la zona
El projecte admet que la zona on es vol implantar el camp de golf és totalment pla i que és inviable realitzar-hi les excavacions necessàries per a la creació de la nova orografia prevista al projecte per la proximitat de la capa freàtica. Per aquest motiu, el projecte inicial, preveia l’aportació de 390.000 m3 de terres provinents de les obres viàries portades a terme per l’administració autonòmica. El projecte d’aquestes obres, però, no preveia que la destinació dels sobrats a un projecte de camp de golf privat, sinó la regeneració de pedreres inactives. En aquests moments la fiscalia es troba investigant els abocaments il.legals que s’han portat a terme a les finques on preten implantar el camp de golf.
En qualsevol cas, s’ha produït una modificació del projecte inicial , amb una reducció de les aportacions de terres des de l’exterior. Al document definitiu es redueix a 200.000 m3 l’aportació de terres des de l’exterior de les finques, provinents de les autovies. És a dir, les terres que encara no han estat retirades de la zona malgrat s’hagi escenificat la intenció del promotor de golf que fossin retirades. L’ús d’aquests 200.000 m3 de terres suposaria un ús absolutament il.licit d’un material que ha d’anar, segons el projecte viari del qual s’ha extret, destinat a la regeneració ambiental de pedreres inactives.
Per altra banda, si finalment s’acompleix amb la legalitat i les terres provinents de les obres viàries son retirades d’aquestes finques i dipositades a la seva destinació prevista, el projecte de camp de golf esdevé inviable, donat que seria absolutament absurd pretendre l’autorització d’un camp de golf per a la realització del qual s’haguessin d’extreure 200.000 m3 de material per reomplir des d’un punt situat fora dels seus límits. L’impacte ambiental que suposaria la sola excavació i extracció del material seria més que suficient per denegar el projecte.
Per altra banda es vol assenyalar que les aportacions de terres i les modificacions de l’orografia afecten directament instal.lacions de l’aeroport, com ara línies elèctriques soterrades que han quedat per ara a una profunditat diferent de la prevista.
5.- Inadmisible introducció d’especies invasores a la zona perifèrica de protecció del Parc Natural de ses Salines
El projecte de camp de golf preveu la utilització d’una varietat d’herba resistent a la sequera i a la salinitat de l’aigua, concretament la varietat Paspalum vaginatum, espècie d’orígen tropical i invasora de zones humides. Sanz Elorza et al (2004) catalogaren les espècies invasores a Espanta i la inclouen a la catgoria d’invasora manifesta molt perillosa i l’Instituto de Biodiversidade Agraria e Desenvolvemento Rural Galego l’IBADER (2005) com planta invasora agresiva. La pròpia Avaluació Ambiental del projecte admet que aquesta varietat de gespa: “invade humedales en numerosas regiones cálidas. Excluye a las especies halófilas nativas y penetra con especial facilidad en los ecosistemas que carecen de taxones que ocupen nichos ecológicos semejantes” Els efectes negatius atribuits a aquesta gespa son “comparables a los producidos por las invasoras del género Spartina: modifica la composición y estructura de la scomunidades nativas. Favorece la acumulación de sedimentos y detritus orgánicos, alterando el régimen hidrológico y de nutrientes”. De fet aquesta espècie s’ha convertit en invasora a diferents llocs del territori espanyol (des de espais de Mallorca i Menorca, litoral mediterrani peninsular, litoral cantàbric, Galicia, Canàries,...) on actua excluint a les especies halòfiles natives. En un estudi de 2001, per Vincent Gravez, Agnès Gelin, Aurore Bruna, a Galápagos, sobre llacunes costaneres, a Las Diablas, també lloc RAMSAR, es dóna una idea del potencial invasor d’aquesta espècie: “En las orillas de la laguna y al borde de numerosos islotes, se encuentra una hierba altamente invasora ahora identificada como Paspalum vaginatum , la cual puede poner en peligro la integridad de las lagunas del sur de Isabela . Esta especie ha extendido sus poblaciones de manera importante tanto en las orillas como alrededor de los islotes en la laguna. El crecimiento rápido de esta especie tapó y cerró, en dos años, la conexión entre una laguna secundaria (la ´posa redonda´ al Oeste) y la laguna principal.”
Precisament l’hàbitat del Paspalum són àrees d’estuari alterades, sols arenosos salins i aigües salobres, per la qual cosa, la seva introducció es totalment desaconsellable a les portes d’un espai natural protegit de les característiques de ses Salines. En resum, l’ús d’aquesta espècie al costat de la zona húmida de ses Salines (que hem de recordar és espai Ramsar, ZEPA i LIC) provocarà sens dupte la seva naturalització i invasió dels hàbitats salins del Parc. Aquest es un dels impactes que més s’han de prevenir a les portes d’un Parc Natural, pels devastadors efectes que pot tenir sobre l’ecologia de la zona. És precisament per evitar impactes com aquest, o com el
produit pels pesticides i altres fitosanitaris, que es va establir la zona perifèrica de protecció del Parc Natural.
Les mesures correctores que es proposen en aquest cas son poc més que ridícules: destinar personal del Parc per eliminar de forma continua l’invassió de
Paspatum que es produiria seria, a més d’una despesa absurda, una mesura del tot ineficaç.
Per altra banda, l’existència d’aquesta extensió de Paspalum acabaria inevitablement afectant a l’altra zona humida de l’illa: ses Feixes d’Eivissa. A més, per la seva resistència a la salinitat i la seva adaptació a sols arenosos existeix la probabilitat que acabàs afectant els espais dunars de Formentera.
6.- Manca d’estudi arqueològic
La zona on es preveu instal.lar el camp de golf està tocant a l’indret on les obres de l’autovia de Sant Jordi posaren al descobert un importantíssim jaciment arqueològic malauradament destruït. La proximitat de les restes ja destruïdes amb la zona on es pretén implantar el camp de golf fan molt probable l’afectació de noves restes encara no descobertes.
El projecte de camp de golf preveu, precisament, que els moviments de terres més importants s’haurien de portar a terme a la part alta de la finca, la més pròxima al jaciment industrial romà ja destruït. A aquesta zona no s’ha realitzat excavació alguna i per tant no s’ha de descartar que s’hi pugui trobar la continuació d’aquest enclau arqueològic. Les obres previstes al camp de golf podrien suposar la destrucció de restes importants no detectades. Actualment el terreny natural encara es troba sepultat sota tones de terres provinents de les obres viàries i no és factible una excavació arqueològica en condicions.
7.- Definició insuficient del projecte i possible afectació a les zones de domini públic, zona de servitud i zona d’afectació de carreteres.
La definició dels planols d’ubicació del camp de golf projectat és insuficient donat que no es grafien els actuals traçats de les infrastructures viàries. En tot cas, donat que les zones d’afectació de carreteres son més amples a les zones en túnel, que el camp de golf està creuat per viari públic i que fins i tot es preveu la creació de pasarel.les elevades, sembla evident l’afectació d’aquest projecte per la llei de carreteres, per la qual cosa serà necessari l’informe preceptiu, a part de la presentació de nous plànols adequats a la realitat existent.
8.- Contaminació lumínica incompatible amb el Parc Natural i amb les instal.lacions aeroportuàries.
La zona on es preten implantar aquest projecte s’ha de salvaguardar de la contaminació lumínica, no tan sols per perjudici que ocasionaria a l’entorn del Parc Natural de ses Salines, sinó per l’interferència que podria ocassionar amb els sistemes visuals d’aproximació d’aeronaus a l’aeroport
Conclusions:
La pretensió d’ubicar un camp de golf a la zona perifèrica de protecció del Parc Natural de ses Salines resulta del tot incompatible amb la preservació de l’espai, constituint un impacte absolutament inasumible. De fet, a la matriu d’interaccions del projecte, l’AIA admet que la totalitat de les relatives al medi natural son negatives.
El camp de golf suposaria l’implantació d’una activitat altament contaminant que produiria greus alteracions a la zona amb el més alt grau de protecció de l’illa d’Eivissa.
Per l’exposat se solicita l’emisió d’informe d’impacte ambiental desfavorable per a la instal.lació del camp de golf objecte del projecte i la denegació de la seva autorització.
Discurs Premi Savina´2007 Discurs Premi Formigo´2007Enguany, concretament aquest mes en es qual mos trobam, s’acompleixen 25 anys de sa fundació del GEN, al 1982. No podem deixar passar per alt aquesta fita volem i fer una breu reflexió, aprofitant aquesta trobada anual des premis Savina i Formigó.
Volem dir-vos que quan es GEN va nèixer no pensavem, ni de bon tros, que arribassim a aconseguir algunes de ses victòries que hem aconseguit segurament tampoc que haguessim de lliurar les batalles que he lliurat. De fet, ni tant sols es pensava que es grup pogués durar més enllà d’uns pocs anys. Però sa realitat és que avui fa un quart de segle que les nostres sigles estan al capdavant de ses reivindicacions ecologistes de s’illa d’Eivissa, al costat d’altres organitzacions i entitats.
Realment, què hem aconseguit? Estam preparant un llibre, que sortirà dins uns mesos, on es fa un repàs d’aquests anys, però queda clar que avui hi ha llocs d’Eivissa que si no estàn davall es ciment és gràcies a sa feina feta. Obviament, es llistat de fracassos és més llarg que el d’èxits, perque aquesta és una lluita desigual. No entrarem ara en casos concrets, ja tots els sabeu. Però tots coneixem llocs d’Eivissa que han estat en perill i s’han aconseguit conservar. Aquesta és una gran satisfacció. Es nostros principals èxits son precisament allò que no es veu, perquè no s’ha fet: no veim una urbanització, no veim un camp de golf, no veim un port esportiu... Veim naturalesa, la mateixa de sempre. L’objectiu és augmentar aquesta llista de no-desastres.
Hem arribat a cumplir 25 anys i tenim s’obligació de cumplir-ne molts més. Però això només podrem aconseguir-ho amb l’implicació, no només des socis, sinó també de persones que encara no ho són. Ses grans constructores, es entramats d’especulació urbanística, es lobbys de presió que desfan ca nostra, creixen cada dia més, son cada dia més forts, tenen més beneficis... El GEN ha d’anar cresquent també. Necessitam més efectius humans, necessitam sa incorporació directa de persones compromeses dispostes a treballar a canvi de res, només motivats per l’amor a sa terra i a Eivissa.
El GEN està organitzat en quatre àrees bàsiques: la secció de territori, la d’Educació Ambiental, l’Equip de Natural i el Patrimoni Cultural. A qualsevol d’elles son benvingudes les noves incorporacions. Des de qualsevol d’elles podem defensar Eivissa i la seua riquesa.
Aquest és el principal repte que ara tenim i que marcarà el futur de la nostra organització. Esperam seguir comptant amb sa vostra col.laboració i veure-la augmentada per poder trobar-mos una altra vegada dins de 25 anys més.
Descarregar carta Carta enviada al Conseller de Mobilitat i Ordenació del Territori del Govern de les Illes Balears reclamant la retirada del projecte de la ronda Sud de Sant Antoni Carta enviada al President de Govern Balear reclamant la derogacio de la Llei de Mesures Especifiques per a Eivissa i Formentera.El GEN creu que aquest ramal és una més de les parts que no tenen cap explicació dins els projectes d’autovies i que, igual que la continuació del túnel de Sant Rafel, ha de ser cancel·lat per les noves Administracions. L’objectiu declarat per a construir aquesta ronda consisteix a alleugerir de trànsit l’avinguda Doctor Fleming, però això ja ho compleix l’actual ronda de ses Païsses, que permet als cotxes eludir el centre del casc urbà sense necessitat de noves obres ni circumval·lacions.
Per altra part, aquesta Ronda Sud ocasiona nous problemes derivats d’expropiacions irregulars, com s’ha demostrat amb l’existència de veïns que han vist arribar els tècnics de la constructora provists d’estaques per a assenyalar el traçat de la carretera sense que en cap moment hagin estat notificats, i variant també per sorpresa el trajecte inicial. Això és una continuació de les pràctiques reiteradament vistes durant l’anterior etapa de la conselleria d’Obres Públiques i que de cap manera poden ser consentides ara per persones que es proclamen respectuoses amb la sostenibilitat i la legalitat.
S’ha de tenir en compte que la creació de qualsevol nou tram de carretera comporta, apart de l’automàtica transformació de sol rústic en una tira d’asfalt, l’aparició d’indústries, magatzems i tot tipus d’edificacions a la seua vora, creant així una nova zona urbana.
La nostra organització estima que si es porta a terme aquest tram no s’haurà produït cap canvi en la lluita contra les autopistes, ja que aquestes continuaran estenent-se amb la mateixa sistemàtica il·legal, prepotent i injustificada que abans.
Per aquest motiu, el Consell Insular i el Govern balear estan obligats a paralitzar aquest projecte i a cancel·lar-lo definitivament, descomptant, a més a més, el seu import de l’adjudicació inicial, a l’objecte d’estalviar una part més d’aquest gran despropòsit global que han estat les autopistes d’Eivissa.
La Jutgessa considera que es pretén una nova resol.lució sobre qüestions ja jutjades, tan en primera com en segona instància, el recurs a les quals també ha estat ja rebutjat pel Tribunal Suprem i que, per tant, no quep l’acceptació del nou recurs, pràcticament idèntic a l’anterior.
En aquest cas, el recurs s’havia interposat per part de Baloo Music, contra la denegació de la llicència de legalització sol.licitada per aquesta entitat a l’Ajuntament, a l’empara de la disposició recollida en la Llei d’acompanyament de pressupostos pel 2004, una de les primeres normes aprovades pel PP en recuperar el govern balear al 2003. Tot i així, tan el jutjat del contenciós com el propi Tribunal Superior de Justícia ja havien negat, al seu moment, la possibilitat de legalització d’aquesta construcció mitjançant aquesta disposició.
En aquest cas, el propi Ajuntament, com a part demandada, ha defensat els seus actes i l’argument de la “cosa jutjada” per rebutjar el recurs presentat per Baloo Music i demanar la imposició de costes al demandants per mala fe. El GEN, que també es personà com a part en aquest contenciós ha defensat també la inadmissió a tràmit pel mateix motiu i la desestimació de la prova sol.licitada per la part actora.
En un auto del passat mes de maig, el mateix jutjat va confirmar que la data en que es donarà per finalitzat el termini per la completa execució de la sentència serà el dia 1 de novembre de 2008.
Tot i que amb escasses probabilitats d’èxit, Baloo Music pot optar ara per tornar a plantejar la qüestió davant del TSJIB. Aquest fet, però, fins i tot en l’improbable supòsit de que el recurs fos admès a tràmit, no interrompria el termini de l’execució de sentència que, com hem dit, finalitza d’aquí a poc més d’un any.
En qualsevol cas, l’anunci de la derogació de “l’amnistia Cretu” fet ja per l’actual executiu, deixa en un camí del tot estèril aquesta possibilitat, que només abocaria a Baloo Music a ser condemnada a pagar les costes del procediment.
Sobre el cas Cretu queda ara pendent la decissió de l’Audiència Provincial, sobre el recurs de la Fiscalia de Medi Ambient i Ordenació Territorial, contra la decissió d’arxivar la causa penal, oberta per la concessió il.legal d’aquesta llicència, contra l’ex-batle de Portmay, presa pel Jutjat de primera instància i instrucció núm 1 d’Eivissa.
LA TRAMITACIÓ ADMINISTRATIVA SEGUIDA ÉS IL.LEGAL I POT SER CONSTITUTIVA DE DELICTES DE PREVARICACIÓ I TRÀFIC D’INFLUÈNCIES
LA CONSELLERIA D’INDUSTRIA QUE L’AUTORITZÀ (QUE A MÉS ESTAVA EN FUNCIONS), NO ERA COMPETENT PER ATORGAR LA DECLARACIÓ D’UTILITAT PÚBLICA ENERGÈTICA EN QUE S’EMPAREN ELS PROMOTORS
L’acord de declaració d’utilitat pública energètica no té suport legal en no existir la normativa exigida per a la seva tramitació i incomplir les disposicions de la Llei de Sòl Rústic vigent.
El GEN-GOB ha remés una denuncia al Consell Insular, òrgan competent en matèria de declaracions d’interès general d’obres i instal.lacions a sòl rústic, per tal de demanar que es paralitzin immediatament les obres del parc fotovoltaic “Formentera I”, que s’han iniciat a la zona de cala Saona.
Segons l’acord d’aprovació publicat, la Conselleria de Comerç, Indústria i Energia que declarà la Utilitat Pública Energètica per aquesta instal.lació, autorització que obvia qualsevol control per part dels Ajuntaments o Consells Insulars implicats, es basà en l’articulat del Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears. Aquest articulat, però, només contempla aquesta tramitació extraordinària per aquelles instal.lacions que específicament ja venen detallades a l’esmentat PDS Energètic, de manera que no es considera necessari passar per la tramitació municipal i insular.
Precisament, pel fet que aquestes instal.lacions no podien ser autoritzades de forma automàtica per la Conselleria, el Govern Balear va aprovar una modificació de la Llei Autonòmica de Sòl Rústic, via Llei d’acompanyament de pressupostos (Llei CA 25/2006) i així, al seu art. 16, s’inclogué una disposició per la qual es facultava a la Conselleria d’Indústria i Energia perquè aprovàs una disposició reglamentària que regulés el procediment administratiu aplicable per tramitar la Declaració d’Utilitat Pública Energètica pels projectes d’energia solar fotovoltaica connectats a la xarxa elèctrica de Balears. Aquesta disposició reglamentària, però, mai es va aprovar i per tant mai s’ha pogut aplicar,
amb la qual cosa les tramitacions d’aquest tipus d’instal.lacions a sòls rústics estaven subjectes a una declaració d’Interès General per part dels Consells Insulars corresponents, en virtut d’allò disposat a la Llei del Sòl
Rústic vigent a la Comunitat Autònoma, tramitació aquesta que de cap manera es podia obviar mentre no entràs en vigor la disposició reglamentària contemplada a la Llei 25/2006 de Mesures Tributàries i administratives que, com deim, mai va arribar a existir.
El GEN considera que l’incompliment de la legislació vigent en matèria de sòl rústic, per part dels anteriors responsables de la Conselleria del Govern, és tan greu que poden haver incorrit en delictes contra la Ordenació Territorial i de Prevaricació, en haver tramitat l’autorització de projectes sense cap cap tipus de suport legal, sense aprovació prèvia de disposició reglamentària alguna que establís el procediment administratiu a seguir, tal i com venien obligats per Llei. D’aquesta manera s’eliminà el control dels Consells i dels Ajuntaments sobre aquests projectes de forma totalment il.legal, per la qual cosa aquestes autoritzacions son radicalment nul.les en no disposar de cap tipus d’empar normatiu i haver-se inventat sobre la marxa al marge de la legalitat.
Aquesta és una prova més del desgovern en que va sumir la Comunitat Autònoma l’anterior executiu autonòmic. No només governava a cops de llei i decret fets a mida per afavorir interessos i projectes privats sinó que es va arribar a l’extrem de fins i tot obviar l’aprovació dels instruments que varen preveure a mida de les noves formes d’especulació al sòl rústic.
El GEN confia en que aquesta forma de desgovernar no torni mai més a les institucions insulars, sigui quina sigui la força política que arribi al poder. De la mateixa manera esperam que els nous responsables de la Conselleria de Comerç, Indústria, energia del Govern Balear i dels Consells Insulars d’Eivissa i de Formentera facin tot allò que estigui en les seves mans per tal d’evitar la consumació d’aquest atemptat contra l’illa de Formentera i que es procedeixi a la paralització immediata de tota activitat a la zona relacionada amb el Parc Fotovoltaic “Formentera I”. De la mateixa manera esperam que el nou executiu autonòmic derogui, a la major brevetat que sigui possible, la modificació de la Llei de Sòl Rústic aprovada amb la passada llei d’acompanyament de pressupostos, per resultar ser clarament contrari a l’interès general que s’emparin noves formes d’especulació a sòls rústics, incloent els de més alts valors naturals i de més alta protecció.
Preveu que es puguin ocupar els terrenys mitjançant expropiació forçosa i l’urgent ocupació
Una vegada més es promouen els usos incompatibles amb la conservació a l’interior dels espais més valuosos.
Com venia sent habitual a l’anterior legislatura, la Llei d’Acompanyament de presupostos de la Comunitat Autònoma servia per a l’introducció de tot tipus de normativa nociva pel territori. Des dels intents d’emparar obres il.legals a la modificació de lleis senceres fins deixar-les sense contingut real, com va ser la pràctica derogació de les Directrius d’Ordenació Territorial que impedien l’execució d’urbanitzacions de personatges vinculats amb el Partit Popular.
Així, a l’articulat de la darrera llei d’acompanyament de presupostos de la Comunitat Autònoma, es va afegir una disposició que, amb l’excusa de fomentar les energíes renovables, permet la ubicació d’aquestes a TOT tipus de sòl.
Aquesta norma ha fet possible l’autorització d’un parc solar a Formentera que pot suposar l’extinció d’una especie vegetal endèmica, la qual cosa dóna una idea prou aproximada del que s’enten per “ponderar els valors naturals afectats” a l’hora de tramitar aquests projectes. D’aquesta manera, els espais naturals teòricament protegits, que fins ara s’han tractat per part de l’administració com a una mena de sòl residual on ubicar les infrastructures més diverses amb l’excusa de l’interès general, no només poden ser agredits per depuradores, dessaladores, pedreres, instal.lacions esportives, etc, etc, sinó que ara poden ser blanc dels projectes de parcs eòlics o solars.
L’art 16 de la Llei 24/2006, la derogació inmediata del qual s’exigeix per part del GEN, considera que aquestes instal.lacions, a qualsevol tipus de sòl, tenen la consideració d’activitats relacionades amb les infrastructures públiques, la qual cosa implica que la Conselleria d’Indústria del Govern Balear queda facultada per autoritzar-les i es preveu expresament l’excempció dels actes de control preventiu municipal i del règim de llicències, autoritzacions i informes sobre activitats classificades que tenen els consells insulars.
Les autoritzacions, per tant, son exclusiva competència de la Conselleria de Comerç, Indústria i Energia del Govern Balear.
A més, la declaració de la utilitat pública energètica prevista a aquest article implica la possibilitat d’aplicar els efectes del titol IX de la llei estatal 54/1997, que comporta l’expropiació forçosa i l’urgent ocupació dels terrenys escollits per ubicar aquest tipus d’instal.lacions.
D’aquesta manera unes instal.lacions que, amb una normativa i controls adeqüats, poden comportar efectes molt positius pel medi ambient, en substituïr fonts energètiques contaminants per altres basades en les energies netes i renovables, s’han convertit, en mans dels polítics, en una nova amenaça pel nostre medi ambient i fins i tot per la biodiversitat de les illes.
El GEN considera molt positiu que la nova normativa estatal en matèria de construcció estableixi uns mínims d’energies renovables de que s’han de dotar tots els nous edificis per així rebaixar la dependència energètica de derivats del petroli, però es necessita una regulació ferma i clara per evitar que el mercat de les energies netes pugui comportar el sorgiment d’una nova classe d’especulació que malmeti espais naturals valuosos amb l’excusa del medi ambient, com ja ha succeit a altres punts de l’Estat.
Resulta necessari establir de manera urgent una normativa clara que, a la vegada que impulsi i afavoreixi l’implantació d’energies renovables, garanteixi que no es compromet la protecció dels espais naturals.
Pol.lígons industrials com a parcs solars
El GEN considera que com a primera mesura es podria estudiar la possibilitat de convertir els sols industrials en grans parcs fotovoltaics, adeqüant els dissenys de les naus que s’implantin per permetre la possibilitat d’instal.lar als terrats els panels solars. Es podria incentivar amb la gratuïtat de la superficie on ubicar la instal.lació, que podria ser de cessió obligatòria si la propietat no la destina ja a aquest ús. Sempre seria millor que acudir a l’expropiació forçosa i l’urgent ocupació de sòl rústic de qualsevol classe o a l’implantació a sòl protegit
En el cas del sòl rústic s’ha d’establir una normativa eficaç que de veritat obligui a ponderar els valors naturals efectats amb la nova instal.lació i que no quedi només en paper mullat i en una frasse buida de contingut com passa en aquests moments. En qualsevol cas s’ha de garantir la protecció dels espais naturals protegits i de les especies en perill.
Descarregar carta1.- La normativa ambiental està per sobre de la normativa urbanística, a la qual vincula.
2.- La totalitat de les fitxes dels nostres Llocs d’Importància Comunitària (LICs) i Zones d’Especial Conservació per a les Aus (ZEPAs) terrestres, inclosos a la Xarxa Natura 2000, en compliment de les Directives europees de conservació d’aus i d’espais naturals, inclouen com a impacte més greu la urbanització dispersa que ha tingut lloc a l’interior d’aquests valuosos espais.
3.- La Directiva d’Hàbitats de la UE estableix que a l’interior d’aquests espais s’han d’avaluar i evitar els impactes que, per si mateixos o acompanyats d’altres, per efecte acumulatiu, puguin suposar efectes negatius per a la conservació dels hàbitats protegits per aquestes normatives. Així, els projectes de qualsevol classe a l’interior d’aquests espais, que no estiguin vinculats a la conservació i/o millora de les seves condicions naturals s’han d’estudiar meticulosament i, per norma general, han de ser descartats.
4.- Independentment dels paràmetres urbanístics d’aplicació, l’edificació residencial a l’interior d’aquests espais, sovint a zones forestals, suposa no només la modificació localitzada de l’espai, sinó una fragmentació cada vegada més insostenible dels hàbitats, un augment de la freqüentació i la pressió antròpica (circulació de vehicles, substitució de la vegetació natural, intrusió de vegetació alòctona, augment de remors i trànsit rodat, contaminació lumínica...) tots ells impactes permanents.
5.-Òbviament, de permetre obres a l’interior d’aquests espais, la Comissió Balear de Medi Ambient ha d’actuar amb cautela i, si no es tracta d’obres vinculades a la conservació de l’espai o a l’explotació racional dels seus recursos, ha d’optar per la denegació de la seva autorització.
6.-El fet que la CBMA hagi informat desfavorablement un projecte realitzat pel president del COAIB d’Eivissa i Formentera no és motiu per a que aquest Sr. utilitzi aquesta institució com a mitjà de pressió i no és de rebut i està totalment fora de lloc que a petició seva el Col·legi d’Arquitectes de Balears hagi enviat una circular als seus associats amb instruccions per exercir de lobby davant dels tècnics de la Comissió Balear de Medi Ambient que estan fent la seva feina. A més el fet d’afirmar, a la circular remesa per aquest organisme als seus associats, que l’impacte ambiental que es derivi de les construccions estarà “en funció de les seves dimensions i característiques”, no té cap base i denota una gran i preocupant confusió entre el que son paràmetres urbanístics i ambientals.
És del tot inacceptable que es permeti l’aplicació de tecnologia punta per capturar fins al darrer exemplar de tonyina vermella que entra a la Mediterrània, en bona part de forma il·legal i consentida, mentre els pescadors artesanals observen amb indignació la desaparició de la pesca d’aquesta i altres espècies associades i la destrucció tant dels seus hàbitats naturals com de les seues pròpies arts de pesca.
Ja no es tracta, únicament, de la recuperació de les pesqueres, es tracta d’evitar la desaparició d’una espècie amenaçada com a resultat de la sobrepesca i de la pesca il·legal.
L’aprovació en novembre del “Pla de Recuperació” de la tonyina per part de la ICCAT permetent la captura durant l’any 2007 de 29.500 tones, o la mesura de retardar fins al 2008 l’entrada en vigor de la talla mínima, dels 10 quilos actuals als 30 previstos, i permetent per tant la captura d’exemplars juvenils, són totalment insuficients i demostren la indiferència dels països membres per a la supervivència d’una espècie que es troba en perill d’extinció.
Des de fa un any científics de tot el món adverteixen sobre la crítica situació en que es troba la població de tonyina vermella a l’Atlàntic Oriental i a la Mediterrània i reclamen la dràstica reducció de la pressió pesquera a les 15.000 tones (front a les 29.500 actuals o les 28.500 previstes per al 2008) i la prohibició de les captures durant l’època reproductora.
La delicada situació en que es troba el que es considera el calador més important del món, a la Mediterrània occidental, o el fet que a les altres dues zones de reproducció d’aquesta espècie a la Mediterrània (sud d’Itàlia i aigües de Líbia) es continuïn violant, i amb total impunitat, les mesures de control i gestió imposades per la ICCAT són indicadores de la falta de voluntat de la CE per posar fre a una crisi anunciada des de fa anys.
El tancament anticipat de la temporada de pesca per part de la CE, tant a l’Atlàntic Oriental com a la Mediterrània en haver-se superat la quota general anual de captures (16.779 tones de les que 5.568 corresponen a Espanya, 5.494 a França, 4.336 a Itàlia, 524 a Portugal, 355 a Malta, 287 a Grècia i 155 a Xipre) i basada en dades de la Comissió Europea i no en xifres notificades pels propis estats membres, demostra la irresponsabilitat de països, com França i Itàlia, que admeten haver superat les quotes de captura, i per tant haver pescat il·legalment, mentre altres països, com España, veuen ara aturades les seus expectatives legals assignades.
El passat 20 d’agost, les organitzacions: Ecologistas en Acción, WWF Adena, Greenpeace i GEN-GOB Eivissa, davant la crítica situació en que es troba la tonyina vermella (amb una davallada del 80 % en els darrers 20 anys per culpa de la sobrepesca i de la pesca il·legal), reclamàvem la creació urgent d’un santuari a l’arxipèlag balear. Precisament on es troba una de les àrees reproductores més importants per a la conservació d’aquesta espècie.
Per tot això reclamam la confecció i aprovació d’un autèntic “Pla de Recuperació” que, de veritat, permeti la recuperació de la tonyina. Un pla que incloga:
- La prohibició de la pesca industrial (encerclament i palangre) durant els mesos de reproducció (maig, juny i juliol).
- La reducció de les captures a un total de 15.000 tones (incloses les granges d’engreix).
És improrrogable la implicació de totes les administracions competents (autonòmiques, central i europea). Els Ministeris de Medi Ambient i d’Agricultura i Pesca espanyols han de defensar l’únic acord coherent: la correcta protecció de l’espècie. Es tracta de resoldre el conflicte existent entre uns interessos purament comercials i els que afecten a la subsistència d’una espècie. A la reunió de la ICCAT, del proper mes de novembre, si ha d’arribar amb uns criteris clars. En aquest sentit, és imprescindible que la Comunitat balear obtengui el compromís del Govern central de defensar aquestes propostes.
Segons la documentació presentada per Ibifor, es disposa d’autorització de la demarcació de costes per a la construcció de 4 bars (no 6 com ara es pretén), autorització que s’hauria atorgat l’any 1972. En base a aquesta autorització s’haurien atorgat les corresponents llicències municipals de les quals no es té constància d’expedient administratiu algún.
El GEN ha pogut constatar que les superfícies ocupades per les instal.lacions que es pretén ara legalitzar difereixen considerablement de les declarades als rebuts de l’IAE de l’any 1992 aportats per l’empresa i que en tot cas incloien els espais ocupats com a terrasses. De fet, la superficie real arriba a superar en més d’un 450% la declarada. Concretament, les divergències son:
Bar m2 segons rebuts d’ IAE m2 reals ocupats
Guaraná 227 m2 1049’52 m2
Malibú 781 m2 1452’47 m2
Jockey 307 m2 1097’44 m2
La Trinxa 183 m2 363’52 m2
Es Freus o Chirigay 415 m2 819’46 m2
Es Cavallet 552 m2 1550’88 m2
Aquestes i altres irregularitats fan que legalment sigui inviable l’aplicació de la Disp Trans 1.4 de la Llei de Costes a aquests establiments per procedir a la seva legalització tal i com pretén Ibifor, ja que aquesta disposició únicament permet que els titulars de drets afectats a l’entrada en vigor de la llei de costes passin a ser concessionaris d’un dret d’ocupació i aprofitament del Domini Públic. Les ocupacions il.legals d’aquesta zona no poden emparar-se en aquest supòsit. A més, l’expedient per solicitar aquest aprofitament s’havia d’iniciar en el termini d’un any des de l’entrada en vigor de la norma, no gairebé 20 anys després. En tot cas consta l’existència d’un expedient anterior, de l’any 1991, que va quedar inconclòs en no poder el solicitant aportar documentació acreditativa de la legalitat de les instal.lacions sobre les quals es pretenia un títol de concessió.
A les al.legacions, el GEN solicita la no autorització de les instal.lacions preteses per Ibifor, no només perquè incompleixen flagrantment la Llei de Costes sinó per les negatives repercussions ambientals que tenen sobre un espai declarat Parc Natural i protegit per diverses normatives internacionals.
Per altra banda, el GEN considera que, tant per la Llei Autonòmica 10/1990 de Disciplina Urbanística com pel RD estatal regulador del Reglament de Disciplina Urbanística, ens podem trobar, en tots els casos, davant de greus infraccions urbanístiques que, pel nivell de protecció de la zona no estan subjectes a termini de prescripció i que, a més, poden ser constitutives de delictes urbanístics i contra el medi ambient.
Afortunadamente, una rápida reacción de los agentes implicados y la fortuna permitieron reducir los daños y solucionar las carencias de manera aceptable (evitar daños personales). Pero el Don Pedro, como todos los barcos en funcionamiento, contiene una amplia gama de productos que contienen sustancias peligrosas, tales como metales pesados, amianto o PCBs. El listado de dichos productos incluye desde los mismos fluorescentes utilizados en la iluminación del barco hasta las piezas del motor que tienen contacto con combustibles o lubricantes, pasando por pantallas y monitores, pinturas, baterías, líquidos refrigerantes... De hecho, también tienen categoría de peligrosos buena parte de los componentes de los vehículos que se encuentran en las bodegas (aceites de freno y de motor, catalizadores de tubo de escape, líquidos refrigerante y anticongelante, zapatas de freno…) y, también, su carga en la que se incluyen baterías de automóvil. Todo este material, un mes después del hundimiento, todavía se encuentra en el fondo marino suponiendo una amenaza continua para nuestro mar y sus recursos naturales.
En la actualidad buena parte del combustible almacenado en el pecio ha podido ser extraído, resolviendo, así, uno de los peligros ambientales potenciales, pero lamentablemente la alarma ambiental no esta solucionada. Sara del Río, de Greenpeace, comenta: “Una vez extraído en su integridad el combustible es el momento de proceder a la retirada del barco del fondo marino. En ningún caso es aceptable el abandono del Don Pedro en el fondo del mar, menos aun en el interior del Parque Natural”.
Sobre el proceso de descontaminación del litoral afectado, al margen de la zona turística y más comercial, nos preocupa el estado en que puedan quedar islotes, litoral rocoso, en especial en el interior del Parque Natural, y el propio lecho marino. Por ello, solicitamos información sobre los estudios realizados y las prioridades y métodos que se piensan poner en marcha desde la administración central para facilitar su recuperación.
Además, solic