Parc Natural de Cala d'Hort

Cala d'Hort, al Sud-Oest de l'illa d'Eivissa, representa, junt amb ses Salines i es Amunts (al N) un dels llocs més importants ecològicament de les Pitiüses. Juntament amb el massís montanyenc del Cap Llentrisca i sa Talaia de Sant Josep, ha estat objecte d´especial protecció per part del Govern Balear a rel de les fortes pressions ecologistes per evitar la construcció d´un camp de golf i diverses urbanitzacions en aquest indret. La lluita per Cala d'Hort va començar a principis dels 90, quan la promotora Calas del Mediterráneo SA, amb domicili a Madrid, va presentar un projecte per fer un camp de golf de 18 forats en una extensió de 600.000 metres quadrats, incloent-hi el corresponent hotel i altra oferta turística. Just al costat del camp de golf es projectaven també dues grans urbanitzacions i vivendes vacacionals aïllades. En conjunt, tot això hagués representat la total i definitiva destrucció d´un dels paratges més emblemàtics d´Eivissa, tant des del punt de vista ecològic com paisatgístic. Els promotors ràpidament varen trobar la complicitat de l'Ajuntament de Sant Josep (en mans del PP), que en tot moment va posar-se de part de la promotora i no va voler escoltar els veins de la zona, que s´oposaven al projecte. De fet, ja des del primer moment es va constituir la Plataforma Cívica contra el Camp de Golf de Cala d'Hort, que agrupà a quasi totes les associacions de veins del municipi de Sant Josep. El GEN va presentar diversos recursos en els tribunals, va organitzar actes de protesta, reunions, va editar folletons i cartells, conferències, etc. durant els deu anys que va durar la lluita. El Consell Insular d'Eivissa i Formentera, també del PP en aquells moments, va donar igualment suport a la promotora, tot i que l'il.legalitat del seu projecte era evident. De fet, ja abans es va tenir que reformar una llei (la d'Espais Naturals) per poder construir aquest camp de golf. La polèmica sobre aquest projecte va ser un dels principals motius que portaren el GEN, el 22 de gener de 1999, a convocar una gran manifestació que va reunir 13.000 persones als carrers d'Eivissa. L'èxit d'aquesta manifestació va ser incontestable i poc després fins i tot el PP es va comprometrer a impedir l'execució d'aquest projecte a Cala d'Hort. Poc després el canvi polític sorgit a rel de les eleccions municipals i autonòmiques va posar en marxa la declaració de tota la zona com a Parc Natural. El Parc Natural, tan llargament esperat, va arribar a ser una realitat l'any 2002. A finals del 2003, però, un nou canvi de govern a les institucions posa de nou en perill a aquest espai irrepetible: el Govern Balear anuncia la supresió del parc mitjançant la llei d'acompanyament de presupostos. Concretament, el parc natural, de més de 2.700 has d'extensió passarà a tenir una superficie terrestre de 0'5 has, tota una aberració que posa de nou en perill tot aquest patrimoni natural Ara, el GEN ha emprés una campanya a la que et pots sumar per ajudar-mos a evitar la desaparició d'aquest parc i del de Llevant, a Mallorca. Fes Click aquí per afegir-te a la campanya

Tornar a l'Inici de la Pàgina

La gran manifestació del 22 de Gener de 1999

El Grup d'Estudis de la Naturalesa (GEN) va convocar, el 22 de gener de 1999, la més gran manifestació que es recorda a la història d'Eivissa i Formentera. Entre 11.000 i 12.000 persones sortiren aquell dia al carrer sota el lema "Per al nostre futur, no més destrucció", amb el que es demanava l´aturada de l´ona destructora que afectava les illes en aquell moment. Les condicions que hi havia a Eivissa i Formentera en aquell moment expliquen l´èxit de la convocatòria. Les illes es trobaven en ple "segón boom constructor", amb un augment brutal de l´activitat edificatòria i una escassa normativa de protecció del territori. La confluència d´ambdues circumstàncies feia insostenible la situació. Això es va veure empitjorat per qüestions més concretes, com la polèmica sobre el camp de golf de Cala d'Hort, les protestes per noves línies elèctriques d´alta tensió en el camp, l'ampliació del port d'Eivissa, i l´urbanització de Benirràs. L´actitut de les autoritats governants en aquell moment (totes del PP) era, davant aquest panorama, de total i absolut recolzament a les promotores, i de complet menyspreu a la voluntat popular. Mentres tant, el Govern balear de Jaume Matas preparava unes Directrius d'Ordenació del Territori (DOT) que el GEN considerava absolutament insuficients per lluitar eficaçment contra l´aniquilació dels nostres darrers espais. Aquest conjunt de circumstàncies varen fer que el GEN decidís, a finals de l´any 98, convocar una gran manifestació pública, tal i com havia passat el mes de novembre del 98 a Mallorca i passaria després, en febrer, a Menorca. La resposta de tots els col.lectius, entitats i partits (llevat del PP) a la proposta va ser magnífica i al llarg de dos mesos de preparatius es recollí l´adhesió de gairebé tota la societat pitiüsa. En arribar el dia, el Passeig de Vara de Rei es va omplir de gent, que després va recòrrer les principals avingudes de la ciutat (Ignasi Wallis, Isidor Macabich, carrer Balears i Avinguda Espanya), fins arribar una altra vegada a Vara de Rei, on es va llegir el manifest de l´acte. En aquell manifest es lamentava la passivitat i la complicitat dels polítics governants davant la devastadora destrucció que patien els darrers llocs que ens quedaven sense urbanitzar. Un vídeo amb les imatges d´aquella manifestació i la lectura del manifest final és a la venda en el GEN.

Tornar a l'Inici de la Pàgina

Macro-Aeroport NO!

Eivissa està intentant, des de fa ja alguns anys, frenar la forta pressió que pateix el nostre territori, els nostres paratges naturals, en especial durant els mesos estiuencs. De fet, a l’actualitat s’està elaborant un instrument que hauria de ser l’autèntic regulador del model territorial que la societat reclama per a l’illa, ens referim al Pla Territorial Insular. D’aquesta nova eina sorgirà, almenys així ho esperam la major part dels eivissencs, un model territorial respectuós amb la terra i els seus habitants, un model que ens permeti explotar el nostres recursos avui sense impossibilitar el benestar dels ciutadans de demà. Però si volem aconseguir aquest propòsit, no podem quedar impassius si algú, sense escrúpols i des de fora, fent valer el seu poder i la mentida, ens imposa unes actuacions contràries als nostres propòsits. L’ampliació de l’aeroport d’Eivissa per duplicar el volum de passatgers quan la situació de congestió es dóna només uns pocs dies dels dos mesos de més calor no té cap sentit. Resulta sorprenent que, en un moment en què hi ha un consens social en el sentit que no s’ha de seguir creixent quantitativament, es presentin aquests tipus de projectes. La previsió del govern central d’arribar a un volum de 7 milions de passatgers per a l’any 2015 és un autèntic atemptat contra la intel·ligència i la qualitat de vida de la societat illenca. No volem més turistes durant els mesos de juliol i agost. Per què necessitam, doncs, ampliar l’aeroport? Per saturar la massificació dels mesos de màxima demanda? Així volem desestacionalitzar la temporada, aconseguir un turisme de qualitat? L’ampliació proposada pel Ministeri de Foment és un assalt a la democràcia. Per això malgrat que les competències siguin estatals, el seu finançament és públic i per tant exigim coherència en la seua utilització. Reclamam un posicionament contundent de les formacions polítiques en defensa dels interessos reals dels eivissencs. Per això avui i demà cridarem junts i amb força NO al MACRO-AEROPORT. Comunicat Conjunt fet per : GEN-GOB Eivissa, Amics de la Terra, Institut d’Estudis Eivissencs i Plataforma Contra l’Ampliació de l’Aeroport. Descarregar document en format PDF amb les al.legacions AIA de l'Ampliació de l'Aeroport d'Eivissa. Veure tira d'humor de Franky.

Tornar a l'Inici de la Pàgina

Tu fas falta, fes-te soci

Tornar a l'Inici de la Pàgina